Història inicial del tango entre 1880 i 1920, context social als suburbis del Río de la Plata i pràctiques de ball masculines.

Debat sobre la virilitat i dificultat dels homes per començar a ballar tango, comparant passat i present.

Com el ballarí proposava l’intensitat rítmica als músics i la influència mútua en l’evolució del tango.

Aparició dels primers repertoris criolls al voltant de 1905 i la inclusió del tango en els catàlegs discogràfics.

Exclusió dels instruments de vent i percusió per construir un so íntim, i arribada del bandoneó com a signe distintiu.

Creació de la primera orquestra típica criolla i gravació del tango «El Incendio» amb flauta, violí, guitarra i bandoneó.

Definició, origen africà i pràctica actual del canyengue, amb exemples de Barcelona i Tarragona.

Vida i llegenda de Pablo ‘Cachafaz’, ballarí compadrito, la seva trajectòria, concursos i influència.

Debat sobre l’obscenitat i l’amoralitat de les lletres del tango, el rebuig social i l’evolució poètica.

Primeres experiències de classes a Barcelona amb Carles Daurat i inici de l’ensenyament a Tarragona per Juan i Sílvia.

Llançament i continguts de la revista online que difon activitats, reportatges i cultura tanguera de Tarragona.

Repàs de festivals internacionals (Río, Estambul, Cancún, Pamplona) i milongas locals amb horaris i ubicacions.