Aquest text fa una sèrie de preguntes retòriques sobre el destí de les il·lusions i la raó de la solitud, mentre evoca imatges d’un passeig pels carrers estrets i els secrets que amaguen. A través d’una invitació a enfrontar el mal temps amb bon rostoll i valentia, transmet un missatge de resiliència i superació personal davant les pèrdues i les dificultats.