Tots els episodis · 2006

2770 episodis disponibles

episodis

1201-1224 de 2770

Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
8 de març del 2006
28'
Exploracions al Pol Sud, el Call Jueu i Miquel Àngel
Efemèrides Destacades Miquel Àngel i la Capella Sixtina Es commemora la signatura del contracte per part de Miquel Àngel l'any 1508 per pintar la volta de la Capella Sixtina. El projecte original era senzill, però l'artista el va ampliar per crear el programa iconogràfic monumental que coneixem avui. Fred Astaire: La icona del musical Repàs a la vida de Frederick Austerlitz, conegut com Fred Astaire. Des dels seus inicis a Broadway amb la seva germana fins a formar la mítica parella amb Ginger Rogers a Hollywood. Monogràfic: La Tragèdia de Robert Scott L'episodi aprofundeix en la cursa cap al Pol Sud a principis del segle XX entre el britànic Robert Falcon Scott i el noruec Roald Amundsen. • La derrota moral: Scott va arribar al Pol Sud el gener de 1912, només per descobrir que Amundsen s'hi havia avançat per un mes. • El tràgic retorn: L'expedició britànica va patir condicions extremes de fred i fam. Scott i els seus homes van morir a només 18 quilòmetres d'un dipòsit de provisions. "Resistirem fins al final. La mort ja no pot estar gaire lluny." Història Local: El Call Jueu de Tarragona Anàlisi de la comunitat jueva a Tarragona des del segle V fins a l'expulsió de 1492. • Autonomia i localització: El Call era una ciutat autònoma dins la ciutat, situada a la Part Alta (carrers de la Portella i d'En Talavera). • Economia: Una comunitat pròspera amb metges, argenters i mercaders que tenien privilegis reials fins als pogroms del segle XIV. Curiositats i Actualitat La mandíbula de Ricard II Una història macabra sobre com un estudiant va robar la mandíbula del rei Ricard II d'Anglaterra l'any 1776, la qual va romandre en mans d'una família particular fins al 1906. Notícies Culturals • Recomanació de l'exposició de Francesc Gimeno al MNAC. • Troballa d'un retrat inèdit dels Reis Catòlics a una ermita de Terol. • Nous estudis sobre l'erupció de Santorini, datant-la 100 anys abans del que es creia.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
8 de març del 2006
31'
La conquesta de Barcelona (801) i històries de Tarragona
Desenvolupament de l'episodi En aquest episodi del magazín de divulgació històrica "No en vinguis amb històries", els conductors Jordi Ximeno i Manel Mejí exploren diversos passatges clau de la història de Catalunya i del món, centrant-se especialment en el setge de Barcelona de l'any 801. Efemèrides Globals: Maquiavel i Napoleó El programa comença tot recordant dues figures cabdals: • Nicolò Machiavel (1469): S'analitza la seva tasca com a estadista florentí i el seu objectiu de preservar la sobirania de Florència, destacant el seu llegat amb l'obra El príncep. • Napoleó Bonaparte: Es rememora la seva proclamació com a emperador l'any 1804, el seu posterior confinament a l'illa d'Elba el 1814 i la seva derrota definitiva a Waterloo. Monogràfic: La conquesta franca de Barcelona (801) L'espai central es dedica a l'entrada de Lluís el Pietós a Barcelona el 2 d'abril de 801. Els punts clau són: • Context de la ciutat: Barcelona era una petita ciutat emmurallada d'uns 1.500 habitants amb unes defenses romanes gairebé inexpugnables. • Estratègia militar: Les tropes carolíngies van dividir-se per assetjar la ciutat i, simultàniament, tallar els reforços que podien arribar des del Califat de Còrdova. • Capitulació: Després de mesos de setge i la captura del balí Sadun, la ciutat es va lliurar als francs, marcant l'origen del Comtat de Barcelona. "L'entrada de Lluís el Pietós a Barcelona va ser aclamada per la població hispanogoda, canviant el destí de la ciutat respecte al domini musulmà." Història Local i Actualitat Patrimonial Es discuteixen temes rellevants per a Tarragona: • Caiguda de Tarragona (1939): Es narra l'entrada de les tropes franquistes i la resistència republicana al pont del Francolí i a la Part Baixa de la ciutat. • Polèmica a la Plaça del Pallol: Crítica sobre la construcció d'edificis que tapen les restes del fòrum provincial romà. • Curiositats: La història de Josiah Henson, l'esclau que va inspirar La cabana del tiet Tom. Cultura i Literatura Es recomana el llibre La cavalleria i el mundo caballeresco de Josep Fleckenstein, una obra que analitza els orígens i la socialització de l'ideal cavalleresc a Europa.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
8 de març del 2006
29'
David Livingstone: l'explorador missioner a l'Àfrica
Introducció i Protagonistes de la Setmana El programa d'avui presenta diverses figures i efemèrides històriques rellevants com el poeta Vicente Aleixandre, el bombardeig de Guernica i l'ús del lema No passaran. Vicente Aleixandre i el Bombardeig de Guernica • Vicente Aleixandre: Poeta sevillà de la Generació del 27, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura el 1977. Tot i ser professor de dret, una malaltia el va portar a la poesia. • Guernica (1937): Es destaca el tràgic atac de la Legió Còndor alemanya, un dels primers bombardejos massius sobre població civil per aterroritzar l'enemic, fet que va inspirar l'obra de Picasso. Monogràfic: David Livingstone i l'Exploració d'Àfrica En el context de l'expansió imperialista de l'Anglaterra victoriana del segle XIX, destaca la figura de David Livingstone com un heroi i explorador modern. Orígens i Missió • Nascut a Escòcia (1813), va treballar més de 12 hores diàries de nen abans d'estudiar Medicina i Teologia. • El seu objectiu era triple: evangelitzar, trobar rutes comercials i, sobretot, combatre el tràfic d'esclaus. Expedicions i la Trobada amb Stanley • Va descobrir les Cataractes Victòria (anomenades així en honor a la Reina) i va creuar el continent de costa a costa en 20 mesos. • Després de desaparèixer durant la seva tercera expedició buscant les fonts del Nil, el periodista Henry Morton Stanley el va trobar malalt a Ujiji el 1871, pronunciant la famosa frase: "El doctor Livingstone, suposo?" Llegat i Mort Livingstone va morir el 1873 a causa de la dissenteria i va ser enterrat amb honors a l'Abadia de Westminster. Se'l recorda com un personatge individualista que va anteposar els seus somnis d'aventura a la vida familiar. Història de Tarragona: El Carrer de les Escribanies Velles Es repassa la història d'aquest carrer situat vora la Catedral, que va acollir la primera Casa de la Vila. • Detall arqueològic: Es destaquen les làpides funeràries hebrees de l'any 1300 i 1302 encastades a la façana de l'antiga casa de l'Infermer (avui Col·legi d'Enginyers), que mostren el sincretisme cultural de la ciutat. Curiositats i Recomanacions Culturals L'origen del lema "No passaran" Encara que s'associa a la Guerra Civil Espanyola i a La Pasionaria, el crit prové realment de la Batalla de Verdun (1916) a la Primera Guerra Mundial, usat pel general Petain o el seu oficial Nivelle (Ils ne passeront pas). Literatura i Patrimoni • Casa Navas (Reus): Esment de l'estudi sobre aquesta joia modernista de Domènech i Montaner. • Tarraco Viva: Anunci de les jornades de reconstrucció històrica. • Llibre recomanat: La guerra civil i la repressió de 1939 a 62 pobles del Camp de Tarragona, d'Albert Manent, una obra clau per entendre la tragèdia a nivell local.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
8 de març del 2006
32'
Lord Byron, Bahía de Cochinos i els Retrats de El Fayum
Retorn del Programa i Efemèrides de la Setmana El programa reprèn l'activitat després de les vacances de Setmana Santa amb un repàs d'esdeveniments històrics clau: • Lord Byron i la independència grega: Es commemora la mort del poeta romàntic el 1824 a Missolonghi. Byron no només va destacar per la seva obra literària com Child Harold, sinó pel seu compromís liberal que el va portar a finançar i unir-se a la lluita grega contra l'Imperi Otomà. • La Crisi de Bahía de Cochinos (1961): S'analitza l'intent fallit d'invasió de Cuba per part d'exiliats amb el suport de la CIA. Aquest fet va marcar l'inici d'una escalada de tensió que derivaria en la Crisi dels Míssils, posant el món a la vora d'una guerra nuclear. Monogràfic: Els Enigmàtics Retrats de El Fayum El tema central de l'episodi explora una de les manifestacions artístiques més fascinants i menys conegudes de l'Egipte sota domini romà (segles I-III d.C.). Característiques i Multiculturalitat • Es tracta de retrats realistes pintats sobre fusta o lli que es col·locaven sobre el rostre de les mòmies. • Representen un cas únic de sincretisme cultural: la tècnica pictòrica és d'arrel grega, l'estètica (pentinats i joies) segueix la moda romana, i el ritual funerari (la mumificació) és purament egipci. • A diferència de l'art egipci tradicional, aquests retrats no són jeràrquics ni de perfil, sinó que busquen capturar la personalitat i els trets psicològics del difunt amb un realisme sorprenent. "Sembla que t'estiguen encara mirant; és com si fos una finestra al passat." Història del seu Descobriment L'arqueòleg William Petrie va ser clau en la seva datació a finals del segle XIX, utilitzant l'evolució dels pentinats femenins per ordenar-los cronològicament. Tot i el seu valor, molts van ser espoliats o considerats falsificacions durant anys a causa del seu estat de conservació excepcional gràcies al clima sec del desert. Curiositats i Actualitat Cultural • Art al lavabo: Es comenta la curiosa anècdota del rei Francesc I de França, qui va arribar a tenir La Gioconda al seu bany, i com aquest costum d'exhibir gran art en espais privats es va repetir en casos moderns de corrupció a Marbella. • L'Evangeli de Judes: Es discuteix la polèmica al voltant d'aquest còdex trobat a Egipte que ofereix una visió totalment diferent de Judes Iscariot, presentant-lo com el deixeble predilecte que va trair Jesús per encàrrec directe d'aquest. • Exposicions recomanades: Es fa una crida a visitar l'exposició sobre Persèpolis al CaixaForum i el Museu Bíblic Tarraconense.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
8 de març del 2006
31'
Bomba Atòmica, Johnny Weissmuller i Civilitzacions Antigues
Efemèrides i Personatges Històrics L'episodi comença amb un repàs a esdeveniments clau de la història mundial: • La Batalla de Maipú (1818): Un moment decisiu per a la independència de Xile, que va marcar la derrota de les tropes realistes espanyoles i la fi de l'ocupació colonial en aquell territori. • Johnny Weissmuller: Conegut per el seu paper com a Tarzan, l'esportista va destacar primer com a nedador d'elit, aconseguint cinc medalles d'or olímpiques i batent tres rècords mundials en un sol dia l'any 1927. Monogràfic: L'Era Nuclear i la Guerra Freda El tema central analitza el desenvolupament de l'energia atòmica i les seves conseqüències geopolítiques: El Projecte Manhattan i la Fissió Nuclear • Es detalla com el descobriment de la fissió nuclear a l'Alemanya nazi l'any 1938 va activar les alarmes als Estats Units. • El Projecte Manhattan, liderat per Julius Robert Oppenheimer, va ser la resposta per aconseguir l'arma abans que Hitler. • Es menciona la influència d'Albert Einstein i la seva carta a Roosevelt advertint del perill nazi. Impacte i Conseqüències • L'ús de les bombes Little Boy (Hiroshima) i Fat Man (Nagasaki) l'any 1945 va forçar la rendició del Japó. • La discussió aborda el debat moral sobre si realment era necessari el segon bombardeig. • > "He arribat a ser la mort, el destructor de mons." • L'equilibri del terror va derivar en la Guerra Freda, evitant un conflicte directe entre les superpotències per por a la destrucció mútua assegurada. Arqueologia i Curiositats El programa tanca amb diverses notícies d'actualitat històrica: • La Creu Cristiana: L'origen del seu ús oficial es remunta a l'emperador Constantí el Gran i la seva visió abans de la batalla del Pont Milvi. • Descobriments a l'Índia i Perú: Es parla de la civilització Harappa i de l'exposició a Alacant sobre el Senyor de Sipán, un tresor de la cultura moche. • Lluita contra l'espoli: Els carabinieri italians han recuperat gairebé 9.000 peces robades que es venien per Internet.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
8 de març del 2006
28'
Ordes monacals, pintura de Jimeno i la croada dels nens
Ordes monacals i evolució del monaquisme L'episodi aprofundeix en el naixement de la vida religiosa apartada de la societat, des dels seus orígens eremítics fins a les grans estructures comunitàries europees. Els orígens i Sant Benet • El monaquisme neix al segle III als deserts d'Egipte amb figures com Sant Antoni, buscant allunyar-se dels pecats mitjançant l'eremitisme (solitud). • Sant Benet de Núrcia estableix al segle VI la seva cèlebre regla a Monte Cassino, basada en el lema Ora et labora (prega i treballa). • La regla benedictina imposava un rigor extrem, incloent-hi normes severes de silenci i la prohibició de bromes o rialles. Expansió i reformes medievals • Els longobards i posteriorment els francs van utilitzar les xarxes de monestirs per consolidar el control polític sobre el territori. • Al segle XI, l'abadia de Cluny va liderar una reforma per retornar a l'essència espiritual davant el relaxament de les regles i les invasions externes. • Van sorgir noves experiències variades com els cartoixans (Sant Bru) i l'ordre del Xíster (Sant Robert). Altres temes històrics i culturals Efemèrides: Sufragisme i Vietnam • Es discuteix la paradoxa de la Lliga Nacional de Dones Antisufragi a Londres (1908), on algunes dones s'oposaven al seu propi dret de vot argumentant falta de capacitat o energia. • Es recorda la retirada del darrer marí nord-americà del Vietnam el 1973, tancant un dels conflictes més sagnants de la Guerra Freda. Art: Francesc Jimeno • Es reivindica la figura del pintor tortosí Francesc Jimeno (1858-1927), un artista que va practicar un realisme natural en plena auge del modernisme, el que el va condemnar a l'oblit i a la precarietat econòmica. Actualment, el MNAC i la Diputació de Tarragona treballen per recuperar la seva obra. Curiositat: La croada dels nens "La guerra no és cosa de nens." • L'any 1212, milers de nens alemanys i francesos van marxar cap a Terra Santa. Molts van morir pel camí i els supervivents van ser capturats i venuts com a esclaus al nord d'Àfrica.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
8 de març del 2006
32'
Pearl Harbor, el retorn de Ferran VII i els bombers de Roma
Visió General de l'Episodi Aquest episodi del magazín de divulgació històrica No em vinguis amb històries de Tarragona Ràdio presenta un recorregut per diferents èpoques, des de l'antiguitat clàssica fins a la Segona Guerra Mundial. Els col·laboradors Manel Magí i Jordi Ximeno analitzen figures artístiques, canvis polítics a l'Espanya del segle XIX i, de manera destacada, l'atac a Pearl Harbor des d'una perspectiva crítica. Temes Principals i Seccions Art i Política al segle XIX • Anton van Dyck: Repàs a la trajectòria del pintor barroc flamenc, format al taller de Rubens, destacant la seva habilitat com a retratista de la monarquia i la noblesa. • Ferran VII (Ferran Setè): L'any 1814 marca el retorn del monarca a Espanya després del Tractat de Valençay. Es detalla la seva entrada per la frontera i la substitució de plaques constitucionals per símbols absolutistes, iniciant el retorn a l'antic règim. Monogràfic: L'Atac a Pearl Harbor (1941) L'espai analitza les causes i les teories conspiratives al voltant del 7 de desembre de 1941. • Context Econòmic: L'embargament de petroli i acer per part dels EUA va accelerar l'expansionisme japonès al Pacífic. • Teoria de l'Esquer: Es discuteix la hipòtesi que el president Franklin D. Roosevelt coneixia els plans japonesos (gràcies al desxiframent de claus diplomàtiques) i va permetre l'atac per vèncer el sentiment aïllacionista de l'opinió pública nord-americana. • Conseqüències: Malgrat les pèrdues humanes (més de 2.400 morts), els portaavions nord-americans no eren a la base, fet que va permetre la posterior contraofensiva. Curiositats i Història Local • Marc Licini Cras: Conegut com el creador de la primera brigada de bombers a l'antiga Roma, tot i que amb un mètode poc ètic: utilitzava una brigada d'incendiaris per generar el negoci d'extinció i compravenda de solars. • Batalla de Valls (1809): En el marc de la Guerra del Francès, es descriu l'enfrontament entre les tropes del General Reding i les franceses de Saint-Cyr al voltant del riu Francolí, que va acabar amb una dura derrota espanyola i la mort de Reding. Actualitat Arqueològica i Recomanacions • Troballes a Tarragona: Descobriment de les càrceres (punts de sortida dels carros) del circ romà sota l'Ajuntament de Tarragona. • Literatura: Presentació del llibre La conquista biológica de Noble David Cook, que analitza l'impacte devastador de les malalties europees sobre les poblacions indígenes d'Amèrica. "El president Roosevelt hagués hagut de condecorar els japonesos per haver atacat Pearl Harbor."
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
8 de març del 2006
27'
Misteris de l'Atlàntida i història de l'Empire State
L'Atlàntida: Entre el Mite i la Realitat El tema central d'aquest episodi gira al voltant de la llegenda de l'Atlàntida, la civilització avançada que, segons el filòsof Plató, va desaparèixer sota les aigües. L'Origen Platònic • El mite apareix per primer cop als diàlegs Timeu i Críties (350 a.C.). • Segons el relat, la història prové d'uns sacerdots d'Egipte que la van transmetre al savi Soló. • Es descriu com una illa enorme, governada pel rei Atles (fill de Posidó), amb riqueses naturals i una arquitectura monumental. La Teoria de l'Illa de Tera (Santorí) • El debat se centra en si l'Atlàntida va existir realment o és una al·legoria moral. • Una de les teories més sòlides és que la llegenda es refereix a la destrucció de l'illa de Tera (Santorí) cap a l'any 1500 a.C. per una gran erupció volcànica. • Es suggereix que un error en la traducció dels zeros (passant de 1.200 a 12.000 anys) explicaria la discordança cronològica de Plató. "Zeus va castigar l'illa amb uns terratrèmols que la van devastar en un dia i una nit." Efemèrides i Curiositats Històriques El Partit Comunista i l'Expansionisme Nazi • Es commemora el primer congrés del PCE a Madrid (1922), destacant la seva influència a Biscaia i Astúries. • Es recorda l'ocupació de Txecoslovàquia per part d'Alemanya el 1939, un pas decisiu cap a l'esclat de la Segona Guerra Mundial. L'Accident de l'Empire State Building • S'explica un fet poc conegut: el xoc d'un bombarder B-25 Mitchell contra el famós gratacels de Nova York el 28 de juliol de 1945 a causa de la boira. Cultura i Patrimoni Local L'Auditori del Camp de Mart • Repàs a la història de l'auditori de Tarragona, un projecte iniciat als anys 60 que va culminar amb la polèmica però innovadora carpa d'enginyeria italiana. Recomanacions i Novetats • Llibre: Los Assassinos de B.W.C. Barlet, una obra que analitza la secta dels nissaries ismaïlites i desmitifica la seva llegenda. • Exposicions: Mostres sobre l'art persa al CaixaFòrum i la retrospectiva del pintor tortosí Francesc Gimeno al MNAC.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
8 de març del 2006
29'
Gladiadors, efemèrides històriques i la Tecleta
Introducció i Efemèrides L'episodi del magazín No em vinguis amb històries de Tarragona Ràdio repassa moments clau de la història, començant per dues efemèrides significatives: • El Decret de Mendizábal (1836): Un procés de desamortització dels béns de l'Església a Espanya sota la regència de Maria Cristina, amb l'objectiu de reduir el deute públic i transferir terres a la burgesia. • La tragèdia de Nova York (1908): L'incendi en una fàbrica tèxtil on van morir 129 dones que reclamaven la jornada de 10 hores. Aquest esdeveniment és un dels pilars del Dia Internacional de la Dona. Monogràfic: El Món dels Gladiadors La secció principal analitza la realitat històrica dels gladiadors, desmitificant la visió de Hollywood. Origen i Significat • L'origen se situa en els rituals funeraris del poble etrusc, on es feien sacrificis de sang per honorar els difunts. • Al principi s'anomenaven munus (obligació/regal), no ludus (joc), pel seu caràcter sagrat. Tipologies i Espectacle • Tipus de gladiadors: Es detallen categories com el secútor, el mirmillo (amb casc en forma de peix), el traci o el retiari (amb xarxa i trident). • L'Amfiteatre: Es descriu l'enginyosa creació de l'amfiteatre a partir de la unió de dos teatres giratoris de fusta. • Desenvolupament del combat: Des de la desfilada inicial (Aue, caésar, morituri te salutant) fins al sistema de perdó o mort mitjançant el polze. Curiositats i Arqueologia Local La Reina Ninfòmana i la Tecleta • Es narra la història de la reina Zingua d'Angola, coneguda pels seus combats d'esclaus i la seva vida luxuriosa fins a la seva conversió al cristianisme. • Es descobreix la història de la Tecleta, una estàtua romana de marbre de mida real trobada accidentalment a Tarragona l'any 1993. Actualitat i Cultura L'episodi tanca amb notícies sobre la reobertura del passeig arqueològic de Tarragona, la reclamació del Perú a la Universitat de Yale pels objectes del Machu Picchu i la recomanació del llibre Entre el temple i l'hospital de Marcel Poblet.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
8 de març del 2006
31'
Control del temps i els rellotges en la història
La mesura del temps i l'evolució dels rellotges L'episodi d'aquesta setmana explora com la humanitat ha intentant controlar el temps a través de diversos enginys. Des de les primeres civilitzacions fins a l'actualitat, el pas del temps ha passat de ser un cicle natural a una esclavitud tecnològica necessària per a la coordinació social. Els primers mètodes de mesura • Rellotge de sol: El més antic, basat en l'ombra d'un gnòmon. Tenia el problema de les hores temporals (més llargues a l'estiu que a l'hivern). • Clepsidres (rellotges d'aigua): Utilitzats quan no hi havia sol, tot i que patien problemes d'evaporació o congelació. • Rellotge de sorra: Útil per a intervals breus, però ineficaç per a llargues durades. La revolució del rellotge mecànic A finals del segle XIII apareixen els primers rellotges mecànics, impulsats per la gravetat mitjançant pesos i el mecanisme de l'escapament. "No va ser el motor de vapor, sinó el rellotge, la màquina decisiva de l'era industrial." Aquesta innovació va permetre: • La coordinació de la revolució industrial i els horaris ferroviaris. • La unificació horària mundial a la Conferència de Washington (1884), establint el Meridià de Greenwich. Tradicions i efemèrides destacades El Ball d'en Serrallonga a Tarragona Es repassa la història d'aquest ball parlat satíric que representa la vida del bandoler del segle XVII. A Tarragona, la seva documentació es remunta al segle XIX, destacant les constants prohibicions de l'ús de pòlvora i trabucs per part de les autoritats militars davant la por de revoltes reals. Curiositats babilòniques i arqueologia • Matrimonis a Babilònia: S'explica el curiós sistema de subhasta de promeses, on els diners de les dotes de les dones considerades més belles servien per dotar les menys afavorides, assegurant que tota la població es reproduís. • Troballa a Cuenca: Es destaca el descobriment a Noeda del mosaic romà més gran d'Espanya (80 m²), amb una qualitat artística excepcional que representa el seguici de Bacus.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
8 de març del 2006
33'
Gats a la Història, Américo Vespucio i l'Àliga de Tarragona
Protagonistes del Món de l'Exploració i la Diplomàcia Américo Vespucio i el Nou Món L'episodi comença repassant la figura d'Américo Vespucio, qui va néixer a Florència i va esdevenir pilot major de la corona espanyola. La seva gran aportació va ser la intuïció que les terres descobertes no eren Àsia, sinó un continent nou, el que va provocar la indignació dels defensors de Cristòfor Colom. El geògraf Martin Waldseemüller va proposar el nom d'Amèrica en el seu honor. La Venda de Florida S'analitza la pèrdua de la sobirania espanyola sobre la Florida l'any 1821. Després de pressions militars i l'expansionisme dels Estats Units sota el mandat de Jefferson i Monroe, el territori es va cedir a canvi de 5 milions de dòlars destinats a pagar reclamacions contra Espanya. Monogràfic: Els Gats al llarg dels Segles • L'Antiguitat i l'Edat Daurada: La relació home-gat va néixer al Neolític per la necessitat de protegir els graners de cereals dels ratolins. A l'Antic Egipte, el gat va ser sacralitzat com la deessa Bastet i matar-ne un implicava la pena de mort. • L'Edat Mitjana i la Persecució: Amb el cristianisme, el gat va passar a ser vist com un aliat del diable pels seus hàbits nocturns. Això va portar a tortures i fogueres massives, fet que va provocar l'augment de les rates i la propagació de la Pesta Negra. • De l'Edat Moderna a l'Actualitat: Figures com el cardenal Richelieu van rehabilitar la seva imatge. Avui dia, els gats viuen una segona edat daurada com a animals de companyia de luxe. Cultura i Tradició Local L'Àliga de Tarragona Es detalla la història de l'Àliga, un element clau del Seguici Popular de Tarragona documentat des del 1531. Originalment vinculada a la confraria de Sant Eloi (ferrers i argenters), simbolitza el rang de la ciutat i va ser recuperada l'any 1986. "Matar un gat a Egipte, encara que fos involuntari, era castigat amb la pena de mort inevitable, una pena que ni el faraó podia indultar." Actualitat Històrica i Recomanacions Literàries • Litigi pel Patrimoni: L'Ajuntament de Tarragona demana protecció per a la Pedrera del Mèdol davant l'amenaça de noves extraccions d'àrids que podrien afectar el paratge de l'Apotecari. • Negacionisme: El judici a l'historiador autodidacta David Irving pel seu negacionisme de l'Holocaust a Àustria. • Llibres recomendats: La caída de l'imperio romano de Peter Heather i L'Ejército Romano de Yann Le Bohec.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
8 de març del 2006
35'
Guerres Mitridàtiques, Galileu i el Seguici Popular
Introducció i Efemèrides L'episodi comença amb un sumari dels temes que es tractaran, destacant la figura de Galileu Galilei i l'incident del cuirassat Maine. La Ciència de Galileu Es discuteix com Galileu, el 1610, va revolucionar la visió de l'univers amb el seu telescopi, descobrint muntanyes a la Lluna i les llunes de Júpiter. Aquests fets van confirmar el sistema heliocèntric de Copèrnic, provocant un enfrontament directe amb l'Església. "Galileu és el pare de la ciència moderna i va assentar el procediment científic." L'incident del Maine El 15 de febrer de 1898, l'explosió del cuirassat nord-americà Maine al port de l'Havana va ser el detonant perquè els Estats Units declaressin la guerra a Espanya, fet que va portar a la pèrdua de les darreres possessions d'ultramar (Cuba, Filipines, Puerto Rico i Guam). Monogràfic: Les Guerres Mitridàtiques El bloc central es dedica al conflicte entre Roma i Mitridates VI, rei del Pontos (actual Turquia), entre els anys 89 i 63 a.C. • L'enemic de Roma: Mitridates VI era un líder culte que parlava 22 llengües i es deia que estava immunitzat contra els verins. • Les Vísperes Asiàtiques: Un episodi sagnant on es va ordenar la matança de prop de 80.000 ciutadans romans a l'Àsia Menor a causa del sentiment antiromà per l'excès d'impostos. • Final del conflicte: Després de tres guerres, el general Pompeu va derrotar definitivament Mitridates, qui finalment va demanar a un soldat que el matés en no poder-se suïcidar amb verí. Cultura i Tradicions: El Ball de Diables Es fa un repàs històric del Ball de Diables de Tarragona, documentat des del segle XIV. Es destaca: • La seva evolució des de les representacions medievals del mal dins els temples. • L'ús de la pirotècnia documentat des del 1436. • La figura de la Diablesa, introduïda el 1667. Actualitat Arqueològica i Llibres L'episodi tanca amb notícies sobre troballes recents: • La descoberta d'una tomba intacta a la Vall dels Reis (Egipte), prop de la de Tutankamon. • Una gran tomba subterrània a Pella, Macedònia. • La recomanació dels volums de Martin Gilbert sobre la Segona Guerra Mundial.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
8 de març del 2006
28'
Caterina la Gran, el desembarcament de Dieppe i curiositats històriques
Introducció i Efemèrides L'episodi comença amb un repàs de les dates clau de la setmana, destacant dues figures històriques fonamentals: • Caterina la Gran: Es commemora l'ascens al tron de Rússia l'any 1762. Va ser una princesa alemanya que, mitjançant un cop de palau contra el seu marit Pere III, va esdevenir una de les monarques més influents de l'absolutisme il·lustrat. • Juli Verne: Es reviu la trajectòria del pare de la ciència-ficció moderna, autor de clàssics com Viatge al centre de la Terra o Vint mil llegues de viatge submarí. El Monogràfic: El Desembarcament de Dieppe (1942) El tema central és l'Operació Jubilee, un intent de desembarcament aliat a les costes franceses gairebé dos anys abans del famós Dia D. Context de la Segona Guerra Mundial L'any 1942, la situació dels Aliats era crítica: • El Japó dominava el Pacífic després de Pearl Harbor. • Els alemanys pressionaven Rússia i el nord d'Àfrica. • Stalin reclamava l'obertura d'un segon front a Europa per desviar tropes nazis de l'Est. Desenvolupament de l'atac i fracàs La missió consistia en un atac ràpid al port de Dieppe amb una força majoritàriament canadenca. L'operació va resultar en un desastre militar degut a diversos factors: • Absència de bombardeig previ: No es va voler destruir la ciutat per evitar baixes civils i per no bloquejar el pas dels tancs amb runes. • Errors de comunicació: El comandament no va saber la magnitud de la massacre a la platja i va seguir enviant tropes a una mort segura. • Balanç tràgic: Dels més de 5.000 homes mobilitzats, més de 4.300 van morir o van ser fets presoners. Lliçons apreses Malgrat el fracàs, Dieppe va servir de laboratori per a Normandia. Es va aprendre que atacar ports fortificats era suïcida i que calia un suport naval i aeri massiu. "Per cada mort que va haver-hi a Dieppe es van evitar deu morts el dia D." Curiositats, Notícies i Cultura L'espai final recull novetats arqueològiques i culturals: • Vaticini literari: Es comenta la curiositat de l'escriptor Lester del Rey, que el 1954 va predir una arribada a la Lluna comandada per algú anomenat Armstrong. • Arqueologia a l'Egipte: El descobriment a Luxor d'un bust d'Amenhotep III i d'estàtues de la deessa Sekhmet. • Memòria històrica: La celebració del 75è aniversari de la Segona República a la Universitat Rovira i Virgili i la troballa d'un refugi de la Guerra Civil a Cambrils. • Recomanació literària: El llibre Història del pensament econòmic a Catalunya, de Lluís Argemí, que analitza des del mercantilisme fins al segle XX.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
8 de març del 2006
31'
El naixement del ferrocarril i els millors llibres d'història
Resum de l'episodi En aquest episodi del programa No en vinguis amb històries de Tarragona Ràdio, s'explora el profund impacte del ferrocarril durant la Revolució Industrial i es revelen els resultats de l'enquesta sobre els millors llibres d'història de l'any 2005. Efemèrides i Context Històric • S'analitza el període de la Convenció a França (1793), destacant la figura de Robespierre i el Comitè de Salut Pública. • Es recorda la declaració de guerra de França a Gran Bretanya i Holanda l'1 de febrer de 1793. • Es commemora la primera exposició de Picasso als Quatre Gats de Barcelona l'any 1900, quan l'artista només tenia 19 anys. Monogràfic: L'era del Ferrocarril El programa detalla com la conjunció de la màquina de vapor i el treball del ferro va transformar el transport: • Stephenson i la primera locomotora de vapor (1814). • L'evolució des del transport de minerals en mines fins al transport de passatgers amb la línia Stockton-Darlington (1825). • La consolidació definitiva amb la línia Manchester-Liverpool (1830) i la famosa locomotora Rocket. • L'expansió a Espanya amb la línia Barcelona-Mataró (1848) i la unió de les dues costes dels Estats Units (1869). "L'invent estalviarà cinc sisenes parts de les despeses del transport de carbó mitjançant cavalls." Resultats de l'Enquesta: Millors Llibres de 2005 S'anuncia que el llibre guanyador segons els oients és "La Guerra Civil Espanyola" de l'Antony Beevor, publicat per l'editorial Crítica. Els temes més votats han estat: • Història contemporània (Segle XX). • Conflictes bèl·lics (Segona Guerra Mundial i Guerra Civil Espanyola). • Història antiga (destacant batalles i generals romans). Notícies d'Actualitat Cultural • El descobriment a Egipte d'una estàtua de granit negre de la reina Ti al temple de Karnak. • Actes de divulgació de Tarracoviva a la presó de Tarragona i cursos d'història local per a adults.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
8 de març del 2006
34'
Revolució Industrial, Virginia Woolf i la Catedral de Tarragona
Introducció i Efemèrides L'episodi comença amb l'anunci del tancament de l'enquesta sobre els millors llibres d'història del 2005 i repassa dates clau: • Virginia Woolf: Es destaca el naixement d'aquesta figura cabdal de la literatura moderna (1882), pionera del monòleg interior i defensora de la dona. • Societat de Nacions: La creació d'aquest organisme el 1919 per part del president Wilson per salvaguardar la pau, que va fracassar per l'absència de potències com els EUA, Alemanya i Rússia. Monogràfic: L'Ombra de la Revolució Industrial El tema central és l'explotació del treball infantil i femení durant els segles XVIII i XIX. • Condicions Extremes: S'explica com nens de fins a 3 anys treballaven 15 hores diàries sota càstigs físics. La mecanització va permetre substituir la força bruta per mà d'obra més barata (dones i nens amb salaris fins a tres vegades inferiors). • Legislació i Literatura: Es comenten les escasses regulacions com la The Factory Act (1833) i es cita a Charles Dickens (Temps Difícils) per descriure la deshumanització de les ciutats industrials. • Contrast Social: Es contraposa l'explotació amb el reformisme de Robert Owen, que va demostrar que una empresa amb millors salaris i educació era viable. Patrimoni i Curiositats La Façana de la Catedral de Tarragona En Manel Magí descriu la riquesa escultòrica del temple: "La figura de la Verge Maria al pilar central, esculpida sobre una columna de marbre romà, representa la intercessora davant del pecat original d'Adam i Eva." • Es detallen les figures dels apòstols i profetes, incloent la curiositat de Moïsès amb banyes (representació medieval dels rajos de llum). Sherlock Holmes i el Doctor Bell Es revela la connexió real entre el personatge de ficció i el Dr. Joseph Bell. Bell era professor de Conan Doyle i posseïa una capacitat de deducció científica extraordinària, arribant a resoldre assassinats reals mitjançant l'observació de rastres gairebé imperceptibles.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
8 de març del 2006
33'
Submarins a Tarragona i Història de la Cosmètica
La Guerra Secreta del Mediterrani El tema central del programa d'avui gira al voltant de la Primera Guerra Mundial i la seva presència inesperada a la costa de Tarragona. A través del llibre La Guerra Secreta del Mediterrani, els autors Josep Guarro i Josep Maria Castellví revelen l'activitat bèl·lica de submarins alemanys en aigües catalanes. Punts clau de la investigació • S'han documentat fins a una cinquantena d'enfonsaments a la zona, especialment al Golf de Sant Jordi i el Delta de l'Ebre. • Els vaixells aliats sortien de les aigües territorials (el límit de les tres milles) per estalviar combustible en el trajecte cap al Cap de Salou, moment en què eren vulnerables. • Els submarins alemanys sovint actuaven d'acord amb un cert codi de cavalleria, permetent que la tripulació abandonés el vaixell abans d'enfonsar-lo. "No era sempre un torpede; sovint els amenaçaven amb canons de superfície perquè la tripulació baixés i aleshores dinamitaven el vaixell." Art i Espiritualitat a la Catedral de Tarragona S'analitza detalladament el Judici Final representat a la portalada de la catedral. Tot i que sovint passa desapercebut per la seva alçada, conté iconografia fascinant: • Crist Jutge: Mostra les seves llagues i és acompanyat d'àngels amb els símbols de la passió. • Ressurrecció: Morts ja encarnats que surten dels sarcòfags. • Infern: Figures nues conduïdes per dimonis cap a les boques de l'Eviatán. Curiositats de la Cosmètica Antiga El programa explora els orígens dels productes de bellesa personals: • Crema Hidratant: Inventada pel grec Claudi Galeno l'any 157 aC, barrejant oli vegetal, aigua i cera d'abelles. • Gomina Celta: Descobriment de mòmies a Irlanda amb pentinats fixats amb resina de pi procedent de la península Ibèrica.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
8 de març del 2006
28'
Joan Miró a Mont-roig i curiositats històriques
Monogràfic: Joan Miró i la seva connexió amb Mont-roig del Camp El cor d'aquest episodi és la figura de Joan Miró, l'artista català més destacat del segle XX. El programa posa un èmfasi especial en la seva relació amb les comarques tarragonines, concretament amb Mont-roig del Camp, un lloc que va ser vital tant per a la seva salut com per a la seva inspiració creativa. La influència del món rural Miró va arribar a Mont-roig per recuperar-se d'una greu malaltia. El paisatge, els objectes quotidians i la senzillesa de la vida rural van esdevenir el seu particular univers creatiu: • El Mas Miró va ser el seu refugi per "recarregar piles" entre les seves estades a París, Barcelona i Palma de Mallorca. • La seva obra és considerada panteïsta: per a ell, una herba o un caragol tenien la mateixa importància que una galàxia. • Símbols icònics, com els seus estels, tenen el seu origen en objectes reals de l'entorn, com les canyes de les tomateres. El Centre Miró i testimonis directes El programa inclou entrevistes amb l'alcalde de Mont-roig, Miquel Anguera, i amb l'Angelina Rovira, filla dels masovers del Mas Miró, qui descriu l'artista com una persona humil, metòdica i extremadament polida. Com a curiositat, s'explica que Miró no permetia que ningú entrés al seu taller mentre treballava, ni tan sols la seva esposa. "Per a Joan Miró, Mont-roig sempre deia que era com una religió." Altres seccions de l'episodi Efemèrides i curiositats • Inquisició Espanyola: L'absolució de Fray Luis de León l'any 1576 després de cinc anys de presó per les seves preferències cap a la Bíblia hebraica. • Arqueologia: El descobriment de la ciutat d'Herculà l'any 1738, preservada sota el fang i la lava del Vesuvi des de l'any 79 dC. • Guerra Psicològica: Tècniques russes contra els alemanys durant la Segona Guerra Mundial, com l'ús de gossos bomba, espantaocells amb la cara de Hitler carregats d'explosius i la reproducció de tangos argentins per deprimir les tropes. Crònica de llibres i notícies Es presenta el llibre de l'historiador Albert García Espuche, Barcelona entre dues guerres (1652-1714), que explora la vida quotidiana, l'oci i la francofòbia a la ciutat abans del setge de 1714. Finalment, es destaca el descobriment d'una mesquita rural del segle X a Antequera (Màlaga), oculta durant segles dins d'un cortijo.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
8 de març del 2006
35'
Gestió de l'economia familiar i consum nadalenc
Consum Responsable i Planificació Econòmica En aquest episodi, l'economista Ricard Monclús analitza com gestionar les despeses durant les festes de Nadal, un període d'alt consumisme impulsat per factors ambientals i psicològics. La tesi principal és la necessitat de planificació i moderació per evitar desequilibris financers. Estratègies de gestió domèstica • Planificació amb pressupost: L'eina fonamental és el pressupost familiar, que ha de ser realista i adaptat a la situació específica de cada llar. • Diferència entre estalvi i deute: Es reflexiona sobre com la societat actual prefereix la immediatesa a través del crèdit, assumint el cost dels interessos, en contrast amb la cultura de l'estalvi tradicional. • Evitar despeses absurdes: Es recomana no deixar-se portar per la voràgine del carrer i els esquers comercials. L'impacte del Nadal en el comerç L'episodi destaca l'estacionalitat de certs articles, assenyalant que sectors com la joguina o el torró concentren gran part del seu benefici anual en aquestes dates. "No és necessàriament millor pare o mare el que més regals dóna al seu fill; sovint un fill agraeix més que algú estigui jugant amb ell." Cultura de l'estalvi a Catalunya Es discuteixen les dades estadístiques sobre l'estalvi per províncies, trencant alguns tòpics: • Lleida és la província catalana més estalviadora (tercera d'Espanya). • Tarragona, Girona i Barcelona se situen en posicions mitjanes. • Històricament, l'estalvi estava lligat a la superació de les penúries de la guerra, mentre que ara predomina el crèdit.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
8 de març del 2006
36'
Impostos i sistema fiscal: claus de l'IRPF i l'IVA
Fonaments i necessitat dels impostos L'episodi comença definint els impostos com les quantitats de diners que els ciutadans i les empreses (persones jurídiques) paguen a l'Estat o altres organismes oficials. Segons el professor Ricard Monclús, tot i la reticència general, els impostos són essencials per a: • Mantenir les operacions de l'Estat: Carreteres, sanitat gratuïta, educació, defensa i justícia. • Redistribuir la riquesa: El sistema busca que qui més té, contribueixi més, equilibrant la balança social. • Modificar patrons de consum: Com els impostos especials sobre el tabac per desincentivar-ne l'ús per motius de salut. Classificació de la pressió fiscal S'estableix una distinció fonamental entre dos tipus d'impostos: 1. Impostos directes Són aquells que graven directament la renda o el patrimoni de les persones. Per exemple, l'IRPF, l'IBI o l'Impost sobre Societats. Es consideren més justos perquè poden ser progressius. 2. Impostos indirectes Graven el consum, com l'IVA. Són més fàcils de recaptar però menys equitatius, ja que el cost és el mateix per a una persona amb ingressos baixos que per a una amb ingressos alts. L'IRPF i l'esborrany de la declaració L'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) és un impost personal i progressiu. Un punt clau és la liquidació del 30 de juny: "No paguem el 30 de juny; el que fem és ajustar els comptes amb Hisenda del que ja ens han anat retenint durant l'any." Es discuteix que el sistema s'ha facilitat gràcies a l'esborrany d'Hisenda i la tecnologia, tot i que en casos complexos continua sent necessari un professional. L'IRPF és actualment la font de recaptació més gran de l'Estat espanyol. IVA i economia submergida L'IVA es va implantar el 1986 com a requisit per entrar a la Unió Europea. Actualment, es divideix en tres tipus: • General (16%): Per a la majoria de productes. • Reduït (7%): Aigua, habitatge nou, restauració. • Superreduït (4%): Aliments de primera necessitat, llibres i medicaments. Es destaca la problemàtica del frau fiscal, que es calcula que representa prop d'un 20% del PIB a Espanya sota la forma d'economia submergida. Consells per al tancament de l'any 2006 Davant els canvis legislatius previstos per al 2007, es recomana: • Avançar la venda d'actius amb plusvàlues si fa més d'un any que es tenen, ja que el tipus pujarà del 15% al 18%. • Aportar als plans de pensions abans del 31 de desembre per aprofitar els avantatges fiscals vigents. • Realitzar reformes en habitatges de lloguer ara, perquè l'any vinent hi haurà noves limitacions en les despeses deduïbles.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
8 de març del 2006
42'
Conseqüències econòmiques del canvi climàtic i Kyoto
L'impacte econòmic de l'escalfament global En aquesta edició d'Afers Econòmics, en Ricard Monclús analitza com el canvi climàtic ha deixat de ser només una preocupació ecològica per convertir-se en un factor crític per a l'economia mundial. Es destaca l'informe de l'economista Nicolás Stern, presentat pel govern britànic, que adverteix que el cost de la inacció podria ser comparable al de les grans guerres mundials o la Gran Depressió de 1929. Dades alarmants sobre l'escalfament • Els deu anys més càlids s'han registrat des de 1990, amb el 2005 al capdavant. • El gruix del gel al Pol Nord ha passat de 3,1 metres a només 1,8 metres. • Es preveu que l'any 2070 el gel de l'hemisferi nord podria desaparèixer completament. • La pujada del nivell del mar (entre 20 i 80 cm) amenaça zones vulnerables com el Delta de l'Ebre. Compromisos polítics i el Protocol de Kyoto El debat se centra en la necessitat de mesures valentes per part dels polítics per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle. • Protocol de Kyoto: L'acord obligava les nacions industrialitzades a reduir les emissions en un 5,5% de mitjana fins al 2012. • Incompliments: Espanya ha superat amb escreix el seu límit permès del 15%, arribant a un increment del 50%. • Mercat de drets d'emissió: Espanya haurà de comprar drets a altres països, amb un cost estimat d'entre 2.000 i 3.000 milions d'euros. "L'escalfament del planeta pot provocar un crec en l'economia mundial similar al de les guerres mundials." La responsabilitat individual vs. industrial Encara que les grans empreses són les principals responsables, es posa èmfasi en la conscienciació ciutadana. S'esmenten iniciatives com les "targetes de crèdit de CO2" per a famílies a Anglaterra i la importància de petits gestos com l'ús del transport públic o la regulació de la calefacció a les llars.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
8 de març del 2006
37'
Afers Econòmics: El funcionament de les hipoteques
Introducció als Afers Econòmics En aquesta sessió d'Afers Econòmics, Ricard Monclús analitza la realitat del mercat hipotecari actual, sovint percebut pels joves com una forma d'esclavitud moderna. Tanmateix, Monclús destaca que la hipoteca és també una eina de salvació econòmica que permet accedir a l'habitatge sense haver d'esperar tota una vida d'estalvi. Conceptes Fonamentals de la Hipoteca Per entendre un préstec hipotecari, cal fixar-se en quatre elements clau: • El capital: Els diners que demanem al banc, habitualment limitats al 80% del valor de taxació. • El termini: El temps de devolució, que ha passat dels 10-12 anys tradicionals fins als 40 anys en l'actualitat. • El tipus d'interès: El preu del diner (fix o variable). • La quota mensual: La quantitat que es paga cada mes, la qual inclou capital i interessos. L'Anàlisi dels Terminis i l'Estalvi L'expert adverteix sobre l'il·lusió econòmica d'allargar els terminis més enllà dels 20 anys: "A partir dels 20 anys, cada vegada la reducció de la quota és més minsa, però acabes pagant molt més en interessos." • Es recomana no superar el 30% dels ingressos familiars en el pagament de la quota per evitar situacions de risc. • Es destaca la importància de tenir un estalvi previ del 20%, ja que les entitats financeres estan tornant a pràctiques més prudents. Tipus d'Interès i Productes Nous • L'Euríbor: És la referència principal per a les hipoteques variables. Tot i les pujades recents, històricament segueix sent un tipus assumible comparat amb el 17% que es pagava l'any 1992. • Hipoteca inversa: Un producte creixent per a jubilats que permet obtenir liquiditat a canvi de l'habitatge, el qual queda com a deute per als hereus. • Interès fix vs variable: El fix ofereix seguretat però amb terminis més curts i interessos inicials més alts (sobre el 5%).
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
8 de març del 2006
24'
Introducció a l'economia domèstica i social
Fonaments de l'Economia com a Ciència Social En aquesta sessió inaugural de la secció Afers Econòmics, el professor Ricard Monclús estableix les bases del que serà un espai de divulgació sobre la gestió dels recursos. S'explora l'etimologia de la paraula economia, que prové del grec oikos (casa) i nomos (regla), definint-la originalment com l'administració de la llar. Ciència Pura vs. Ciència Social Es realitza una distinció fonamental entre els tipus de ciències: • Ciències Naturals: Com la física o la química, que es basen en experiments contrastables i resultats exactes. • Ciències Socials: Com l'economia, la psicologia o la sociologia, on el factor humà fa que els principis siguin més complexos i, a vegades, imprevisibles. "L'economia és una ciència social perquè els individus sobre els que s'aplica intercedeixen i fan canviar els principis constantment." El Mercat Immobiliari i el Comportament Humà Un dels temes centrals de la discussió és la irracionalitat o racionalitat en el consum, especialment en el sector de l'habitatge: La Llei de l'Oferta i la Demanda • S'explica com l'alta demanda de pisos permet als constructors pujar preus malgrat l'augment dels costos de producció. • Es debat si el comprador actua de forma raonable en acceptar preus elevats per por a perdre oportunitats o per preferències personals (llum, orientació sud). L'Evolució del Finançament Es destaca el contrast entre les hipoteques dels anys 90 i les actuals: • Context històric (1992): Interessos del 17% i terminis curts de 10 a 15 anys. • Context actual: Tipus de l'entorn del 3-4% i terminis que s'allarguen fins als 30 anys o més. • Aquesta facilitat de finançament ha permès un encariment de l'habitatge que ha beneficiat principalment el sector de la construcció. Previsió de Futurs Temes L'espai servirà per analitzar fenòmens com la inflació (IPC), l'impacte de l'euro en el cost de la vida (comparant el preu d'un cafè o un enciam) i la gestió de les inversions i els impostos.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
8 de març del 2006
18'
Barricada: 25 anys de rock i 'Latidos y Mordiscos'
Barricada: Un llegat de 25 anys a la carretera En aquesta entrevista, El Drogas, líder de la mítica banda navarresa Barricada, repassa la llarga trajectòria del grup just abans de celebrar el seu 25è aniversari. Amb una actitud propera i directa, el músic reflexiona sobre la vida a la fregoneta, la relació amb el públic i el seu darrer llançament discogràfic. Latidos y Mordiscos: Un treball doble L'eix central de la conversa és el seu nou projecte, dividit en dues parts clarament diferenciades: Latidos: Captura l'essència més coneguda del grup amb un directe elèctric i contundent gravat a l'Anaitasuna. Mordiscos: Representa una faceta més experimental on la banda ha treballat amb arranjaments de corda, saxo i teclats per oferir versions acústiques i rockeritzades de les seves pròpies cançons. "Ens fiquem a fer versions de les nostres cançons... ha estat una gozada veure com es vestia la cançó dins de la senzillesa." La vida de músic i la connexió generacional El Drogas destaca que la clau de la seva permanència és la seva condició de "currantes". Ens parla de: La carretera: Malgrat el cansament dels quilòmetres, es defineixen com un grup de directe que gaudeix del contacte amb la gent. L'evolució del públic: La banda ha aconseguit connectar amb noves generacions, veient a les primeres files joves de l'edat dels seus fills. La família: Reconeix el paper fonamental de les seves parelles (les "sòcies"), que són les seves primeres i més dures crítiques. Finalment, el grup convida tothom al seu concert a Tarragona, reivindicant la necessitat de sortir de la comoditat del sofà per viure la música en viu i directe.
Arxiu Sonor 2006 Ja tardes
8 de març del 2006
11'
Salutació de Bona nit continuada
Resum de l'Encontre L'episodi consisteix en una interacció reiterativa centrada exclusivament en la salutació de cortesia. Durant tota la sessió, els participants mantenen un intercanvi constant de bon desitjos nocturns. Aspectes Destacats Repetició constant: L'únic contingut verbal és la frase "Bona nit". Ritme regular: Les salutacions es produeixen en intervals de temps aproximadament de 30 segons. Manteniment del protocol: No es produeix cap desviació del tema ni es desenvolupa cap altra conversa. "Bona nit" En conjunt, el text reflecteix una cadència monòtona i un enfocament absolut en el tancament de la jornada.