El locutor saluda, repeteix agraïments i introdueix la recerca de somnis veritables sota la nit violeta.

Recitat on es parla de buscar somnis, inventar l’amor i la seva necessitat profunda.

Versos que reflexionen sobre el pas efímer dels cossos a la vida i el menyspreu o l’empremta que hi deixen.

Lletres en castellà sobre el cor que s’omple de pluja, la soledat de la nit i la impossibilitat de l’oblit.

Relat íntim d’una espera a l’escala de casa, la presència del silenci i l’anhel de retrobar-se.

Petita pausa amb música i repetició de missatges d’acomiadament temporals (‘Fins demà!’).

Escena evocadora d’un futur impossible, vists fragmènts d’un amor i recollida de trossos de cor trencat.

El locutor convida a ballar cada diumenge, reforçant la complicitat amb l’oient sota la nit violeta.

Fragments de cançons en anglès (“We’ve been alive forever”, “To speak is a sin”) que parlen de trobades i del silenci com a pecat.

Lletra d’Oasis que conjuga pluja, melancolia i el pes dels records adolescents.

Missatges finals de bona nit, reiteració de “Fins demà” i tancament amb l’esperit de companyia per a la resta de la setmana.