Tots els episodis

62744 episodis disponibles

episodis

34417-34440 de 62744

Arxiu Sonor 25 anys
15 de març del 2012
0'
Denúncia veïnal per la seguretat química a Tarragona
Denúncia i cansament de la societat civil El testimoni de la federació de veïns expressa un profund malestar respecte a la gestió de la seguretat i la transparència en el polígon químic de la ciutat. Després d'una nit que quedarà gravada en la memòria de milers de persones, es fa palesa la urgència de mesures reals. Principals reclamacions veïnals Cansament generalitzat: Els veïns afirmen estar cansat que es jugui amb la seva seguretat vital. Dret a la informació: Es reivindica el dret a saber exactament què respiren els ciutadans. Transparència industrial: Es demana clarificació sobre quins productes químics es manipulen a les instal·lacions properes als nuclis habitats. "Estem ja cansats que juguin amb les nostres vides de la forma que estan jugant." L'emissió coincideix amb la celebració dels 25 anys de Tarragona Ràdio, reafirmant el seu compromís com a altaveu de la ciutat i dels seus problemes històrics.
Arxiu Sonor 25 anys
15 de març del 2012
0'
La històrica gesta del pilar de 7 amb folre dels Xiquets de Tarragona
Crònica d'un moment històric El 23 de setembre de 1997, durant la diada valenta de Santa Tecla, els Xiquets de Tarragona van assolir una fita memorable en el món casteller. La narració radiofònica captura l'emoció desbordant del moment en què la colla aconsegueix dominar una estructura de màxima dificultat: el pilar de 7 amb folre. Desenvolupament de la gesta L'execució: El pilar s'ha aixecat amb seguretat, superant el moment crític de l'aleta. La descarregada: L'emoció s'intensifica quan l'enxaneta i el sisè surten del pilar de manera controlada. L'impacte emocional: El locutor transmet una commoció absoluta davant l'èxit de la colla jove i els xiquets, destacant la dificultat d'aquest castell. Commemoració institucional L'àudio no només és un testimoni casteller, sinó que s'emmarca en la celebració de la trajectòria de l'emissora municipal: "25 anys de ràdio, 25 anys de ciutat, 25 anys de Tarragona Ràdio." Aquesta fita queda gravada com un dels grans moments de la història de la ràdio i de la ciutat de Tarragona.
Arxiu Sonor 25 anys
15 de març del 2012
0'
Comiat de Ramon Sánchez i la seva visió de la política
L'Adéu de Ramon Sánchez a la Política Activa El juny de 1996 marca un punt d'inflexió en la trajectòria de Ramon Sánchez, qui abandona el càrrec de Governador Civil de Tarragona després de gairebé 13 anys dedicats a l'esfera pública. Sánchez reflexiona sobre una etapa intensa i complexa que l'ha portat a decidir recuperar la seva privacitat. L'Impacte Personal i Professional L'experiència en la gestió pública és descrita com un procés de dualitat profunda: * Interès humà: Una etapa enriquidora que permet un aprenentatge constant i una maduresa accelerada. * Vessant destructora: L'exigència del càrrec desgasta aspectes personals a causa de la responsabilitat extrema. * Disponibilitat total: Especialment vinculat al Ministeri de l'Interior, el càrrec exigia estar localitzable les 24 hores del dia, incloent caps de setmana, per a qualsevol eventualitat. L'Anhel de Normalitat El motiu principal del seu retir és el desig de tornar a ser una "persona normal". Sánchez destaca que el pes real no és la feina diària, sinó l'exposició pública constant i la manca de desconnexió. "L'experiència humanament és molt interessant, molt destructora de moltes coses també, madures molt ràpidament." Finalment, s'emmarca aquesta transició en el context del 25è aniversari de Tarragona Ràdio, posant en valor el lligam entre la ràdio i la ciutat.
Arxiu Sonor 25 anys
15 de març del 2012
0'
El primer intent històric de 5 de 9 amb folre
Crònica d'una fita castellera a Tarragona El 2 d'octubre de 1994, la Colla Jove Xiquets de Tarragona va protagonitzar un moment cabdal en la història del món casteller en provar, per primera vegada, el 5 de 9 amb folre. Tot i la complexitat de l'estructura, l'intent va mostrar un inici prometedor que va captivar l'atenció dels assistents. Desenvolupament de l'intent L'execució del castell va seguir una progressió ascendent fins a arribar als moments crítics de la carregada: Inici sòlid: L'estructura es mantenia estable durant els primers compassos de la prova. Entrada de la canalla: El moment de màxima tensió va arribar amb la pujada dels pisos superiors. Problemes a l'estructura: En arribar a l'alçada de quints, el castell va començar a patir tremolors, especialment a l'estructura del tres. Resultat final: Finalment, la construcció va cedir abans que els dosos poguessin col·locar-se correctament. Valoració de la jornada Malgrat la caiguda, les sensacions van ser positives de cara al futur de la colla: "Aquest 5 de 9 encara està un xic verd per la Colla Jove, però no està ni molt menys d'impossible." Aquesta gravació forma part de l'arxiu històric de Tarragona Ràdio, celebrant els seus 25 anys de trajectòria i compromís amb la ciutat i la cultura popular.
Arxiu Sonor 25 anys
15 de març del 2012
0'
Primer 4 de 9 amb folre de la Colla Jove de Tarragona
La Fita Històrica de la Jove de Tarragona El 26 de setembre de 1993 marca un abans i un després en la història de la Colla Jove Xiquets de Tarragona. En aquesta jornada, la colla va aconseguir una de les fites més ambicioses del món casteller en aquells moments: carregar el seu primer castell de nou pisos. Detalls de l'Actuació Construcció: Es tracta del 4 de nou amb folre. Resultat: El castell es va aconseguir carregar amb èxit després de l'entrada de la canalla. Desenvolupament: Tot i que la narració mostra l'emoció i l'esperança de poder-lo descarregar, finalment la construcció va cedir. Impacte i Memòria Local L'enregistrament no només documenta l'èxit casteller, sinó que se serveix per commemorar els 25 anys de Tarragona Ràdio, posant de manifest el vincle entre la ràdio municipal i els esdeveniments més rellevants de la ciutat. "I el castell 4 de nou carregat! Per la colla jove Xiquets de Tarragona."
Arxiu Sonor 25 anys
15 de març del 2012
0'
Cessió de la Casa Canals a l'Ajuntament de Tarragona
Acord Històric per al Patrimoni de Tarragona El 3 d'abril de 1997 es va formalitzar un acte de gran rellevància per al patrimoni cultural de la ciutat: la Generalitat de Catalunya va cedir l'ús i el gaudi de la Casa Canals a l'Ajuntament de Tarragona. Protecció de l'Edifici Emblemàtic Aquest moviment estratègic va tenir com a objectius principals: Evitar la privatització: L'edifici estava a la venda i corria el risc de passar a mans privades, cosa que podria haver alterat el seu ús o conservació. Garantir la titularitat pública: El Govern de Catalunya va comprar l'immoble per assegurar que es mantingués com un actiu de la societat. Retorn a la ciutadania: En lloc de mercantejar amb l'edifici, la Generalitat va optar per cedir-lo a l'entitat que millor en pot gestionar l'ús. El Futur de la Casa Canals La decisió es fonamenta en la convicció que l'administració local és la més indicada per donar vida a aquest espai. Com es destaca en la intervenció: "Retornem a la ciutat de Tarragona un edifici emblemàtic i sobretot molt maco." Aquesta acció permet que un monument tan significatiu torni a formar part activa de la vida cultural i social dels tarragonins, preservant la seva identitat històrica.
Arxiu Sonor 25 anys
15 de març del 2012
0'
La Colla Vella carrega el primer 3 de 10 a Tarragona
La Fita Històrica de la Colla Vella dels Xiquets de Valls El 8 d'octubre de l'any 2000, la Colla Vella dels Xiquets de Valls va protagonitzar un dels moments més emblemàtics de la història del Concurs de Castells de Tarragona. En una jornada d'emocions intenses, la colla vallenca va aconseguir carregar, per primera vegada en la història de la ciutat, el 3 de 10 amb folre i manilles. Detalls del Moment Data i context: 8 d'octubre del 2000, durant la celebració del Concurs de Castells. L'execució: El castell va mostrar símptomes de debilitat just en el moment culminant, enfonsant-se immediatament després de l'aleta. Estructura: Un castell de gamma extra que requereix la coordinació perfecta del folre i les manilles. "Carregat! Carregat! Castell carregat! 3 de 10 amb folre i manilles de la Colla Vella dels Xiquets de Valls." L'anècdota s'emmarca en la celebració del 25è aniversari de Tarragona Ràdio, rememorant les retransmissions històriques que han marcat la trajectòria de l'emissora i la crònica castellera de la ciutat.
Arxiu Sonor 25 anys
15 de març del 2012
0'
Projecte de Remodelació de la Façana Marítima de Tarragona
Presentació del Projecte de Ricard Bofill El 17 de febrer de 2003, el reconegut arquitecte Ricard Bofill va presentar les línies mestres del projecte per a la façana marítima de Tarragona. Aquesta intervenció neix d'una petició directa de l'alcaldia per modernitzar la ciutat i aprofitar el soterrament o trasllat de les vies del tren. Característiques de la Proposta Modernitat i ambició: L'objectiu és crear un espai atractiu i avantguardista. Recuperació d'espais: L'aprofitament de la zona ocupada històricament per les vies ferroviàries. Visió de futur: Un disseny pensat per a les noves generacions de tarragonins. La Visió de l'Arquitecte Bofill destaca que Tarragona posseeix unes qualitats i potencialitats fantàstiques que cal potenciar per situar la ciutat com un referent. L'encàrrec es defineix per una voluntat transformadora: "L'alcalde em va dir una paraula: vull un projecte esbojarrat, que volia dir vull un projecte modern, un projecte pels meus fills."
Arxiu Sonor 25 anys
15 de març del 2012
0'
25 Anys de Tarragona Ràdio i el Record de Biescas
Commemoració de Tarragona Ràdio i Memòria Històrica Aquest document recull dos moments clau de la trajectòria informativa de l'emissora municipal. En primer lloc, s'aborda el vessant humà i tràgic de les inundacions del càmping de Biescas i, posteriorment, se celebra el quart de segle d'història de la ràdio pública a la ciutat. La Tragèdia del Càmping de Biescas El 12 d'agost de 1996 va quedar marcat per una de les catàstrofes naturals més punyents per als ciutadans de Tarragona. El testimoni recollit destaca: El relat directe d'una de les víctimes tarragonines afectades per l'aiguat. L'impacte emocional en la població local degut al gran nombre de tarragonins que estiuejaven al Pirineu aragonès. La gestió de la informació en un moment d'emergència i dolor. "12 d'agost 1996, testimoni d'una de les víctimes tarragonines de les inundacions del càmping de Biescas." 25 Anys de Servei Públic L'emissora celebra la seva consolidació com el referent informatiu de proximitat. Durant aquestes dues dècades i mitja, Tarragona Ràdio ha estat testimoni del creixement de la ciutat: 25 anys de ràdio: Evolució tecnològica i professional. 25 anys de ciutat: Crònica de la transformació urbana i social. Compromís local: Un recorregut que uneix l'emissora amb la identitat dels seus oients.
Arxiu Sonor 25 anys
15 de març del 2012
0'
Visita de Jordi Pujol a una víctima de Biescas
Crònica d'una trobada inesperada El testimoni recollit relata l'emocionant i sorprenent visita del llavors president de la Generalitat, Jordi Pujol, a una de les víctimes tarragonines de la tragèdia del càmping de Biescas. L'episodi se situa el 12 d'agost de 1996, poc després dels tràgics aiguats. Detalls de la conversa La protagonista, propietària d'una perruqueria, explica com el president es va presentar al seu negoci de forma imprevista: Moment de la visita: Dissabte passat, aproximadament a les 10:30 del matí. Durada: Una trobada breu però intensa de prop de cinc minuts. Preocupació institucional: La prioritat del president va ser preguntar pel seu estat de salut i la recuperació de les seves ferides. Retorn a la normalitat La víctima va transmetre un missatge de resiliència, confirmant que ja s'havia reincorporat al món laboral i que feia passes fermes cap a la seva vida normal després de l'experiència traumàtica als Pirineus. "Li vaig dir que sí, que ja estava bé, que ja havia tornat a la feina, que estava intentant tornar a la vida normal." Aquest tall d'àudio forma part de l'arxiu històric pels 25 anys de Tarragona Ràdio, recordant moments clau de la història de la ciutat i els seus habitants.
Arxiu Sonor 25 anys
15 de març del 2012
0'
Homenatge de Tarragona a Miguel Ángel Blanco
Condol i Solidaritat Institucional Aquest document recull la declaració institucional emesa el 14 de juliol de 1997 arran del tràgic assassinat de Miguel Ángel Blanco, regidor de la localitat d'Ermua. L'acte simbolitza la unitat de la ciutat de Tarragona davant la violència terrorista. Punts Clau de la Declaració: Solidaritat directa: Suport explícit a la família de la víctima i al consistori d'Ermua. Unitat política: Extensió del condol al Partit Popular i a totes les forces democràtiques. Germandat amb el País Basc: Reconeixement del patiment compartit entre el poble basc i el poble català en aquells moments crítics. "El seu patiment és compartit per tots els nostres conciutadans i conciutadanes." Commemoració Mediàtica Aquesta intervenció s'emmarca dins dels continguts especials de Tarragona Ràdio, celebrant els seus 25 anys de trajectòria com a altaveu de la història i l'actualitat de la ciutat.
Arxiu Sonor 25 anys
15 de març del 2012
0'
Manifestació històrica a Tarragona contra el terrorisme
Crònica d'una jornada de dol i protesta El 12 de març de 2004, la ciutat de Tarragona va viure una mobilització sense precedents. Milers de ciutadans van ocupar la via pública per expressar el seu rebuig total als atemptats de Madrid del dia anterior, convertint aquesta marxa en la manifestació més massiva de la història de la ciutat. Sentiment de solidaritat i indignació Els testimonis recollits durant la marxa reflecteixen un profund dolor compartit i un fort sentiment de justícia social: Solidaritat absoluta amb les víctimes i les seves famílies a Madrid. Indignació profunda davant la barbàrie i la pèrdua de vides innocents. Protecció de la infància: > "Crec que els nens no han de pagar les males accions dels grans." Una Rambla Nova col·lapsada La crònica destaca la magnitud de l'assistència, on els manifestants van omplir completament la coca central i els laterals de la Rambla Nova, fent pràcticament impossible el desplaçament per la zona. L'ambient es descriu com a commovedor, marcat per silencis i moments d'aplaudiments eixordadors que unien a tota la multitud present. Aquest document sonor forma part de l'arxiu històric pels 25 anys de Tarragona Ràdio, recordant el paper de l'emissora en la cobertura d'esdeveniments clau per a la ciutat.
Arxiu Sonor 25 anys
15 de març del 2012
0'
Presa de possessió de Lluís Martínez Sistach a Tarragona
Nou Ministeri Episcopal a la Seu Primada El 13 d'abril de 1997, Lluís Martínez Sistach va iniciar oficialment el seu mandat com a nou arcabisbe de Tarragona. Aquest acte marca un punt d'inflexió en l'església catòlica catalana, destacant la rellevància històrica de la seu tarragonina. Salutació i Legat Apostòlic Durant la seva intervenció, l'arcabisbe va subratllar els següents aspectes: Continuïtat històrica: Referència a les arrels apostòliques de la seu de Tarragona. Inspiració bíblica: Ús de les paraules de l'apòstol Pau com a guia per al seu ministeri. Unitat eclesiàstica: Salutació a tots els membres de l'església metropolitana i primada. "Aquesta seu, mare de totes les esglésies de l'arxidiòcesi, dóna testimoni de les nostres llunyanes arrels apostòlics." Commemoració Mediàtica L'arxiu recull aquest moment històric en el context de la celebració dels 25 anys de Tarragona Ràdio, destacant el paper de l'emissora en la crònica de la ciutat i les seves institucions.
Arxiu Sonor 25 anys
15 de març del 2012
0'
El retorn del Nàstic a Segona Divisió (2004)
Crònica d'un ascens històric El 27 de juny de 2004 marca una fita inesborrable en la història del Gimnàstic de Tarragona. Després d'un període de dos anys, un mes i dos dies, el conjunt grana ha certificat oficialment el seu retorn a la Segona Divisió A, la categoria de plata del futbol estatal. Moments clau de la fita El xiulet final: El resum recull l'emoció desbordada en el moment que l'àrbitre assenyala el final del partit. Protagonistes: Es fa menció especial a una falta rebuda per Antonio Pinilla, un dels jugadors emblema d'aquella etapa. El context temporal: L'ascens posa fi a una espera de més de dos anys des del darrer descens de l'equip. "El Nàstic a segona, el Nàstic a segona... El Nàstic ho ha aconseguit." Vint-i-cinc anys de ràdio i ciutat Aquesta narració coincideix amb una efemèride molt especial per a la comunicació local: els 25 anys de Tarragona Ràdio. L'emissora municipal ha estat la veu oficial que ha acompanyat la ciutat i l'equip durant un quart de segle, culminant en aquesta celebració esportiva col·lectiva.
Arxiu Sonor 25 anys
15 de març del 2012
0'
Presa de possessió de Jaume Pujol a Tarragona
Presa de possessió de l'arcabisbe El 19 de setembre de 2004 es va produir un fet rellevant per a la diòcesi amb l'arribada del nou arcabisbe, Jaume Pujol. En el seu discurs d'entrada, va destacar la seva voluntat d'integració a la societat tarragonina i el seu entusiasme per la nova etapa. Punts clau de la intervenció Compromís ciutadà: Pujol manifesta obertament la seva intenció d'esdevenir un membre actiu de la comunitat local. Valoració històrica: Reconeixement explícit de la importància cultural i històrica de la ciutat de Tarragona. Integració: L'arcabisbe expressa la seva satisfacció per formar part d'aquesta nova realitat social. "Des d'ara seré ciutadà d'aquesta ciutat. Seré un ciutadà vostre." Celebració de Tarragona Ràdio L'esdeveniment coincideix amb les celebracions pel 25è aniversari de Tarragona Ràdio, l'emissora municipal que ha documentat la història de la ciutat durant un quart de segle.
Arxiu Sonor 25 anys
15 de març del 2012
0'
Condemna de l'Ajuntament de Tarragona als atemptats de l'11-M
Declaració Institucional de Condemna El text recull la reacció oficial de l'Ajuntament de Tarragona davant els tràgics atemptats terroristes succeïts a Madrid l'11 de març de 2004. Es tracta d'un missatge de solidaritat i rebuig absolut a la violència. Punts Clau de la Declaració: Condemna Enèrgica: L'Ajuntament expressa de forma rotunda la seva repulsa davant un acte d'una especial crueltat. Solidaritat amb les Víctimes: La ciutat se suma al dolor de les famílies afectades i de tot el poble de Madrid. Unitat en el Patiment: Es subratlla el lligam emocional i la fraternitat amb la resta de l'Estat davant el terrorisme. "Quan es pateix en algun punt d'Espanya, Tarragona també pateix." Commemoració Històrica Aquesta gravació forma part de l'arxiu de Tarragona Ràdio, emmarcada en la celebració dels seus 25 anys de trajectòria com a altaveu de la memòria històrica de la ciutat.
Arxiu Sonor 25 anys
15 de març del 2012
0'
Presa de possessió de Lluís Arola com a rector de la URV
Inici d'una nova etapa universitària El 5 de juny de 1998 marca un punt d'inflexió a la Universitat Rovira i Virgili (URV) amb la presa de possessió de Lluís Arola com a rector. Aquest acte formal no només representa un canvi de lideratge, sinó que consolida el segon període de govern de la institució des de l'aprovació oficial dels seus estatuts. Visió de futur i compromís Durant el seu discurs, el nou rector ha destacat que la prioritat no és analitzar el passat, sinó projectar la universitat cap endavant. Els punts clau del seu plantejament inclouen: Orientació al futur: Superar la fase de balanç per centrar-se en el creixement institucional. Legitimitat democràtica: El programa de govern compta amb la confiança majoritària del claustre, obtinguda en les eleccions del 19 de maig. Continuïtat institucional: Es tracta de la segona etapa legislativa sota el marc normatiu dels estatuts actuals. "No és el moment de mirar enrere ni de fer balanç de la feina feta... És el moment de plantejar-nos el futur." Aquesta fita coincideix també amb l'efemèride dels 25 anys de Tarragona Ràdio, subratllant el lligam entre la institució acadèmica i la vida social i mediàtica de la ciutat de Tarragona.
Arxiu Sonor 25 anys
15 de març del 2012
0'
Inici de les obres del Palau de Congressos de Tarragona
Projecte i Visió del Nou Equipament El 3 de juliol de 1997 es va produir un fet clau per a la infraestructura de la ciutat: la col·locació de la primera pedra del futur Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Aquest projecte neix amb una clara voluntat de servei públic i dinamització econòmica. Característiques Principals Dimensions: L'edifici compta amb una superfície total d'uns 14.000 metres quadrats. Funcionalitat: El disseny està pensat perquè l'equipament sigui extremadament funcional, permetent una obertura parcial de les instal·lacions segons les necessitats de cada esdeveniment. Flexibilitat: No caldrà posar en marxa tot l'edifici per a activitats menors, evitant així servituds innecessàries. Impacte a la Ciutadania L'objectiu principal d'aquesta gran obra no és només arquitectònic, sinó social. Es pretén que l'increment de l'activitat firal: Repercuteixi directament en el benestar dels tarragonins. Millori les condicions de vida a la ciutat. Estimuli l'economia local a través del turisme de negocis. "És un element absolutament funcional que permeti molta activitat i que aquesta activitat repercuteixi en el benestar dels ciutadans i ciutadanes de Tarragona."
Arxiu Sonor 25 anys
15 de març del 2012
0'
Impacte Econòmic i Inversions al Port de Tarragona (1994)
Anàlisi de la Transferència de Recursos a Madrid El text exposa una situació de desequilibri financer viscuda l'any 1994, posant el focus en la gestió dels recursos generats a Catalunya i el seu destí final. S'analitza com la manca de sobirania financera del Port de Tarragona va afectar directament el desenvolupament de les infraestructures locals. Punts Clau de la Situació Financera Transferència de Capital: Durant l'exercici de l'any 94, el Port de Tarragona va enviar un total de 1.536 milions de pessetes cap a les arques estatals a Madrid. Càrrec d'Oportunitat: El text subratlla la pèrdua d'oportunitats per al territori, especificant que aquests recursos haurien estat suficients per finançar projectes clau. Projectes Pendents: Es fa menció directa a la possibilitat d'haver construït un pont estratègic amb la mateixa partida econòmica que es va transferir. Reflexió sobre la Gestió de Recursos L'autor conclou amb una reflexió sobre la necessitat que els problemes de gestió i finançament es resolguin sense haver de passar per situacions de greuge tan evidents: "Doncs és bo que les coses, si potser no, no sigui necessari tot això perquè se solucionen." En definitiva, es posa en relleu la contradicció entre els beneficis generats per l'activitat portuària i la manca d'inversió en el mateix territori que els produeix.
Arxiu Sonor 25 anys
15 de març del 2012
0'
La dimensió espiritual i evangelitzadora del Consell Provincial
L'obertura espiritual del Consell Provincial El text s'inicia destacant la importància de la primera filialitat dins del marc del Consell Provincial. Es subratlla que tota la tasca realitzada neix i es manté gràcies a una pregària sostinguda que ha acompanyat tot el procés fins a l'actualitat. La crida a la interioritat En aquest moment decisiu, es fa una crida a intensificar la vida espiritual mitjançant: Una major finor d'esperit per percebre les subtileses de la voluntat divina. El cultiu del silenci de cor, condició indispensable per a una escolta autèntica. L'atenció a la veu de l'esperit per sobre de les sorolloses distraccions externes. L'objectiu final: L'Evangelització L'objectiu principal d'aquesta disposició espiritual és la concreció de les inspiracions rebudes. La finalitat no és una altra que aconseguir que les esglésies esdevinguin més evangelitzadores, adaptant-se i responent amb coherència a la realitat del nostre poble. "Escoltant la veu de l'esperit sapiguem concretar les seves inspiracions a fer que les nostres esglésies esdevinguin més evangelitzadores"
Arxiu Sonor 25 anys
15 de març del 2012
2'
Obertura del Concili Provincial Tarraconense de 1995
Un esdeveniment històric a Tarragona El dissabte 21 de gener de 1995 va marcar una fita sense precedents per a l'Església a la regió. Després de més de 238 anys d'espera, la Catedral Basílica de Tarragona va acollir l'obertura del Concili Provincial Tarraconense, un acte de gran transcendència espiritual i social. Detalls de la celebració L'eucaristia d'obertura va ser una mostra d'unitat i solemnitat en la qual van participar: Tots els bisbes de Catalunya com a concelebrants. Més de 500 capellans acompanyant la litúrgia. Prop de 2.000 fidels representant les 8 diòcesis catalanes. L'orquestra i el cor dels amics de la Catedral de Tarragona, que van aportar el marc musical a l'esdeveniment. Significat espiritual Durant la cerimònia es va elevar una pregària solemne demanant guia divina per als treballs del concili: "Concediu als vostres servents, aplegats per al concili, l'esperit d'intel·ligència, de veritat i de pau, perquè coneguin la vostra voluntat i la posin en pràctica coratgiosament."
Arxiu Sonor 25 anys
15 de març del 2012
0'
Impacte Social i Econòmic del Nou Pont del Port de Tarragona
La Transformació del Port de Tarragona Aquesta intervenció posa de manifest la rellevància d'una obra d'infraestructura clau per a la ciutat, articulada entorn de dos eixos fonamentals: el benestar veïnal i la competitivitat empresarial. Millora de la Cohesió Social L'obra aborda una problemàtica històrica de contaminació acústica i molèsties urbanes. Els beneficis directes inclouen: Pacificació del trànsit: Se soluciona el pas constant de vehicles pesants pel nucli urbà. Protecció dels barris: Millora la qualitat de vida a zones com el Serrallo, Torres Jordi, el Carme i el Port. Benestar domèstic: S'elimina la sensació d'invasió dels camions en l'entorn privat dels veïns. "Moltes vegades han sentit passar els camions per dins del seu menjador i d'alguna manera amb aquesta obra queda solucionat." Impuls Econòmic i Competitivitat Des de la vessant logística i comercial, el pont actua com un element d'equilibri estratègic: Igualtat operativa: Permet connectar i anivellar les capacitats dels diferents molls del recinte. Competitivitat: Es defineix com una obra imprescindible per posicionar millor el Port de Tarragona en el mercat global. Optimització logística: Millora la fluïdesa del transport de mercaderies sense interferir en la vida de la ciutat.
Arxiu Sonor 25 anys
15 de març del 2012
1'
Tarragona triada com a seu dels Jocs Mediterranis 2017
Celebració i victòria de la candidatura de Tarragona L'anunci oficial de l'ICMG (Comitè Internacional dels Jocs Mediterranis) ha confirmat que la ciutat de Tarragona serà l'encarregada d'organitzar els Jocs Mediterranis de 2017. Aquesta decisió marca una fita històrica per a la ciutat i el seu territori. Reaccions i moments d'emoció L'esdeveniment de l'anunci ha estat marcat per una forta càrrega sentimental entre els membres de la delegació present: S'han viscut escenes de plors i abraçades fruit de l'esforç acumulat durant tot el procés de candidatura. L'emoció ha estat el denominador comú entre tots els assistents que han format part del projecte. Personalitats rellevants com l'alcalde de la ciutat i responsables del projecte com Feliciano Mayoral han celebrat la notícia de manera efusiva. "Tarragona serà, doncs, la seu dels Jocs Mediterranis de 2017." Unitat política i institucional El suport a la candidatura ha estat unànime, destacant el treball conjunt entre diverses figures institucionals: L'abraçada entre l'alcalde i Ivan Tibau simbolitza la col·laboració institucional. La presència de Pere Valls i altres membres de l'organització reforça la visió d'un projecte de ciutat. L'espera per a l'anunci final ha estat llarga, però el resultat ha estat vist com un èxit col·lectiu sense precedents.
Arxiu Sonor 25 anys
15 de març del 2012
0'
Presa de possessió de l'alcalde de Tarragona
Acte de Jurament de l'Alcaldia El contingut recull el moment solemne i protocol·lari de la presa de possessió del representant municipal a l'Ajuntament de Tarragona. L'orador formalitza el seu compromís institucional mitjançant la fórmula legal establerta per a les autoritats locals. Compromisos Institucionals Durant la breu intervenció, es proclamen els següents deures: Compliment fidel de les obligacions derivades del càrrec d'alcalde. Manifestació de lleialtat cap a la prefectura de l'Estat. Compromís de salvaguardar el marc legal vigent, tant la Constitució Espanyola com l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. "Prometo, per la meva consciència i honor, complir fidelment les obligacions del càrrec d'alcalde de Tarragona..." L'acte conclou amb una expressió de gratitud un cop s'ha completat la fórmula de jurament o promesa obligatòria per accedir a la plena possessió de l'alcaldia.