El periodista introdueix Ramon Homet com a guanyador del premi i l’entrevista es realitza per telèfon mentre Homet fa una excursió a les muntanyes d’Escorn al Bou.

Homet parla del fred, de la purificació del mestral i estableix el paral·lelisme entre l’excursionisme català i la contemplació oriental japonesa com a font creativa.

Es detalla la trajectòria educativa del compositor: docència als conservatoris, estudis de shakuhachi amb un mestre a Sant Cugat i la relació d’aquest instrument amb la pràctica zen.

Homet explica com el contacte amb el compositor britànic Jonathan Harvey l’any 2000 va marcar la seva percepció del so i l’actitud creativa, especialment la dimensió budista de la música.

Es parla de l’elecció d’una harmonia més consonant i lluminosa, influïda per Messiaen i Ligeti, com a contrapunt a les tendències dissonants del segle XX, i de l’ús de quintes justes.

Homet defineix Gagaku, la seva obra guanyadora: una recreació orquestral de la música imperial japonesa amb paisatges sonors plurifocals, incloent grups de cambra situats darrere del públic.

El compositor expressa la seva alegria per guanyar a casa i destaca la importància del premi de Tarragona. Comenta també la seva formació en telecomunicacions i l’ús de la tecnologia en la composició.

Es parla de l’estrena prevista amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, de l’acústica del recinte i de la combinació d’influències orientals i tecnològiques en l’art contemporani.