José Estrada, el sindicalista revolucionari de les terres volcàniques

Al Cafè, copa i puro hem repassat mig segle de vida, de lluita social i política, tot i que a casa seva, sovint es parla de ‘política institucional’. És un referent històric del sindicalisme combatiu a Tarragona, amb una trajectòria marcada per la lluita obrera, la coherència ideològica i la defensa intransigent dels drets laborals, tant des de dins de les grans centrals sindicals com des de projectes alternatius i de base.
Ell ha estat en contra de les guerres, però ha fet la seva guerra particular contra les injustícies. I va tenir un paper clau en les mobilitzacions obreres de Tarragona durant la transició, especialment en el sector de la construcció, liderant assemblees i vagues per millorar les condicions laborals i salarials. Va militar al PSUC i al Partit dels Comunistes de Catalunya. Però també va ser un dels dirigents històrics de Comissions Obreres a Tarragona, on va ocupar càrrecs rellevants com el de secretari general. No, no eren temps fàcils; il·legalització de les seves organitzacions, incautació dels béns i els seus militants i quadres empresonats. Temps grisos, i de grisos. Però si hi ha dos adjectius que el defineixin, aquests són radical i revolucionari, potser per això va passar per la CGT i finalment es va afiliar i col·laborar amb Comissions de Base (Co.bas), un sindicat alternatiu i de base, i fins ara. El nostre convidat al cafè, copa i puro, és José Estrada. Ell no ho sabia, però ha aparegut per sorpresa a l’estudi un bon amic, Eudald Carbonell.

Darrers podcast