La mare insta el fill a escriure una cançó alegre que agradi a tothom, fer diners, no acabar com el pare, sortir de la seva habitació i ajustar‐se a les normes socials.

La mare deixa caure un «C’est ta vie, fais ce que tu veux» però immediatament el narrador respon amb la repetició irònica: «Pourquoi tu gâches ta vie? Danse, danse, danse».

Nous consells sobre esport, internet i fins i tot un comentari sobre la pròpia absència futura de la mare, mentre continua la tensió entre control i llibertat.

Crítiques a l’edat («cheveux blancs», «tu auras bientôt trente ans»), a la immaduresa del fill i a l’avenir incert dels seus amics.

Repetició del cor amb «Danse, danse, danse» i frases fragmentades que tanquen la peça mantenint la tensió generacional i l’ambivalència afectiva.