No sabíem el que era viure una pandèmia, i a tots ens va agafar amb el pas canviat. A l’inici, amb el tancament pel confinament, no érem conscients del que estàvem a punt de viure, però el que està clar, i més vist ara amb el pas del temps, és que la Covid ens canviaria les vides per sempre més.  La pitjor part va ser per aquells que ja no hi són, els milers de morts provocats per la Covid, només a Tarragona més de 2300 persones. I Avui es calcula que encara són unes 20.000 les han patit o pateixen alguna de les seves conseqüències, l’anomenada «long covid». Allà ens va canviar les nostres vides, també els costums. Fins i tot la manera de treballar, també aquí a la ràdio, on durant les dues primeres setmanes de confinament total es van quedar 3 de 15 persones a l’emissora, i després, tots cap a casa, a fer teletreball i videoconferències. nuria; Érem serveis essencials, i encara recordem la por d’infectar-nos de les primeres setmanes. Paranomia, fins i tot, no tocàvem els poms de les portes, ho desinfectàvem tot: la roba, les sabates, la compra del supermercat, peça per peça. I el dia que vam veure entrar dos metgesses amb tratges Epis a l’edifici de l’avinguda Roma, i vam pensar, «ja el tenim aquí». Recordem també el relat de la metgessa d’urgències, i d’infermeres, que ens dèiem compungides que dormien al garatge de casa, per evitar infectar les famílies. Però els relats més colpidors arribaven des de les residències, que no estaven preparades pel tsunami de morts. Va ser un autèntic drama, que mai hauríem d’oblidar. Avui, cinc anys després, ens preguntem. Es pot tornar a repetir? I si arriba una nova pandèmia mundial, estem preparats, hem aprés la lliçó. En parlem amb Conrad Casas, metge sotsdirector de l'Agència de Salut Pública, llavors, durant la Covid, ara jubilat.

El nostre convidat avui al ‘cafè, copa i puro’ és una persona sencilla, humil, amb mirada pura i mans d’àngel. Avui ens acompanya Eustaqui VALLÈS i DELMÀS, llicenciat en Belles Arts, i especialista en restauració.