Núria i Sílvia comencen conversant sobre el nom del grup, amb confusions sobre si Tombuctú és una ciutat africana, índia o del desert i l’atracció que genera en nens com el David.

Es relata com el Toni va proposar el nom i va començar a reunir músics fa tres anys, creant finalment el projecte musical amb diverses formacions paral·leles.

Es presenten els membres de Tombuctú amb els seus sobrenoms i instruments: guitars, bateria, percussions, veus i coros, destacant la dificultat logística d’un equip de nou músics.

Discutixen la fusió d’estils (reggae, rumba, hip-hop, samba i flamenc), la importància de conèixer-se com a músics i les influències individuals que aporten una sonoritat oberta i diversa.

Parlen de l’actuació del divendres 24 al Parc de les Granotes, els preparatius aïllats al camp, la durada del repertori i els objectius per a l’hivern i la primavera, mantenint l’espontaneïtat en directe.