En aquest fragment, l’Avi Ramon narra les seves experiències de viatge a Cuba, Amèrica Llatina i diverses regions d’Europa, i reflexiona sobre com la música folklòrica (havaneres, flamenc, sarsuela, cançons russes, etc.) és portadora de memòria i identitat cultural. Destaca la força emotiva d’aquestes melodies per evocar records, dramatisme i pertinença, i subratlla la importància de la immersió directa amb la gent local. A més, compara trets de caràcter de països i regions (Catalunya, Bèlgica, Suïssa) i tanca amb una mirada cap al litoral mediterrani, assenyalant la platja del Miracle.