El presentador dóna la benvinguda a Mercè Espriu Gumi, confirma la pronúncia del seu cognom i estableix el to cordial de l’entrevista.

Petita conversa sobre on es troba el carrer Castellers a Tarragona i el record del Nàstic i el Camp de Mar.

El presentador pregunta si Mercè segueix els castells; ella explica que li fan patir quan cauen i només ho veu breument al telediari.

S’introdueix el motiu de l’entrevista: Mercè estudia piano tot i tenir 73 anys i ho fa a l’Escola Municipal de Música.

Es parla del tipus de piano que té a casa (electrònic amb teclat complet) i de com funciona, amb comentaris jocosos sobre si va sol.

Mercè explica que estudia peces i assaja un fragment de l’òpera Nabucco, descrivint-ne les notes de forma pràctica.

Repassa la seva història: va començar a piano de jove, després la família i la feina li ho van impedir, i fa dos anys va tornar a l’activitat amb una acadèmia i l’any passat va entrar a l’escola municipal.

Mercè admet que li costa l’ús d’internet i els ordinadors, sent certa vergonya davant dels fills i nets, però reconeix la necessitat d’aprendre’n el bàsic.

L’entrevistador lloa la seva iniciativa i Mercè anima altres persones grans a inscriure’s en cursets, compartint que molts participants són jubilats.

La ràdio convida Mercè a visitar l’estudi per fer un curs d’informàtica, s’acomiaden amb agraïments i bones paraules.