Joan Blázquez, el mestre artesà de les ulles d’or de Tarragona

«La vida de qualsevol persona normal és exageradament fictícia», «tothom fingeix a tota hora, i costa ser un mateix» però darrera d’una de les seves ulleres, en canvi, es guanya autenticitat. Si anaves al seu taller del carrer Major, acabaves seient en un sofà on el temps es dilatava, com els metalls nobles que ha treballat amb les seves mans amb l’augment de temperatura.

El seu taller havia acollit en el seu moment la primera televisió de Tarragona. De fet, ell va treballar les peces durant molts anys en una taula on antigament s’havien presentat els informatius. Hi havia un parell de grans fotografies. En una se’l veu a ell amb els seus fills fent un pilar a Cuba, amb una bandera de Tarragona. A la segona, s’hi veia un element amb el que segur es va cassar més d’un a Tarragona. Un espectacular Rolls-Royce, amb la Catedral de fons, com a mestre de cerimònies.

Però si enlloc de mirar les fotos el veieu a ell. Fixeu-vos en un penjoll que porta, ben visible, al coll. És ell, el seu cap, per ser exactes, i en miniatura. El cap s’obre, i dins hi és ell en miniatura; nu, amb ales d’àngel i la mà al rellotge. Perquè el nostre convidat té clar que «no marxarà d’aquest món fins que arribi la seva hora», i la seva hora, es clar, encara no ha arribat.

Darrers podcast