El text qüestiona la “nova cultura de l’aigua” a Catalunya, centrant-se en l’ansietat per la sequera a Barcelona i la solució de recórrer als pous de Tarragona sense garanties clares. S’hi critica la mercantilització i l’intercanvi d’aigua com a model d’abastament, posant en dubte si convertir l’aigua en negoci és realment la resposta correcta.