La Veu de Tarragona és l'espai matinal de referència a Tarragona, buc insígnia de la casa. Conduït per Josep Suñé, Núria Cartañà i Miguel González, compta amb el compromís i participació de tot l'equip de programes de Tarragona Ràdio. Renovem fons i forma de camí cap al 40 aniversari de l'emissora.
El servei ferroviari entre Tarragona i Barcelona es recupera a partir d’aquest dilluns a les 15h. Això si les simulacions que es duran a terme durant el matí funcionen i no es produeix cap contratemps. Tot plegat després de cinc mesos d’obres al túnel de Roda de Berà, durant el qual ha estat actiu el pla alternatiu per carretera. Retorn progressiu a la normalitat, que no arribarà del tot perquè encara hi haurà restriccions els propers mesos. Parlem amb Anna Gómez, una de les portaveus de Dignitat a les Vies.
Els Oscars 2025 tenen un nom, el d'"Anora", el nom amb què es coneix la prostituta de Brooklyn que interpreta l'actriu Mikey Madison, que també ha estat premiada com a millor actriu protagonista. De les sis nominacions que tenia la pel·lícula, només se li ha resistit la de millor actor de repartiment per a Yura Borisov. En total, 5 Oscars que coronen "Anora" com la triomfadora indiscutible de la nit. La segona pel·lícula més premiada de la nit ha estat The Brutalist, amb el segon Oscar d'Adrien Brody com a actor protagonista i guardons per a la fotografia de Lol Crawley i la música de Daniel Blumberg. En parlem amb Joana Granero, una tarragonina que és directora del London Spanish Film Festival, que ella mateixa va crear i dirigeix des de fa 20 anys (2005), i fundadora i directora de Tristana Media. A més, està a punt d’organitzar, el “2025 Spring Weekend” el cap de setmana del 21 al 23 març, amb la projecció de 7 pel·lícules al Ciné Lumière, situat a la seu de l’Institut Français, al 17 Queensberry Place South Kensington, London.
La “festa Major d’Hivern” encara els darrers dies, després d’un cap de setmana apoteòsic amb les dues gran rues, la de l’Artesania i la de Lluïment del carnaval aquest dissabte i diumenge. Aquest dilluns serà el torn del Judici del Rei Carnestoltes. La Plaça de la Disbauxa acollirà, a partir de les vuit del vespre i amb la Colla La Bóta, l'obra de teatre en què, a més dels reis, seran jutjades personalitats, autoritats i veïns de Tarragona i del país a través de la llengua dels seus intèrprets. La 19a edició del certamen Tarragona Drag arribarà a dos quarts de deu del vespre al Teatre Tarragona amb les millors artistes drag del panorama nacional i local. Dimarts 4 de març amb el Dol, l'Enterrament del Rei Carnestoltes i la Crema dels Ninot, la Ninota i la Bóta. Parlem del que encara ens queda per viure amb la consellera de Cultura i Festes, Sandra Ramos.
La història del moviment obrer femení a Tarragona es situa als anys 60, quan s’hi van instal.lar algunes fàbriques tèxtils que empleaven bàsicament dones joves per desenvolupar el treball. Fàbriques que venien del centre d’Europa i s’implantaven amb les seves normatives i protocols que aquí eren novedosos. La majoria de dones feien feina de base, però algunes eren encarregades de grups d’obreres. Algunes deixaven de treballar quan es casaven, d’altres seguien més anys a l’empresa. La seva condició de dones va marcar les seves relacions laborals i socials i va propiciar que s’organitzessin per defensar i reivindicar els seus drets. La lluita del moviment obrer femení entre els anys 60 i 80 queda recollida en el documental “Elles hi eren. Vides en lluita a les fàbriques de Tarragona”, que es podrà veure de nou el dijous 7 de març a les 10h a la seu de CCOO. En parlem amb la periodista Berta Ramos i Joana Zapata, i amb la sindicalista, Teresa Fortuny.
“Mercè i Joan”, d’Eva Comas-Arnal. Premi Proa de novel.la 2024. El presenta aquesta tarda a Reus. Va de la polèmica història d’amor de Mercè Rodoreda i Armand Obiols. Una novel·lista de trenta anys, vital i amb ganes de menjar-se el món. Un articulista extremament culte i mordaç. I un escenari que s’obre com un parèntesi entre dues guerres: els jardins del Château de Roissy-en-Brie, on coincideixen escriptors i intel·lectuals que fugen el 1939, com Joan Oliver, Anna Murià, Francesc Trabal, Pere Calders... Tots els elements semblen diposar-se perquè neixi un dels amors més polèmics, fascinants i tempestuosos de la història literària del país.