Antoni explica com va arribar a la colla el 1992, el context de tensions amb l’anterior equip i la motivació per assumir el càrrec de cap de colla, amb l’objectiu de canalitzar l’energia i la il·lusió dels castellers cap a reptes més grans.

Descriu els castells carregats i descarregats de la temporada 1995 (2de7c, 4de8c) i l’intent de fer el pilar de 6, destacant la necessitat d’ampliar la massa de castellers per aspirar a castells de 8 i consolidar-se com a colla gran a Tarragona.

Relata les disputes internes entre sector afí a la seva manera de treballar i el grup contrari, que van provocar la marxa de membres i van obligar Antoni a renunciar com a cap de colla després de desacords profunds.

Analitza l’etapa següent sota la direcció del Pasqui, marcada per la pèrdua de força i motivació, i l’esforç per mantenir els castells de set tot i la manca d’il·lusió i alternatives.

Parla de la seva tercera etapa com a cap de colla per mandat de la resta, en un moment de gran debilitament, on tot i la dedicació no es van poder revertir les tendències negatives per falta de recursos humans i estructurals.

Comparteix els moments més memorables i la seva gran frustració per no haver pogut tirar i completar el 3de8, fet que considera la seva gran espina i un moment clau de la seva trajectòria.

Ofereix una visió crítica del futur de la colla, apunta a la manca d’il·lusió i assajos, parla de les relacions amb altres colles de Tarragona i lamenta la manca d’un local adequat, destacant els reptes per revitalitzar l’agrupació.