
Cinema, Societat i el Llegat Humorístic de Joan Capri
Cinema i Cultura a Tarragona En aquesta edició del podcast, l'Andrés ens presenta les activitats culturals previstes per als propers dies a la ciutat de Tarragona, destacant dues propostes cinematogràfiques molt diferents: • Dilluns al Casal Sanitas Tarraco: Es projectarà Sueños (1955), d'Ingmar Bergman. Una obra que explora l'ànima femenina a través de les històries creuades d'una editora de moda i una model. • Dijous al Parc del Francolí: Cinema a la fresca amb la comèdia Sígueme el rollo, protagonitzada per Adam Sandler i Jennifer Aniston. L'Andrés detalla la trama basada en una mentida matrimonial que es complica amb la inclusió de fills falsos. Homenatge a Joan Capri: L'Essència de Barcelona La part central del programa es dedica a la figura de Joan Capri (Joan Camproví), definit com la "perla humana" de la societat barcelonina. Es realitza una comparativa amb l'actor italià Alberto Sordi, subratllant com Capri va encarnar les obsessions, misèries i el llenguatge de la seva ciutat. Perfil del Personatge • Caràcter i Estil: Descrit com un home hipocondríac, agredolç, garrepa i profundament ciclotímic. El seu humor es basava en la improvisació i en un domini magistral del català compartit amb el poble. • Trajectòria: Mal estudiant i dependent de marroquineria abans de triomfar als escenaris. Va ser identificat pel dramaturg Josep Maria de Sagarra com un tòtem cultural. "Barcelona és una ciutat amb la depressió interioritzada, i aquesta ciutat és Joan Capri." Monòlegs i Crítica Social S'inclouen fragments d'àudio dels seus monòlegs més cèlebres on es tracten temes universals des d'una òptica catalana: El Matrimoni i les Relacions Capri reflexiona sobre la "creu" del matrimoni, comparant-lo amb les processons de Setmana Santa on la càrrega és tan pesada que la de portar entre dos. Fa una sàtira dels consells dels capellans sobre la resignació i la conformitat. El Món és Així: La Crítica al Jovent En un altre fragment, l'humorista analitza amb ironia el comportament de la joventut dels anys 60-70, contraposant-lo a la seva època. Parla de la pèrdua de la formalitat (anar del braç contra anar "empotrats") i ironitza sobre la modernitat de les mares soles i les relacions precipitades.
