El senyor Requesens explica que cap a les set de la tarda, mentre rebia una comitiva francesa, va saber de l’alçament militar al Congrés i va informar els visitants.

Descriu les trucades al governador militar, la seva actitud d’«insensat» envers els colpistes i la discussió interna a l’Ajuntament sobre possibles mesures com la vaga general.

Recalca la llarga espera de cinc hores i mitja fins a l’al·locució radiofònica i televisiva del rei, que finalment va aturar l’intent de cop i va reinstaurar la normalitat.

L’endemà es convoca un ple municipal per expressar adhesió al rei, al govern i al sistema democràtic mitjançant un acord genèric de suport.

Explica que temia més els possibles colpistes de paisà o falangistes que els militars, i considerava buscar vies d’escapament des de l’Ajuntament.

Canvia de tema per parlar de la seva feina actual: traçar els fundadors de Tarragona a través de la historiografia renaixentista i humanista, i la importància de la seva antiguitat.

Descriu el descobriment de Mossant Serri Vilaró que va datar les muralles al segle III aC, buidant la llegenda que clausurava l’origen de Tarragona centenars d’anys abans.