Arxiu Sonor
En aquest espai pots accedir a una selecció de programes emesos a Tarragona Ràdio. Els continguts inclouen informatius, entrevistes i seccions de l’època que permeten conèixer de primera mà l’actualitat i la programació d’aquell moment.
Subscriu-te
L'Alguer: Realitat Lingüística i Cultural
Descripció de la catedral, les esglésies de Sant Francesc, Misericòrdia i Sant Miquel, Palau Maquin i la Torre del Portal Reial amb dates i estils arquitectònics.
Introducció a la situació costanera de l’Alguer a Sardenya, la seva població i autonomia regional.
Anàlisi de sons, neutralització de vocals no accentuades i consonants específiques comparat amb dialectes catalans peninsulars.
Influència de l’italià, sard i castellà en paraules, castellanismes curiosos i preservació de formes antigues.
Escolta comentada de la cançó "L'Ugal" i altres himnes populars amb Antoni Grau.
Perfil de l’advocat i escriptor, estat del català a l’Alguer, rol de l’Església i conflictes institucionals.
Experiència dels 13 estudiants de filologia a l’Alguer: turisme, contacte amb locals i gestió del regal de l’Ajuntament de Tarragona.
Anàlisi de la presència del català en ràdio, televisió, premsa, poesia local i programes folklòrics.
Funcionament de l’escola privada de català: nivells, metodologies i reptes de normalització.
Formació d’un grup universitari i iniciatives com adhesius per comerços que atenen en alguerès.
Ús diferencial del dialecte segons l’edat, consciència lingüística i possibilitats de recuperació.
Percepció de germandat, projectes com la Volta Ciclista i el pas de la Flama Olímpica.
Confusió inicial, presentació de l’illa de Cerdanya, restes neolítiques i article salat compartit amb el sard.
Vida social al bar patriòtic, sardinada, vins locals, plat de pop i ‘polquet’ sart i anècdotes de la senyera.
Despedida dels col·laboradors i dedicatòria final amb cançó de cloenda de Radio Fòrum.
Introducció a la Realitat de l'Alguer
En aquest episodi d'Arxiu Sonor a Tarragona Ràdio, s'explora la singularitat de la ciutat de l'Alguer, situada a l'illa de Sardenya. Es detallen els seus vincles històrics i culturals amb Catalunya, especialment a través de l'agermanament amb la ciutat de Tarragona.
Patrimoni i Geografia
- La ciutat destaca pel seu patrimoni arquitectònic d'influència gòtica catalana, especialment visible a la catedral i a esglésies com la de Sant Francesc o la de la Misericòrdia.
- Geogràficament, és un enclavament catalanoparlant dins d'una illa de parla sarda i un estat italià, amb una població d'uns 40.000 habitants.
Característiques del Dialecte Alguerès
El professor Pere Navarro ens explica les transformacions fonètiques i morfològiques que fan que l'alguerès sigui un dialecte únic:
- Fonètica diferenciada: Hi ha una tendència a substituir la 'd' o la 'l' per la 'r' (ex: Nadal passa a ser Narall).
- Influències externes: El lèxic conserva arcaismes però també incorpora castellanismes històrics i italianismes o sardismes moderns.
- Morfologia verbal: Manté formes de la primera persona del present com a les Illes Balears (ex: jo mir) i condicional en -iva.
Situació Sociolingüística Actual
L'estat de la llengua és complex segons les entrevistes a Rafael Caria i mossèn Antoni Nugues:
- Fractura generacional: Hi ha una gran diferència entre els majors de 30 anys, que el parlen habitualment, i els joves, que usen l'italià com a llengua principal.
- Ensenyament i Mitjans: La llengua no està institucionalitzada a l'escola pública. Existeix l'Escola Pasqual Scanu com a iniciativa privada per ensenyar a llegir i escriure en alguerès.
- > "L'Alguerès no és una llengua de prestigi com l'italià, i això fa que els pares no l'hagin transmès directament als fills en molts casos."
Vincles amb Tarragona i Experiència del Viatge
Un grup d'estudiants de Filologia Catalana comparteix la seva experiència com a "ambaixadors" de la Plaça de la Font:
- Van lliurar un present de l'alcalde de Tarragona a l'ajuntament alguerès, tot i les dificultats polítiques locals.
- Destaquen la gastronomia típica com el pop a la llara o el polquetdu (porcell) i la forta hospitalitat de la gent del carrer, que se sent germana dels catalans.
- La música ocupa un lloc central, mencionant-se cançons com Caterina o L'Ugal com a símbols de la resistència cultural.