Toquem Pedra. Arqueologia en ruta, amb l'ICAC
Toquem Pedra. Arqueologia en ruta, amb l'ICAC
Programa

Toquem Pedra. Arqueologia en ruta, amb l'ICAC

Al la Veu de Tarragona obrim una finestra per parlar sobre arqueologia clàssica. És el ‘Toquem pedra: Arqueologia en ruta’, programa divulgatiu en col·laboració amb l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) que pretén acostar la pràctica de l’arqueologia clàssica, les seves descobertes i posar en valor l’aportació de l’ICAC en l’estudi, conservació i protecció del patrimoni., i les col·laboracions del centre amb altres institucions i universitats del món.

·13 episodis
RSS

episodis

1-12 de 13
  • 46'

    París: viatjant entre arqueologia, antropologia i foc

    Benvinguts a un nou capítol de Toquem Pedra. Arqueologia en ruta! Avui no només canviem de paisatge, sinó també de perspectiva. Deixem enrere jaciments, campanyes arqueològiques i territoris mediterranis per viatjar fins a París, una ciutat que, més enllà del seu patrimoni monumental, ha estat durant segles un dels grans centres de producció del pensament científic i humanístic. Ens endinsarem en un París poc conegut: el de les grans acadèmies i els centres d'estudi, com el Laboratoire d'Anthropologie Sociale (LAS), fundat pel mític antropòleg Claude Lévi-Strauss. Aquest laboratori és situat a l'Institut des Civilisations, al cor del Barri Llatí, entre carrers estrets plens de llibreries, a tocar del riu Sena, de la Sorbona i de la catedral de Notre-Dame de París. Perquè, en aquest capítol, l'arqueologia dialoga amb l'antropologia. A través de l'estada formativa de la investigadora predoctoral Maria Anguera, descobrirem com dues disciplines amb camps d'estudi molt diferents es troben per repensar un element tan quotidià com essencial: el foc en els espais domèstics. Les llars i els forns, sovint estudiats com a simples estructures constructives, esdevenen aquí una porta d'entrada a la comprensió de les relacions socials, els valors simbòlics i les formes de vida de les societats del passat. Des de París, aquest viatge ens porta molt més enllà: cap a les llars ibèriques de la protohistòria, cap als paisatges del Rif marroquí i cap a una manera d'entendre l'arqueologia que incorpora mirades comparades i perspectives antropològiques. Una arqueologia que no només descriu estructures, sinó que intenta comprendre les persones que les van construir i habitar. Avui parlarem de foc, de cases i de comunitats. D'allò quotidià convertit en una clau interpretativa del passat. Avui comencem el viatge a París amb una cita del famós antropòleg francès Claude Lévi-Strauss, extreta del seu llibre autobiogràfic i de viatges Tristes Tropiques (1955): «On conçoit généralement les voyages comme un déplacement dans l'espace. C'est peu. Un voyage s'inscrit simultanément dans l'espace, le temps, et dans la hiérarchie sociale.» "Generalment, es conceben els viatges com un desplaçament en l'espai. No és suficient. Un viatge s'inscriu simultàniament en l'espai, el temps i la jerarquia social." En el capítol d'avui viatgem en l'espai, en el temps i en la dimensió social de la mà d'una jove investigadora predoctoral, Maria Anguera, del grup de recerca MIRMED de l'ICAC. Amb ella ens transportem a París per descobrir una disciplina que sovint es confon amb l'arqueologia: l'antropologia. També explorarem els viatges simbòlics i emocionals implícits en la redacció d'una tesi doctoral. Avui el destí és molt conegut, però intentarem que estigui ple de noves descobertes. Vinga, partim cap a la ciutat de la llum!

  • 50'

    Abdera i els paisatges de la colonització grega

    Benvinguts a un nou capítol de Toquem Pedra. Arqueologia en ruta! Avui canviem de paisatge, però no de mirada. Deixem enrere volcans i muntanyes per viatjar fins a la Tràcia grega, a la riba nord del mar Egeu, per descobrir la colònia d’Abdera, una ciutat antiga que va ser, durant segles, un espai de pas, de trobada i de pensament. Tot i que la llegenda atribueix la seva fundació a Heracles, Abdera va ser fundada a mitjans del segle VII aC per colons grecs procedents de Jònia, a l’Àsia Menor. Des dels seus inicis, Abdera va néixer com un espai de contacte —i també de fricció— entre el món grec i les poblacions indígenes de Tràcia. Situada prop de la desembocadura del riu Nestos, la ciutat va ocupar un emplaçament estratègic, clau pel control de les rutes marítimes i terrestres que connectaven el mar Egeu amb l’interior dels Balcans. L’arqueologia ens mostra una ciutat dinàmica, amb muralles, ports, zones d’hàbitat i necròpolis que reflecteixen una llarga història, des de l’època arcaica fins a final de l’Edat Mitjana. Abdera és també una ciutat d’idees. Aquí van néixer figures tan destacades com Demòcrit, el filòsof que va imaginar el món fet d’àtoms, o Protàgores, un dels grans pensadors sofistes de l’Antiguitat. Personatges que ens recorden que aquestes ciutats no només produïen mercaderies, sinó també pensament i cultura. Avui, les restes arqueològiques i el paisatge que les envolta ens permeten imaginar la vida d’una polis dinàmica i pròspera, clau per comprendre la colonització grega i romana a l’extrem oriental de la Mediterrània i, amb ella, una part essencial dels nostres orígens clàssics. De la mà de la Dra. Marta Flórez Santasusana (ICAC) i de Josep Suñé (Tarragona Ràdio). L’escriptora Edmonde Charles-Roux, en el seu llibre Elle, Adrienne deia: “Ça n’existe pas les voyages. N’existent que les gens avec qui on part” (No existeixen els viatges. Només la gent amb qui partim). En el nostre episodi, partim amb dos joves investigadors del Grup d’Investigació en Arqueologia del Paisatge de l’ICAC: el Dr. Arnau Garcia i el Dr. Alfredo Mayoral. Amb ells viatjarem fins a Abdera per descobrir com la recerca arqueològica permet reconstruir la formació dels paisatges culturals mediterranis i entendre com la colonització antiga va transformar, de manera profunda, el territori i el medi. Un nou destí poc conegut, discret, però fascinant...que ens transporta al lluminós mar Egeu i a la preciosa cultura grega.

  • 1h 2min

    Els marbres del Puy-de-Dôme, viatge emblemàtic al cor de la regió d’Auvèrnia

    Encetem una nova temporada del pòdcast sobre arqueologia clàssica coproduït per l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i Tarragona Ràdio. En aquesta nova etapa, proposem un viatge suggerent amb Arqueologia en ruta!, amb un format més amè i divulgatiu, pensat per acostar la recerca arqueològica clàssica a tothom. Partint de la investigació que es duu a terme a l’ICAC, en cada episodi oferim un viatge de descoberta no només arqueològica, sinó també cultural, emocional i sensorial, a través de diferents paisatges, països, institucions i disciplines. Viatgem de la mà de la Dra. Marta Flórez Santasusana (ICAC) i de Josep Suñé (Tarragona Ràdio), en un recorregut cap a la descoberta científica i cultural que obre el diàleg amb els convidats. En el primer episodi, coneixem el treball iniciat entre la Université Clermont Auvergne i l’ICAC sobre les roques ornamentals utilitzades en la decoració del temple de Mercuri al Puy-de-Dôme, un volcà emblemàtic de la regió d’Auvernia que domina el paisatge amb les seves faldes verdes i cims volcànics. Aquest indret és un lloc on la natura i la història s’entrellacen, i on els marbres lluïen als altars i a les columnes del temple, mostrant tant la bellesa local com les influències arribades de lluny. Aquest projecte va ser impulsat per Bertrand Dousteyssier en el marc de la seva càtedra Arvernes 2.0, i té com a objectiu reprendre l’estudi de les pedreres regionals de marbre potencialment utilitzades en l’edifici, així com assegurar la correcta identificació de les roques d’importació llunyana documentades, procedents principalment del nord d’Àfrica, Itàlia, Grècia i Turquia. Dialoguen amb Dousteyssier Marta Flórez, investigadora responsable de la Unitat d’Arqueometria de l’ICAC, la Dra. Anna Gutiérrez i la Dra. Marie-Claire Savin, tècnica de recerca de la unitat. Compartiran descobriments sobre la diversitat cromàtica i les tècniques d’extracció i tall del marbre, revelant com aquests materials connecten el temple del Puy-de-Dôme amb la gran xarxa de comerç i cultura del món clàssic. Els oients podran imaginar els rituals i les cerimònies que s’hi celebraven, mentre el vent recorre les altures volcàniques i el marbre brilla sota la llum canviant del cel auvernià.

  • 24'

    20 anys d'excavacions a la Catedral i 17 bilions de punts de digitalització cartogràfica

    Al Toquem Pedra us expliquem un projecte multidisciplinari a la Catedral en el que han participat arqueòlegs, arquitectes i enginyers, que han treballa colze a colze i han integrat les tasques arqueològiques dels últims 20 anys, des del 2004.Parlem d’un projecte de digitalització que permet entendre millor la complexitat del conjunt catedralici amb vestigis que es remunten a fa més de 2.000 anys, amb els fonaments del Temple d’August, passant per les diferents etapes i estils fins a l’actualitat.L’objectiu és, precisament, fer visible la seva evolució històrica, oferint eines perquè el públic general i la comunitat científica puguin explorar aquest patrimoni amb una profunditat sense precedents. Aplicacions, doncs, de cara a la museïtzació, amb la realitat virtual o la impressió 3D són només algunes de les oportunitats que aquesta tecnologia obre a partir d’ara. El projecte pioner ha permès documentar gràficament les capelles, el claustre i la resta de dependències de la Catedral, amb uns potents escàner de darrera generació. Els investigadors consideren que els resultats del projecte són clau per la documentació, conservació i investigació d’un dels monuments més emblemàtics de Tarragona, el conjunt catedralici més gran de Catalunya, i dels més singulars a nivell de l’Estat.

  • 35'

    Toquem pedra: “Els Matins de la Recerca”, dels laboratoris a les aules

    Reprenem el Toquem Pedra, amb l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) Avui parlarem dels Fenicis i dels Ìbers. Coneixerem dos dels investigadors postdoctorals del centre que ens explicaran com es preparen per fer divulgació i aconseguir que la recerca surti dels laboratoris per arribar a les aules. Com s’inspira la curiositat dels més joves per l’arqueologia? Avui ens endinsarem en el món de la divulgació científica. Parlem amb dos investigadors que compartiran la seva experiència com a divulgadors durant la Nit de la Recerca, un dels esdeveniments més importants de divulgació científica a nivell europeu. David Montanero: investigador postdoctoral a l’ICAC, a l’equip de Protohistòria, està especialitzat en el món fenici i en fortificacions. David Montanero Vico. Maria Anguera: investigadora predoctoral a l’ICAC, també a l’equip de Protohistòria, està especialitzada en el món iber i està fent una tesi doctoral sobre arquitectura domèstica i etnoarqueologia. Durant la passada Nit Europea de la Recerca, a banda de la Fira de tallers científics de la plaça Corsini, es va organitzar també “Els Matins de la Recerca”: una secció adreçada a les escoles i instituts que va convidar investigadors i investigadores a fer presentacions als centres. Avui ens ho explicaran. Toquem Pedra?

  • 35'

    Toquem Pedra: “Tarragona versus Toledo. Història d’un conflicte eclesiàstic a l’Edat Mitjana"

    Avui al Toquem Pedra tenim un tema intrigant per a discutir: “Tarragona versus Toledo. Història d’un conflicte eclesiàstic a l’Edat Mitjana (S. XI-XIII)”. Ens acompanya Josemi Martin, estudiant del Màster uuniversitari de Meditarrània Antiga de la UOC, que està fent unes pràctiques de comunicació a l’ICAC-CERCA i ens ha preparat aquest programa per explicar-nos un treball publicat a la revista Analecta Sacra Tarraconensis per l’investigador predoctoral Andreu Muñoz Virgili, que també ens acompanyarà en el programa. Avui explorarem, doncs, un conflicte antic però molt interessant entre dues diòcesis importants de la península Ibèrica: Tarragona i Toledo.

  • 41'

    Toquem Pedra: “Coneguem les roques de la Part Alta de Tarragona”

    Amb Marie-Claire Savin i Jordi Oliver, de la unitat d’Estudis d’Arqueometria de l’ICAC, hem fet un recorregut per “les roques de la Part Alta de Tarragona”. Us hem presentat un recurs pedagògic a partir d’una activitat de divulgació per conèixer el patrimoni romà de Tarraco, centrat en el tipus de pedra i marbre i els vestigis diversos que hi ha per la ciutat de Tarragona. Comvivim a diari amb una gran varietat de roques; un immens patrimoni geològic, herència de de més de 2.000 anys de vida de la ciutat. Durant la ruta, descobrirem per què hi ha tanta quantitat de marbre italià de Carrara (Toscana) a la Part Alta de la ciutat, a més d’altres pedres importades. També, visualitzarem quins han sigut els materials lapidis predilectes per a ornamentar, construir o fer inscripcions, per a la ciutat romana, medieval, moderna i recent de Tarragona. Un itinerari arqueològic-patrimonial que ja es va estrenar amb molt d’èxit de públic a les acaballes del 2023, i que avui us oferim en una edició reduïda en aquest “Toquem Pedra”, de Tarragona Ràdio i l’ICAC, amb producció de Maura Lerga i presentació de Josep Suñé.

  • 20'

    Nou itinerari arqueològic a la Catedral per entendre el potencial de l’Acròpolis de Tarraco

    La Catedral de Tarragona estrena un nou itinerari arqueològic que permet entendre tota l’evolució i potencial de l’Acròpolis de Tarraco i com va condicionar arquitectònicament les èpoques posteriors. Es podrà accedir a llocs inèdits que fins ara no estaven a l’abast del públic, fent un recorregut per les zones arqueològiques descobertes en les últimes dues dècades. Les restes arquitectòniques ara integrades al Museu Diocesà, ofereixen un espai cultural indispensable per a conèixer l’origen i evolució de tot el conjunt. Es comença per una capella lateral a l’entrada del Claustre, i es passa per un estret passadís per darrere les capelles, també per l’exedra del temple d’August, que també s’ha museïtzat com la resta del recorregut amb plafons i imatges de com era fa 2.000 anys. La visita cus tots els recintes del Museu Diocesà i acaba a la gran pinacoteca gòtica, per situar el visitant amb una panoràmica del temple Flavi, que en un futur es vol excavar. La visita permet veure el potencial de les excavacions arqueològiques dels darrers 20 anys, i els investigadors creuen que encara queden altres 15 anys de feina per fer i museïtzar el conjunt. El nou Itinerari arqueològic de la Catedral de Tarragona es podrà visitar a partir del proper dissabte. En aquest Toquem Pedra, parlem des d’allà amb l’arqueòleg i director del Museu Diocesà, Andreu Muñoz amb Josep Maria Macias, investigador de l’ICAC, i amb l’Arquebisbe, Joan Planellas.

  • 43'

    Toquem Pedra: Encetem la nova temporada amb l'exposició "Archeosexisme"

    Hem encetat una nova temporada del ‘Toquem pedra’, l’espai de divulgació sobre arqueologia clàssica al programa ‘La Veu de Tarragona’, amb l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC-CERCA). Amb més d’una dècada i mitja d’història a la graella de l’emissora municipal, hem encetat l’espai parlant de l’exposició itinerant i programa "Archeosexisme", que s’ha inaugurat a Tarragona (CRAI del Campus Catalunta) per primer cop a l’estat, provinent de França. Una iniciativa de l’ICAC-CERCA en col·laboració amb la Unitat d’Igualtat de la URV, que han impulsat aquest projecte de sensibilització. Arriba per primer cop a Catalunya i a l’Estat l’exposició itinerant "Archeosexisme", que van crear, a França, l'Associació Archéo-Éthique i el projecte Paye ta Truelle el 2019. N’hem parlat amb Lydia Gil, responsable del centre de documentació i biblioteca de l'ICAC, i també responsable de l'estratègia de ciència oberta; amb Lídia Colominas, investigadora Ramón y Cajal al grup de recerca GIAP, codirectora de l'equip de bioarqueologia, en l'especialitat de zooarqueologia i amb Alfredo Mayoral, investigador postdoctoral Juan de la Cierva també al GIAP, especialista en geoarqueologia

  • Toquem Pedra: L’arquitectura en els últims anys de la prehistòria i principis de la protohistòria.

    Les edificacions es feien amb fang, terra i altres materials que la població reutilitzava a partir dels residus que es generaven en el dia a dia. Els arqueòlegs han de mirar amb lupa les restes per detectar materials orgànics que són invisibles als ulls, com les cendres, la palla, els fems i, fins i tot, es podrien haver utilitzat sucs de plantes, orina, sang o llet. Al capdavant d’aquest projecte hi ha María Pastor, ara investigadora a la Universitat d’Alacant vinculada a l’ICAC, on va ser investigadora postdoctoral de 2020 a 2022. Compta amb la col·laboració de Marta Mateu, investigadora Beatriu de Pinós al grup MIRMED de l’ICAC. El projecte porta per títol: “Economia circular i innovació tecnològica en les receptes arquitectòniques: identificació de substàncies aplicades a l’edificació amb terra durant la prehistòria recent al sud-est de la península Ibèrica”. Aquest projecte pilot de l’ICAC està finançat per la Fundació Palarq. S’analitzaran un conjunt de mostres recollides a una vintena d’assentaments del sur est de la península Ibèrica, d’entre el III i el I mil·lenni abans de Crist. Els resultats permetran fer una nova aproximació a les estratègies de la població d’aquell temps per a construir les seves cases a partir dels recursos que tenien més a mà. Determinar si llavors, ja existia una economia circular.

  • Diana Gorostidi: “Tarraco té el patrimoni epigràfic més gran de la península ibèria"

    El repertori d’inscripcions funeràries de la Necròpolis, i les honorífiques com els pedestals ens permet reproduir Roma i il·lustrar el dia a dia d’una ciutat de l’època Hem superat l’equador de Tarraco Viva, i avui parlem d’un dels fonaments d’enguany. Ja sabeu que la 25ena edició del Festival de reconstrucció històrica romana coincideix aquest 2023 amb el centenari de la descoberta de la Necròpolis Paleocristiana. El cap de setmana s’hi han celebrat molts actes, i encara n’hi haurà molts més en els properes dies. Enguany se celebren 25 anys del festival: “Poder i vida en una capital romana” és el lema de la present edició, que vol destacar la importància de les descobertes arqueològiques a la ciutat. Avui volem posar en valor què va significar aquesta important descoberta des del món epigràfic. La nostra convidada és la doctora Diana Gorostidi, que ens parlarà dels centenars de vestigis epigràfics que s’amaguen als murs de la ciutat i del valor patrimonial d’aquestes restes.

  • Toquem Pedra Giannis Apostolou, jove investigador grec que va venir a l’ICAC per la tesi doctoral - episode art

    Toquem Pedra Giannis Apostolou, jove investigador grec que va venir a l’ICAC per la tesi doctoral

    Reprenem el Toquem Pedra, la finestra mensual de col·laboració entre Tarragona Ràdio i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC). Hem conversat amb Giannis Apostolou, jove investigador grec que va venir a l’ICAC per a començar la tesi doctoral el juny de 2020, en plena pandèmia. Estem molt contents que, malgrat les adversitats, hagi pogut tirar endavant el seu projecte, amb què investiga nous mecanismes per fer la prospecció arqueològica de manera remota i automàtica: amb drons i big data. La seva àrea d’estudi està molt lligada a la seva terra natal: Grècia. Concretament, a la muntanyosa zona de Grevena i a la plana de Thessaly. Ell passa algunes èpoques de l’any entre Grècia i Tarragona, quan ha de fer treball de camp o dirigir alguna campanya arqueològica. El Giannis fa temps que treballa a escala internacional: després de graduar-se en Arqueologia i Història Antiga a la Universitat de Tessalònica (Grècia) va fer un màster a la Universitat d’Oxford (Regne Unit) i des de 2020 resideix a Tarragona. El seu projecte de tesi es titula Advancing the development of automated intensive archaeological survey: application to case studies from Greece i el dirigeix l’investigador de l’ICAC Hèctor A. Orengo, del grup GIAP, que ha obtingut recentment la distinció ICREA, un programa de captació i retenció de talent, totalment públic, finançat per la Generalitat, i que ha arribat a ser sinònim d'excel·lència acadèmica a escala mundial.