El relat evoca la infantesa del narrador a casa de l’oncle Pere de Sabadell, entre bromes sobre Terrassa, dinars familiars i escapades a l’hort i a pescar. Amb el temps, l’oncle pateix un accident mortal, i la visita a l’hospital desencadena un record vívid quan el narrador retroba el seu nebot petit assegut a taula, com si tot es repetís com en un mirall misteriós.