Jordi recorda com va començar a la ràdio al juny de 2002, col·laborant amb l’informatiu casteller _Toc de Castell_ i les primeres setmanes de nervis i aprenentatge.

Explica el seu paper com a productor, coordinant graelles, definint temes i deixant una agenda que encara utilitzen els serveis informatius.

Descriu les retransmissions des dels balcons, la maleta amb el micròfon autònom i els reptes logístics de cobrir actes de més de quatre hores.

Anècdotes sobre el segment esportiu, el programa _Pífies_ i la presentació de l’himne del Club Bàsquet Tarragona a la Diputació.

Recorda fallades de micròfon, connexions que no entraven i com aquests incidents formen part de l’humor i la rutina de la ràdio.

Reflexiona sobre el repte d’equilibrar la seva afició castellera amb la necessitat de fer una cobertura justa i honesta de totes les colles.

Admet que mai ha conduït una nit electoral i expressa el seu interès per tenir l’oportunitat de fer-ho algun dia.

Detalla la seva sortida de Tarragona Ràdio per treballar en continguts web de l’Ajuntament mitjançant CEMIC i la col·laboració esporàdica amb Catalunya Ràdio al programa _Tres Rondas_.

Repassa la seva etapa a la televisió local presentant un debat econòmic, la rigidesa del format i la falta de maquillatge i somriures davant la càmera.

Descriu les dificultats i la nova rutina d’aixecar-se a les 6 h per conduir el programa del matí, amb canvis en els hàbits i planificació estricta.

Narra la cobertura in situ de l’explosió, el paper de periodista fred i curós amb el llenguatge en una situació de crisi i emergència.

Té un toc més lleuger parlant de cobrir carnaval, concurs de drag queens al Teatre Metropol i com ha gaudit d’aquestes unitats mòbils festives.

Clou l’entrevista amb agraïments per la celebració dels 25 anys, la invitació a tornar i la satisfacció pel recorregut professional viscut.