Magistrada emèrita del Tribunal Suprem, la tarragonina Rosa Maria Virolés recollia recentment, el 2024, el Premi Justícia de Catalunya, el màxim guardó que atorga el país en reconeixement a la trajectòria judicial. Creu que encara avui “falta una cultura de la igualtat” en l’àmbit judicial. Considera que no n’hi ha prou que ho diguin les lleis, ja que “des de 1978 es parla de la igualtat“. Afirma que “aquesta encara no s’ha assolit“, tenint en compte que al Tribunal Suprem hi ha “una vuitantena de magistrats, però només una trentena són dones“. Va emetre la primera sentencia signada únicament per magistrades. En una àmplia entrevista hem parlat d’actualitat, i de la seva trajectòria, però també de la Tarragona que recorda de la seva infantessa, quan els pares anaven al Moto Club, i amb les amigues jugaven a la Rambla Nova. Sí, la seva vida es va viure en femení, les amigues, la mare i tres germanes. I ella era la del mig, que acostuma ser la que paga els plats trencats de dalt i de baix. Però la virtut de la temprança de caràcter tant necessària pel poder judicial, ja es començava a forjar en aquella època. Un cop l’any, veien passar els misteris de la Setmana Santa, que també la van captivar. El que no s’imaginava llavors, és que un diumenge de Rams acabaria sent ella la qui fes el Pregó de la Setmana Santa.