Presentació del tema: els peus són fonamentals per al moviment i sovint oblidats fins al dolor; la salut del calçat condiciona l’esquema corporal, fins i tot mal de cap o deformitats a l’esquena.

Les sabates han de protegir contra fred, calor i abrasions, i permetre una bona ventilació per evitar suor, fongs i problemes d’olors.

Explicació de l’energia estàtica generada per fricció de teixits sintètics i la necessitat de materials que permetin la seva descàrrega al terra.

Prioritzar pell o sintètics amb forats de ventilació davant plàstics massius; el disseny pot garantir transpiració malgrat materials no naturals.

La punta ampla evita deformacions com dits en urpa o sobreposats; la comoditat inicial és clau perquè el peu no s’hagi d’adaptar al calçat.

El peu recolza en tres punts (dit gros, dit petit i taló); reduir la base per punxa i estretes produeix inestabilitat i tensió a l’esquena.

Els talons entre 2 i 4 cm (amples i rectes) són tolerables; alçades superiors sobrecàrreguen els coixinets metatarsians i causen dolor intens.

Els talons elevats desplacen el pes endavant, provoquen barius, hiperlordosi lumbar i tensió cervical que pot desembocar en cefalea tensional.

Recomanació de sola de pell flexible davant plàstics rígids; inversió en un calçat còmode és una inversió en salut.

Als nens el més important és que el peu pugui créixer i treballar: punta ampla i resistent, reforç al tendó d’Aquil·les, sola còmoda, tacó màxim 1 cm i recte.

Les soleres extremadament primes poden ser còmodes al calçar-les però acaben generant mal al peu si el cos no està adaptat; hi ha adaptacions saludables i preocupants.

Provar sempre ambdós peus, comprar sabates còmodes al primer moment, canviar-les periòdicament, alternar models i evitar bambes d’esport per ús diari.