Tothom
El programa que dona Veu a la Diversitat i la Inclusió. Les protagonistes són persones, entitats i institucions relacionades amb el col·lectiu de les capacitats, el món social i la salut. Dirigit per Miguel González.
Subscriu-te
Cures invisibles, mentoria i aprenentatge
Miguel González obre el programa **Tothom** a *Tarragona Ràdio* i planteja la pregunta sobre com és la vida d’una família que conviu amb una persona amb discapacitat. Presenta el convidat, **Jordi Arts**, pare de l’Abril, una noia de 22 anys amb *síndrome de Rett*. S’introdueix el tema central: el dia a dia invisibilitzat de les famílies cuidadores i la necessitat de parlar-ne obertament.
El Jordi descriu la *síndrome de Rett* com una malaltia neurodegenerativa que debilita fortament la musculatura; cuidar l’Abril és com tenir una nena d’un any de 40 kg de manera permanent. Explica la dependència absoluta per a totes les activitats bàsiques (menjar, vestir, higiene) i la dificultat afegida de no tenir comunicació verbal. Recorda el xoc emocional inicial del diagnòstic i com, amb el temps, han après a acceptar la situació, ser resilients i centrar-se en donar-li **qualitat de vida i felicitat**.
El Jordi relata que han hagut de triar entre la feina i la cura de la filla, amb un fort impacte econòmic. Descobreixen la prestació **CUME** (cura de menors amb càncer o malalties greus) el 2023, quan l’Abril ja té 20 anys. La CUME permet reduir la jornada (50–99,99%) i cobrar com a cuidador. Denuncia la **manca d’informació**: moltes famílies només coneixen la prestació per tercers, no per canals oficials (empreses, serveis socials, etc.), i això implica anys sense un suport al qual tenien dret.
El Jordi destaca que, a nivell emocional, han tingut la sort d’un **suport familiar total** des del primer moment. El que més han trobat a faltar és informació sobre recursos i prestacions, que els hauria facilitat descarregar-se abans. Explica que l’Abril té dues germanes més, neurotípiques, que han crescut amb la situació i s’hi adapten. Qualsevol activitat familiar es planifica en funció d’ella, però les germanes no ho viuen com un problema, sinó com una adaptació natural a la convivència amb la discapacitat.
Es contextualitza una trobada recent amb representants municipals, del Parlament i del Congrés, on famílies i polítics reclamen que cap família hagi d’escollir entre cuidar un fill i tenir ingressos. El Jordi explica que la CUME es basa en un **catàleg tancat de malalties** que deixa fora moltes famílies amb situacions similars. La prestació, en principi, és fins als 18 anys, però l’Abril, amb un **96% de discapacitat**, la pot allargar fins als 26. Tot i així, cada 4 mesos han de presentar **informes mèdics** per renovar-la, malgrat tractar-se d’una malaltia crònica i degenerativa. La gran por és què passarà quan faci 26 anys, ja que la seva situació no millorarà i, probablement, empitjorarà.
El Jordi parla de l’associació **Asfacume**, que agrupa famílies vinculades a la CUME i treballa a nivell estatal. Han presentat **dossiers de propostes** al Congrés dels Diputats per ampliar malalties cobertes, millorar el funcionament de la prestació i informar millor empreses i famílies. A més, han elaborat un material específic per a empreses sobre com gestionar treballadors en CUME. En l’àmbit personal, el Jordi reconeix el **desgast emocional** derivat de renunciar a carrera professional i aficions. Per això, ell i la seva parella acudeixen al **psicòleg**, i assenyala la importància que algú tingui també cura dels cuidadors. Destaca que la situació els ha unit més com a parella.
El Jordi descriu la logística que implica qualsevol sortida amb l’Abril: preparar cadira, roba d’abric, motxilla i tota una infraestructura que converteix accions quotidianes en operatius complexos. Ho compara amb l’etapa de nadó, però perllongada indefinidament. Sobre xarxes socials, mostra **escepticisme**: creu que sovint s’hi mostren versions idealitzades que no reflecteixen la duresa del dia a dia. Explica que alguns li diuen que “que bé, estàs amb la CUME, no cal que treballis”, i respon que cuidar l’Abril equival a una feina exhaustiva. Tot i la seva reticència a exposar la vida privada, valora que associacions com Asfacume utilitzin les xarxes per **informar i visibilitzar** la realitat de la CUME.
En la part final de l’entrevista, el Jordi explica que l’Abril té **absències epilèptiques** (crisis curtes) que cal vigilar, i una gran afectació muscular que requereix molta feina de fisioteràpia. Tot i les limitacions, ressalta que emocionalment és una noia alegre: riu, mostra expressivitat i ells han desenvolupat un **llenguatge no verbal propi** per interpretar què sent i si està bé. El programa tanca el bloc agraint-li el testimoni i subratllant la importància de donar **visibilitat** a aquestes realitats.
S’inicia el segon bloc amb la **Mara Bendanyo**, directora del **programa Mentora** de la Fundació Bofill. Explica que la iniciativa vol prevenir l’**abandonament escolar prematur** acompanyant adolescents en el pas de l’ESO als estudis postobligatoris. Es creen parelles entre joves en risc i adults voluntaris que es troben setmanalment per establir una **relació de confiança** i un espai segur d’escolta. El mentor ofereix una mirada capacitadora que reforça benestar, motivació i connexió del jove amb el seu futur educatiu i els recursos del territori. A la demarcació de Tarragona hi ha **8 punts mentora** impulsats per associacions, consells comarcals i ajuntaments (Tarragona ciutat, Camp de Tarragona, Baix Penedès, Priorat, Baix Ebre, Conca de Barberà). Aquest curs volen acompanyar uns **50 alumnes**. Es fa una crida a voluntaris adults amb disponibilitat, compromís i ganes d’implicar-se, especialment a Tarragona ciutat, El Vendrell, Calafell, la Bisbal del Penedès, l’Espluga de Francolí i l’Ametlla de Mar. Tota la informació i inscripcions a **mentora.cat**.
La Mara detalla el **circuit d’incorporació** de mentors: entrevista inicial per conèixer perfil i motivacions, explicació del programa i **formació** conjunta entre Fundació Bofill i equips de territori. S’ofereixen recursos per comprendre el rol, proposar activitats, obrir converses i construir vincle. Cada parella té un **tècnic de referència** i disposa de recursos formatius i espais d’intercanvi durant tot el procés. Les trobades amb els joves són setmanals, en formats informals (converses, activitats gratuïtes) i generen una relació de tipus **win-win**: els joves guanyen orientació, autoestima i motivació; els mentors desenvolupen competències personals i coneixen noves realitats. Amb més de **350 alumnes** acompanyats a Catalunya, el programa registra una **valoració molt positiva**: els joves diuen sentir-se millor i més capaços, volen sovint repetir l’experiència i més del **90% la recomanaria** a companys. Es reforça així la continuïtat educativa en un moment clau de decisió.
La periodista **Laura Casas** condueix el **Butlletí informatiu** a la una. • **Neteja a Tarragona:** L’Ajuntament fa balanç del primer mes del nou contracte amb **Urbaser** per a recollida de residus i neteja. La consellera **Sònia Orts** destaca millores progressives i actuacions intenses als polígons. Es posen en marxa dispositius d’aigua a pressió i tall d’herbes per combatre especialment els **excrements de colom**, considerats un problema seriós a la ciutat. • **Pesta porcina africana:** El govern de la Generalitat declara l’**emergència** per a actuacions de contenció, prevenció i pal·liació de la malaltia, amb l’objectiu d’agilitzar tràmits i respostes. • **Mascareta en centres sanitaris:** Salut decretarà l’ús **obligatori de mascareta** en hospitals, centres de salut, residències i centres de vulnerabilitat, arran de l’augment de contagis de grip. • **Vaga mèdica:** El sindicat **Metges de Catalunya** convoca mobilitzacions contra la **sobrecàrrega assistencial**. A Tarragona, el seguiment de la vaga és del 35% segons el sindicat. Es reclama un **espai propi de negociació** per al personal facultatiu i un conveni mèdic específic. Una pediatra, la **Jéssica**, alerta de l’augment de baixes per problemes de salut mental i *burnout* i defensa la sanitat com una inversió a llarg termini. • **Festival REC:** El festival de cinema **REC** tanca la seva **25a edició** amb un augment del públic del 15%. El film britànic **“Lady”** guanya el premi del jurat internacional i el del jurat jove, mentre que **“Les Barons”** s’emporta el premi del públic. El director del festival, **Xavier García Puerto**, destaca el rol del REC com a plataforma de llançament de pel·lícules i com a espai de descentralització d’esdeveniments cinematogràfics. La cloenda, al **Teatre Tarragona**, té com a protagonista el film **“Frontera”**, de Judit Colell, amb l’assistència de la directora i l’actor Miki Esparbé.
En el tercer gran bloc, Miguel González presenta el **Pedro García** i el seu fill **Noah** (12 anys), que han publicat el llibre **“Tres històries assombroses”** (català) / “Tres historias sorprendentes” (castellà) amb l’editorial ADAPTA. El Pedro explica que les històries van néixer de passejades per Cornellà, on pare i fill inventaven contes que van quedar guardats durant anys. El llibre sorgeix quan l’escola detecta que el Noah té dificultats tot i tenir molta capacitat. A través de l’associació **AFTA Catalunya** fan proves i es confirma **dislèxia i TDA**. Amb el diagnòstic, el centre pot aplicar un **pla individualitzat** i el rendiment del Noah millora molt, així com el seu caràcter i desenvolupament. El Pedro subratlla la importància del **diagnòstic precoç**: sense informe, els mestres no poden adaptar, i calcula que almenys un 20% de l’alumnat té dificultats sense detectar. Alhora denuncia que el procés comporta una despesa que moltes famílies no poden assumir. Per això decideixen que el llibre tingui un rerefons **solidari** i d’ajuda a altres famílies.
El Noah explica breument els tres contes: **“Els homes del senyor Turó”**, on el Pere i la Núria enfronten una bruixa per trobar aigua; **“Els bigotis en ratolí Piu”**, sobre un ratolí, l’Ibu, que fa tot el possible per curar la seva germana; i **“El tresor dels crancs de riu”**, on un cranc és expulsat per haver col·laborat en el robatori d’un tresor. Són històries d’aventures, no sobre dificultats d’aprenentatge, pensades perquè **qualsevol nen gaudeixi llegint**. El Pedro detalla que tots els seus **beneficis** del llibre van a **AFTA Catalunya**, al programa **“Detecta i Actua”**, que finança diagnòstics per a famílies vulnerables. El llibre està adaptat a **lectura fàcil**, amb tipografia i maquetació que faciliten la lectura a persones amb dislèxia o amb poc domini de la llengua. Això ha permès que col·legis l’utilitzin a l’aula; en alguns casos, alumnes que no podien llegir altres llibres han aconseguit llegir aquest, amb un fort impacte positiu en la seva **autoestima lectora**. També inclou una **cançó** amb la partitura al final, per ser interpretada per infants que estudien música, i compta amb il·lustracions de **Marc Puig**.
En la part final, el Pedro insisteix que moltes famílies **eviten el diagnòstic** per por de l’estigma, però ho considera un **error greu**: ser neurodivergent vol dir tenir un cervell que funciona diferent, no pitjor, i només amb el diagnòstic es poden aplicar les adaptacions que permetran al nen progressar. Reivindica escoltar el fill, no tapar les dificultats i dotar-lo d’eines. Parlen de la recepció del llibre a escoles i mitjans, inclòs un reportatge a Televisió Espanyola sobre el seu impacte a l’aula. Expliquen que ja treballen en una **segona part** per al 2026 i que han implicat alumnes d’escoles en la creació de personatges per a nous contes, amb la idea d’estendre la iniciativa també a centres de Tarragona. El Noah es mostra satisfet amb el projecte, tot i que a classe prefereix centrar-se als estudis. El Pedro agraeix el suport de la seva dona, la Núria, i tanca amb un missatge d’esperança: amb esforç, suport familiar i les eines adequades, un nen amb dislèxia i TDA pot **escriure i publicar un llibre**, i les dificultats d’aprenentatge es poden superar amb èxit.
Context del programa
Tothom és un espai de Tarragona Ràdio dedicat a donar veu a realitats sovint invisibles. En aquest episodi es combinen tres grans blocs:
- La vida d’una família que cuida una filla amb discapacitat greu i la lluita per millorar la prestació CUME
- El programa Mentora de la Fundació Bofill, que busca voluntariat per evitar l’abandonament escolar
- L’experiència d’un pare i un fill que publiquen un llibre de contes i visibilitzen les dificultats específiques d’aprenentatge (dislèxia, TDA)
1. Viure amb una filla amb síndrome de Rett i la prestació CUME
1.1. El dia a dia amb la síndrome de Rett
El Jordi Arts, pare de l’Abril (22 anys), explica la realitat íntima d’una família amb una filla amb síndrome de Rett, una malaltia neurodegenerativa que debilita molt la musculatura i impedeix la comunicació verbal.
- Defineix la cura diària com tenir “una nena d’un any de 40 quilos a perpetuïtat”
- Tasques constants: vestir-la, banyar-la, donar-li de menjar, canviar-la, vigilar el dolor (panxa, dents…) sense que ella ho pugui expressar verbalment
- Dedicació 24/7 que condiciona qualsevol sortida, activitat o planificació familiar
El diagnòstic va ser un trasbals emocional profund (culpa, preguntes sense resposta), però amb els anys han après a assumir la realitat i centrar-se en un objectiu:
"Donar-li el millor que podem, que és qualitat de vida i que sigui una nena feliç."
També expliquen l’impacte en les germanes neurotípiques: s’han criat amb la situació, s’hi adapten i pregunten si l’Abril vindrà a les sortides perquè això ho condiciona tot. No ho viuen com un problema, sinó com una realitat amb la qual conviure.
1.2. Renúncies laborals i suport emocional
El Jordi ha hagut d’escollir entre mantenir la feina o dedicar-se a la cura de la filla:
- Renúncia parcial o total a ingressos, trajectòria professional i fins i tot aficions
- Això genera un desgast emocional i econòmic intens
Malgrat el suport familiar incondicional, la parella necessita també cura pròpia:
- Fan teràpia psicològica per gestionar la càrrega i reforçar el vincle de parella
- Expliquen que la situació, en el seu cas, els ha unit més i els fa anar “els dos a una”
1.3. Què és la CUME i per què és clau
La CUME és la prestació de cura de menors amb càncer o malalties greus de la Seguretat Social, gestionada a través de les mútues d’empresa:
- Permet reduir la jornada laboral entre el 50% i el 99,99%
- El progenitor cobra com a cuidador i pot seguir aportant ingressos mentre té temps per atendre el fill
Aspectes clau que denuncia el Jordi:
- La família no va accedir a la CUME fins 2023, quan l’Abril ja tenia 20 anys
- Durant molts anys no van rebre informació ni de l’empresa, ni de serveis socials, ni d’altres canals institucionals
- Sovint les famílies descobreixen la prestació “per boca d’algú”, cosa que genera desigualtats
Reivindica que la informació de prestacions com la CUME hauria d’arribar proactivament a les famílies afectades.
1.4. Mancances i demandes de canvi en la CUME
A partir d’una trobada amb representants municipals, del Parlament i del Congrés, famílies i entitats reclamen que “cap família hagi d’escollir entre cuidar un fill o mantenir els ingressos”.
Principals punts que s’hi exposen:
- Catàleg de malalties limitat: hi ha patologies greus similars que no estan recollides i deixen moltes famílies fora de la prestació
- Límit d’edat als 18 anys: pensada per a menors, però hi ha malalties que no milloren amb l’edat; al contrari, són cròniques i degeneratives
- En el cas de l’Abril, per un 96% de discapacitat, han pogut allargar la CUME fins als 26 anys, però:
- cada 4 mesos han de presentar informes mèdics a la mútua
- el diagnòstic és irreversible i degeneratiu, però igualment se’ls exigeix aquesta burocràcia
- Gran incertesa: què passarà després dels 26? La malaltia hi serà igual o pitjor i la família perdria l’eina que fa sostenible la cura
1.5. L’associació ASFACUME i la incidència política
El Jordi explica el paper d’Asfacume, associació estatal de famílies usuàries o potencials de la CUME:
- Han elaborat dossiers de propostes adreçats al Congrés dels Diputats
- Reclamen:
- ampliació del catàleg de malalties
- revisió dels límits d’edat i condicions
- millora de la informació a famílies i empreses
- També han creat un dossier per a empreses per explicar:
- què és la CUME
- quina documentació cal
- com gestionar un treballador en situació de CUME sense “pillar-los fora de joc”
1.6. Xarxes socials, visibilitat i realitat
El Jordi és crític amb l’ús de xarxes socials per mostrar només una part amable:
- Creu que sovint s’ensenya una versió edulcorada de la realitat
- El desgast real només es percep “vivint 24 hores a casa seva”
- Diu que sent comentaris com “que bé, estàs amb la CUME, no cal que treballis” i respon que la feina de cuidador és exigent i constant
Valora, però, la tasca de les associacions (com Asfacume) que sí que utilitzen les xarxes per informar sobre el que és la CUME, qui hi pot accedir i quines són les necessitats reals de les famílies.
Al final de la conversa, el Jordi actualitza l’estat de l’Abril:
- Té absències epilèptiques que cal vigilar
- Ha de treballar intensament la musculatura
- No parla, però la família ha creat un “llenguatge propi” basat en gestos i expressions facials que els permet saber quan està bé i feliç
2. Programa Mentora: voluntariat contra l’abandonament escolar
2.1. Què és Mentora i a qui s’adreça
La Mara Bendanyo, directora del programa Mentora de la Fundació Bofill, explica una iniciativa per prevenir l’abandonament escolar prematur.
Objectiu central:
- Acompanyar adolescents en el trànsit de l’ESO als estudis postobligatoris, un moment crític on augmenta el risc de deixar els estudis
Com funciona:
- Es crea una parella de mentoria entre:
- un jove en risc d’abandonament
- una persona adulta voluntària
- Es veuen setmanalment i construeixen:
- una relació de confiança
- un espai segur d’escolta empàtica
- una mirada capacitadora que reforça autoestima, motivació i expectatives
- S’ajuda el jove a reconnectar amb el futur educatiu i amb els recursos del territori (serveis, formació, oportunitats)
2.2. Desplegament al territori de Tarragona
Mentora es desplega treballant en xarxa amb ajuntaments, centres educatius i entitats socials.
A la demarcació de Tarragona hi ha 8 punts Mentora actius:
- Tarragona ciutat: Associació de Dones Africanes de Tarragona
- Camp de Tarragona: Associació Kilòmetre Zero
- Baix Penedès: Consell Comarcal, Ajuntament de Calafell i Pla Educatiu del Vendrell
- Priorat: Consell Comarcal del Priorat
- Baix Ebre: Consell Comarcal del Baix Ebre
- Conca de Barberà: Joventut del Consell Comarcal
Objectiu d’aquest curs: acompanyar uns 50 alumnes de la demarcació dins aquests 8 punts.
2.3. Crida a voluntariat i requisits
El programa fa una crida a voluntariat adult amb:
- disponibilitat setmanal
- compromís de continuïtat
- ganes de “posar el seu granet de sorra”
Zones on encara calen mentors i mentores:
- Tarragona ciutat
- El Vendrell
- Calafell
- La Bisbal del Penedès
- L’Espluga de Francolí
- L’Ametlla de Mar
Les persones interessades poden trobar tota la informació i inscriure’s a mentora.cat.
2.4. Formació i suport a les persones mentores
El programa ofereix un acompanyament estructurat als voluntaris:
- Entrevista inicial per conèixer perfil i motivacions i explicar bé el programa
- Formació inicial (Fundació Bofill + equips de territori):
- funcionament del programa
- rol del mentor/a
- recursos i idees d’activitats
- eines per obrir converses i crear vincle
- Durant el procés:
- un tècnic de referència acompanya cada parella de mentoria
- es donen recursos formatius continus i espais d’intercanvi amb altres mentors
Les trobades amb els joves són principalment informals i properes: xerrades, activitats gratuïtes, exploració d’interessos i de camins formatius. És una relació win-win: ajuda molt l’alumne, però també enriqueix profundament la persona mentora, que desenvolupa competències personals i socials.
2.5. Impacte i valoració del programa
Amb el recorregut acumulat, Mentora ja ha acompanyat més de 350 alumnes arreu de Catalunya.
Resultats destacats:
- Els joves valoren molt positivament sentir-se més bé, més capaços i menys sols davant la decisió de continuar estudiant
- Molts demanen continuar la relació més enllà d’un curs
- Més del 90% recomanaria participar-hi a altres companys
La Fundació Bofill entén el programa com un suport clau per evitar l’abandonament escolar i per ampliar les oportunitats educatives reals dels adolescents.
3. Notícies locals en el butlletí informatiu
El programa inclou un Butlletí informatiu amb temes destacats de l’actualitat de la ciutat i el país.
3.1. Neteja viària i excrements de colom a Tarragona
L’Ajuntament de Tarragona fa balanç del primer mes del nou contracte de neteja amb Urbaser:
- La consellera Sònia Orts en valora positivament el funcionament
- S’espera que abans de l’estiu estigui completament desplegat
Prioritats actuals:
- Intervenció intensa als polígons industrials
- Lluita contra:
- males herbes
- excrements de colom, considerats un “problema seriós” a la ciutat
Mesures concretes:
- Dispositius d’aigua a pressió per aixecar excrements i facilitar l’escombrat
- Dispositius per al tall d’herbes
- L’Ajuntament percep satisfacció ciutadana amb aquests canvis
3.2. Pesta porcina africana i mesures d’emergència
El govern de la Generalitat declara l’emergència per afrontar la pesta porcina africana:
- L’objectiu és contenidor, prevenir i pal·liar els efectes i contagis
- Segons la portaveu Sílvia Paneque, això permet:
- actuar amb rapidesa i urgència
- agilitzar tràmits administratius
3.3. Mascareta obligatòria a centres sanitaris
El Departament de Salut decretarà novament l’ús obligatori de mascareta en:
- Hospitals i centres de salut
- Residències de gent gran
- Centres de vulnerabilitat
Motiu: augment de contagis de grip i necessitat de protegir col·lectius vulnerables i el sistema sanitari.
3.4. Vaga i mobilització de Metges de Catalunya
El sindicat Metges de Catalunya denuncia la sobrecàrrega assistencial i convoca vaga:
- A Tarragona, la primera jornada té un seguiment global del 35% (dades provisionals del sindicat)
- Manifestació a Barcelona sota lemes com:
- “Metge cansat, pacient maltractat”
- “Tanta espera ens desespera”
Principals demandes:
- Crear un espai propi de negociació per al personal facultatiu
- Pactar:
- condicions de treball
- aspectes assistencials i organitzatius
- Retenir el talent mèdic al sistema públic com a clau per garantir la qualitat assistencial
Una pediatra, la Jéssica, alerta del límit de la situació:
- Molts metges estan de baixa per problemes de salut mental i burnout
- Considera la sanitat com una inversió a llarg termini que el país no es pot permetre descuidar
3.5. Festival REC: balanç i premiats
El Festival REC de cinema tanca la seva 25a edició:
- Sis dies de projeccions
- Augment de públic del 15%
Premis:
- “Lady” (britànica): premi del jurat internacional i del jurat jove
- “Les Barons”: premi del públic
- Cloenda al Teatre Tarragona amb la pel·lícula “Frontera”, de Judit Colell, protagonitzada per Miki Esparbé (tots dos presents a l’acte)
El director del festival, Xavier García Puerto, remarca:
- El REC guanya pes com a plataforma de llançament de pel·lícules cap a la carrera comercial
- Contribueix a la descentralització dels grans esdeveniments cinematogràfics, acostant-los a Tarragona
4. Contes, dislèxia i lectura fàcil: el projecte de Pedro i Noah García
4.1. De les històries inventades al diagnòstic
El Pedro García i el seu fill Noah (12 anys) presenten el llibre de contes “Tres històries assombroses” (en català) / “Tres historias sorprendentes” (en castellà), publicat amb l’editorial ADAPTA.
Origen del projecte:
- Quan el Noah era petit, pare i fill caminaven per Cornellà i inventaven històries
- Les anaven guardant “en un calaix” fins que, anys després, prenen forma de llibre
Paral·lelament, a l’escola detecten que el Noah “no arrenca del tot”, tot i tenir molta capacitat:
- Amb l’ajuda de l’associació AFTA Catalunya (famílies amb fills amb dificultats d’aprenentatge), fan proves
- Diagnòstic: dislèxia i TDA
- Amb informe, l’escola pot fer un pla individualitzat
- El resultat és molt positiu: milloren les notes, el caràcter i el desenvolupament general
El Pedro remarca la importància crucial del diagnòstic:
- Sense diagnòstic, els mestres no poden aplicar adaptacions formals
- Es calcula que entre un 20% i gairebé un 30% de l’alumnat pot tenir dificultats d’aprenentatge sense diagnosticar
4.2. Vivència del Noah i transició a l’ESO
El Noah, que ara fa 1r d’ESO, explica que:
- Recorda poc els inicis del procés perquè es va començar a P5 i tot es va fer aviat
- Avui continua amb un pla individualitzat que li dona seguretat
- El pas de Primària a l’Institut ha sigut “un salt ràpid”: costa al principi, però després es normalitza
Valora que a l’escola es parli d’assetjament i problemes al centre, i defensa que és necessari abordar-ho obertament, pensant en companys que puguin estar patint.
Curiosament, ell no parla gaire del llibre a classe i prefereix centrar-se en els estudis. Tot i això, està content amb com ha anat el projecte.
4.3. El llibre: tres històries i un rerefons solidari
Les tres històries del llibre no tracten directament sobre dificultats d’aprenentatge; són contes d’aventures amb personatges variats:
-
1
“Els homes del senyor Turó”
- Protagonistes: Pere i Núria
- Han d’enfrontar una bruixa malvada per trobar l’aigua d’un riu
-
2
“Els bigotis en ratolí Piu”
- Protagonista: Ibu, un ratolí negre
- Farà tot el possible per curar la seva germana malalta
-
3
“El tresor dels crancs de riu”
- Un cranc de riu és expulsat del seu entorn
- L’han fet fora per haver ajudat a robar el tresor del riu
El rerefons real del llibre és solidari:
- Tots els beneficis que obtenen el Pedro i el Noah es destinen a l’associació AFTA Catalunya
- Concretament, al programa “Detecta i Actua”, per pagar diagnòstics a famílies vulnerables que no es poden permetre el cost
4.4. Dificultats d’aprenentatge, estigma i lectura fàcil
El Pedro denuncia diversos punts:
- Moltes famílies eviten el diagnòstic per por que sigui una etiqueta negativa o una “malaltia”
- Ell defensa que ser neurodivergent és tenir un cervell que funciona diferent, no pitjor
- No afrontar-ho és un error perquè el nen es trobarà esculls que no entendrà
Importància de les adaptacions:
- Pot ser tan senzill com donar més temps, modificar la grandària de la lletra o el disseny de pàgina
- El llibre està adaptat a lectura fàcil:
- tipografia clara
- paràgrafs més curts i airejats
- estructura pensada perquè persones amb dislèxia o que no dominen la llengua el puguin llegir
Impacte a l’aula:
- Diverses escoles han comprat el llibre perquè, en ser de lectura fàcil, el poden treballar amb tota la classe
- En un reportatge de Televisió Espanyola, alumnes que abans no podien llegir llibres sencers han pogut llegir aquest i se n’han sortit
- Això incrementa enormement la autoestima lectora dels infants
4.5. Lligam amb escoles i projecte de continuïtat
El llibre es pot trobar:
- A llibreries físiques (per exemple, La Capona a Tarragona)
- A qualsevol llibreria que el demani o plataformes en línia (tot i que ells prefereixen incentivar la llibreria de proximitat)
Característiques addicionals:
- Té il·lustracions de Marc Puig, que els autors destaquen com a part essencial del projecte
- Inclou una cançó composta pels personatges; al final del llibre hi ha la partitura perquè els infants que fan música la puguin tocar
Projectes futurs:
- El volum actual és la “primera part” d’una sèrie que els autors imaginen amb segona, tercera, quarta i cinquena part
- La segona part ja s’està coent i podria sortir el 2026
- Han començat a implicar alumnes d’escoles (sobretot a Barcelona) en la creació de nous personatges per als futurs contes, i volen estendre aquesta col·laboració també a centres de Tarragona
4.6. Missatge final a famílies
El Pedro envia un missatge clar:
- Escoltar els fills i, si es detecta una dificultat, no amagar-la
- Amb eines i adaptacions adequades, els infants poden superar barreres i desenvolupar el seu potencial
- L’exemple del Noah –un nen amb dislèxia i TDA que escriu i publica un llibre– mostra que “es pot”, però sempre amb molta feina, constància i implicació familiar
5. Peces comercials i ambientals
Entre blocs hi ha espais musicals i falques publicitàries locals que situen l’oient al context nadalenc i comercial de la ciutat:
- Campanya de Nadal al Port de Tarragona (activitats familiars al Moll de Costa)
- Promocions de Nadal al barri de Sant Pere i Sant Pau
- Anuncis comercials (Obramat, etc.)
Aquests elements tanquen el cercle d’un programa que combina testimonis personals, iniciatives socials, informació local i cultura, amb un fil conductor clar: cures, educació i oportunitats per a col·lectius vulnerables.