Tots els episodis

62518 episodis disponibles

episodis

57145-57168 de 62518

Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
5 de maig del 2005
10'
Cowboy de Medianoche: Amistat i Cinema Adult
Una Joia del Free Cinema a Hollywood Andrés d'Andrés ens convida a repassar la història de Cowboy de Medianoche (1969), una obra mestra dirigida per John Schlesinger. Aquesta pel·lícula va marcar un abans i un després en el cinema nord-americà, sent un exponent clar de la renovació estètica i narrativa que va arribar des del free cinema britànic. Els Protagonistes i l'Argument La trama se centra en la curiosa i dramàtica relació entre dos personatges marginats a la ciutat de Nova York: Joe Buck (Jon Voight): Un jove texà ingenu que es vesteix de cowboy i viatja a la metròpoli convençut que podrà viure de prestar serveis sexuals a dones riques. Ratso (Dustin Hoffman): Un lladre d'estar per casa, coix i afectat per la tuberculosi, que viu com un ocupa en un edifici abandonat. La col·laboració entre ells dos, que comença amb una estafa, acaba convertint-se en un cant a l'amistat enmig d'un entorn hostil i degradat, ben allunyat de les postals turístiques. El Context de la Censura a Espanya Un dels punts més destacats de la tertúlia és l'explicació de com el film va arribar a l'estat espanyol: Es va estrenar amb sis anys de retard (1975) per culpa de la censura. Curiosament, va poder ser aprovada gràcies al fet que havia rebut un premi de l'Oficina Internacional de Cine Catòlic a la Berlinale, un argument que va convèncer els censors més intransigents. "Cowboy de Medianoche va aconseguir la condició d'un cine adult i de tema fort en una societat que fins llavors havia estat tutelada."
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
5 de maig del 2005
7'
Godspell i l'òpera rock en el cinema religiós
L'anàlisi de Godspell i el salt a l'electrònica En aquesta sessió, l'expert Andrés de Andrés tanca el cicle dedicat a les bandes sonores de Setmana Santa, centrant l'atenció en el musical Godspell (1973). Aquesta obra es presenta com una alternativa a Jesucristo Superstar, amb un enfocament més reposat i una estètica fortament influenciada pel moviment hippie. Dades clau de Godspell Autoria i context: L'obra va ser creada per Stephen Schwartz i es va estrenar a l'Off-Broadway, avançant-se cinc mesos a l'estrena de Jesucristo Superstar. Temàtica: Està basada en l'Evangeli segons Sant Mateu i és interpretada per un grup de joves que reinterpreten les figures bíbliques. Peces musicals: S'ha destacat el tema Dia a dia (Day by Day), interpretat en aquesta ocasió per la Boston Pops Orchestra sota la direcció d'Arthur Fiedler. Transició cap a nous clàssics Un cop finalitzada la temàtica religiosa, el programa fa un gir radical per introduir la música d'una pel·lícula icònica d'un gènere completament diferent: "I ara anem a fer un salt tremendo dins del cinema i anem a escoltar una música que jo crec que serà familiar a molta gent." Es tracta de L'Exprés de Mitjanit (Midnight Express), de la qual s'ha escoltat el tema principal. L'Andrés destaca que la banda sonora és una "delícia" plena de matisos i Leitmotivs que s'analitzaran amb més profunditat a partir de la setmana vinent. Conclusió de la setmana Amb el tancament de les bandes sonores relatives a la figura de Jesucrist, el programa es prepara per explorar noves atmosferes musicals, centrant-se en les composicions i els arranjaments que defineixen el cinema contemporani.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
5 de maig del 2005
11'
Cicle de Cinema de Setmana Santa i Jesucrist Superstar
Cloenda del Cicle de Cinema de Setmana Santa El programa d'avui destaca el final del cicle cinematogràfic organitzat a l'antiga audiència de la plaça Pallol, en col·laboració amb el Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i de Sant Isidre. La darrera projecció d'aquesta edició és el clàssic de l'any 1944: Pel·lícula: Siguiendo mi camino (Going My Way). Director: Leo McCarrey. Protagonista: Bing Crosby. Anàlisi de la banda sonora de Jesucrist Superstar L'espai dedica una part important a analitzar el musical Jesucrist Superstar, centrant-se en la seva vessant més emocional i comercial. S'han destacat dues peces fonamentals: 1. Maria Magdalena i l'amor humà Es presenta el tema No sé cómo amar-le (I Don't Know How to Love Him). Aquesta cançó és clau per entendre la polèmica que va envoltar l'obra en el seu moment: * Mostra una Maria Magdalena obertament enamorada de la figura de Jesús. * Representa una reflexió íntima de l'antiga pecadora sobre els seus sentiments. * Segons els tertulians, va ser una decisió amb una clara visió comercial per humanitzar la història. 2. El hit discogràfic: Superstar El tema homònim, Superstar, és descrit com el gran èxit de l'album: * Interpretat pel personatge de Judas i un cor d'àngels durant la crucifixió. * Va ser una peça estratègica que va circular abans de l'estrena de l'espectacle per garantir l'èxit de públic. "És un xoc molt fort veure una pel·lícula amb una temàtica molt supermoderna basada en un tema de fa 2.000 anys enrere." Finalment, es reflexiona sobre l'impacte inicial de l'obra, que va generar un cert rebuig per la seva modernitat però que ha acabat sent reconeguda com una peça imponent i una banda sonora de gran qualitat.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
5 de maig del 2005
9'
Música bíblica: Jesucristo Superstar i cinema clàssic
Cinema i música de Setmana Santa En aquest episodi, l'espai radiofònic tanca el cicle de Setmana Santa amb una anàlisi de la icònica banda sonora de Jesucristo Superstar i la recomanació d'una pel·lícula clàssica espanyola. Projecció a l'Antiquari: Cañas y Barro (1954) Es destaca la projecció de la pel·lícula Cañas y Barro (1954), dirigida per Juan de Orduña, que tindrà lloc a l'Antiquari, al casc antic de la ciutat. Aquesta versió clàssica compta amb actors com: * Anna Amendola * Virgilio Teixeira * Joan Capri (en un paper poc habitual de sagristà) L'òpera rock: Jesucristo Superstar El resum musical se centra en l'obra de finals d'any 60 amb estètica hippie. Es presenten dues peces fonamentals: "Everything's Alright" (Todo está bien): Una melodia de gran bellesa interpretada per Maria Magdalena, Jesús i els apòstols. La lletra convida a la calma i a la relaxació. "Hosanna": Peça que recrea la seqüència del diumenge de Rams, amb un ritme agut i un tornada impecable que reflecteix l'exaltació de la multitud davant Jesús. "És un dels temes que s'ha cantat per tot arreu, un clàssic que ha passat més enllà de la pròpia pel·lícula."
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
5 de maig del 2005
12'
Música de Jesucrist al cine: De Ben-Hur a Jesucristo Superstar
Retorn a la programació després de Pasqua L'episodi comença amb una conversa distesa sobre la finalització de la Setmana Santa i el consum de la tradicional mona de Pasqua, destacant la importància de cuidar la salut després dels excessos festius. S'anuncia l'emissió de l'últim capítol de l'obra El Pájaro Espino a l'Antiga Audiència de Tarragona. Conclusió musical de Ben-Hur Es tanca el cicle dedicat a la banda sonora de la pel·lícula Ben-Hur amb el tema El Milagro y Final. Aquesta peça destaca per: L'ús de fanfàrries, cors i al·leluies per representar el miracle de la resurrecció. La narració musical de la curació de la lepra que patien la mare i la germana del protagonista. La integració del tema d'amor i el tema principal abans del clímax final de la cinta. Introducció a l'òpera rock: Jesucristo Superstar El programa inicia un nou bloc centrat en la controvertida i exitosa pel·lícula de 1973, Jesucristo Superstar: Origen: Creada per Andrew Lloyd Webber i Tim Rice, va néixer com una òpera rock a Broadway el 1971. Polèmica: Malgrat l'èxit, va rebre nombroses denúncies de sectors religiosos en la seva època. Contingut: L'obra narra els set últims dies de la vida de Jesús des d'una perspectiva moderna. Primer tema: S'introdueix la cançó El cielo en sus mentes, que serveix com a presentació del personatge de Judas Iscariote. "És una aproximació dels set últims dies de Jesucrist amb la seva estança a la Terra."
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
5 de maig del 2005
11'
Música de Setmana Santa: Ben-Hur i Cinema a l'Antiquari
Resum de l'episodi En plena celebració de la Setmana Santa, l'Andrés ens convida a un viatge a través de la música i el cinema clàssic. L'episodi combina recomanacions d'esdeveniments culturals locals amb una anàlisi profunda de bandes sonores icòniques que defineixen l'època. Cinema a l'Antiquari Es destaca la projecció de la pel·lícula Pícnic (1955) al carrer Santa Anna de Tarragona. Detalls del film: Dirigida per Joshua Logan i protagonitzada per William Holden i Kim Novak. Escena antològica: Es posa èmfasi en el famós ball entre els protagonistes, considerat un moment clau de la història del cinema romàntic. L'èpica de Ben-Hur i Miklós Rózsa La part central del programa es dedica a la banda sonora de Ben-Hur, l'obra mestra de Miklós Rózsa. Es comenten dues peces fonamentals: El desfile de la victòria: Una marxa militar cèlebre que acompanya la presentació dels conductors de quàdrigues al Circ Romà. Es destaca la seva perfecció rítmica i la seva presència constant en concerts de música de cinema. Processió al Calvari: Una peça que descriu el Via Crucis de Jesús. L'autor la defineix com una composició: > "D'una trista melodia, una tristesa enorme i un agut ritme." Anecdotari personal Com a nota curiosa, s'inclou una breu comparativa humorística entre les marxes de Ben-Hur i les experiències personals durant el servei militar a Melilla, recordant la duresa i la velocitat de les desfilades d'artilleria.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
5 de maig del 2005
13'
Jesucrist al cinema: De les versions mudes a Ben-Hur
Cinema i Setmana Santa: La figura de Jesucrist En aquesta edició, l'Andrés d'Andrés analitza la representació de Jesucrist en la història del cinema, un personatge que ha estat tractat de forma recurrent des dels inicis del setè art. Es fa un repàs des del cinema mut fins a les grans produccions de la dècada dels 50 i 60. Evolució i versions clàssiques L'anàlisi destaca que la visió d'aquest personatge ha canviat segons l'època i el format: Cinema Mut: Versions de 1914 i produccions dels anys 22 i 24 (com el primer Ben-Hur amb Ramon Navarro), on la música i els rètols suplien l'absència de diàlegs. Grans Produccions: Títols emblemàtics com El rei de reis (1961), La història més gran mai explicada (1965) o Jesús de Natzaret (1978). Rols Secundaris: Pel·lícules on la figura de Jesús apareix de forma tangencial però decisiva, com La túnica sagrada (1953) —la primera en Cinemascope— o Barrabàs (1962). El llegat musical de Miklós Rózsa El programa posa un èmfasi especial en la banda sonora de Ben-Hur (1959), composta per Miklós Rózsa. Aquesta obra és considerada una de les fites de la música cinematogràfica: Va guanyar un dels 11 prematis Òscar del film. L'autor va realitzar estudis profunds de la música romana i hebrea per donar realisme a la partitura. Es destaca el "Preludi", que s'inicia amb fanfàrries de metall sota el rètol d'"Anno Domini", situant l'espectador en el context històric de l'era cristiana. "No és el mateix veure un Charlton Heston que veure un Ramon Navarro de l'any 24; ambdues versions són precioses i tenen el seu valor històric."
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
5 de maig del 2005
9'
Jesucrist al cinema: El tema d'amor de Ben-Hur
Jesucrist al cinema: Ben-Hur i la seva banda sonora En aquesta sessió dedicada a la música i el cinema de Setmana Santa, l'Andrés ens porta a explorar la icònica figura de Jesucrist a la pantalla. Després d'haver analitzat la magnitud de la pel·lícula Ben-Hur en la sessió anterior, l'atenció se centra ara en la seva emblemàtica banda sonora original. La direcció musical i la composició L'anàlisi destaca la qualitat técnica i emocional de la música interpretada per l'Orquestra Simfònica de Roma. Alguns punts clau esmentats són: La direcció va anar a càrrec de Carlos Sabina, reconegut director italià. Sabina és cèlebre per la seva col·laboració amb les partitures de Nino Rota per a les obres de Federico Fellini. La interpretació es descriu com a impecable, diàfana i fidel al touch original de l'autor. El cèlebre "Tema d'Amor" L'episodi aprofundeix en el conegut Tema d'Amor, una de les peces més populars de la producció: S'associa a les escenes nocturnes entre el protagonista i el personatge d'Esther (interpretada per l'actriu Haya Harareet). Esther és la filla de Simònides (Sam Jaffe), el criat fidel de la família de Ben-Hur. La música acompanya el moment romàntic en una glorieta de la casa, culminant en un gest d'afecte entre els dos personatges. "L'autor estava contentíssim perquè deia: és així com jo ho vull, estupendo." Canvis en la programació cultural Finalment, s'informa que, a causa de les festivitats de Setmana Santa, no hi haurà projeccions de cinema a l'Antiga Audiència durant el dimarts i el dijous, tot i que l'activitat es mantindrà a l'Antiquari.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
5 de maig del 2005
11'
Shirley MacLaine: De la Xina a 'Irma la Dulce'
Shirley MacLaine: Un repàs a la seva carrera i anècdotes En aquest episodi, es tanca el cicle dedicat a l'actriu Shirley MacLaine, explorant facetes menys conegudes de la seva vida pública i personal, així com els seus èxits més destacats a la gran pantalla. L'experiència a la República Popular Xina L'any 1973, MacLaine va viatjar a la Xina com a representant de les dones americanes. El grup era heterogeni, amb perfils com una sexòloga, una índia navajo i una defensora dels drets civils. Fruit d'aquest viatge, va dirigir un documental que va rebre una nominació de l'Acadèmia de Hollywood, destacant per la seva sinceritat i sentit de l'humor. Anàlisi de 'Irma la Dulce' El programa dedica un espai rellevant a comentar el film Irma la Dulce, protagonitzat per MacLaine i Jack Lemmon: * Es descriu la trama de la pel·lícula: un policia honest que s'enamora d'una prostituta i es disfressa de client ric (el mirlo blanco) per evitar que ella hagi d'estar amb altres homes. * Es destaca el pas de l'obra del format musical de Broadway al cinema, on, segons els tertulians, la manca de números musicals no resta qualitat a la història. Èxits i curiositats: 'Paso Decisivo' L'any 1977, l'actriu va protagonitzar Paso Decisivo, una cinta que ostenta una dada curiosa: "Va rebre onze nominacions als Òscars, però no va guanyar-ne ni un de sol." Malgrat que la crítica no la va rebre bé inicialment, el públic va omplir les sales, convertint-la en un gran èxit de taquilla i emocions.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
5 de maig del 2005
16'
L'esperit aventurer de Shirley MacLaine i cinema històric
Conversa inicial i gastronomia L'espai comença amb una xerrada distesa entre els interlocutors sobre els hàbits alimentaris de l'Andrés, qui detalla un dinar saludablement casolà basat en mongetes, pollastre i fruita. Aquesta introducció serveix per presentar l'Andrés com el col·laborador habitual expert en cinema. Cartellera de la Filmoteca Es fa difusió de les activitats de la filmoteca a l'antiga audiència (plaça Pallol): - Pel·lícula: Les Cruzades (1935). - Director: Cecil B. de Mille. - Context: Programació especial per la Setmana Santa amb la col·laboració del gremi de pagesos. Perfil de Shirley MacLaine: Aventura i Espiritualitat El nucli de la secció se centra en la figura de Shirley MacLaine, destacant la seva faceta més enllà de la pantalla: - Esperit aventurer: Es descriu la seva convivència amb els guerrers Massai a Kenya i la seva supervivència a un cop d'estat a Bhutan. - Activisme i viatges: El seu compromís amb els drets civils als Estats Units i la seva realització del Camí de Santiago a peu. - Literatura i mística: Es mencionen els seus llibres, com Out on a Limb, on explora temes de reencarnació, i la seva relació com a única dona membre del Clan Sinatra (Rat Pack). Carrera Televisiva i Musical Es repassa el seu pas per la televisió amb el programa El Mundo de Shirley, que tot i la seva curta durada a causa de guions febles, va comptar amb el suport de grans mecenes com Lord Lew Grade. L'espai tanca amb la banda sonora d'Irma la Dulce, protagonitzada juntament amb Jack Lemmon.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
5 de maig del 2005
15'
Cineclub l'Antiquari: Lenny i Shirley MacLaine
Repàs cinematogràfic: De la vida de Lenny Bruce a Shirley MacLaine En aquesta sessió, es destaca la programació de la pel·lícula Lenny (1974), dirigida per Bob Fosse. Aquest film, rodat en un cru blanc i negre, narra la vida del polèmic còmic Lenny Bruce, interpretat magistralment per Dustin Hoffman. La conversa subratlla la dificultat d'aquest títol per arribar al gran públic a causa del seu caràcter poc comercial i la seva cruesa narrativa. Aspectes rellevants de la producció: Interpretació: Dustin Hoffman aconsegueix una caracterització fabulosa d'un personatge complex i descarat. Estil: La pel·lícula utilitza un joc de càmeres i una estètica de cinema de culte que aconsegueix atrapar l'espectador malgrat no ser una obra convencional. El focus en Shirley MacLaine i el musical El programa també dedica una part significativa a la figura de Shirley MacLaine, especialment la seva preparació per al musical Sweet Charity: 1. Exigència física: L'actriu va haver de sotmetre's a un entrenament fortíssim de tres mesos, dietes severes i deixar de fumar per recuperar la forma física de ballarina. 2. Recepció crítica: Malgrat el seu esforç, la crítica de l'època la va titllar de sobreactuada en comparació amb la versió teatral de Gwyn Verdon. 3. Llegat de Bob Fosse: Es reconeix el geni de Fosse en la direcció de coreografies memorables en estudi, comptant amb col·laboracions de Chita Rivera i Sammy Davis Jr. "És convenient anar coneixent una miqueta la història d'aquests personatges que són tan entranyables amb la filmografia del món."
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
5 de maig del 2005
12'
La vida i carrera de Shirley MacLaine a Hollywood
Shirley MacLaine: L'ascens d'una estrella i els seus desafiaments L'episodi d'avui se centra a repassar la trajectòria de l'actriu Shirley MacLaine, destacant la seva evolució des dels seus inicis fins a convertir-se en una figura clau del cinema de Hollywood. A través de la conversa, s'analitzen els seus èxits, però també les dificultats contractuals i la censura de l'època. Nominacions i el pes de l'Acadèmia Un dels moments més rellevants de la seva carrera va ser la seva interpretació a El Apartamento (L'apartament). Malgrat la seva excel·lent actuació: Va rebre la seva segona nominació als Òscars, però finalment va perdre davant de Elizabeth Taylor per La mujer marcada. Es comenta que el premi a Taylor va ser, en part, un "premi de consolació" a causa dels seus greus problemes de salut en aquell moment. Tanmateix, MacLaine va obtenir el reconeixement com a millor actriu al Festival de Venècia. Censura i el Codi Hays Es parla de la pel·lícula La Calumnia, que va abordar de manera valenta el tema del lesbianisme, un segment que era totalment tabú en aquells anys. L'Andrés recorda que: "Aquesta temàtica havia estat substituïda per l'adulteri en versions anteriors (com a Esos tres de 1936) a causa de la pressió del macabre Código Hays." Independència i noves produccions Finalment, s'explica com MacLaine va aconseguir la seva llibertat contractual de la Paramount el 1961, pagant una indemnització de 150.000 dòlars al productor Mr. Wallis. Aquesta nova etapa la va portar a: Viatjar al Japó per protagonitzar Mi dulce Geisha, on va viure en una escola de geishes per aprendre el protocol i la música tradicional. Excel·lir en la comèdia Irma la dulce, repetint parella cinematogràfica amb Jack Lemmon sota la direcció de Billy Wilder.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
5 de maig del 2005
12'
La carrera cinematogràfica de Shirley MacLaine
Trajectòria i èxits de Shirley MacLaine L'episodi d'avui analitza la prolífica però irregular carrera de l'actriu Shirley MacLaine, destacant la seva col·laboració amb el director Billy Wilder i la química inigualable que mantenia amb l'actor Jack Lemmon. Els Grans Èxits i la Química amb Billy Wilder Irma la Dulce: Tot i que inicialment es va pensar en Elizabeth Taylor, Wilder va preferir repetir la parella protagonista de The Apartment (Lemmon i MacLaine). Reconeixements: Per aquest paper, MacLaine va guanyar el Golden Globe i va obtenir la seva tercera nominació als Oscar (que finalment va guanyar Patricia Neal). Els Rolls Amarillo: Un èxit comercial massiu de 1965 que va generar grans beneficis a la Metro i va impulsar la carrera d'actors europeus com Alain Delon. Una Etapa d'Altibaixos Professionals Malgrat el seu estatus de superestrella, l'actriu va travessar una etapa complexa a mitjans dels anys 60: Ella y sus maridos: Malgrat un repartiment d'estrelles (Paul Newman, Robert Mitchum, etc.), la pel·lícula no va convèncer la crítica ni el públic. Siete veces mujer: Dirigida per Vittorio de Sica, va fracassar comercialment degut a la dificultat del director italià per adaptar-se al sistema de producció americà. Problemes de distribució: Altres films com Un pájaro en el nido es van veure afectats per fusions empresarials de les productores (Paramount). "Wilder estava encantat amb la química que havia desprès la parella Lemmon-MacLaine amb la pel·lícula El Apartamento i va decidir tornar-se-la a jugar totes." Agenda Cultural i Projeccions L'espai també recorda la projecció a l'Antiga Audiència de Tarragona de la tercera part de la sèrie El Pájaro Espino, protagonitzada per Richard Chamberlain, amb la col·laboració del Gremi de Pagesos.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
5 de maig del 2005
11'
La consolidació de Shirley MacLaine a Hollywood
Trajectòria de Shirley MacLaine: Del teatre als grans clàssics L'espai d'avui analitza l'etapa d'expansió de l'actriu Shirley MacLaine després del seu pas per produccions de gran envergadura. Es destaca la magnitud de la producció La volta al món en 80 dies, un projecte titànic que va comptar amb: Més de 74.000 vestits fabricats. L'ús de 13 països diferents com a escenaris de rodatge. La participació de 68.000 treballadors. Retorn als escenaris i nous contractes Després de la seva experiència internacional, MacLaine va tornar als Estats Units per protagonitzar l'obra teatral Sleeping Prince. Tot i que no va tenir èxit a Los Angeles, el seu triomf a San Francisco va cridar l'atenció de productors com Al Wallace. Gràcies a clàusules contractuals que permetien el seu "lloguer" a altres estudis, l'actriu va poder treballar amb la Metro-Goldwyn-Mayer. L'única dona al clan de Sinatra Un dels punts clau de la seva carrera va ser la relació amb figures masculines de gran rellevància. Durant el rodatge de les seves produccions, va forjar una amistat tan profunda amb Frank Sinatra i Dean Martin que va acabar sent l'única dona admesa oficialment al prestigiós i controvertit Rat Pack (el clan de Sinatra). Reconeixements i títols destacats L'actriu va demostrar la seva versatilitat en gèneres que anaven des del western fins al musical: Nominació a l'Òscar: Va rebre la seva primera menció de l'Acadèmia per Comme un torrent (Como un torrente). Col·laboracions estel·lars: Va compartir pantalla amb Marlon Brando, David Niven, Glenn Ford i un jove Anthony Perkins. Projectes posteriors: Es mencionen títols com La Casamentera, Fúria en la vall i el musical Can-Can.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
5 de maig del 2005
21'
Entrevista al grup Good Child: nou disc i gira
Resum de l'entrevista al grup Good Child L'episodi d'avui compta amb la presència de Good Child, una banda de rock amb base a Barcelona i Tarragona que, després de dos anys de trajectòria, es troba en un moment crucial de la seva carrera professional. L'entrevista repassa la seva evolució, els projectes futurs i la seva potent proposta de directe. Projectes i llançaments La banda ha anunciat novetats importants de cara als mesos vinents: Primer disc d'estudi: Es titularà One Way, el mateix nom que la seva maqueta, i constarà de 10 temes. L'objectiu és presentar-lo a discogràfiques. Management professional: Han firmat un contracte amb una empresa de management per impulsar la seva carrera a nivell estatal. Videoclip: Acaben de gravar el seu primer videoclip del tema Frozen Minds en una pedrera, una experiència exigent però molt satisfactòria. Trajectòria i Directe "Si no t'ho creus tu, no s'ho creurà ningú." Els membres s'han conegut de manera curiosa a través de cartells en locals d'assaig, formant un grup on la serietat i el compromís són els pilars fonamentals. Han destacat en diversos concursos, arribant a ser quarts d'Espanya en el certamen Emergenza, on van tocar davant de més de 1.200 persones. Actuació en acústic L'episodi finalitza amb una interpretació de la cançó Heaven, un tema dedicat a les famílies de les víctimes dels atemptats de l'11M a Madrid, abordat des d'una vessant solidària i humana més que política.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
5 de maig del 2005
9'
Shirley MacLaine i l'èxit de 'La volta al món en 80 dies'
L'ascens de Shirley MacLaine al cinema clàssic En aquesta entrega, l'Andrés continua repassant la trajectòria de l'actriu Shirley MacLaine, centrant-se en la seva transició cap a l'estrellat internacional i els canvis en la seva vida personal. Es destaca la seva participació a Artistes i modelos amb Dean Martin i Jerry Lewis, on va demostrar el seu gran talent per la dansa i la comèdia. Vida personal i la fita de 'La volta al món en 80 dies' Crisi matrimonial: El marit de l'actriu, Steve Parker, decidí marxar al Japó com a productor per no quedar eclipsat per la fama de la seva dona. Nova producció: L'any 1955, el productor Mike Todd li va oferir el paper de la princesa hindú Ouda a la superproducció La volta al món en 80 dies. Context familiar: MacLaine va acceptar l'oferta s'apropava al Japó per estar amb el seu marit, on va quedar embarassada de la seva única filla, Sachiko Parker. Un èxit de taquilla sense precedents La pel·lícula va batre tots els rècords de la seva època, recaptant més de 20 milions de dòlars només en la seva primera setmana. El repartiment era excepcional: "Phileas Fogg va ser interpretat per l'elegant David Niven, acompanyat pel mexicà Mario Moreno 'Cantinflas' com el seu criat Picaporte." També es destaca la participació de 44 estrelles convidades en petits cameos, com ara Frank Sinatra, Marlène Dietrich, Elizabeth Taylor o el torero Luis Miguel Dominguín. Actualització de l'agenda cultural local Finalment, es fa un aclariment important sobre la programació a l'Antiga Audiència: Normalment es fa cinema els dijous i la sèrie El pájaro espino els dimarts a les 18:00h. Avui dijous no hi haurà cine (10 de març) degut a un acte del Col·legi d'Enginyers Tècnics.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
5 de maig del 2005
11'
Cine a l'Antiquari i l'ascens de Shirley MacLaine
L'episodi d'avui combina l'actualitat cultural de l'Antiquari amb la biografia de la llegendària actriu Shirley MacLaine. El programa comença anunciant la projecció de la pel·lícula de culte japonesa Battle Royale (2000), dirigida per Kinji Fukasaku, que es podrà veure de forma gratuïta aquest vespre. La segona part del programa continua repassant la vida de MacLaine, centrant-se en punts clau de la seva carrera: Relació personal: La seva intensa història amb William Steve Parker, un veterà i expert en el Japó amb qui es va casar el 1954. El salt a la fama: El seu èxit imprevist a Broadway amb el musical The Pajama Game, on va haver de substituir la protagonista, Carol Haney, en el número musical Hernando’s Hideaway. Inici a Hollywood: Com el magnat Hal Wallis la va descobrir, portant-la a debutar amb Alfred Hitchcock a la pel·lícula The Trouble with Harry (Qui va matar en Harry?). "Va resultar que la sinceritat tan gran que es desprenia de les seves paraules va ser suficient perquè Hitchcock pronunciés un sec: okey, està vostè contractada." Tot el relat està acompanyat musicalment per temes de la banda sonora de The Apartment, incloent-hi el seu leitmotiv principal i peces com Soulful It Hope.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
5 de maig del 2005
10'
Els inicis de Shirley MacLaine: de Harlem a Broadway
Els desafiaments de Shirley MacLaine a Nova York En aquest episodi, l'Andrés ens narra l'etapa més dura i formativa de la llegendària actriu Shirley MacLaine. Després d'una lesió al turmell que va marcar el seu rumb professional, la jove artista va decidir traslladar-se a Nova York per triomfar en el món de la dansa i el teatre, enfrontant-se a la manca de suport familiar. Una vida de sacrificis al cor de Harlem Els pares de Shirley no van acceptar la seva aventura i li van retirar tota ajuda econòmica. Això la va portar a viure situacions de precarietat: Va haver de residir en un apartament humil al barri de Harlem. Treballava com a cangur durant les hores lliures per pagar el lloguer. La seva dieta es basava pràcticament en llimonades i sandvitxos de mantega de cacauet. El canvi de nom i l'èxit professional El 1953, mentre participava en el musical Me and Juliet, va prendre una decisió clau: adoptar el cognom de soltera de la seva mare, convertint-se oficialment en Shirley MacLaine. Curiosament, el seu germà, Warren Beatty, va conservar el cognom original amb una lleugera variant ortogràfica. Relació personal i estabilitat L'estabilitat li va arribar amb les més de 350 representacions de l'obra al Majestic Theatre, moment en què també va conèixer el seu futur marit, Steve Parker, un veterà de guerra i aspirant a productor amb una biografia tan fascinant com la de la mateixa actriu. "L'Apartamento era pràcticament un luxe comparat amb el seu pis de Harlem."
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
5 de maig del 2005
10'
Shirley MacLaine: L'enorme versatilitat d'una estrella
Homenatge a una artista polifacètica L'espai d'avui es dedica a repassar la trajectòria professional i vital de la immortal Shirley MacLaine, una figura que destaca per la seva increïble capacitat d'adaptació en diversos àmbits de l'espectacle. L'Andrés d'Andrés condueix aquesta anàlisi partint de la seva icònica participació en el film El Apartamento. Inicis i versatilitat professional Debut de gala: La seva carrera va rebre l'impuls definitiu l'any 1955 de la mà d'Alfred Hitchcock, qui la va triar per protagonitzar la comèdia negra Però qui ha mort en Harry?. Múltiples talents: Més enllà de la interpretació, MacLaine s'ha consolidat com a cantant, ballarina, escriptora, productora i fins i tot codirectora de documentals. Presència a Espanya: Es recorda especialment el seu pas pel Palau de Congressos de Madrid en les gales nadalenques de Televisió Espanyola. Formació i superació personal "Va actuar amb un turmell fet malbé, el que li va obligar després de l'actuació a estar immòbil durant quatre llargs mesos." Es destaca la seva ferreja disciplina des de ben jove: Formació musical completa: Va aprendre a tocar el piano, la flauta, el violí i el trombó. Professionalitat extrema: Ja als 16 anys, interpretant la Cenicienta, va demostrar el seu compromís amb l'escenari malgrat les lesions físiques. Maduresa artística: A diferència d'altres estrelles que queden relegades amb l'edat, MacLaine ha sabut mantenir el seu encant i personalitat en papers de senyora gran, continuant enlluernant l'audiència.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
5 de maig del 2005
13'
Bandes sonores: El sud del Pacífic i Can Can
Viatge musical amb Andrés d'Andrés En aquesta edició, l'expert Andrés d'Andrés ens convida a un recorregut per algunes de les bandes sonores més emblemàtiques del cinema clàssic, centrant-se especialment en les adaptacions de musicals de Broadway a la gran pantalla. Continuació d'El sud del Pacífic (1958) Es reprèn l'anàlisi de la pel·lícula South Pacific, destacant la riquesa de les seves composicions i les curiositats darrere de les veus dels personatges: Doblatge Vocal: S'explica que l'actor Rossano Brazzi va ser doblat pel cantant d'òpera Giorgio Tozzi per interpretar la romança amorosa cap al personatge de Nellie Forbush (Mitzi Gaynor). Estils Musicals: La peça presenta matisos operístics, recordant que en la seva estrena teatral va ser protagonitzada pel famós Ezio Pinza. Recuperació de Partitures: Es narra la història de la cançó Més jove que la primavera. Tot i que Richard Rodgers la tenia oblidada en un calaix, la seva filla Mary el va convèncer per incloure-la al musical. Salt a París amb Can Can El programa tanca amb un canvi d'escenari, traslladant-nos de l'illa del Pacífic a la capital francesa: L'obra de Cole Porter: Es presenta la cançó I Love Paris, descrita com una de les lloances més sofisticades mai escrites per a una ciutat. Cine i Teatre: L'obra es va estrenar com a musical l'any 1953 i va arribar al cinema sota la direcció de Walter Lang, comptant amb les veus de Frank Sinatra i Maurice Chevalier. "Mai una ciutat havia tingut tants piropos i frases d'elevança com París amb aquesta sofisticada cançó de Cole Porter."
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
5 de maig del 2005
24'
Entrevista a Miguel Alberto Cruz, president de l'AMT
L'Associació de Músics de Tarragona i els seus projectes El nou president de l'Associació de Músics de Tarragona (AMT), Miguel Alberto Cruz, detalla els plans de futur de l'entitat i els reptes que afronten els músics locals. Cruz, que va agafar el relleu de Ramón el passat agost, destaca necessitat de professionalitzar l'escena i aconseguir una seu estable. Projectes Immediats i Protagonisme Local • Presentació del CD Multimèdia 2005: Un recopilatori que inclou treballs dels grups de l'associació i que es presenta oficialment el proper dimarts. • Sant Jordi pel Tsunami: Concert benèfic previst per al 23 d'abril a la Chartres per recaptar fons per a la Unicef. • Dia de la Música: Celebració del 25è aniversari d'aquesta jornada internacional amb concerts gratuïts al carrer. El Conflicte de la Chartres i la Falta d'Espais L'AMT reclama l'ús de l'antiga fàbrica Chartres com a espai cultural estable. Cruz denuncia la manca de sales adequades per a la música en directe a Tarragona en comparació amb Reus: "Si vols fer un concert d'aquest tipus, solament el podem fer a Reus. I això és molt fort." Avantatges per als Socis i Creixement L'entitat segueix potenciant el carnet de soci, que ofereix: • Descomptes en botigues d'instruments i escoles de música. • Un assegurança col·lectiva de gran nivell per a instruments i cobertures personals. • Accés al butlletí de l'AMT, que ara busca un aire més periodístic sota la direcció de Guillem, periodista i músic.
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
5 de maig del 2005
13'
Cinema Clàssic i Musicals: El Signe de la Creu i Sud del Pacífic
Cinema i Música: De l'Antiga Roma al Sud del Pacífic Aquesta sessió radiofònica ens apropa a dues grans obres del món audiovisual: una joia del cinema clàssic que es projecta a Tarragona i un recorregut musical per un dels musicals més emblemàtics de l'escena americana. Projecció a l'Antiga Audiència Avui, a les 18:00 h, es projecta a la Plaça del Pallol (Antiga Audiència) de Tarragona la pel·lícula "El Signe de la Creu" (1932), dirigida pel reconegut Cecil B. DeMille. Detalls de l'esdeveniment: L'entrada és gratuïta. Format: Es projectarà en versió original subtitulada, una decisió que, tot i generar opinions dividides, permet apreciar les veus autèntiques dels actors. Repartiment: Destaca la presència de Charles Laughton en el paper de Neró, acompanyat de Fredric March i Claudette Colbert. Viatge Musical: Sud del Pacífic L'espai musical ens trasllada avui a l'any 1958 amb la pel·lícula "Sud del Pacífic", obra del compositor Richard Rogers. La peça destacada: La cançó "Bali Ha'i" (referenciada com Valley High), que descriu els encants d'una illa exòtica. La inspiració: Segons s'explica, la música va sorgir d'una forma gairebé immediata després que Richard Rogers llegís la lletra d'Oscar Hammerstein II durant un sopar. Interpretació: S'escolta la versió interpretada per l'orquestra del Festival de Londres. "Hi ha una sèrie de coincidències i de circumstàncies que a vegades porten la inspiració divina de les lletres."
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
5 de maig del 2005
11'
Cicle de Cinema Clàssic: De Rio de Janeiro a Brasil
En aquesta nova col·laboració de l'espai Ja Tardes, l'expert Andrés d'Andrés ens convida a un recorregut pel cinema clàssic i les seves bandes sonores, centrant-se en dues produccions icòniques connectades pel nom del país sud-americà. Cinema a l'Antiquari: Ulisses (1954) Abans d'entrar en matèria musical, es fa una recomanació cultural per als espectadors: * Projecció gratuïta de la pel·lícula Ulisses a l'antiquari del carrer Santana. * Protagonitzada per Kirk Douglas, Silvana Mangano i Anthony Quinn. * Un clàssic del gènere d'aventures mitològiques dirigit per Mario Camerini. L'ascens de Fred Astaire i Ginger Rogers El programa analitza la pel·lícula Volando hacia Rio de Janeiro (1933), destacant el següent: * Tot i que els protagonistes eren Jane Raymond i Dolores del Rio, la parella de ball secundària va robar el protagonisme. * Fred Astaire i Ginger Rogers van aparèixer junts per primera vegada, iniciant una de les col·laboracions més reeixides del cinema musical. * Es destaca el tema "Carioca", de Vincent Youmans, que va rebre una nominació a l'Òscar. La visió de Terry Gilliam: Brasil (1985) Finalment, es fa un salt temporal per comentar la pel·lícula Brazil: * Dirigida per Terry Gilliam, membre dels Monty Python. * Descrita com una obra càustica, desenfadada i delirant que va obtenir un gran reconeixement de la crítica. * S'escolta la versió d'Stanley Black del tema central, una cançó que ha estat utilitzada en nombroses produccions cinematogràfiques. "Fred Astaire i Ginger Rogers van captar el favor del públic en el que va ser el memorable començament d'una sèrie de pel·lícules de gran èxit."
Arxiu Sonor 2005 Ja tardes
5 de maig del 2005
9'
L'època daurada del Cinerama i la música de Morton Gould
El retorn als cinemes: L'experiència del Cinerama L'episodi explora la transformació de l'experiència cinematogràfica amb l'arribada del Cinerama, un sistema innovador creat als Estats Units per competir amb la creixent popularitat de la televisió. Aquest format es basava en l'ús de tres càmeres simultànies i una pantalla gegantina corbada que buscava la immersió total de l'espectador. Impacte visual i sensorial Efecte sorpresa: Les projeccions començaven amb una pantalla petita, que s'anava obrint fins a revelar una panoràmica immensa que ocupava tota la visió perifèrica. Immersió sonora: L'ús d'entre 18 i 20 altaveus estratègicament col·locats generava una sensació de realisme mai vista. Reacció del públic: Es recorden moments emblemàtics com l'escena de la muntanya russa, on la gent movia el cos físicament seguint el moviment de la càmera. "L'important era la imatge i l'efecte visual, per sobre de l'argument de la pel·lícula." Bandes sonores i programació cultural El programa destaca la producció Fiesta en Cinerama (Cinerama Holiday), el segon dels cinc programes mítics que van recórrer el món. La banda sonora d'aquesta peça va ser composta per Morton Gould, un autor que va saber capturar l'essència de la música urbana americana i que és reconegut per obres com Holocausto (1978). Finalment, s'anuncia una nova etapa cinematogràfica a l'Antiga Audiència (Plaça Pallol), on es projectarà de forma gratuïta la versió íntegra de la minisèrie El pájaro espino durant els dimarts del mes.