Definició del jazz com un moviment musical del segle XX amb múltiples corrents, des de músiques vitals fins a expressions avantguardistes, resultat de la fusió entre la cultura afroamericana i l’europea.

Raïls del jazz en els camps d’esclaus: els _work songs_ com a ritme de treball, les _gospel songs_ com a expressió religiosa-col·lectiva i el _blues_ per vehicular tristesa i ironia amb guitarra, harmònica i piano.

Després de l’abolició de l’esclavitud, bandes negres i ragtime per a piano es desenvolupen a Nova Orleans, antecedent sonor del jazz formalitzat més tard com a _ragtime music_.

Migració dels músics de Nova Orleans fins a Chicago en la Llei Seca; aparició de figures clau com Louis Armstrong, King Oliver i Bessie Smith; naixement oficial del terme _jazz_ i l’estil Chicago durant l’edat d’or del jazz.

Segona gran migració cap a Harlem en plena Gran Depressió; consolidació del _swing_ amb Benny Goodman com a rei del swing, format per grans orquestres i la seva comercialització massiva.

Transició de les big bands als combos petits per la Segona Guerra Mundial i rebuig al swing comercial; naixement del _bebop_ amb Parker, Gillespie, Monk i Clark buscant noves sonoritats i harmonies.

Diversificació: - _Cool jazz_ (Miles Davis) - _Third stream_ (Modern Jazz Quartet) - _Hard bop_ (Jazz Messengers) - _Free jazz_ (Ornette Coleman) - _Modal jazz_ (Coltrane, Davis) - _Fusió/jazz rock_ (Miles Davis, Chick Corea) amb ramificacions llatines (mambo, salsa) i flamences.

Arribada del jazz a Catalunya com a música de ball (ragtime, foxtrot, Charleston), formació del Hot Club de Barcelona (1934), resistència durant el franquisme, auge de locals i ràdio als 50–60, crisi i recent repunt amb nous espais, destacant Tete Montoliu i el Festival Internacional Dixieland de Tarragona.