El locutor presenta la ràdio de festes, bromeja sobre haver vist l’assaig previ i anticipa els gags tot mostrant la seva pròpia rialla com a prova.

Des de Tarragona Ràdio s’anuncien els parlaments de les ‘Dames i Vells’ i es repassen els temes que es tractaran: tropes a l’Iraq, terres cavades, Lluís Badia, obres i arribada del nou arquebisbe.

S’inicien versos satírics i diàlegs plens d’ironia sobre el matrimoni, la ciutat, la vida quotidiana, identitat de gènere i sexualitat, amb múltiples personatges que es queixen, exigeixen i es barallen.

Jaume Pujol, el nou arcabisbe, es presenta formalment, parla de la seva llum guiant, defensa la segregació escolar per sexe i critica l’adopció homosexual.

Intercanvi entre l’arcabisbe i regidors/dames i vells sobre l’orgull gai, la definició de família, la religió i els diners públics destinats a obres locals.

Es denuncien les ‘terres cavades’, els xantatges de constructors i la connivència dels polítics (PP, CiU) amb els interessos privats de la classe obrera.

Arriba el sargento i, en to amenaçador, ofereix repressió i ordre públic contra els que incompleixen la llei, definint una nova política de seguretat.

Un parlament carregat de retòrica patriòtica en defensa d’Espanya, amb crítica al regionalisme i declaracions de “¡Que viva España!” i fins i tot un gir cap a la independència catalana per rebuig al saqueig.

El programa finalitza amb un últim deix de complicitat, preguntes sobre el següent menú i un agraïment als oients, tancant la festa radiofònica.