Jordi Andreu explica la deliciosa anècdota de Tarragona (1981) en què va ser el primer 2 de 7 descarregat, amb tres segons a la pinya i un joc de cadires entre els baixos.

Piscu Córdoba relata com seien sobre un raïll de tren convertit en tronc rodó i les maneres creatives d’assegurar-se durant el pilar de 6.

Maurici Preciado descriu la importància de la comoditat de l’arxaner durant el 3 de 8 i la tensió dels deu segons de descarregament.

Debat sobre la factibilitat del pilar de 7 sense folre amb la canalla adequada: Maurici està convençut que hagués estat possible amb el pilar de la SESI.

Manel Borillo comenta les dures caigudes des de la banda del dos i la doble caiguda del 5 de 9, amb l’efecte de segona caiguda immediata.

Francesc Sànchez narra la seva experiència de caiguda, la controvèrsia del casell carregat i la decisió de tirar-ho a terra per seguretat.

Joan Romero parla del 4 de 9 amb folre i dels suports interns a l’alçada del pilar, anomenats popularment ‘guillotines’.

Frederic Planes descriu la dificultat d’un 3 de 8 molt mal plantat i la batalla de recuperar la mida en pocs segons.

David Miret recorda el 1993 quan els Minyons de Terrassa van carregar la primera torre de 9 amb folre i manilles, i la rivalitat amb Vilafranca.

César Torrijos explica les fites tècniques en l’arrencada i la necessitat de potència per establir el pilar de 8 amb folre i manilles.

Ramon Codines reflexiona sobre la perspectiva interna dels castellers i relativitza la rivalitat mediàtica en el moment de fer el 5 de 9 amb folre.

Joan Badell detalla els assajos ràpids, les proves de folra i les solucions per aguantar l’agulla al mig del 4 de 9.

Paco Guerra reivindica que el 4 de 9 net és fruit de molts anys de treball acumulat i cohesió interna dels terços i quarts.