Carlos Prieto descriu la iniciativa del jutge del Registre Civil de Barcelona, Fernando Alberti, que ha atorgat la nacionalitat espanyola a més de mil menors nascuts a Catalunya de pares immigrats. Explica la distinció entre dret civil (nacionalitat) i dret administratiu (extranjeria), els requisits principals (residència, acreditació de sosteniment del menor) i els beneficis immediats per als progenitors (exempció de visat, permisos de treball i residència).

S’analitzen els països amb conveni de doble nacionalitat (Argentina, Bolívia, Brasil, Colòmbia, Cuba, Equador, Paraguai, Perú, Uruguai i Xile) que apliquen el principi de *jus soli*, així com els casos d’apatridia derivats de normatives poc clares (exsoviètiques, conflictes bèl·lics o secessionistes). Es fa èmfasi en la necessitat de certificació consular de la manca de nacionalitat del país d’origen del menor.

Consells pràctics per a les famílies: acudir al registre civil i als jutjats competents (Ministeri de Justícia), fer gestions a la Comissió Diocesana de Migració de Càritas (Prat de la Riva – Padre Palau, T. 977 24 23 37) i als Consolats dels països d’origen per obtenir certificats. S’insisteix a contrastar informació en diverses fonts (funcionaris d’extranjeria, ONG, advocats particulars) per evitar desinformació i abusos.

Seqüència recomanada: 1) registrar la nacionalitat del menor; 2) regularitzar administrativament els pares. S’assenyalen els drets constitucionals a la família i la prohibició de separar el nen dels progenitors, s’assenyalen els avantatges posteriors (residència i treball legal) i s’ofereixen garanties d’atenció gratuïta. El programa conclou amb un recordatori de buscar informació fiable i diversos canals d’assistència.