Cançó on el narrador ofereix gestos romàntics –mostrar una flor, escriure el nom a la paret– mentre confessa la seva capacitat de perdre’s en l’alcohol i dibuixar cors. Entre festes nocturnes, perfums i la recerca d’una estimada, es repeteix el dilema de triar el camí correcte entre mil portes que l’hi porten. Finalment, el grup Nostàlgia i Paco Garcia es dirigeixen al públic amb un comiat cordial i anuncis de properes trobades.