Aquesta temporada arrenca a l’estiu de 2001 amb l’ascens del Nàstic i la inauguració del nou estadi.
Es revisen moments com el partit suspès per tempesta contra el Ferrol, l’empat in extremis a Salamanca i la gira per Espanya amb visita a Segòvia, Burgos i Sòria.
Destaca l’estrena oficial contra l’Atlètic de Madrid (amb destitució d’entrenador i gol de Prieto) i la gesta de Copa del Rei: victòria al Nou Estadi i triomf històric al Bernabéu contra el Reial Madrid.
Al febrer arriben reforços i golejades (Méndez, Castillejo), abans de les remuntades contra Levante i Numancia.
Al camp del Vicente Calderón es viu un empat 3‑3 per a la història, i la lluita pel descens culmina amb el dramàtic partit contra el Poli Ejido: caos, invasió de camp i confirmació del descens.
Malgrat tot, l’afició crida “Volvemos otra vez” i, per tancar l’any, arriba una escapada al Festival de Benicàssim: cultura indie i planificació del retorn per al 2003.
A la quarta jornada, el Nàstic marca dos gols (un de Castillejo) però el xàfec converteix el camp en piscina i l’àrbitre suspèn el partit contra el Ferrol.
El diumenge 7 d’octubre, el Nàstic perd un triomf històric a Salamanca i deixa escapar la victòria amb un gol de Pinilla en el últim minut per tancar l’empat.
El 2 de desembre s’inaugura oficialment el nou estadi amb els grans Jesús Gil i Luis Aragonés a la graderia; Prieto marca però l’Atlètic s’imposa i Noguers és cessat.
En la jornada clau contra el Poli Ejido, el Nàstic arriba per moments amb avantatge però l’àrbitre, expulsions i llançament d’objectes provoquen invasió de camp i el somni s’esfuma.
Malgrat guanyar 3‑1 l’últim partit, el descens a Segona B es confirma. L’afició invadeix el camp, aclama directius i crida “Volvemos otra vez!” amb la promesa de tornar.
Comiat de l’any 2002, reflexions sobre l’experiència i compromís de retornar a Segona Divisió al 2003, acompanyats pels cants i el record de la temporada.