Urgències socials, càncer colorectal i gent gran activa

Visió general del programa

L’edició 1005 de Tothom a la sintonia de Tarragona Ràdio aborda quatre grans blocs:

• Servei d’Urgències i Emergències Socials de Tarragona (SUEST) i l’extensió SUEST Guàrdies 24/7
• Jornada “Fem Francolí” de l’Associació Aurora (medi ambient i salut mental)
• Prevenció i detecció precoç del càncer colorectal amb l’Associació Contra el Càncer a Tarragona
• Envelliment actiu i solidaritat amb Gent Gran Activa: un tardeo i un festival solidari pel menjador social de Bonavista

Entremig, el programa inclou butlletins i espais informatius sobre el 25N, pressupost de la Diputació de Tarragona i el festival de cinema REC, així com falques publicitàries i promoció de la graella esportiva i cultural de l’emissora.

1. Servei d’Urgències i Emergències Socials de Tarragona (SUEST)

1.1. Què és el SUEST i a qui atén

Les professionals de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona expliquen el funcionament del Servei d’Urgències i Emergències Socials de Tarragona (SUEST), que ha complert 20 anys.

• Atén persones que viuen una situació de fort impacte emocional i social (urgència o emergència)
• Objectius principals:

- Contenir l’estat emocional de la persona o família - Recollir informació clau per fer un primer diagnòstic - Derivar al servei més adequat de la xarxa de serveis socials i salut

“Fem una recollida d’informació per diagnosticar la problemàtica i derivar-la al servei corresponent”

1.2. Com arriben els casos i quin és el circuit

• Ubicació: a la comissaria de la Guàrdia Urbana de Tarragona, al costat de la unitat d’atenció a les persones.
• Vies d’entrada principals:

- Guàrdia Urbana (persones que hi van directament, per exemple després d’un desnonament o situació de carrer) - Hospitals i àmbit salut - Serveis socials bàsics quan la situació no pot esperar agenda ordinària - Altres cossos o serveis (Mossos d’Esquadra, etc.)

A l’arribada:

• S’ofereix espai d’escolta i contenció emocional
• Es fa una entrevista breu però intensa per identificar el problema urgent
• Es proporciona informació i assessorament sobre recursos disponibles
• Es detecten possibles situacions de risc o vulnerabilitat afegida

1.3. Durada de l’atenció i coordinació amb la xarxa

• El SUEST fa atenció inicial i puntual; el seguiment profund no acostuma a superar una setmana
• Sempre es deriva el cas a:

- Serveis socials bàsics per al pla de treball - Serveis especialitzats (violència masclista, salut mental, etc.)

• Treball intens de coordinació amb:

- Recursos de violència masclista - CAP i serveis sanitaris - Xarxa completa de serveis socials i entitats del territori

1.4. Perfils i tipus de situacions ateses

Els casos més freqüents inclouen:

• Violència masclista (la majoria dels casos, coincidint també amb el context del 25N)
• Persones sense sostre i situacions de desnonament
• Gent gran en situació de vulnerabilitat
• Persones amb diversitat funcional en risc o sense suport adequat

La clau diferencial és la naturalesa d’urgència/emergència de la situació, més que no pas el perfil concret.

1.5. Horaris, equip i accés ciutadà

• Fins fa 2 anys: atenció de 8 a 15 h
• Actualment: 8 a 20 h
• Equip de SUEST “diürn”:

- 1 treballadora social - 1 educadora social - Coordinació del servei (tasques de suport, estructura i enllaç amb la resta d’equip de l’Institut)

Qualsevol ciutadà de Tarragona que es trobi en una urgència o emergència social pot accedir al servei, habitualment:

• Derivat per Guàrdia Urbana o serveis socials, però també pot adreçar-s’hi directament si la situació és urgent.

2. SUEST Guàrdies: cobertura 24/7 en emergències greus

2.1. Què és el SUEST Guàrdies i per què neix

Des del 14 de juliol d’enguany funciona el SUEST Guàrdies, una ampliació del servei per garantir cobertura 24 hores, 7 dies a la setmana.

• Franja coberta: de 20 h a 8 h (la nit) + caps de setmana i festius
• Respon a la necessitat d’estar operatius en:

- Nits i caps de setmana, quan sovint es produeixen situacions greus - Casos que “no poden esperar a dilluns”

2.2. Activació i funcionament del servei de guàrdia

• Qui l’activa?

- Sempre el cap de torn de la Guàrdia Urbana de Tarragona

• Equip de guàrdia:

- Professionals de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona: - Treballadors/es socials - Educadores socials - Psicòlogues - Un professional està de guàrdia amb telèfon mòbil específic del SUEST

• Circuit d’actuació:

- El cap de torn truca al mòbil del SUEST - El/la professional de guàrdia fa una primera exploració telefònica - En un màxim d’uns 30 minuts s’ha de personar: - A les dependències de la Guàrdia Urbana, o bé - Al lloc indicat pel cap de torn (espai del succés, hospital, etc.)

2.3. Tipus de situacions en què s’activa el SUEST Guàrdies

Es reserva per a emergències socials de gran impacte, com ara:

• Violència masclista greu i feminicidis
• Desallotjaments sobtats per:

- Incendis - Explosions - Inundacions - Ruïna d’edificis o catàstrofes naturals

• Accidents múltiples amb forta càrrega emocional, on cal suport psicosocial immediat

Objectiu: acompanyament i suport emocional in situ a les persones i famílies en situació crítica.

2.4. Dades d’activació i pes de la violència masclista

Des del 14 de juliol fins al moment de l’entrevista:

• 19 activacions en total

- 12 en caps de setmana o festius - 7 entre setmana

• De les 19 activacions, 13 corresponen a víctimes de violència masclista

Les dades confirmen:

• Una taxa d’activació significativa, sobretot en dies no laborables
• El pes central de la violència masclista en les emergències socials greus

2.5. Consolidació i futur del servei

• El projecte va començar com a prova pilot el juliol
• Hi ha continuïtat garantida fins al 2026
• Actualment compta amb 16 professionals a l’equip de guàrdies
• Voluntat de:

- Consolidar una estructura estable dins l’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona - Reforçar-lo com a servei d’atenció ciutadana clau en una ciutat com Tarragona, capital de província

Les professionals destaquen l’orgull i satisfacció per la implicació dels companys i companyes i aposten per donar-li viabilitat i futur com a recurs estructural.

3. “Fem Francolí”: natura, salut mental i voluntariat

3.1. Una jornada històrica de l’Associació Aurora

L’Associació Aurora presenta la 13a jornada “Fem Francolí”, una de les activitats més antigues i emblemàtiques de l’entitat.

• És una jornada de voluntariat que combina:

- Conservació de la natura - Treball en salut mental

• Protagonisme dels treballadors de l’associació, molts vinculats a l’àmbit de la salut mental

“És el binomi que conforma Aurora: salut mental i natura”

3.2. On i quan se celebra

• Lloc: entorn del riu Francolí, al camí del riu davant del Parc Francolí, prop del pont de Santa Tecla.
• Informació i inscripcions:

- A través de xarxes socials, web de l’entitat i cartells amb codi QR - Per a qui no fa servir eines digitals, la referència clara és: “sota el pont de Santa Tecla, al riu Francolí, davant del Parc Francolí”

Horaris aproximats:

• A partir de les 10:00 h: arribada i rebuda de participants
• A les 10:30 h: inici de les activitats

3.3. Activitats principals de la jornada

La jornada es divideix en dues grans activitats:

1. 1 Sortida guiada de descoberta de natura

- Ruta pel riu Francolí per conèixer: - Fauna i flora locals - Biodiversitat de l’espai - Els treballadors d’Aurora fan de guies: - Expliquen les tasques de conservació que fan - Mostren com treballen i quin és l’impacte del seu dia a dia - Objectiu: que la ciutadania conegui millor l’entitat, els seus professionals i l’ecosistema del riu

1. 2 Dinàmica de salut mental

- Preparada per l’equip d’atenció a la persona de l’entitat - Treballa: - Tabús sobre salut mental - Autoconeixement personal - Espais per parlar amb normalitat de temes que sovint “costen”

3.4. Objectius i col·laboracions

Objectius clau:

• Mostrar el binomi salut mental – natura propi d’Aurora
• Obrir la jornada a tota la ciutadania (tothom és benvingut)
• Sensibilitzar sobre la biodiversitat amagada del riu Francolí
• Normalitzar la conversa sobre salut mental

Col·laboracions destacades:

• Ajuntament de Tarragona:

- Proporciona petit càtering/esmorzar per als participants - L’organització reparteix gots reutilitzables de plàstic per evitar ampolles d’un sol ús (gots tipus festa major)

• Europa Direct Tarragona
• Entitat Ocell de Fot, que ofereix un petit obsequi final a les persones participants

4. Butlletí horari i falques: 25N, Diputació i REC

Entre la primera i la segona part del programa, s’emet un Butlletí horari i diverses falques publicitàries i de promoció de continguts de l’emissora.

4.1. Informació sobre el 25N i la violència masclista

Notícies centrades en els actes del 25 de novembre (25N) a Tarragona i Catalunya:

• A Tarragona, sota el lema “el masclisme juga brut”, s’organitzen activitats reivindicatives durant tot el dia
• Davant de l’Ajuntament de Tarragona es fa la lectura del manifest, que enguany posa el focus en:

- La violència masclista en l’àmbit digital - Els insultos i agressions a dones amb projecció pública (líderes polítiques, periodistes, etc.)

“És responsabilitat col·lectiva i institucional desplegar polítiques públiques” per combatre aquesta violència

L’acte és presidit per l’alcalde Rubén Viñuales, que demana a la ciutat:

“Avui Tarragona alça la veu perquè cap dona hagi de viure amb por. Cap infant hagi de créixer en un entorn de violència i cap família hagi de patir la pèrdua d’una vida que podia haver estat salvada. Aquesta no és una lluita simbòlica. És una lluita quotidiana.”

També es destaca la participació d’entitats adherides a la xarxa NOA.

4.1.1. Accions sindicals: Comissions Obreres i UGT

• Comissions Obreres (CCOO) denuncia la violència masclista en totes les seves formes i organitza 16 actes arreu de Catalunya, fins al 4 de desembre
• Activitats a la seu del sindicat:

- Xerrada “Violència vicària, la més cruel de les violències masclistes” a càrrec d’Alexia Amat (mare protectora i fundadora de Terme, creadora del projecte Empoderat) - Lectura de Manifest conjunt amb UGT - Ofrena floral per les dones assassinades - Performance per visibilitzar les víctimes de violència vicària

La representant d’UGT, Mar Vázquez, recorda:

• La presència persistent de:

- Assassinats masclistes - Violència vicària - Assetjament als llocs de treball

• La importància dels protocols d’empresa i de la normativa vigent (Estatut, lleis de protecció) que permeten a les dones víctimes:

- Adaptar lloc i horari de feina - Sense que això tingui repercussió negativa en la seva situació laboral

4.2. Pressupost de la Diputació de Tarragona

• La Diputació de Tarragona té previst aprovar un pressupost per al 2026 de 237,5 milions d’euros, un 7% més que l’actual
• Es tracta novament d’un pressupost de rècord, amb ampli consens polític:

- Suport d’Esquerra, PSC, Junts i PP

• La presidenta Noemí Llauradó subratlla:

- Que permet reforçar les línies mestres del mandat 2023–2027 - Que volen que siguin “els pressupostos de tots i totes”

Inversions destacades:

• Nova seu operativa a la Plaça Imperial Tàrraco
• Trasllat del Conservatori de Música a la Tabacalera

4.3. Festival REC de Cinema de Tarragona

• El REC, Festival Internacional de Cinema de Tarragona, presenta una programació amb més de 30 films
• Moltes seran estrena a Catalunya o a l’Estat espanyol
• El festival celebra la 25a edició del 3 al 8 de desembre

- Inauguració (3 de desembre) amb El canto de las manos, debut com a directora de María Valverde - Cloenda (8 de desembre) amb En frontera de Judit Colell, presidenta de l’Acadèmia de Cinema Català

La informació ampliada es pot consultar a tarragonaradio.cat.

4.4. Falques publicitàries i autopromocions

Durant la pausa també s’emeten diverses falques publicitàries i d’autopromoció de programes:

• Sempre Nàstic:

- Promoció del partit Nàstic de Tarragona – Hèrcules (jornada 14, Primera Federació, grup 2) - Emissió des del Nou Estadi Costa Daurada, en directe, per Tarragona Ràdio, web i aplicacions mòbil - Referència a jocs i participació d’oients a les xarxes

• Espais culturals i musicals de la graella de programació:

- Programes com “Sempre hi ha temps per la cultura”, “Fans de Tarragona”, etc.

• Oferta comercial de publicitat a Tarragona Ràdio:

- Promoció “nou comerç” (set dies de publicitat des de 80 € + IVA) - Descomptes per contractes anuals

• Campanyes institucionals:

- Millora dels trens regionals del sud de Catalunya (R13, connexions, horaris) per part del Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible - Explicació del Pla Impuls DIPTE de la Diputació de Tarragona per reduir burocràcia i donar eines als ajuntaments

5. Càncer colorectal: què és, factors de risc i cribatge

A la segona part del programa, l’espai de la Associació Contra el Càncer a Tarragona dona veu a la doctora Belén Ballester, metge adjunta de l’Hospital Joan XXIII i responsable de la consulta de risc de càncer, per parlar del càncer colorectal.

5.1. Què és el càncer de còlon i recte i com s’origina

El càncer colorectal és un tumor que s’origina a la paret interna del budell gros o del recte.

• Normalment deriva de pòlips:

- Petits “voltets” a la mucosa del budell - Si es deixen evolucionar 10–15 anys poden malignitzar-se i convertir-se en càncer

Els pòlips apareixen quan:

• Algunes cèl·lules del budell creixen de forma desordenada
• Causes principals:

- Canvis naturals en els gens de les cèl·lules a mesura que envellim - Influència de l’entorn i dels hàbits: - Alimentació - Consum de tabac - Procés inflamatori al budell - Envelliment general

5.2. Freqüència i edats de risc

• És el càncer més freqüent si sumem homes i dones
• Pic d’edat habitual: 65–75 anys
• Hi ha un augment clar a partir dels 50 anys
• Les últimes dècades mostren una tendència preocupant a l’alça en adults joves (<50 anys)
• Afecta una mica més als homes (aprox. proporció 3:2 respecte a dones)

5.3. Factors de risc modificables: què cal evitar i què convé potenciar

La doctora Ballester insisteix que es pot treballar en dues línies:

1. 1 Modificar factors de risc (hàbits i estil de vida)
2. 2 Detecció precoç amb programes de cribatge

5.3.1. Hàbits que augmenten el risc

• Consum de carns processades:

- Bacon, salsitxes i similars

• Excés de carn vermella:

- Més de 500 g setmanals (porc, vedella, etc.)

• Sedentarisme i manca d’exercici físic
• Sobrepès i obesitat, especialment abdominal
• Consum d’alcohol i tabac

5.3.2. Hàbits que disminueixen el risc

• Dieta rica en fibra:

- Cereals integrals - Fruita i verdura - Llegums

• Consum adequat de làctics
• Pràctica regular d’exercici físic i vida activa

La doctora remarca que sabem què hem de fer, però costa canviar hàbits fins que “veiem les orelles al llop”, tot i que són mesures clau de prevenció.

5.4. Importància del cribatge i com funciona

El cribatge de càncer colorectal és fonamental perquè permet:

• Detectar pòlips premalignes i eliminar-los (evitant que esdevinguin càncer)
• Diagnosticar càncers en fases molt precoces, amb moltes més opcions de curació

“Amb el cribatge disminuïm la incidència de càncer i millorem la supervivència”

5.4.1. A qui s’adreça el programa

A Catalunya, el programa de cribatge està dirigit a:

• Homes i dones de 50 a 69 anys
• Asimptomàtics (persones que no presenten símptomes)

5.4.2. Passos del cribatge

1. 1 Carta a casa:

- S’explica breument què és el càncer colorectal i el programa de cribatge - Es convida a participar-hi voluntàriament

1. 2 Recollida del kit:

- La carta indica farmàcies i CAPs propers on recollir el kit de test de sang oculta en femta

1. 3 Recollida de la mostra:

- A casa, la persona segueix les instruccions del kit per recollir una mostra de femta

1. 4 Retorn del kit:

- Es porta novament a la farmàcia o al CAP

1. 5 Resultats:

- Al cap d’unes setmanes, s’envia el resultat per carta - Si és negatiu: - Es rep l’avís que es repetirà cada 2 anys - Si és positiu: - Es convida la persona a fer-se una colonoscòpia per estudiar l’origen del sagnat (pòlips, lesions, etc.)

5.5. Taxa de participació i barreres principals

La participació és massa baixa:

• Al Tarragonès, la taxa se situa al voltant del 37% (aprox. 4 de cada 10 persones)

Factors que expliquen la baixa participació:

• Manca d’informació sobre què és exactament el cribatge
• Baixa percepció del risc personal:

- La gent es troba bé, té analítiques normals i creu que “no pot tenir un càncer”

• Oblit i logística:

- S’ha d’anar a la farmàcia, recollir, tornar-hi… i es va posposant

• Rebuig a la colonoscòpia:

- Molta gent associa directament cribatge amb colonoscòpia i li fa mandra o por la preparació - La doctora recorda que primer només és un test de femta

• Por al diagnòstic:

- Persones que prefereixen “no saber-ho” fins que apareguin símptomes

La doctora insisteix que aquesta por és un error greu:

“Si ho fem ara, detectarem una lesió en un estadi en què et podràs curar”

Missatge clau del programa: cal aprofitar el cribatge i perdre la por.

5.6. Símptomes d’alerta que no s’han d’ignorar

Encara que el programa va dirigit a persones sense símptomes, la doctora Ballester recorda els signes d’alerta que han de portar a consultar el metge d’atenció primària:

• Sagnat rectal:

- Sang vermella o fosca a la femta

• Canviar la manera d’anar de ventre de forma mantinguda:

- Diarrea o restrenyiment persistent durant setmanes, no canvis puntuals

• Pèrdua de pes no intencionada:

- El pacient menja igual però viu una pèrdua de pes continuada

• Dolor abdominal persistent
• Anèmia per dèficit de ferro detectada en analítica, especialment si no hi ha una altra causa evident

Davant d’aquests símptomes, no s’han de banalitzar; cal consultar el metge de capçalera.

5.7. Crida final a la participació

L’espai es tanca amb una crida clara:

• A partir dels 50 anys, cal respondre a la carta del programa de cribatge i fer-se el test de sang oculta
• Si el resultat és negatiu, repetir-lo cada 2 anys
• L’objectiu és augmentar la participació, reduir la incidència del càncer i millorar la supervivència

La doctora agraeix la tasca de l’Associació Contra el Càncer a Tarragona i l’oportunitat d’explicar-ho a la Tarragona Ràdio.

6. Gent Gran Activa: tardeo i festival solidari

En el darrer bloc del programa, Gent Gran Activa presenta dues iniciatives: un tardeo musical i un festival solidari en suport al menjador social de Bonavista.

6.1. Objectiu general: envelliment actiu i participació

La coordinadora Cèlia López i l’equip convidat expliquen que el propòsit és:

• Fomentar un envelliment actiu i participatiu
• Donar espais perquè la gent gran es mogui, balli, socialitzi i gaudeixi
• Implicar-los en iniciatives solidàries amb impacte al territori

Recorden també que la idea del festival solidari ve de l’any 2015 (amb un parèntesi posterior), i que enguany seria ja el desè aniversari d’aquesta iniciativa.

6.2. Tardeo per a gent gran: ball i música “de discoteca”

6.2.1. Format i novetat de l’activitat

• Data: divendres 28, a les 18:00 h
• Lloc: Llar Centre, al carrer Adrià
• És una activitat nova per a gent gran:

- S’allunya una mica del format tradicional d’orquestra - Apropa el model de tardeo que ha tingut èxit a l’estiu entre públic més jove

La Raquel Fernández (educadora / integradora de Gent Gran Activa) explica que:

• Es proposa ball tipus discoteca, amb música variada i ballable
• S’aposta per una activitat que aporti beneficis físics, mentals i socials

“Ballar aporta molt, tant a nivell físic com mental i per socialitzar”

6.2.2. Preparació i ambient

• S’ha treballat una selecció musical variada, pensada per:

- Gent que va ballar als 70 i 80 - Incorporar també música moderna i versions actuals

• Es recrea l’ambient de discoteca amb:

- Altaveus i llums adequats - Espai adaptat per ballar còmodament

Les cançons inclouen:

• Èxits dels anys 70 i 80: Camilo Sesto, Mecano, Queen…
• Artistes i temes icònics: Raffaella Carrà, cançons com “Un rayo de sol”, salsa moderna…
• Música que tothom coneix i pot cantar i ballar, sovint reutilitzada en remescles actuals

Les integrants de l’associació també han muntat un petit bar:

• Per oferir begudes i quelcom per picar
• Afegint un component de trobada social informal

6.2.3. Qui pot assistir i com

• És una activitat oberta i gratuïta:

- No cal ser soci de la llar - Qualsevol persona gran que ho desitgi pot venir - Fins i tot persones no tan grans són benvingudes si volen participar

El participant Jordi Parisi celebra la iniciativa perquè sovint:

• Sembla que la gent gran “quedi arraconada” de determinats espais d’oci
• Falta oferta específica de lleure per a persones grans a nivell de ciutat

6.3. Festival solidari pro Menjador Social de Bonavista

6.3.1. Data, lloc i funcionament

• Data: 13 de desembre
• Hora: 17:00 h
• Lloc: Sala August del Palau de Congressos de Tarragona

Es tracta d’un festival solidari organitzat per Gent Gran Activa amb la participació de diverses llars de persones grans.

• Hi participaran més de 200 persones a l’escenari, organitzades en grups
• És una iniciativa molt treballosa, amb moltes hores d’assaig i coordinació al darrere

Per assistir-hi:

• Les llars participants disposen d’entrades
• També se’n poden recollir a l’oficina de Gent Gran Activa
• A canvi de l’entrada, es demana un aliment per al menjador social de Bonavista (Associació Joventut i Vida)

6.3.2. Destinació solidària: què necessita el menjador social

La Raquel Quílez, de l’Associació Joventut i Vida, explica:

• El menjador social de Bonavista és molt afectat per les necessitats i depèn de donacions
• La gent gran és molt generosa i tradicionalment ha omplert les despenses del menjador
• Fa una mena de “carta als Reis” sobre el que més necessiten:

Aliments especialment necessaris:

• Llegums (llenties, cigrons, etc.)
• Tomàquet fregit
• Conserves
• Pasta

Aliments de què ara mateix van menys faltats:

• Arròs
• Llet (sobretot per temes de caducitat, ja que tenen una mica de marge)

Es recomana, per tant, que qui pugui prioritzi llegums, conserves, tomàquet i pasta, sense deixar de banda altres donacions.

6.3.3. Contingut artístic del festival

El Jordi Parisi, vinculat a un grup de teatre musical amb 30 anys de trajectòria, avança una primícia:

• Participaran amb una adaptació del musical “Hello, Dolly!”

- Ell farà el personatge que rememora Louis Armstrong, en una mena de format “Tu cara me suena”

• El missatge que transmet és:

“L’important no és fer-ho perfecte, sinó gaudir-ho”

El festival comptarà amb:

• Diversos grups de gent gran mostrant els seus talents (ball, teatre, música…)
• Un públic format per famílies, amistats i ciutadania, amb les entrades limitades, de manera que s’anima a recollir-les amb antelació

6.4. Missatge final de Gent Gran Activa

Cèlia López tanca destacant:

• L’enorme feina invisible al darrere (organització, assajos, coordinació de 200 persones)
• La importància d’aprofitar aquests espais per:

- Fer visible el talent i l’energia de la gent gran - Crear vincles intergeneracionals a través de l’art i la solidaritat

I recorda les dues cites clau:

• Tardeo: divendres 28, 18 h, a la Llar Centre (carrer Adrià)
• Festival solidari: 13 de desembre, 17 h, Sala August – Palau de Congressos, a favor del menjador social de Bonavista

7. Tancament del programa

El presentador recorda que és l’edició número 1005 de Tothom i:

• Acomiada els convidats agraint la feina i la participació
• Indica que Tarragona Ràdio continua amb els serveis informatius
• Convida l’audiència a retrobar-se dimarts vinent a dos quarts d’una a la sintonia de Tarragona Ràdio per a una nova edició del programa.