L’any 1974, set joves intrèpids —entre els quals el tarragoní Òscar Cadiach i el vallenc Jordi Magrinyà— es van embarcar en una odissea èpica: un viatge de 14.000 quilòmetres des de Valls fins al cor d’Àfrica. L'aventura, plena de reptes, es va convertir en una gesta digna de les pàgines de Jack London, l’autor que tant els havia inspirat amb històries de llibertat i supervivència. L’expedició no només era un viatge físic, també una recerca d’allò que London va descriure amb paraules que ressonen amb força: “Hi ha un èxtasi que marca el cim de la vida, més enllà del qual la vida no pot ascendir.” Aquest èxtasi, per ells, es trobava al Mont Kenya i el Kilimanjaro, però abans calia guanyar-se el camí travessant deserts, selves i pobles africans en una època en què la tecnologia era poc més que una utopia. Els anys 70 eren temps d’aventura i de somnis audaços. Amb un Jeep Comando i un Land Rover atapeïts de material i esperances, el grup va sortir de Valls el 20 d’agost de 1974. La plaça de la Font de la Manxa va ser l’escenari d’un comiat emocionant, amb el monument als Xiquets de Valls com a testimoni mut dels valors que els acompanyarien: força, equilibri, valor i seny. Tot i això, aquest darrer valor —el seny— era posat en dubte. “No tenen gaire seny!” deien uns, “És una bogeria!” deien altres. Però la bogeria sovint és el camí que porta als somnis més grans, i aquest és irrepetible. Cadiach i Magrinyà rememoren l'ascens al Nanga Parbat, deu anys després pel Rupal.