Els presentadors obren l’entrevista amb salutacions i comenten que l’obra s’ha fet dues vegades i compta amb espectadors fidels que la tornen a veure.

Mercè destaca que es tracta d’un clàssic ben escrit, estrenat al National Theatre de Londres, on la trama encaixa i genera un humor intel·ligent i perdurable.

Es rememora la primera producció d’aquesta obra fa vuit anys, la col·laboració amb Abel Folk, el salt a coproduir i com van renéixer les ganes de representar-la de nou.

Reflexions sobre la dificultat de la comèdia: per què cal interpretar amb seriositat per fer riure, comparant-ho amb la facilitat de provocar la reacció humana del plor.

Es descriu la relació entre actors veterans i nous i com l’obra caricaturitza episodis reals del dia a dia d’una companyia: la primera actriu, gires amb maletes de cartró i convivència intensa.

Mercè explica incidents inesperats durant les funcions (portes que es queden enganxades, pendents de l’escenari) que resulten de forma còmica i que fins i tot es podrien incorporar al text.

Es parla de l’acollida triomfal al Teatre Borràs, la venda d’entrades per al festival de Tarragona i l’agraïment de Mercè envers el públic local.