Salutacions entre Felip i Núria, comentari sobre futurs programes d’alimentació terapèutica amb algues i anunci que el tema d’avui serà la reflexoteràpia.

Explicació de què és la reflexoteràpia: estimular punts o zones reflexes externes per influir indirectament en òrgans i teixits més allunyats mitjançant el sistema nerviós.

Revisió de les principals àrees reflexes: peu (més popular a Europa), mans (manopuntura), cap i cara (Xina), fosses nasals (Índia), iris ocular (diagnòstic), i com cadascuna reflecteix funcions o òrgans interns.

Història de la reflexoteràpia: desenvolupament als Estats Units, arribada a Europa i pràctiques a Tailàndia; introducció de la idea que el dolor al peu pot reflectir disfuncions internes.

Modalitats d’estimulació: només amb les mans, amb punxons de punta rodona i amb corrons punxeguts (d’origen coreà) per a un estímul general del sistema nerviós.

Definició de reflex com a resposta automàtica i estereotipada a un estímul, exemple del reflex del turmell, i connexió amb el sistema nerviós com a base de la teràpia.

Explicació de l’origen comú del sistema nerviós central en l’embrió i com el cervell i la medul·la espinal es formen abans que la resta del cos, fonamentant la interrelació nerviosa entre punts externs i òrgans interns.

Relat de com el metge William Fitzgerald va descobrir per accident l’efecte analgèsic d’apretar certs punts i va dividir el cos en 10 zones somatotòpiques, establint la base teòrica de la reflexoteràpia.

Llistat de problemes que la reflexoteràpia pot alleujar: dolors musculars posturals (cervicals, lumbars), trastorns digestius, respiratoris (asma, sinusitis), hormonals (cicle menstrual, PMS), estrès, migranyes, retenció de líquids, depuració i reducció de cel·lulitis.

Consells per triar un reflexoterapeuta de confiança: comprovar formació, resultats, ambient de treball, i interacció amb el pacient per adaptar el tractament.

Orientació sobre la quantitat de sessions necessàries: una mitjana de quatre sessions, tot depenent de la patologia i la resposta del pacient.

Situacions on evitar la reflexoteràpia: infeccions agudes, febres, coagulopaties i èmbols, diabetis (risc d’hipoglucèmies), embarassos de risc, infart recent i pacients quirúrgics que no substitueixi cap intervenció mèdica.

Consell pràctic per a tothom: masajeu la vora interna del peu des de la base del dit gros fins al taló per alleujar tensions cervicals, dorsals o lumbars, sempre amb cura i reconeixement dels límits.