Tots els episodis

62726 episodis disponibles

episodis

39385-39408 de 62726

Arxiu Sonor 2011 Toc de castell
2 de febr. del 2011
0'
ULTIM TOC CASTELL. 2D8 VILAFRANCA
La Gesta del Dos de Vuit El text descriu un moment de gran intensitat i emoció a la Plaça de la Font de Tarragona. Es narra la culminació d'un castell d'extrema dificultat, el dos de vuit sense folre (conegut com a 2de8sf o dos de vuit net), destacant la precisió dels moviments i la reacció del públic davant d'aquesta fita històrica. Els Moments Clau de l'Execució La culminació: Es descriu amb detall com l'enxaneta arriba a l'alçada de dosos, col·loca els peus amb seguretat i aconsegueix carregar la torre. La descarregada: Tot i la fragilitat de l'estructura, el castell es manté estable. El narrador destaca el control a nivell de terços malgrat algun moviment o "patalí". El descens: La seguretat dels més xics (enxaneta, aixecador i dosos) permet completar la descarregada amb èxit fins a arribar a la pinya. Un Moment Històric "Els castellers han entrat el castell cap a la història a la plaça de la Font; un moment realment espectacular." L'execució es defineix com un moment màgic i espectacular, tancat amb una gran ovació per part de tota la plaça, reconeixent la fita assolida per la colla.
Arxiu Sonor 2011 Toc de castell
2 de febr. del 2011
0'
ULTIM TOC CASTELL. 2D7 SP I SP
Crònica de la diada castellera El text descriu un moment de gran intensitat durant l'execució d'un castell per part dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau. La narració se centra en la figura de l'enxaneta i l'aixecador en el tram final de l'estructura. Desenvolupament de la construcció Ascens de la canalla: L'aixecador arriba a l'alçada de dosos mentre l'enxaneta espera el seu torn per coronar el castell. Moment crític: Es destaca la importància que l'enxaneta mantingui la mirada amunt per garantir l'estabilitat i la concentració. L'aleta: L'enxaneta fa els passos finals i aconsegueix coronar l'estructura. "Dos de set carregat pels castellers de Sant Pere i Sant Pau." Resultat final Malgrat que el castell s'ha arribat a carregar, l'estructura ha acabat cedint durant el descens. La narració suggereix que les presses i una lleugera precipitació han impedit que es pogués descarregar completament, tot i que representava una fita històrica per a la colla en aquella jornada.
Arxiu Sonor 2011 Toc de castell
2 de febr. del 2011
0'
Compromís de Repsol amb la Tradició Castellera
Suport a la Cultura Popular Repsol reafirma el seu compromís amb el territori mitjançant una aliança estratègica amb el món casteller. Aquesta iniciativa té com a objectiu principal el foment de la cultura popular i les tradicions més arrelades a la zona de Tarragona. Valors i Col·laboració Cooperació: L'aliança subratlla la importància del treball en equip sota el lema que junts es pot arribar més amunt. Identitat: Suport directe a les activitats que defineixen el patrimoni cultural català. Territorialitat: Foment de la cohesió social a les comarques tarragonines. "Junts podem arribar molt amunt." Aquesta col·laboració no només se centra en l'àmbit logístic, sinó que vol ser un motor per a la preservació de la tradició en un context modern.
Arxiu Sonor 2011 Toc de castell
2 de febr. del 2011
1'
ULTIM TOC CASTELL. 4D9F XIQUETS
Crònica d'un castell per a la història L'execució del 4 de nou amb folre per part dels Xiquets de Tarragona es descriu com un exercici de resistència, tècnica i control emocional. Des dels primers instants, la solidesa de la base ha estat la clau de l'èxit. Una estructura sòlida i pausada El castell s'ha anat bastint amb un ritme tranquil i pausat, permetent que cada pis s'assentés correctament: El folre: S'ha definit com una "roca", mantenint-se compacte i estable durant tota la durada de la construcció. Terços i quints: Han hagut de treballar amb intensitat, especialment a nivell de quints, on s'ha patit més per mantenir la verticalitat. La canalla: Ha demostrat una gran maduresa, movent-se amb calma fins i tot en els moments de màxima tensió. El moment culminant: l'aleta i la descarregada "Carrega aquest 4 de nou amb folre dels Xiquets de Tarragona, que ja el tenen, que l'han d'aguantar, que s'està deformant, però que no s'han de precipitar." Malgrat que l'estructura s'ha començat a deformar un cop carregada, la defensa aferrissada dels castellers ha permès completar la descarregada amb èxit, convertint-se en el primer de tota la seva història. Significat de la fita Aquesta victòria no només és tècnica sinó moral, refermant que la ciutat de Tarragona és un referent casteller de primer ordre. La capacitat de treure els dosos i els sisens amb seguretat ha confirmat la solidesa d'aquesta colla.
Arxiu Sonor 2011 Toc de castell
2 de febr. del 2011
0'
La necessitat d'actuacions per a castells de gamma gran
Planificació i Objectius de la Colla El text exposa la visió interna d'una colla castellera davant d'una temporada on l'objectiu principal és l'execució de castells grans. S'emfatitza que la preparació no és una qüestió d'estètica o espectacle visual, sinó un compromís amb la pròpia evolució tècnica i els assajos realitzats. Reptes de l'Actuació La colla defensa la importància de mantenir el calendari i les condicions previstes per diverses raons: Consolidació de l'assaig: Necessiten les dates fixades per materialitzar el treball fet prèviament. Seriositat dels castells: Es plantegen actuacions de màxim nivell que requereixen un entorn adequat. Autosuperació: L'actuació es veu com una fita per a ells mateixos, més enllà de la mirada externa. El factor de la pinça i el suport extern L'interlocutor planteja una preocupació logística rellevant sobre la manca de col·laboració estructural: "El que passa és que no tindrem altres colles que et poden ajudar, el que sigui, saps?" Això posa de manifest que, tot i que s'espera una gran afluència de públic, la falta d'altres colles a plaça pot suposar un perjudici tècnic pel que fa a l'ajuda a la pinça i la seguretat dels castells de grans dimensions.
Arxiu Sonor 2011 Toc de castell
2 de febr. del 2011
2'
Crisi i negociació per la diada castellera de la Bisbal
Conflicte per la contractació de colles a la Bisbal El text exposa una situació de tensió política i castellera derivada de les retallades pressupostàries a l'Ajuntament de la Bisbal. El focus principal és la desavinença entre el consistori i la direcció d'una colla castellera pel que fa a l'organització de la diada local. Les negociacions econòmiques L'alcalde argumenta que, a causa de la crisi, no es poden destinar 25.000 euros a la diada i planteja un límit de 10.000 euros. La proposta municipal inicial preveu portar només una colla gran i dues de petites. El president de la colla, Miquel Ferret, va oferir flexibilitat en el preu i la possibilitat de portar dues colles grans ajustant el pressupost per trobar una solució de consens. La ruptura de la paraula donada Segons el testimoni present a les negociacions, l'ajuntament no hauria complert la seva paraula: "Ens diu que al cap d'uns dies ens dirà alguna cosa i el proper que ens diu és que no hi anem." L'interlocutor critica que l'alcalde no hagi valorat la trajectòria i els mèrits històrics de la colla a la plaça, deixant-los finalment fora de la diada. Resposta interna i aclariments sobre els vetos Es desmenteixen rotundament els rumors sobre possibles vetos a altres colles, com la Joves de Valls. El testimoni defensa la figura del president Miquel, assegurant que tot i la pujada de to lògica per la gravetat dels fets, mai va faltar el respecte a ningú. S'exigeix una actitud ferma davant el que consideren una injustícia, considerant fins i tot la dimissió si la resposta de la directiva no és prou contundent davant l'alcaldia.
Arxiu Sonor 2011 Toc de castell
2 de febr. del 2011
0'
ZZ SALVADOR FERRE 2
Anàlisi de la Situació Actual El text descriu una situació de fort malestar entre persones que històricament han gestionat el món casteller i altres àmbits culturals. La crítica es centra en la pèrdua de confiança i les maneres de fer de l'actual administració municipal, que han posat en risc esdeveniments clau com la diada. Perfil del Lideratge Crític Es fa una descripció molt directa del perfil de la persona que ocupa l'alcaldia des del 2008, destacant-ne diversos trets negatius: Incapacitat per delegar: L'orador afirma que l'alcalde ho vol controlar tot personalment. Afany de protagonisme: S'utilitza l'expressió popular per descriure algú que vol ser "la núvia al casament i el mort a l'enterro". Aïllament institucional: Ha anat escombrant la gent que hi col·laborava, provocant que molts hagin decidit apartar-se de la gestió activa. "No sap delegar, tot ho vol fer ell i de mica en mica ha anat escombrant la gent" Conseqüències en l'Àmbit Cultural Aquest estil de govern ha afectat diversos col·lectius, no només els castellers, sinó també altres figures festives com el diable. El sentiment general és de resignació davant la impossibilitat de canviar les dinàmiques de treball imposades des de l'alcaldia.
Arxiu Sonor 2011 Toc de castell
2 de febr. del 2011
0'
ZZ SALVADOR FERRE 1
Valoració de la Diada Castellera L'interlocutor expressa una barreja de sentiments respecte a la propera diada a la Bisbal del Penedès. Tot i la satisfacció per la presència de colles de renom, hi ha un sentiment de pèrdua per les absències destacades. Punts Clau de la Jornada Presència de les Colles de Valls: Es destaca la importància històrica de la Colla Vella i la Joves de Valls a la plaça bisbalenca, afirmant que sempre han garantit un espectacle de grans castells. Absència dels Castellers de Vilafranca: Es lamenta profundament que la colla vilafranquina no hi participi, qualificant la gestió de la seva absència com a deficient. Impacte en l'espectacle: Es recorda amb nostàlgia el frec a frec entre les tres colles grans, que portava la diada a un nivell "brutal". Reflexions sobre el Futur "Vilafranca ens havia fet unes grandioses diades a la Bisbal." Tot i que la diada no es considera "malmesa" gràcies al potencial de les colles vallenques i els Minyons de l'Arbós, l'orador insisteix que cal tocar de peus a terra i reconèixer que el format actual perd una part de l'essència dels últims anys. L'objectiu final és que l'Aviada sigui un èxit i es puguin veure construccions de qualitat.
Arxiu Sonor 2011 Toc de castell
2 de febr. del 2011
0'
ZZ IND PASSIO CASTELLS
L'Essència de la Tradició Castellera El contingut presenta una expressió de compromís i entusiasme per una de les tradicions més arrelades de la cultura catalana: els castells. A través d'un missatge clar i directe, s'emfatitza la relació entre el mitjà de comunicació i aquesta activitat cultural. Idees Principals ID local: La vinculació directa de Tarragona Ràdio amb la comunitat i les seves festes. Sentit de pertinença: L'ús de la paraula "passió" per descriure com es viu el món casteller des de la ràdio. Foment de la cultura: La ràdio actua com a altaveu i motor de promoció del fet casteller. "A Tarragona Ràdio ens apassionen els castells." Aquesta declaració d'intencions subratlla la importància de les colles castelleres en el teixit social de la ciutat de Tarragona.
Arxiu Sonor 2011 Toc de castell
2 de febr. del 2011
0'
Crítica a la participació per motius econòmics
Reflexió sobre el compromís i el respecte El contingut exposa una crítica directa cap a la pèrdua de valors en determinades actuacions populars. L'interlocutor posa de manifest que la motivació principal per participar en certs esdeveniments ha passat a ser estrictament econòmica, un gest que es titlla de falta de respecte cap a la tradició o l'activitat mateixa. Cronologia del conflicte Segons el relat, fa aproximadament dos o tres anys es va produir una situació significativa: Es va actuar amb la presència de dues colles. La decisió de participar va estar condicionada pels diners. L'emissor subratlla que aquesta és una realitat innegable que l'afecta personalment. "Vam actuar dues colles perquè la gent va voler anar per diners, és que era així." En conclusió, es denuncia que l'essència de l'activitat s'ha desvirtuat en favor del benefici material, deixant de banda el sentiment que originalment motivava les actuacions.
Arxiu Sonor 2011 Toc de castell
2 de febr. del 2011
4'
Conflicte i negociacions per la presència a l'Arboç
El trencament de l'acord amb l'Ajuntament de l'Arboç El testimoni descriu la situació de tensió arran de la decisió de l'Ajuntament de prescindir de la colla per a l'actuació de l'any actual. Segons el relat, l'alcalde havia donat la seva paraula d'honor en finalitzar les actuacions dels dos darrers anys, assegurant la participació de la colla en el futur. Principals punts del conflicte Incompliment de la paraula: Tot i les promeses verbals d'exhibicions anteriors (incloent un plus pel pilar de set), l'ajuntament ha decidit canviar el format de la diada. Arguments econòmics: L'alcalde justifica la decisió per la crisi, reduint el pressupost de 25.000 a 10.000 euros, el que implica portar només una colla gran i dues de petites. Disposició a negociar: La colla afirma que es va oferir a rebaixar el preu i adaptar-se econòmicament per tal de mantenir el nivell de la plaça, però la proposta va ser rebutjada. Defensa de la directiva Es neguen les acusacions de falta de respecte per part del president, Miquel Ferret, cap a l'alcalde. S'argumenta que la irritació és una reacció lògica davant el que consideren un menyspreu als mèrits fets a la plaça durant anys. "L'únic que li demano al president és que s'enfadi... perquè si no s'enfada, és que li demano la dimissió." Impacte en la planificació tècnica La colla subratlla que la baixa a l'Arboç no és només un problema de prestigi, sinó un contratemps logístic greu: 1. Tota la planificació d'assajos estava encarada a fer castells grossos en aquelles dates. 2. La colla necessita una actuació de màxim nivell en aquells dies per validar el treball tècnic de la temporada. 3. L'exclusió els deixa en una situació d'indefensió esportiva i social.
Arxiu Sonor 2011 Toc de castell
2 de febr. del 2011
1'
Toc de Castell: El magazin casteller de Tarragona Ràdio
Presentació del Programa L'episodi se centra en l'enregistrament de les caretes i falques promocionals per al programa Toc de Castell, l'espai de referència de la informació castellera a Tarragona Ràdio. Durant la sessió, es defineix la identitat sonora del programa sota la conducció de Raquel Sants. Horaris i Emissió El programa reafirma la seva presència a la graella radiofònica amb les següents coordenades: - S'emet cada dilluns. - L'hora d'inici són les 8 del vespre. - El focus principal és l'actualitat del món dels castells. Presència Digital (Toc 2.0) Es destaca la importància de la interacció amb l'audiència mitjançant les xarxes socials sota el concepte Toc 2.0: - Twitter: @tocdecastell. - Facebook: Grup propi del programa. - Etiqueta: Ús del hashtag #castellers per fomentar la participació. Seccions Destacades El programa s'estructura en diversos blocs per analitzar la jornada castellera: 1. La tertúlia: Espai de debat i opinió. 2. Des del Bressol Castell: Contingut especialitzat. 3. El minut de glòria: Secció protagonitzada per Pepe Ardila. "Cada dilluns Toc de Castell: la informació castellera a Tarragona Ràdio."
Arxiu Sonor 2011 Toc de castell
2 de febr. del 2011
2'
L'estratègia i el treball de canalla als castells de 8
Consolidació i renovació tècnica L'actual temporada es planteja com un període de transició i consolidació. L'execució de castells de vuit pisos no només serveix per mantenir el nivell tècnic, sinó sobretot per aportar tranquil·litat a la colla. Aquesta base sòlida permet afrontar el calendari de juliol amb la seguretat necessària per introduir canvis en les estructures. El paper fonamental de la canalla Després d'una temporada anterior complicada i amb dificultats en els poms de dalt, la colla ha pres decisions estratègiques clau: Continuïtat en els assajos: S'ha optat per no aturar l'activitat, garantint un treball intens de fins a tres sessions setmanals durant els darrers sis mesos. Rotació d'estrenes: S'ha aconseguit que fins a tres parelles diferents d'acotxador i enxaneta completin castells de vuit. Formació i preparació: Mentre que la mida dels infants pot dependre de la sort, el seu rendiment a plaça és fruit directament de la feina acumulada. "El secret de que estiguin ben entrenats i ben assajats és la feina." Estratègia de futur L'objectiu per al futur immediat és seguir "toquetejant" les alineacions per integrar nous castellers en diferents pisos, aprofitant la dinàmica positiva i l'esforç col·lectiu realitzat durant la pretemporada i els primers mesos d'actuacions.
Arxiu Sonor 2011 Toc de castell
2 de febr. del 2011
0'
El secret del treball i el planter de la colla
Anàlisi del rendiment de la colla L'interlocutor reflexiona sobre l'evolució de la colla castellera després d'una etapa de dificultats, posant l'accent en la constància com a motor del canvi. S'identifiquen dos factors clau per a l'èxit actual: Persistència en l'assaig: Després d'un final de temporada complicat on es va patir pel pom de dalt, la decisió estratègica va ser no parar d'assajar. Intensitat de treball: Durant els darrers mesos s'ha mantingut un ritme de treball constant de fins a tres cops per setmana. Gestió de la canalla i fites assolides Un dels punts més destacats és la preparació tècnica dels més petits. Tot i que es reconeix un factor de sort en la mida dels nens, l'execució impecable s'atribueix exclusivament a la feina ben feta. Les dades clau són: Rotació d'estructures: S'ha aconseguit que tres parelles diferents de dos, aixecador i enxaneta completin castells de vuit. Solvència a plaça: La colla pot rodar diverses parelles amb plenes garanties, fet que demostra la profunditat de la seva cantera. "El secret de que estiguin ben entrenats i ben assajats és la feina." Finalment, s'expressa una gran satisfacció pel nivell de cohesió i rendiment actual de la colla.
Arxiu Sonor 2011 Toc de castell
2 de febr. del 2011
0'
Estratègia i Evolució de la Colla als Castells de 8
Context de l'Inici de Temporada La colla ha arribat aquesta setmana com una de les darreres a assolir els castells de vuit. Després d'unes actuacions inicials amb bones sensacions, la diada de Sant Joan va suposar un punt d'inflexió on es van haver de gestionar diversos canvis estructurals i l'estrena de noves construccions. Consolidació i Canvis Tècnics L'objectiu principal actual és la consolidació de les alineacions. En la darrera actuació, s'han repetit estructures per buscar la màxima estabilitat possible: Repetició de troncs: S'han mantingut les alineacions per guanyar seguretat. Renovació de la canalla: S'han produït moltes estrenes en els pisos superiors, un pas vital per al futur de la colla. Retocs puntuals: S'han introduït castellers nous en pisos específics per testar el seu rendiment. Objectius per al Juliol L'execució d'aquests 4 o 5 castells de vuit serveix, segons els responsables, per donar tranquil·litat al grup. De cara al proper mes, el full de ruta és clar: "Aquests castells de 8 serveixen per donar-li una mica de tranquil·litat a la colla, per sentir-nos tots a lloc i enfrontar el juliol amb ganes de mantenir el nivell." La colla té previst seguir amb el procés de rodatge, amb molts canvis programats per "toquetejar" i ajustar les estructures de cara a les diades més exigents de l'estiu.
Arxiu Sonor 2011 Toc de castell
2 de febr. del 2011
0'
La Importància del Treball en Equip i el Suport Mutu
L'Essència de la Col·laboració Aquesta breu però poderosa intervenció destaca la premissa fonamental del treball col·lectiu. L'orador ens convida a reflexionar sobre com la unitat i l'esforç compartit són els motors que permeten assolir fites que, individualment, serien inabastables. Punts clau del missatge: Sinergia positiva: La suma de les capacitats individuals genera un resultat exponencial. Ambització compartida: L'expressió "arribar molt amunt" simbolitza l'èxit, la superació i l'assoliment d'objectius elevats. Unitat d'acció: El concepte de "junts" implica una coordinació i una visió comuna. "Junts podem arribar molt amunt." En conclusió, el missatge serveix com un recordatori motivacional sobre el valor de la cooperació per superar qualsevol obstacle i transcendir els límits personals.
Arxiu Sonor 2011 Toc de castell
2 de febr. del 2011
0'
ZZZ SO MODEM
Resum de la Sessió L'episodi comença amb una breu intervenció d'obertura on es realitzen els agraïments protocol·laris inicials. Aquest segment serveix per establir el to de la reunió i confirmar la recepció del feedback per part dels assistents. Punts Destacats Reconeixement mutu entre els participants mitjançant expressions corals de gratitud. Validació de la connexió inicial i inici formal del diàleg. "Gràcies." Aquesta expressió es repeteix en dues ocasions estratègiques per marcar l'inici i la transició cap al cos de la sessió.
Arxiu Sonor 2011 Toc de castell
2 de febr. del 2011
1'
Salutació Nocturna i Cortesia Social
Introducció a la Interacció L'episodi presenta una sèrie d'intercanvis breus centrats en la cortesia bàsica i el reconeixement de l'interlocutor en un context temporal nocturn. Punts Clau de la Conversa L'ús reiterat de la fórmula de salutació "Bona nit" com a eix central. L'establiment d'un clima de cordialitat entre els participants. La repetició rítmica que denota una entrada formal a un esdeveniment o trobada. "Bona nit" En resum, es tracta d'una seqüència d'obertura on predomina el protocol social i la recepció de persones en un ambient de comunicació directa i respectuosa.
Arxiu Sonor 2011 Toc de castell
2 de febr. del 2011
1'
Salutació Nocturna i Benvinguda Inicial
Introducció i Benvinguda L'episodi comença amb un intercanvi de salutacions on predomina la frase "Bona nit". Aquest inici estableix un to cordial i receptor per a l'audiència que s'incorpora a la sessió. Punts Clau de la Benvinguda Establiment d'un clima de confiança amb els oients. Sincronització inicial entre els diferents participants. Preparació del terreny per als temes que es tractaran a continuació. "Bona nit" Aquestes paraules, tot i ser senzilles, marquen el punt de partida d'una comunicació oberta i directa entre els interlocutors.
Arxiu Sonor 2011 Ja tardes
31 de gen. del 2011
19'
Entrevista a Los Gandules: Humor, música i 'La Década Apestosa'
L'univers creatiu de 'Los Gandules' En aquesta entrevista, coneixem a fons el projecte musical i humorístic de Los Gandules, un duet aragonès que ha convertit la paròdia en el seu segell d'identitat. Durant la conversa, s'explora com neix la seva proposta, basada en la reinterpretació de cançons famoses amb lletres absurdes i quotidianes. Claus de la seva proposta musical Origen de les cançons: El grup neix d'una broma entre amics en un bar. La seva metodologia consisteix a escoltar cançons (sovint en anglès) i adaptar el que sembla que diuen al castellà, creant situacions còmiques. La Dècada Apestosa: Es tracta d'una paròdia del famós grup La Década Prodigiosa. Segons expliquen, trien aquest format per poder aglutinar fragments de cançons que són "massa dolentes" per fer-les senceres. Filosofia 'Gandul': Tot i que el seu nom suggereix mandra, l'entrevistadora destaca la dificultat d'encaixar les noves lletres amb el ritme original sense trencar l'essència de la cançó. L'èxit de l'Underground i les Xarxes Socials L'entrevistat, Roberto, destaca que el grup ha crescut gràcies al boca-orella i a la potència d'internet: "Los Gandules es el típico grupo de casete en el coche... y reunión de amigos que dicen: mira estos chalaos."\n * Internet com a motor: El seu èxit no prové de grans promocions, sinó de plataformes com YouTube, Facebook i MySpace, que els han permès tocar en llocs tan distants com Mallorca o Múrcia. * Components del grup: Actualment, el nucli del grup el formen dos membres principals, acompanyats per Susan Baga a les veus i el tècnic de so Iván Halen. Pròxims passos i anècdotes L'entrevista conclou amb un repàs a la seva agenda, mencionant possibles concerts a la zona de Tarragona (Salou i Cambrils) per l'estiu de 2011, i algunes anècdotes divertides sobre el seu rebuig humorístic cap al món de la tuna.
Arxiu Sonor 2011 Ja tardes
31 de gen. del 2011
21'
Entrevista a Jordi Sánchez de OBK: 20 anys de carrera
Celebració dels 20 anys de trajectòria musical L'episodi se centra en una entrevista a Jordi Sánchez, integrant del mític grup de música electrònica OBK, amb motiu del seu vinté aniversari. Es destaca la publicació de la nova versió del tema "Falsa Moral", realitzada en col·laboració amb l'artista italià Umberto Tozzi, un somni personal de Jordi fet realitat. Punts clau de la conversa: Col·laboració internacional: Jordi explica l'emoció de gravar a Mòdena amb el seu referent de la infància, Umberto Tozzi. Destaca la qualitat dels nous arranjaments i l'orquestració de la peça. Projecte d'aniversari: El nou disc recopilatori no és només una llista de cançons, sinó que s'ha treballat des de zero amb noves produccions i camins artístics. Participació de DJs: El treball inclou col·laboracions amb remescladors de primer nivell com Juan Magán i Javi Mula, oferint una visió fresca i actual dels seus clàssics. Orígens d'OBK i procés creatiu El grup recorda com van passar de treballar en feines quotidianes (a Mango i a la Renfe) a l'èxit massiu de la nit al dia gràcies a una maqueta que va arribar a 40 Principales. Originalment escrivien en anglès per la influència de grups com Depeche Mode, però el canvi al castellà els va portar a vendre 400.000 còpies del seu primer àlbum. "Som gent molt professional i artesanal; estem involucrats en tot: produccions, portades i vídeos." L'entrevista conclou amb la confirmació del seu concert a Tarragona durant les festes de Santa Tecla, on repassaran els seus temes més emblemàtics amb el so actual de la banda.
Arxiu Sonor 2011 Ja tardes
31 de gen. del 2011
18'
Marc Parrot: Ombres de Plata i Projectes Solidaris
Marc Parrot: Entre el Cabaret Multimèdia i la Solidaritat En aquesta entrevista, l'artista Marc Parrot presenta el seu nou espectacle, Ombres de Plata, i explica els seus projectes futurs, destacant-ne el vessant més creatiu i artesanal. Ombres de Plata: Un Experiment Visual i Sonor L'espectacle neix d'una manera inversa a la convencional, utilitzant imatges d'arxiu com a font d'inspiració primordial: Origen: El material prové del pioner del cinema Segundo de Chomón, amb peces rescatades de la filmoteca que destaquen pels seus trucatges artesanals i fotogrames pintats a mà. Format: Es defineix com una proposta fronterera entre el rock, el cabaret i l'art multimèdia. Execució: Requereix una coordinació mil·limètrica. Els músics segueixen una claqueta per sincronitzar-se amb les imatges, mentre que Parrot adapta els seus recitats al tempo de la pel·lícula. "És com de cop anar a fer un viatge cap al món dels morts i cap a les seves fantasies." Altres Projectes i la Marató de TV3 Parrot també comparteix detalls sobre la seva pausa televisiva i la seva col·laboració solidària: Televisió: Explica que el programa de TV3 Casal Rock s'ha deixat descansar pel gran esforç i pressupost que requeria. La Marató: Lidera un projecte participatiu anomenat Banc de Sons. La iniciativa convida la ciutadania a donar versos i pistes d'àudio per crear la cançó Teixit Humà, vinculada a la temàtica del trasplantament d'òrgans. Filosofia creativa: L'autor confessa que treballar sobre imatges alienes li ha donat una llibertat creativa nova, en permetre-li parlar a través de personatges i fugir del pudor personal.
Arxiu Sonor 2011 Ja tardes
31 de gen. del 2011
20'
Entrevista a Joan Pons d'El Petit de Cal Eril
Conversa amb Joan Pons sobre la trajectòria i el nou disc L'entrevista a Tarragona Ràdio se centra en la figura de Joan Pons, l'ànima del projecte musical El Petit de Cal Eril. Durant la xerrada, es repassa la discografia del grup i la seva manera particular d'entendre la creació musical davant del seu proper concert a l'Espai Jove La Palmera. Els orígens i la discografia Es clarifica el recompte de la seva producció musical, sovint confusa pel caràcter autoeditat dels inicis: * Per què es grillen les patates: El primer treball, gairebé inèdit (només 100 còpies). * Cagatió / Sargantanes al sol: El primer disc oficial amb discogràfica. * Vol i dol: El nou àlbum que es presenta, descrit per l'autor com a optimista malgrat el títol, centrant-se en la metamorfosi i l'existencialisme. Procés creatiu i col·laboracions Joan Pons explica que el seu mètode és molt instintiu i poc premeditat: "Si cada vegada que has de fer una cosa la penses molt, al final no faries res. Jo, almenys a fer cançons, faig una mica el mateix." El disc Vol i dol es va gestar i enregistrar amb una rapidesa sorprenent (unes dues setmanes). Compta amb col·laboracions d'amics i músics admirats com Roger Mas o Joan Colom. L'autor prefereix no concretar massa el sentit de les lletres per permetre que l'oient faci la seva pròpia interpretació segons el seu estat anímic. Directe i presència digital De cara al concert de Tarragona, Pons destaca que mai repeteixen el mateix setlist per evitar la monotonia i mantenir la frescor. Respecte a les xarxes socials, es defineix com un "desastre" tecnològic, delegant la gestió del Facebook a la seva discogràfica per centrar-se exclusivament en la música.
Arxiu Sonor 2011 Ja tardes
31 de gen. del 2011
22'
Entrevista a Francesc Ribera 'Titot' sobre el retorn de Brams
El retorn de Brams i el nou disc Oferta de Diàleg L'entrevista se centra en la tornada als escenaris del grup de rock combatiu Brams, liderat per Francesc Ribera 'Titot'. Després d'un període d'inactivitat, el grup presenta el seu nou treball discogràfic titulat Oferta de Diàleg, mantenint l'estil contundent i elèctric que els caracteritza. Punts clau de la conversa: L'essència del grup: Titot explica que no han volgut reinventar-se ni canviar el format perquè la seva prioritat era conservar l'essència que els seus seguidors esperen. Noves generacions: El grup s'ha sorprès en veure molta gent jove als concerts que, per edat, no els havien pogut veure mai en directe anteriorment. Èxit de la gira: Titot afirma que, contra tot tòpic, aquesta gira està sent una de les millors de la història del grup en termes de públic i acceptació. Multiactivitat creativa: L'artista comenta com gestiona els seus diversos projectes (Brams, Mesclat, etc.), explicant que el secret és no solapar les fases de creació de cançons. El concert a Tarragona i anècdotes "Ser jove és demostrar que no n'aprens; mentre segueixis ensopegant amb la mateixa pedra i facis les mateixes bestieses, mantens la joventut." Brams actua a les Barraques de Santa Tecla a Tarragona, una fita que Titot defineix com un "repte pendent". Malgrat alguns incidents tècnics recents (com talls de llum en altres concerts), el grup encara el directe amb la màxima energia. Finalment, es destaca la bona relació amb altres músics com Carles Belda, amb qui sovint coincideixen en el circuit de la cançó improvisada i amb qui comparteixen vincles gairebé familiars dins l'escena musical catalana.