Introducció del programa i de José Antonio, infermer consultor en cuidatges i ferides cròniques a l’Hospital de Santa Tecla, amb responsabilitat en la unitat de cirurgia i un nou projecte de consultoria per a persones grans.

Context de la nit de Sant Joan i Sant Pere: importància de la prudència, conscienciació sobre la manipulació de petards i lògicament prevenir abans que curar.

Descripció d’incidents típics: petards petits convertits en ‘bombes’, ús per part de nens, errors dels adults i riscos de barreges casolanes que multipliquen la perillositat.

Reptes per a urgències: cremades de pell, lesions oculares i d’extremitats; fogueres i espurnes que provoquen cremades de segon grau i lesions profundes.

Distinció de graus de cremada segons profunditat i extensió, relació amb el dolor i risc d’infecció, i la falsa percepció que ‘no fer mal’ equival a lesió lleu.

Remèdies casolans que empitjoren la situació: oli d’oliva, pasta dentífrica, lleixiu, ungles de sal, vinagre; per què cal evitar aplicar qualsevol producte no indicat.

Protocol bàsic: aigua corrent (fresca o tèbia) durant 20–30 min, no retirar roba enganxada, cobrir amb llençol net, tranquil·litzar la víctima i controlar el dolor amb el simple refredament.

Quan cal urgències: cremes pirotècniques a mans i dits, profunditat de lesions, risc d’amputació, pèrdua de líquids, afeccions sistèmiques, necessitat d’unitats especialitzades i referència històrica al mètode Trueta.

Recapitulació dels passos essencials – aigua, calma, no fer malbé la cremada – i la importància de tenir sempre a mà una farmaciola bàsica (gases) i recórrer al professional si s’escau.