Arrenc amb saludacions des de la Puerta del Sol de Madrid, al·ludint al calor, el soroll de la vida i l’oficina d’Esperanza Aguirre com a paràbola del nepotisme.

Anàlisi de l’obra de Molière com a comèdia satírica contra l’absolutisme, l’avarícia, el codici de poder i la destrucció de la família per un viu­do avaricioso.

Galiardo explica la seva pèrdua materna als 15 anys i defensa la importància de la dona en les estructures emocionals familiars; el contrast biològic entre sexes.

Detalla el rècord d’ocupació al María Guerrero (92 %), els èxits a Madrid, Nàpols, Almagro, Cáceres, i la satisfacció del públic de totes les edats.

Descriu el dispositiu visual i sonor, el vestuari de Francesco Chiot, la música de Sigmund Krausser i la direcció de llums cinematogràfica, ressaltant la cooperació de 15 actors i tècnics.

Galiardo expressa el seu afecte per Catalunya, defensa la riquesa del bilingüisme i anima a visitar Tarragona i practicar la tradició del “Tucaferro”.