1986-05-06 Recital Celdoni Fonoll

05/06/2020

Arxiu/

Aquest podcast és un recorregut poètic i musical a través de diversos autors, amb recitals i breus comentaris del presentador:

Introducció i lectura de Miquel Martí i Pol: Comença el programa amb dos poemes clàssics, Sempre és incert i He heretat l’esperança, dedicats als poetes i al públic de Tarragona.
Conçó de minta (Miquel Desclot): Un breu fragment de l’autor contemporani per tancar la primera part.
Vicent Andrés Estellers: Interpretació musicada de dos poemes inèdits, incloent-hi la Cançó de bressol.
Joan Timoneda: Lectura d’un poema renaixentista valencià, Senyores, des que s’heu entrat, amb to ballable.
Màrius Torres: Cançó a mà alta dedicada a la companya del sanatori, interpretada amb sensibilitat.
Ramon Llull: Cant de Ramon, un dels textos més antics de la nostra llengua, adaptat amb matisos medievals i gregorians.
Corrandes d’exili: El poema emotiu de Josep Palau i Fabra sobre la Guerra Civil i la nostàlgia del Vallès.
Tancament amb Joan Barceló: Poema final El turó de cada vila per cloure el recital.

Presentació del recital i primer poema *Sempre és incert*, amb reflexions sobre la provisionalitat i la bellesa.

Segona part amb el poema sobre l’herència de l’esperança dels avantpassats i la transmissió de paraules.

Breus versos de Desclot recitats com a colofó de la primera part.

El presentador musicà dos poemes inèdits d’Estellers, incloent la dolça *Cançó de bressol*.

Lectura del poema valencià *Senyores, des que s’heu entrat*, de ritme ballable i llatí popular.

Interpretació de la cançó dedicada a la companya de sanatori, amb to íntim i emotiu.

Adaptació musical del poema medieval, combinant dansa trobadoresca i cant gregorià.

Recitació de les versos sobre l’exili de la Guerra Civil i la nostàlgia de la terra natal.

Poema final misteriós i juganer per cloure el recital.

17/02/2022

16/02/2021

03/02/2021

21/01/2021

14/01/2021