Tots els episodis

62731 episodis disponibles

episodis

35593-35616 de 62731

Arxiu Sonor Promos Publis Jingles
8 de març del 2012
0'
Investidura de Joan Miquel Nadal com a alcalde
Proclamació de l'Alcaldia de Tarragona (1989) El 17 d'agost de 1989 es va celebrar un acte institucional de gran rellevància per a la ciutat, on Joan Miquel Nadal i Malé va jurar el seu càrrec com a nou alcalde de Tarragona. Aquest esdeveniment va marcar l'inici d'una etapa clau en la política municipal de la transició democràtica a la ciutat. Compromís Institucional Durant la cerimònia, Nadal va realitzar el jurament oficial destacant els següents aspectes: Lleialtat al monarca: Compromís explícit amb el rei. Marc Normatiu: Promesa de guardar la Constitució Espanyola i l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. Honorabilitat: Compromís de complir les obligacions del càrrec per consciència i honor. El Simbolisme del Poder Municipal Un cop realitzat el jurament, es va formalitzar la proclamació oficial: Es va declarar a Nadal com a alcalde oficial de Tarragona. Se li va lliurar el bastó de comandament, símbol de l'autoritat municipal. L'alcalde va iniciar de ple dret totes les seves funcions administratives i executives. "Prometo, per la meva consciència i honor, complir finalment les obligacions del càrrec d'alcalde amb lleialtat al rei i fer guardar la Constitució com a norma fonamental de l'Estat i l'Estatut d'Autonomia de Catalunya." L'enregistrament també fa memòria dels 20 anys de trajectòria de Tarragona Ràdio, l'emissora municipal que ha estat testimoni de l'evolució de la ciutat durant les darreres dues dècades.
Arxiu Sonor Promos Publis Jingles
8 de març del 2012
0'
Inauguració del Teatre Metropol a Tarragona (1995)
Reestrena d'un Símbol Cultural El 10 de març de 1995 marca una fita històrica per a la ciutat amb la inauguració oficial del Teatre Metropol. Aquest esdeveniment posa fi a una llarga espera de la ciutadania, que reclamava un espai escènic propi i digne. Punts Clau de la Jornada Un anhel fet realitat: El teatre es converteix en el centre de la vida cultural tarragonina després de molts anys d'espera. Suport ciutadà: Es preveu una gran afluència de públic, consolidant el compromís de la societat amb les arts escèniques. Celebració local: L'expressió popular de l'acte es resumeix en el sentiment compartit de la frase: "Ja era hora!" Context Històric Aquesta inauguració coincideix amb el marc de celebració dels 20 anys de trajectòria d'emissió de Tarragona Ràdio, vinculant l'evolució de la ràdio pública amb el desenvolupament cultural de la ciutat de Tarragona.
Arxiu Sonor Promos Publis Jingles
8 de març del 2012
0'
Transició de Governació Civil a Subdelegació a Tarragona
El canvi institucional a Tarragona Aquest document recull el testimoni de Margarita López, qui va viure un moment històric en l'administració de l'Estat a Catalunya. El 4 de febrer de 2002, López es va convertir en l'última governadora civil de la província de Tarragona, assumint immediatament el rol de primera subdelegada del govern central. Aspectes clau de la transició Continuïtat de funcions: Tot i el canvi de nomenclatura, les competències bàsiques es van mantenir idèntiques a les dels seus predecessors en una primera fase. Marc legal: La transformació s'emmarca en l'aplicació d'una nova llei que preveia l'entrada en vigor efectiva a partir del mes d'abril d'aquell mateix any. Procés evolutiu: La transició no va ser només un canvi de nom, sinó que formava part d'un procés de desenvolupament posterior de l'administració pública. "Quan nosaltres vam entrar com a governadors ja sabíem les funcions i les competències que de fet eren les mateixes que tenien els anteriors governadors"
Arxiu Sonor Promos Publis Jingles
8 de març del 2012
0'
Investidura de Pasqual Maragall com a President
L'Inici d'una Nova Etapa Política El 16 de desembre de 2003 marca una fita històrica amb la proclamació de Pasqual Maragall com a President de la Generalitat de Catalunya. Aquest esdeveniment simbolitza l'inici del que s'anomenen els segons 25 anys de l'autonomia catalana, obrint un període de canvi i renovació institucional. Principals Eixos del Discurs Voluntat d'unitat: El nou president expressa el seu compromís ferm de governar per a tota la ciutadania sense excepcions. Optimisme i il·lusió: Maragall destaca que la majoria del país viu aquest moment amb alegria i entusiasme. Continuïtat institucional: En un gest de respecte cap als seus predecessors, reconeix el paper decisiu d'aquells que han governat anteriorment. Un Reconeixement a l'Etapa Anterior Maragall no oblida el llegat rebut i utilitza una metàfora nàutica per subratllar la importància de la feina feta fins ara en la construcció de l'autogovern: "Vostès han dut el vaixell de Catalunya fins aquí." És un reconeixement que barreja la tristor pel final d'una etapa amb l'orgull pel servei prestat al país durant el primer quart de segle d'autonomia.
Arxiu Sonor Promos Publis Jingles
8 de març del 2012
0'
Inauguració de la Llotja i el Futur del Sector Pesquer
El Serrallo: Tradició i Modernitat El 16 de juliol de 2003 marca una fita històrica per al barri mariner de Tarragona amb la inauguració de la nova llotja del Serrallo. Aquest esdeveniment no només representa una millora en les infraestructures, sinó que se situa en un context de canvis profunds per al sector primari. Desafiaments del Sector Pesquer Actualment, la professió de pescador s'enfronta a nombrosos obstacles derivats de les noves normatives i la globalització: La complexitat de la convergència europea i les regulacions del mercat comú. Les restriccions en les aigües jurisdiccionals. El control estricte sobre les amplades de les xarxes per protegir els peixos joves. La implementació de les vedes per a la regeneració dels caladors. Vitalitat al Port de Tarragona A pes de les dificultats que fan que el futur sigui percebut com a "complicat", la realitat del tarragoní és encoratjadora: Tarragona disposa d'una de les flotes pesqueres més grans de tot el litoral de Catalunya. Es percep un sentiment d'optimisme respecte a la continuïtat del barri: "Aquí al Serrallo encara hi ha vida, crec que hi ha vida per molts anys." L'anàlisi conclou vinculant aquest creixement amb el paper de la comunicació local durant els darrers 20 anys.
Arxiu Sonor Promos Publis Jingles
8 de març del 2012
0'
Tragèdia a la N-340: Cinc morts a l'alçada de la Móra
L'accident del setembre de 1998 El text recull la commoció per l'accident de trànsit ocorregut l'1 de setembre de 1998 a la carretera N-340, concretament al tram situat a l'alçada de la Móra. Aquest sinistre es va cobrar la vida de cinc persones, posant de manifest la perillositat d'aquesta via. Punts clau de la reflexió: Reivindicació de les víctimes: Es reconeix el dret absolut dels familiars i afectats a expressar el seu dolor i indignació davant una pèrdua tan evitable. Crítica a la inacció política: L'autor lamenta que les solucions només s'intentin buscar "a cop de situacions difícils" en lloc de fer una planificació preventiva. Responsabilitat administrativa: S'assenyala directament a l'administració central com la responsable última d'invertir i millorar la seguretat en aquest punt negre de la xarxa viària. "La llàstima és que moltes vegades ens movem a cop de situacions difícils." Un estiu tràgic S'emfatitza que la zona compresa entre la Móra i la Cala Romana ha viscut un període estival especialment dur, convertint-se en un espai de sinistralitat recurrent que requereix una intervenció urgent per evitar més morts.
Arxiu Sonor Promos Publis Jingles
8 de març del 2012
0'
20 Anys de Ràdio i el Record del Sinistre a la N-340
Aniversari i Memòria Històrica de la Ciutat L'episodi commemora una fita significativa: 20 anys de trajectòria radiofònica lligada estretament a l'evolució de la ciutat. Aquest recorregut temporal serveix per reflexionar sobre els esdeveniments que han marcat la crònica local i la memòria col·lectiva dels ciutadans. La Tragèdia de la Mora (1998) Es recorda un dels fets més colpidors ocorreguts durant aquest període: Data del sinistre: 1 de setembre de 1998. Localització: Carretera Nacional 340, al seu pas per la Mora. Impacte: Un tràgic accident de trànsit que va costar la vida a cinc persones. "Cinc persones perden la vida en un accident de trànsit a la Nacional 340, a l'alçada de la Mora." Aquest succés va marcar un abans i un després en la percepció de la seguretat viària a la zona, convertint-se en un punt negre de la infraestructura viària que la ràdio ha documentat al llarg de dues dècades d'història.
Arxiu Sonor Promos Publis Jingles
8 de març del 2012
1'
Tragèdia a la N-340: Cinc morts en un xoc a la Móra
Crònica de l'accident mortal a Tarragona El 1 de setembre de 1998, es va produir un tràgic accident de trànsit a la carretera Nacional 340, concretament a l'alçada de la Móra. El sinistre va implicar un camió i un autobús urbà de la línia 9 de l'empresa municipal de transports de Tarragona. Balanç de víctimes i ferits L'impacte va ser d'una gravetat extrema, amb un resultat devastador: 5 víctimes mortals: El conductor del camió, el conductor de l'autobús i tres passatgers del transport públic. 10-11 ferits: Persones amb lesions de diversa consideració que van ser traslladades immediatament. Atenció hospitalària Els serveis d'emergència van derivar els afectats als centres de referència de la ciutat: Hospital Joan XXIII Hospital de Santa Tecla "Una col·lisió certament sèria en la qual hi ha hagut 5 víctimes mortals" Aquest succés va marcar un punt negre en la història viària de la zona, recordat en aquest especial de Tarragona Ràdio.
Arxiu Sonor Promos Publis Jingles
8 de març del 2012
0'
Candidatura de José Luis García al Nàstic (1998)
Presentació de la Candidatura a la Presidència del Nàstic El 26 de gener de 1998 marca una fita important en la història recent del Gimnàstic de Tarragona. Durant aquesta jornada, José Luis García va fer el pas oficial per presentar la seva candidatura per liderar l'entitat grana. Context Històric i Social Aquest esdeveniment coincideix amb un període de gran activitat mediàtica a la ciutat, subratllant la importància del club dins del teixit social de Tarragona. Alguns aspectes clau de la presentació inclouen: L'inici d'un nou projecte de gestió per al Nàstic. La vinculació estreta entre els mitjans de comunicació i l'actualitat esportiva local. Un moment de celebració que coincideix amb els 20 anys de ràdio i trajectòria a la ciutat. "26 de gener de 1998, José Luis García presenta la seva candidatura a la presidència del Nàstic." L'anunci va generar una gran expectació entre l'afició, obrint la porta a una nova etapa institucional en un club amb una llarga tradició.
Arxiu Sonor Promos Publis Jingles
8 de març del 2012
0'
Inauguració de nous estudis i freqüència de Tarragona Ràdio
Nova etapa: Estudis i Freqüència El 2 de juliol de 2002 marca una fita històrica per a l'emissora municipal amb una doble celebració que consolida la seva presència al territori. Canvis en la infraestructura i emissió Els punts clau d'aquesta jornada han estat: Nous estudis: La posada en marxa de les instal·lacions situades a l'Avinguda Roma número 5B. Nova freqüència: L'estrena oficial del 96.7 de la Freqüència Modulada (FM), que esdevé el nou punt de trobada amb l'audiència. Trajectòria: Una evolució que coincideix amb la celebració dels 20 anys de l'emissora. "20 anys de ràdio, 20 anys de ciutat, 20 anys de... Tarragona Ràdio." L'esdeveniment simbolitza el creixement de la ràdio pública de cara al futur, mantenint el compromís amb la ciutat de Tarragona.
Arxiu Sonor Promos Publis Jingles
8 de març del 2012
0'
El cas de Gloria Sanz: Descobriment i dol
Resum del Cas El 12 de març de l'any 2003 marca una data tràgica amb l'aparició del cos sense vida de la metgessa tarragonina Gloria Sanz. Aquest fet va commocionar la societat i va donar inici a un procés judicial i emocional de gran impacte. Impacte Familiar i Procés de Dol Les declaracions recollides mostren la cara més humana i dolorosa de la tragèdia: Moments íntims: La família s'enfronta a l'etapa més dura de la pèrdua. Acceptació: La necessitat d'assumir, dia rere dia, l'absència definitiva de la Gloria. Superació: Un procés de dol progressiu per intentar tirar endavant malgrat la buidor. "Pero ya son los momentos duros e íntimos, que se tienen que intentar assumir, intentar pasar momentos de duelo, poquito a poquito."
Arxiu Sonor Promos Publis Jingles
8 de març del 2012
0'
L'inundació de Tarragona i el desbordament del Francolí (1994)
Crònica de l'emergència al riu Francolí El 10 d'octubre de 1994 es va produir un dels episodis meteorològics més crítics de Tarragona amb el desbordament del riu Francolí. La situació va posar en alerta máxima els serveis d'emergència i la població local a causa de la fragilitat de les infraestructures davant el cabdal d'aigua. Punts crítics de la infraestructura Segons els informes del moment, es van identificar diversos focus de perill imminent: El mur de contenció del marge esquerre del riu presentava esquerdes i fissures preocupants. L'últim pont sobre el riu Francolí estava en risc de convertir-se en un tap estructural. Es preveia que, de cedir aquestes estructures, l'aigua inundaria completament el barri del Serrallo. Risc de col·lapse La principal preocupació residia en la capacitat de resistència dels ponts: "Sembla que té problemes i podria arribar a cedir i fer de tap, per la qual hem de preveure que el riu es desbordaria." Aquest testimoni històric forma part de l'arxiu documental de Tarragona Ràdio, servint com a recordatori de la vulnerabilitat de la ciutat davant els fenòmens naturals extrems.
Arxiu Sonor Promos Publis Jingles
8 de març del 2012
0'
Inundacions i desbordament del Francolí (1994)
Crònica del desbordament del riu Francolí El 10 d'octubre de 1994 es va produir un greu episodi d'inundacions a causa del desbordament del riu Francolí. L'aigua ha afectat de manera directa diversos punts neuràlgics de la ciutat, generant una situació de risc extrem i dificultats en la mobilitat. Zones més afectades Les àrees que han patit el major impacte de l'aigua inclouen: El carrer Torres Jordi. El barri de el Serrallo. L'entrada pel carrer Pere Martell. El pont de la via d'accés al nucli urbà. Mesures de seguretat i recomanacions Davant el creixement continu del cabal del riu, les autoritats han emès una sèrie de directrius crítiques: Restabliment parcial: S'ha obert la circulació cap als barris de Ponent, però es demana extrema precaució. Limitació del trànsit: Es demana a la població que no utilitzi els vehicles si no és estrictament necessari. Evitar l'entorn del riu: És vital no creuar les zones properes a la llera per evitar el col·lapse de les vies i no entorpir les tasques d'emergència. "Demanem a la població que no abusin de la circulació, que surtin vehicles el menys possible i que no cruzin l'entorn del riu per evitar el col·lapse."
Arxiu Sonor Promos Publis Jingles
8 de març del 2012
0'
Crònica del desbordament del Francolí al Serrallo (1994)
L'impacte de la riuada a Tarragona El 10 d'octubre de 1994 va quedar marcat en la memòria de la ciutat pel greu desbordament del riu Francolí. La magnitud de la catàstrofe va ser especialment visible al barri del Serrallo, on la situació es descrivia com a desoladora i sense precedents per a les generacions actuals. Una escena de devastació L'estat dels carrers després del pas de l'aigua presentava una imatge totalment atípica i destructiva: Presència de runes: Carrers plens de troncs, fang i herbes. Obstacles vials: Cotxes travessats i contenidors de brossa desplaçats per la força del corrent. Barri desert: La majoria de la població va haver d'evacuar la zona, deixant un paisatge de solitud. Memòria històrica i comparativa Els testimonis recollits a peu de carrer reflecteixen la gravetat de l'incident, comparant-lo amb els desastres bèl·lics viscuts dècades enrere: "Jo, amb la gent amb qui he parlat, amb la gent gran, tothom diu que això és com el temps de la guerra." L'emissora Tarragona Ràdio, en el marc dels seus 20 anys d'història, recupera aquest relat per posar en valor la memòria gràfica i sonora de fets que han marcat la fisonomia i la vida de la ciutat.
Arxiu Sonor Promos Publis Jingles
8 de març del 2012
0'
Homenatge a Olga Cebes i els 20 anys d'Aragona Ràdio
Recordant Olga Cebes El contingut recull un moment de gran impacte emocional centrat en la figura d'Olga Cebes i el seu llegat professional. Es destaca, per damunt de tot, la seva personalitat excepcional: Era considerada la persona més optimista i positiva que els seus companys havien conegut. La seva trajectòria va estar estretament lligada a la ciutat i al món de la comunicació. Trajectòria Professional Es fa èmfasi en una carrera sòlida i compromesa amb el territori: 20 anys dedicats al món de la ràdio. Dues dècades vinculada estretament a la vida de la ciutat. Un pilar fonamental per a l'emissora Aragona Ràdio. "Era la persona més optimista i positiva que he conegut mai." L'inici del relat ens situa en un context tràgic el 10 de novembre de 2005, arran d'una forta explosió ocorreguda al número 72 de la Rambla Nova, un esdeveniment que va marcar un abans i un després per als qui la coneixien.
Arxiu Sonor Promos Publis Jingles
8 de març del 2012
0'
Explosió a la Rambla Nova i 20 anys de Tarragona Ràdio
Incident a la Rambla Nova El 10 de novembre de 2005, es va registrar una forta explosió a l'edifici número 72 de la Rambla Nova. L'incident va generar una gran columna de fum que provenia de la part inferior de l'establiment comercial situat en aquella adreça. Crònica del rescat Diferents testimonis presencials van actuar ràpidament per auxiliar les víctimes: Un grup de 4 o 5 persones que es trobaven a la zona van decidir accedir al primer pis per comprovar si hi havia atrapats. Es van localitzar diversos veïns als balcons intentant fugir del fum i les flames. Els voluntaris van centrar els seus esforços a intentar salvar i extreure les persones que no podien sortir pels seus propis mitjans. "Hem anat al primer pis a veure si hi havia algú... 4 o 5 persones sortien pel balcó i les hem anat a intentar salvar-les." Commemoració radiofònica L'arxiu recull aquests moments crítics en el marc de la celebració dels 20 anys de Tarragona Ràdio, subratllant el seu paper com a testimoni de la crònica urbana i la història de la ciutat al llarg de dues dècades de servei públic.
Arxiu Sonor Promos Publis Jingles
8 de març del 2012
0'
L'expedició de Tarragona a les portes de l'Everest
Crònica des del Sostre del Món Aquest fragment recull un moment històric per a l'alpinisme tarragoní: el 7 d'octubre de 1997, l'expedició 'Tarragona al Sostre del Món' es veu obligada a finalitzar la seva ascensió a l'Everest sense haver pogut trepitjar el cim. Estat actual de l'expedició Malgrat no haver assolit l'objectiu principal, l'ambient al campament ha millorat respecte a les hores anteriors. Els punts clau de la situació són: Acceptació de la retirada: L'equip ha superat el cop anímic inicial de no fer cim i ja està preparant el retorn cap a casa. Reagrupament de l'equip: Tots els membres es tornen a trobar per sopar un cop els últims tres companys han descendit des del Camp 3. Logística de baixada: L'expedició es concentra ara a recollir el material i moure's cap al Camp Raza per iniciar el camí de tornada. "Avui la veritat és que estem força més animats que ahir... un cop ja s'ha superat una miqueta l'acceptació de que havíem de plegar els trastes i tornar cap a casa." Context Radiofònic Aquesta connexió es realitza a través de Tarragona Ràdio, servint com un testimoni directe dels reptes de l'alta muntanya en el marc del seu 20è aniversari.
Arxiu Sonor Promos Publis Jingles
8 de març del 2012
0'
20 Anys d'Immigració i Integració a Tarragona Ràdio
Commemoració de la Diversitat Cultural El setembre de 1996 va marcar un punt d'inflexió a la ràdio pública de Tarragona amb el naixement d'un espai pioner. Tarragona Ràdio va apostar per un format setmanal multilingüe centrat en la realitat de la immigració a la ciutat. Estructura i Objectius del Programa Emissió Setmanal: Un espai fix a la graella per donar veu a les noves realitats socials. Pluralitat Lingüística: L'ús de diverses llengües per arribar a tots els col·lectius. Participació Ciutadana: Foment de la interacció directa amb l'audiència mitjançant trucades telefòniques. Crida a la Participació L'emissora va voler que el programa fos un espai de diàleg obert sota el títol Entre amics. Per participar-hi, es van habilitar dues línies directes: "Si vols participar en el programa entre amics, truca'ns als telèfons 977-2448-16 i 2447-67." Vint Anys de Trajectòria Aquest recorregut de 20 anys de ràdio és, alhora, un reflex dels 20 anys de transformació de la ciutat, consolidant l'emissora com un servei públic essencial per a la cohesió social i el coneixement mutu entre cultures.
Arxiu Sonor Promos Publis Jingles
8 de març del 2012
0'
Atemptat d'ETA al complex petroquímic d'Enpetrol
Crònica de l'atemptat a Tarragona El 12 de juny de 1987, la ciutat de Tarragona va viure un dels episodis més crítics de la seva història recent a causa d'un atemptat terrorista perpetrat per ETA. L'atac es va centrar en el rack d'esferes i canonades de l'empresa Enpetrol (actual Repsol), provocant una situació de caos i incertesa a tota la zona petroquímica. Detalls de l'incident Segons els testimonis directes i les cròniques radiofòniques del moment: - Es van produir almenys dues grans explosions principals. - Posteriorment, es van registrar diverses explosions menors derivades del primer impacte a la zona petroquímica. - L'impacte visual i sonor va ser perceptible des de diversos punts de la ciutat i municipis veïns. Reaccions i seguretat ciutadana La situació al Govern Civil i a la Plaça Imperial Tàrraco era de col·lapse total. Les autoritats i els periodistes van fer una crida desesperada a la calma: "Convindria que la gent es tranquil·litzés i que no es traslladés cap allà, perquè hi ha molta gent que s'està movent cap a les zones de control." Es va demanar encaridament a la població que no s'apropés al lloc dels fets per no dificultar les tasques d'emergència i per evitar riscos innecessaris davant la magnitud de l'incendi i les possibles fuites de productes tòxics.
Arxiu Sonor Promos Publis Jingles
8 de març del 2012
0'
Atemptat d'ETA contra el Rack d'Empetrol (1987)
Crònica de l'Atemptat a Tarragona El 12 de juny de 1987, la banda terrorista ETA va perpetrar un atac contra les instal·lacions del rack d'Empetrol a Tarragona. Aquest succés va marcar un abans i un després en la memòria històrica de la ciutat i de la ràdio local. Impacte de la Catàstrofe L'atemptat va provocar una situació d'emergència immediata a causa de les característiques de l'explosió: Foc espectacular: Les flames eren visibles des de gran distància. Fum dens: Una columna de fum negre i molt dens va cobrir part de la zona. Alarma social: La visualitat de l'incendi va generar una gran preocupació entre la població civil. Perspectiva Històrica L'episodi es contextualitza dins d'un repàs de 20 anys de ràdio i vida a la ciutat, recordant com els mitjans van cobrir un dels moments més crítics del territori: "Lo que ocurre es que el foco es muy espectacular y el humo es muy denso. Entonces es muy llamativo." Aquestes paraules descriuen la magnitud d'un atac que pretenia colpejar el sector petroquímic estratègic de la regió.
Arxiu Sonor Promos Publis Jingles
8 de març del 2012
0'
Atemptat d'ETA al rack d'Enpetrol (1987)
L'atac terrorista al complex industrial El 12 de juny de 1987 es va produir un greu incident a les instal·lacions d'Enpetrol a causa d'un atemptat reivindicat per l'organització terrorista ETA. L'atac es va centrar en l'explosió d'un rack (estructura de canonades) que transportava productes inflamables. Accions de control i seguretat Després de l'explosió inicial, els equips d'emergència van centrar els seus esforços en la contenció del dany ambiental i estructural: Tancament de vàlvules: S'han tancat els passos per aïllar el combustible restant. Combustió controlada: L'estratègia principal consisteix a deixar cremar el producte per evitar l'acumulació de gasos i el risc d'explosions secundàries. Absència de toxicitat: S'ha informat que no hi ha perill imminent per a la població per intoxicació. "Una vegada hem tancat les vàlvules... el que es tracta és de deixar-ho cremar per evitar explosions i tot." Actualment, la situació es troba sota vigilància i es considera que no hi ha perill addicional un cop limitada la quantitat de material dins la canonada.
Arxiu Sonor Promos Publis Jingles
8 de març del 2012
0'
Atemptat d'ETA a Empetrol: Resposta Inicial
Crònica de l'atemptat a Empetrol El 12 de juny de 1987, l'organització terrorista ETA va perpetrar un atemptat contra les instal·lacions d'Empetrol a Tarragona. El fragment recull les primeres reaccions i les mesures de seguretat preses a la zona afectada. Mesures de seguretat i control La Guàrdia Civil ha desplegat patrulles al llarg de la carretera nacional de València per gestionar la situació. El control s'ha centrat principalment a evitar el trànsit i supervisar els barris adjacents. Fins al moment, no s'ha ordenat cap evacuació de la població civil ni dels treballadors. Valoració del risc Les autoritats han catalogat el succés com un incident local. La previsió inicial indica que el risc està contingut: "Sembla ser que només és un incident local i que no es transmetrà a les altres indústries del polígon." Finalment, s'emmarca aquesta informació dins de la trajectòria històrica de Tarragona Ràdio, celebrant els seus 20 anys d'emissió a la ciutat.
Arxiu Sonor Promos Publis Jingles
8 de març del 2012
0'
Atemptat d'ETA a Empetrol i 20 anys de ràdio
Commemoració de l'atemptat a la refineria d'Empetrol Aquest episodi recorda els fets tràgics del 12 de juny de 1987, quan l'organització terrorista ETA va perpetrar un atemptat contra el complex petroquímic d'Empetrol (actual Repsol) a Tarragona. L'atac, que va consistir en l'explosió de diversos artefactes, va marcar un abans i un després en la percepció de la seguretat a la regió. Trajectòria i memòria històrica El contingut repassa l'evolució de la ciutat durant les darreres dues dècades. Es posa èmfasi en el paper de la ràdio local com a cronista dels esdeveniments més rellevants. Es reflexiona sobre l'impacte social i emocional de la violència al territori. "12 de juny de 1987, ETA atempta contra el rac d'Empetrol." Celebració de 20 anys de comunicació El relat també serveix com a celebració de 20 anys de ràdio, tot destacant la proximitat amb la ciutadania i el seguiment constant de l'actualitat més propera.
Arxiu Sonor Promos Publis Jingles
8 de març del 2012
0'
Comiat i Reflexions de Ramon Sánchez de Ramon
Final d'una Etapa Política L'any 1996 marca un punt d'inflexió per a Ramon Sánchez de Ramon, qui després de gairebé 13 anys d'activitat política intensa, decideix abandonar el seu càrrec com a governador civil de Tarragona. En aquesta intervenció, reflexiona sobre el pes de la responsabilitat i l'impacte personal de la vida pública. L'Impacte de la Vida Pública Sánchez de Ramon descriu la seva experiència política com un procés de dualitat emocional: Creixement personal: L'experiència ha estat humanament enriquidora i l'ha obligat a madurar ràpidament. Desgast personal: També la defineix com una etapa "destructora" de molts aspectes de la vida privada. L'exigència del càrrec: El pes de la feina no prové només de les tasques administratives, sinó de la disponibilitat total (24 hores al dia, incloent caps de setmana) i la vigilància constant per part del Ministeri de l'Interior. "Arriba un moment en què tens ganes també de tornar a ser una persona normal." Retorn a la Normalitat El desig principal del ja exgovernador és recuperar la seva condició de ciutadà anònim, allunyat de la presència pública constant i l'obligació d'estar sempre localitzable per a qualsevol eventualitat a la ciutat de Tarragona.