
Serveis Informatius 8H del 8/1/2025
Els butlletins informatius de Tarragona Ràdio repassen l’última hora de l’actualitat tarragonina. Política, societat, cultura, esports i molt més.
3638 episodis disponibles

Els butlletins informatius de Tarragona Ràdio repassen l’última hora de l’actualitat tarragonina. Política, societat, cultura, esports i molt més.

Els butlletins informatius de Tarragona Ràdio repassen l’última hora de l’actualitat tarragonina. Política, societat, cultura, esports i molt més.

Cinema de proximitat contra tota autoritat! Pòdcast sobre cinema i pel·lícules però presentat des de l’humor. No Som Ningú per a parlar de cinema, però ho fem, i a cada episodi desgranem una pel·lícula, escollida per el nostre convidat o pel públic del programa.

Fem un viatge a la prehistòria amb l'arqueòloga Gemma Sebares, per parlar del revisionat feminista de l'arqueologia. També visitem alguns museus i parlarem de l'art abstracte més antic. Som-hi!

Introducció al Matí de Diumenge L'episodi emès el 18 de desembre de 2005 ens submergeix en una atmosfera dominada per la tradició marinera i el folklore català. El programa es presenta com un espai de relaxació dominical on la música d'arrel i la cultura popular prenen tot el protagonisme. Les Havaneres i el Cant de Taverna El cor central d'aquesta emissió és el gènere de l'havanera, amb interpretacions que evoquen la nostàlgia del mar i els viatges d'ultramar. Durant el transcurs del programa es discuteixen diversos aspectes d'aquest gènere: • La influència dels ritmes caribenys a la costa catalana. • La importància de les lletres que narren històries d'enyorança i de vida quotidiana dels pescadors. • El paper de les cantades populars com a motor de cohesió social en les viles costaneres. Cultura i Tradició Local L'espai no només se centra en la música, sinó que actua com un altaveu per a la societat civil: "Matí del diumenge, moment d'onze, d'havaneres, des del balcó..." Aquesta cita inicial estableix la intenció de connectar amb l'oient des d'una perspectiva propera i familiar, creant un vincle emocional a través de la ràdio pública. Context Històric i Social S'analitza la rellevància d'aquell desembre de 2005, on es posa èmfasi en la preservació del patrimoni immaterial. Es destaca el valor de les corals i els grups locals que mantenen viva la flama del cant de taverna davant de la globalització musical.

Viatge Musical a través de l'Havanera Aquest episodi del programa Havaneres des del Balcó, emès originalment l'11 de desembre de 2005, ofereix una selecció exhaustiva de cançons marineres i composicions nòstalgiques interpretades per diversos grups i solistes de les comarques catalanes. Temes i Composicions Destacades • L'enyorança i la vida marinera: El programa s'obre amb la història trista d'una nena que espera el seu promès, seguit de la figura emblemàtica del llop de mar, un avi de setanta anys que, tot i la vellesa, continua sentint la crida del mar. • La vocació del pescador: Es presenta la peça Mare, vull ser pescador d'Antònia Villas, on s'explora el conflicte familiar entre el perill de la professió i la passió heretada. • Influències internacionals: - Una peça d'arrels mulates que connecta la guitarra amb la solitud de l'oceà. - Un viejo amor, una havanera mexicana del 1922 que reflexiona sobre la memòria i els sentiments que mai moren del tot. • Poesia i territori: El grup Olla Barillada interpreta una balada amb text de Josep Maria de Sagarra, barrejant la lírica culta amb el ritme popular de l'havanera. L'Havanera com a Crònica Social L'episodi tanca amb una peça singular, una havanera aragonesa de Manuel Domínguez titulada Habanera triste. Aquesta cançó serveix de protesta i comiat per la inundació de pobles degut a la construcció de pantans: "¿Quién me iba a decir a mí que soñaba con el mar, que en un maldito pantano mi casa iba a naufragar?" Aquest segment subratlla la versatilitat del gènere per transmetre dolor, pèrdua i la identitat d'un poble.

Recull d'Havaneres amb Cantores Alfombres Imperial Aquest episodi de Tarragona Ràdio, emès originalment el 27 de novembre de 2005, ret homenatge al gènere de l’havanera a través de les interpretacions de l’agrupació Cantores Alfombres Imperial de Crevillent (Alacant). El programa combina peces musicals populars amb breus explicacions històriques sobre el llegat coral de la regió. Peces Musicals Destacades El repertori interpretat inclou clàssics del gènere i composicions de sarsuela adaptades: • Azules y Bellos: Una havanera tradicional que obre el programa. • A la Luz de la Luna: Interpretada per dos solistes acompanyats al piano. • El Gaitero de Gijón: Una peça de Jesús Romo, part d'una sarsuela asturiana estrenada el 1953 i popularitzada per Marcos Redondo. • Te vi en la playa: Una obra romàntica que descriu l'enamorament a la costa. • Cuba Hermosa: Un cant a la terra d'origen d'aquest gènere musical. Història i Context de Crevillent El programa destaca la profunda vinculació de Crevillent amb el cant coral: • L'agrupació es va originar fa més de 40 anys a la fàbrica Alfombres Imperial, gràcies al mecenatge dels seus propietaris. • Les havaneres van arribar a la localitat al segle XIX, principalment per la influència de les cançons que se sentien a la costa i a la platja del Pinet. "Fui que en Cuba he nacido y en Cuba quiero morir." El Llegat Polifònic Actualment, Crevillent manté una gran tradició amb unes set o vuit corals actives, consolidant-se com un referent del cant polifònic a la Comunitat Valenciana.

Havaneres des del Balcó Aquest episodi de Havaneres des del Balcó, emès des de Tarragona Ràdio el 20 de novembre de 2005, ofereix un viatge musical que agermana la tradició de l'havanera entre el País Basc i Catalunya. El programa presenta una selecció d'interpretacions que destaquen pel seu valor històric i la seva qualitat vocal. Grups i Interpretacions Destacades • Los Chimberos: Un històric grup musicovocal nascut a Bilbao l'any 1939. En aquesta emissió es recuperen enregistraments de 1984 on s'aprecia el seu estil característic amb "marxa". Interpretant peces com: - Marinero de Bascogna (amb referències a Begoña). - Quiero ver África, una peça clàssica del gènere. • Grup Gailur: Des de Vitòria-Gasteiz, aquest grup aporta una visió més melòdica amb la cançó Nostalgia, escrita per Elizaurralde i Pablo Vázquez de Mendizábal, que evoca la nostàlgia per la ciutat i la Mare de Déu Blanca. • Coral Manuel Iradier: Una agrupació de Vitòria que interpreta a quatre veus la peça Luz que brillas. L'Havanera com a Pont Cultural El programa reflexiona sobre l'origen de determinades peces que, tot i no néixer estrictament com havaneres, han estat adoptades pel gènere i es canten amb la mateixa passió tant a terres catalanes com basques. "Segurament el seu origen no era una havanera, però sempre s'ha cantat com a tal tant a Catalunya com al País Basc." L'episodi clou amb una sèrie de comiats i la menció al grup Los Tiburones de Lain i el seu cafetal, tancant una emissió dedicada a la música de mar i de terra.

Tradició Coral a Crevillent L'episodi d'avui se centra en la profunda arrel de la música coral a la vila de Crevillent, destacant la seva gran acceptació històrica i la proliferació d'agrupacions en aquest gènere musical. Formacions i Peces Destacades • S'introdueix l'Orfeó Crevillentino, una agrupació nascuda l'any 1979 a partir de l'antic orfeó de la vila. • Es destaca la seva trajectòria amb nombroses actuacions arreu del territori peninsular sota la direcció d'Óscar Tordera. • S'escolten i comenten peces clau com l'havanera "Noches crevillentinas" i la cançó "Dolor de ausencia". L'Essència de l'Havanera El programa explora el simbolisme de les lletres de les havaneres, que sovint evoquen la mar, les terres llunyanes i la nostàlgia: "Escucha España, patria mía, el canto hermoso y sin igual de este pueblo que al cielo mira con alegría." Conclusió del Programa Es fa un repàs a la identitat local a través de la música, mencionant la patrona i les tradicions de la zona del Baix Vinalopó, acomiadant l'emissió des de Tarragona Ràdio.

Exploració de l'Havanera i els seus Estils Derivats Aquest episodi del programa Havaneres des del balcó ens proposa un viatge musical a través d'estils que moltes vegades s'entrecreuen amb l'havanera tradicional, posant èmfasi en les anomenades cançons d'anada i tornada i la seva influència en el món del flamenc i la tonadilla espanyola. Peces Clau i Artistes L'episodi destaca la versatilitat del gènere a través de grans veus de la música popular: • Antonio Molina: Interpreta l'havanera Ciego Amor, una peça on destaca el dramatisme i la comparació religiosa típica de les lletres de l'època. • Imperio Argentina: L'artista presenta una versió de Ven y ven, una peça molt coneguda que juga amb la picardia i el ritme seductor de l'havanera. • Antoñita Moreno: Protagonista en el segment de les colombianes, interpretant una peça que connecta Espanya amb Colòmbia mitjançant el cant. Les Colombianes i altres Ritmes d'Ida y Vuelta El programa aprofundeix en la gènesi de les colombianes, un estil que va aparèixer cap a l'any 1930 i que es classifica dins dels palos del flamenco. • Es defineixen com una forma diferent d'interpretar les havaneres, adaptades per les tonadilleras espanyoles. • Són part del cante jondo, compartint espai amb gèneres com les bulerías o els tanguillos. "Van diciendo por el mundo que España y Cubita son los dos pueblos más bonitos que un día creara Dios" El Lligam entre Espanya i Cuba Es tanca el programa amb una reflexió sobre la germanor musical entre ambdós països, exemplificada per la rumba-havanera de Luisa Linares y los Galindos, i la interpretació de la sevillana afincada a Catalunya, Ana Reverte, amb el tema Las olas me traen.

Monogràfic sobre el grup Barca de Mitjana Aquest episodi del programa s'endinsa en el gènere de l'havanera, centrant-se especialment en la trajectòria i les composicions del grup maresmenc Barca de Mitjana. L'emissió celebra els deu anys de la formació mitjançant l'anàlisi del seu treball discogràfic i la interpretació de peces clau del cançoner mariner. Peces Musicals i Autoria El programa destaca la col·laboració entre diversos autors i el grup, posant en relleu la riquesa de la creació actual en aquest gènere: • Malalt d'amor: Interpretada pel grup com a obertura sentimental. • El pensament: Una obra de Narcisa Oliver i Josep Bastons que explora la melancolia i la pau interior. • Bellamar: Una peça especial escrita per Jaume Romaguera (pare) amb música del seu fill homònim, que descriu la connexió emocional amb la platja i el mar. • El Pirata: Cançó de comiat composta per Carles Casanovas, que narra històries de llibertat i tresors entre Formentera i l'Empordà. L'Havanera Internacional Es fa una breu menció a la història del gènere i la seva expansió : • La influència de l'èxit de La Paloma a Mèxic durant la segona meitat del segle XIX. • El reconeixement d'autors mexicans com Melesio Morales, autor de l'havanera Guarda esa flor. Simbolisme i Lirisme El contingut de les lletres gira entorn de temes clàssics de la tradició marinera: "Quin sentiment, aquesta havanera. I quina llàstima que les petjades que deixem a la sorra se les portin les onades... però queda el sentiment i l'estimació." L'episodi conclou amb un repàs de la geografia catalana a través de la música, citant l'Empordà i les Illes Balears com a escenaris de les històries cantades.

Havaneres: Tradició i Música Des del Balcó Aquest programa presenta un recorregut musical pel gènere de l'havanera, centrant-se especialment en les interpretacions del Grup Folklòric Villa de Alhama. L'episodi combina peces musicals amb comentaris sobre l'origen i la influència d'aquest estil a la regió de Múrcia. El Grup Folklòric Villa de Alhama • Fundat l'any 1983, el grup té com a objectiu principal la recuperació i el foment de la cultura popular. • Villa de Alhama és considerada històricament com la porta d'entrada de les havaneres a la província de Múrcia. Repertori i Autors Destacats L'episodi inclou diverses peces clau del repertori hispanoamericà i popular: • L'Adéu del Soldat: Una peça de compositors mexicans (Francisco Suárez i José María Garavito) que narra el comiat d'un soldat a la seva estimada. • La Barca de Guaymas: Obra de Rubén Fuentes, interpretada pel grup per mostrar les connexions amb Mèxic. • Temes de somnis i enyorança: Es discuteix com l'havanera és un recipient de somnis i records. "L'havanera va venir en vaixell, va arribar a port i es va quedar, omplint-se d'anhels i d'enyorances." Context Històric La música s'entrellaça amb reflexions sobre el pas del temps i la naturalesa del gènere, que va arrelar fortament com a cant coral en terres murcianes, mantenint viva la flama de la música tradicional marinera a l'interior.

Exploració de l'Havanera al País Basc Aquest episodi realitza un recorregut musical pel gènere de l'havanera, centrant-se especialment en la seva arrelament i els premis obtinguts en terres basques durant la dècada dels 90. Es destaca la figura de Juani Peñagaricano com a compositor clau en aquest àmbit. Bilbao i els "Bilbaimitos" L'havanera té una presència fonamental en la cultura popular de la riera de Bilbao. El programa posa èmfasi en: • El terme El Bocho, una forma afectuosa de referir-se a la ciutat de Bilbao. • La tradició dels Bilbaimitos, grups que mantenen viu un repertori de transmissió oral i escrita des de fa més d'un segle. • La transformació urbana de la ciutat, reflectida en lletres que parlen del metro, el Palau Euskalduna i la regeneració de la riera. Certàmens i Premis Musicals El contingut repassa diverses peces guardonades que demostren la vitalitat del gènere: • ¡Viva el Bocho!: Premi a la millor havanera en l'edició de l'any 1994. • Soñé: Interpretada pel grup Boleros 4, guanyadora en l'especialitat d'havaneres el 1995. • Soy Alavés: Obra que va obtenir un accèssit al II Concurs de Cançó Popular Alabesa a Vitòria-Gasteiz el 1992. "¡Oh, bonita es nuestra ría! No tiene igual." El programa conclou amb una mirada nostàlgica cap a la terra natal i la importància de conservar aquestes melodies que uneixen el mar amb la identitat local.

Havaneres des del Balcó conregat pel programa de Tarragona Ràdio L'episodi del 9 d'octubre de 2005 presenta una selecció musical de primer nivell, centrada en el gènere de l'havanera i el cant de taverna, amb interpretacions que evoquen la nostàlgia del mar, la immigració i les costes catalanes i balears. Peces musicals destacades • El meu avi: L'episodi s'obre amb aquest clàssic atemporal interpretat pel grup Morralla. La lletra narra la història dels mariners de Calella que van lluitar en la guerra de Cuba. • Mariners de terra endins: Amb lletra de Josep Bastons i Narcís Saoliver, aquesta peça descriu un pastor que, tot i viure a la muntanya, somia amb el mar Mediterrani. • Ciutat de Parelles: Una composició de Deseado Mercadal que parla d'una ciutat misteriosa i encantada prop de Ciutadella de Menorca. • La barca xica: Cançó de Rafael Llop i José María Roglán que destaca per la seva lletra poètica sobre una embarcació construïda amb objectes quotidians. Curiositats i autories L'espai destaca la rectificació sobre l'autoria de l'havanera La bella Lola, sovint considerada popular però que és obra d'un compositor anglès anomenat Traiter, qui es va establir a Bilbao. El programa conclou amb una connexió cultural amb Euskadi mitjançant la peça Maitena, interpretada tant en castellà com en èuscar, subratllant la riquesa de la tradició marinera de Sant Sebastià. "Visca Catalunya, visca el català... quan el català sortia a la mar."

Un pont musical entre Cuba i el Flamenc Aquest episodi del programa Havaneres des del Balcó de Tarragona Ràdio, emès l'octubre de 2005, explora la fusió magistral entre la música cubana i la sensibilitat flamenca. El programa se centra en la col·laboració entre dos gegants de la música: el pianista cubà Bebo Valdés i el cantaor Diego el Cigala. Peces Destacades i Compositors • Veinte años: Una creació de la poetesa Guillermina Aramburu i la cèlebre intèrpret María Teresa Vera. La lletra evoca la malenconia d'un amor perdut i el pes del passat amb frases punyents com: "¿Qué te importa que te ame, si tú no me quieres ya?" • La Bella Cubana: Considerada per Bebo Valdés com una de les melodies més belles del segle XIX cubà. Tot i que originalment fou escrita per a violí i piano pel compositor José White, en aquesta versió s'hi imprimeix un feeling especial que depèn totalment de l'expressió de l'intèrpret. • Eduardo Sánchez de Fuentes: Es fa esment a la seva contribució al gènere, destacant que moltes d'aquestes composicions van néixer inicialment com a peces instrumentals per a piano abans de rebre lletra.

Introducció i Benvinguda El programa, emès el diumenge 9 de gener de 2005 a Tarragona Ràdio, comença amb una reflexió sobre les festes nadalenques recent acabades. L'edició es caracteritza per una selecció musical que combina la tradició de les havaneres amb el cant coral, incloent peces emblemàtiques que narren històries marineres i nostàlgiques. Peces Destacades de l'Inici • Nadala Marinera: Interpretada pel grup Cavall Bernat i composta per Ortega Monasterio, una peça que serveix per tancar el cicle de festes. • Havaneres Basques: S'inclouen interpretacions dels Gaiteros de la Txantrea i la Rondalla Txantrea, mostrant la riquesa cultural de la col·laboració entre tradicions. Grans Èxits i Seleccions Musicals El programa fa un recorregut per obres clàssiques del gènere i el cinema musical espanyol: • La Bella Lola: Interpretada per Goyo Garayalde, que visita el programa per oferir aquesta havanera extremadament popular. • Música Postguerra: Es recorda la pel·lícula de 1970 Canciones para después de una guerra de Basilio Martín Patino. D'aquest recull se sent la peça Yo te diré, interpretada per Isa Pereira. "Yo te diré porque mi canción te llamo, te llamo sin pesar; me falta tu risa, me faltan tus besos..." El Llegat d'Alfredo Donay Es ret homenatge al compositor Alfredo Donay, nascut a Vitòria-Gasteiz, amb les següents interpretacions del Coro Club de Montaña i la Agrupación La Armonía: • Padre Sol: Una oda a la llum i la vida. • Blancas como Palomas: Una de les havaneres més reconegudes i estimades del compositor, que descriu la bellesa de l'aldea i les cases blanques. Tancament del Programa L'episodi finalitza amb una sèrie de comiats i agraïments a les col·laboradores Teresa, Rosario i Modem, desitjant una bona continuació als oients fins a la propera emissió.

L'Otxote Arguia i les Havaneres de Bilbao En aquest episodi especial, coincidint amb el final de la festa major, fem un recorregut musical de la mà de l'Otxote Arguia, una formació fundada a Bilbao l'any 1979 que celebra les seves noces d'argent. El programa destaca el seu treball enregistrat l'any 2005 titulat Desde Bilbao. Peces Musicals Destacades El grup, format per empleats d'empreses energètiques basques, interpreta un repertori que barreja dolçor i salabror: • La caña dulce: Una peça clàssica que obre el programa amb referències al cafè i la canya de sucre. • Habanera salada: De Ricardo Lafuente, una reflexió poètica sobre com el sucre de la canya es torna salat en creuar el mar. • Vente conmigo a vivir: Una havanera antiga que parla d'amor i solitud davant del mar. • Guanabacoa: Un viatge musical a Cuba, explicant l'origen aborigen del nom del municipi (lloc alt de molta aigua). La Tradició Oral i el Patrimoni Es posa un èmfasi especial en la importància de la transmissió oral per preservar aquest gènere. Sovint es desconeixen els autors originals, però en aquest capítol s'identifiquen: "Manuel de Palacio va escriure la lletra i José Falcó la música de la peça 'La hamaca' (Bajo los plátanos)." El programa tanca amb la interpretació de Maite, recordant que l'havanera és un pont sentimental entre la terra i el mar.

Presentació i Havaneres Clàssiques de Tamariu L'episodi d'avui del programa Habaneras des del balcó, emès originalment el 18 de setembre de 2005, fa un recorregut per la música marinera tradicional. Comença amb l'emblemàtica peça Tamariu, que transporta l'oient als matins d'estiu i la vida dels mariners a la costa catalana. Històries de Personatges i Geografies • Negro Abelardo: Una composició de Josep Bastons i Pol Girbal que narra la història d'un personatge elegant que canvia la seva vida mandrosa per la feina dura per amor a una negreta. • Connexió Cadis-L'Havana: Es presenta l'obra d'Antonio Burgos i Carlos Cano, Habaneras de Cádiz, que subratlla els vincles culturals i visuals entre les dues ciutats, conegudes per la seva semblança arquitectònica i marinera. D'Itàlia a la Marina de Vilanova Curiositats i Orígens "La Habana es cada disco más negrito que había en la Habana con más salero." El programa explora versions sorprenents com l'adaptació al ritme d'havanera del clàssic napolità O Sole Mio, creat per Eduardo Di Capua l'any 1898 a partir d'un poema de Giovanni Capurro. La Identitat de Vilanova i la Geltrú Es dedica un espai especial al grup Habana Xica. El nom d'aquest grup prové de la denominació local que va rebre Vilanova i la Geltrú al segle XIX, quan moltes famílies van tornar de Cuba després d'haver-hi emigrat. L'episodi conclou amb el gran clàssic d'Ortega Monasterio, El meu avi, una oda a la memòria dels mariners que van lluitar a la Guerra de Cuba a bord del vaixell El Català.

Celebració de la Diada Nacional de Catalunya Aquest episodi especial, enregistrat l'11 de setembre de 2005, commemora la Diada Nacional de Catalunya amb una sessió tradicional de cançó marinera sota el títol "Havaneres des del Balcó". El programa fusiona el sentiment patriòtic de la jornada amb la riquesa cultural del gènere de l'havanera. Repertori i Interpretacions Clau El contingut principal se centra en la interpretació de peces clàssiques del cançoner popular i d'autor, destacant: • Els Braus del Nord: Una interpretació emotiva a càrrec del grup La Lira, que narra la duresa de la vida dels pescadors i la perillositat de la mar. • Ramon Carreras: Es fa un reconeixement especial a les composicions d'aquest autor, clau en el repertori d'havaneres catalanes. Temàtiques de les Lletres Les cançons interpretades durant l'esdeveniment toquen diversos temes recurrents del gènere: • La galerna i el vent de ponent com a elements de perill per a les barques. • L'espera angoixant de les dones a la llar mentre els mariners són a la mar. • El retorn agredolç al port de destí. "I set homes marxaren i el torn en deu, i el torn en deu." Finalment, l'episodi conclou amb una repetida salutació de bona nit, tancant la jornada festiva i musical.

Viatge Musical a l'Havana Aquest episodi de Havaneres des del Balcó ens submergeix en la riquesa musical de Cuba, especialment centrant-se en el Festival d'Havaneres de l'Havana que se celebra al novembre. El programa explora tant composicions contemporànies com clàssics immortals que han definit el gènere. Anècdotes i Composicions Destacades • L'economia del ball: S'explica una curiositat històrica dels inicis del segle XX a l'Havana, on els homes pagaven per cada peça ballable. Això obligava les orquestres a escurçar la durada de les cançons per maximitzar els ingressos dels venedors d'entrades. • Nous talents: Es destaca la peça Como un ladrón de Félix Rodríguez (Premi de Composició 2003), interpretada per Junay Hernández. • Clàssics universals: El programa ret homenatge a figures com Eduardo Sánchez de Fuentes, qui amb només 17 anys va escriure Tú, i a José White, un virtuós que dominava gairebé una vintena d'instruments. Cites i Peces Musicals "Te quiero porque te quiero, y esas son cosas del corazón. Yo te extraño, como el mar extraña el sol." • Es presenten interpretacions de Camilo Medeiros, Lucy Provedo i el mític Barbarito Díez. • Es fa una comparativa entre les versions originals cubanes i les adaptacions que es canten habitualment a Catalunya, com les del grup Cavall Bernat.

Repàs de la Jornada Nocturna Aquesta sessió es caracteritza per una repetició constant i rítmica de la salutació de comiat, servint com a exercici de presència auditiva i relaxació final. Dinàmica de la Sessió • L'ús continuat de la fórmula de cortesia. • El manteniment d'un to cordial durant tota la durada del podcast. • L'establiment d'un ambient de tranquil·litat. "Bona nit" En resum, el contingut se centra exclusivament en l'acte de saludar a l'audiència mentre s'apropa el final de l'emissió.