Arxiu Sonor
Arxiu Sonor
Programa

Arxiu Sonor

En aquest espai pots accedir a una selecció de programes emesos a Tarragona Ràdio. Els continguts inclouen informatius, entrevistes i seccions de l’època que permeten conèixer de primera mà l’actualitat i la programació d’aquell moment.

·16 episodis
RSS

episodis

1-12 de 15
  • 8'

    Comiat de 1987 a Ràdio Fòrum: Literatura i Comiat

    Comiat de l'Any 1987 i Reflexions Literàries Aquest segment de l'Arxiu Sonor de Tarragona Ràdio ens transporta al tancament de l'any 1987, un moment de transició per a la ràdio local i de reflexió cultural. El Comiat de Ràdio Fòrum L'episodi marca el final d'una etapa per al programa 102 en 6 (o 112 en 6 segons el moment del tancament) a l'antiga emissora Ràdio Fòrum. Els locutors expressen un sentiment de final de cicle amb l'esperança de retrobar l'audiència en el futur. Final d'any: S'arriba a la fi de desembre de 1987. Incertesa: Es defineix com un programa "sense futur" en aquell format, però amb un missatge clar d'optimisme cap a una nova etapa. Agraïments: Un constant intercanvi de salutacions tipus "Fins demà!" marca el ritme del comiat. Pinzellades Literàries El programa inclou una reflexió sobre el plaer de la lectura i la vida contemplativa durant les vacances: El protagonista de la narració és un home fanàtic de la lectura que busca refugi en un poblet costaner. Les seves principals distraccions són el sol, els banys de mar i, especialment, la literatura. S'esmenta l'obra de Fitzgerald, destacant-ne: La nostàlgia de la vida perduda. Els errors i les confusions humanes. La tendresa i la capacitat de sorpresa dels seus relats. "Relats sorprenents, apassionants, tendres, nostàlgia de la vida perduda, dels errors i de les confusions..."

  • 0'

    Inici d'emissió a Tarragona Ràdio

    Inici d'espai radiofònic L'obertura del programa presenta una salutació cordial durant la franja nocturna. L'episodi marca el començament d'una nova sessió a l'emissora municipal Tarragona Ràdio, servint com a introducció per als oients que connecten amb l'emissió des de punts com l'Avinguda Roma o la Part Baixa. Punts clau de la introducció Salutació formal: Es dóna la benvinguda a l'audiència amb un reiterat "Bona nit". Contextualització: L'inici estableix el to per al desenvolupament posterior de l'Arxiu Sonor. "Bona nit." Aquesta breu interacció serveix de preàmbul abans d'entrar en matèria sobre l'actualitat de la ciutat o la cultura local vinculada a espais com la Plaça de la Font o la Part Alta.

  • 3'

    Porta a l'esperança: Espai de l'Església Evangèlica

    Presentació del programa Aquest espai radiofònic, emès a Tarragona Ràdio, és una producció de l'Església Evangèlica de Tarragona, situada al carrer Joana Jugant. El programa es postula com un punt de trobada espiritual per a la comunitat tarragonina, oferint un missatge positiu sota el lema central del programa. Eixos principals del contingut Missatge de fe: L'espai se centra en oferir una "porta a l'esperança" per als oients. Identitat local: Es vincula directament amb l'activitat religiosa i social de la ciutat de Tarragona. Acompanyament: El to del programa busca l'obertura personal i espiritual de l'individu. "Obre la teva porta. Porta a l'esperança." Aquesta cita resumeix l'objectiu de l'emissió: convidar a la reflexió i a la recepció de missatges optimistes des de la tradició evangèlica.

  • 18'

    Expectatives i preparatius per a la nova temporada de PortAventura

    Preparatius per a la nova temporada L'espai de Tarragona Ràdio reuneix diversos oients (Miquel, Sílvia, Elías i Xavier) que han guanyat un passi per a la temporada de PortAventura. Durant la conversa, es comparteixen les estratègies per aprofitar al màxim el parc d'atraccions: Planificació estratègica: El Miquel destaca la importància de programar les activitats per no perdre el temps. Noves limitacions: La Sílvia, embarassada de cinc mesos i mig, explica que enguany canviarà les emocions fortes del Dragon Khan per passejades i espectacles. Novetats de la temporada: Es comenta la celebració del Carnaval fins al mes d'abril, una novetat que sorprèn alguns dels participants. Atraccions i adrenalina El debat se centra ràpidament en les atraccions més emblemàtiques del parc. Existeix un consens gairebé total sobre la passió pel Dragon Khan: Rècords de pujades: L'Elías afirma haver pujat fins a 12 vegades seguides en un sol dia, mentre que el Miquel i el Xavier acostumen a repetir de dues a tres vegades per evitar les cues. L'Estampida: Tot i ser una de les preferides de la Sílvia, es descriu com una experiència més brusca que pot provocar cops als colzes i costelles. Altres preferències: S'esmenten el Tutuquias Splash, el Tren Minero i la zona del Far West. Espectacles i ambientació Amb la possessió del passi de temporada, els oients coincideixen que ara podran ser més selectius i gaudir dels espectacles que sovint es perden per culpa de les cues a les atraccions: Polinèsia: El Xavier destaca l'ambientació nocturna i l'ús del foc. Mèxic: El Miquel prefereix l'ambient de la Cantina Mariachi per la proximitat dels músics durant l'àpat. L'Orito i la Lolita: La Sílvia recorda amb carinyo l'espectacle de l'ora que saluda els visitants. "Si no pujo al Dragon Khan, està clar que no he anat a PortAventura." Finalment, es recorden les antigues promocions per aconseguir entrades, com les etiquetes de Bollicao o Coca-Cola, comparant-ho amb l'avantatge actual de tenir el passi directe.

  • 29'

    Gestió de residus i nova incineradora al Camp de Tarragona

    Reunió amb la Conselleria de Medi Ambient Representants de la Federació de Seleccions de Veïns de Tarragona i el Conseller de Medi Ambient han mantingut una reunió per abordar la gestió de residus i la possible instal·lació d'una nova planta incineradora a la zona. La trobada s'ha valorat com a positiva, tot i que encara queden punts clau per definir. Problemàtiques i Infraestructures Actuals La preocupació veïnal se centra en diversos punts crítics: • La situació de la incineradora de Cirusa, que encara no disposa de filtres de rentat de fums. • La necessitat de realitzar un estudi sanitari i una auditoria de residus per conèixer l'impacte real a la zona. • La demanda d'un estudi d'impacte mediambiental rigorós abans de qualsevol nova construcció. Projecte de la Nova Planta d'Incineració El Govern defensa la necessitat d'una nova instal·lació al Camp de Tarragona com una eina de descontaminació. Dades i Capacitat • Es generen actualment unes 46.000 tones de residus potencialment incinerables. • Amb els programes de minimització, s'espera reduir aquesta xifra a 28.000 tones. • La planta estaria dimensionada per a unes 30.000 tones, cobrint les necessitats del Tarragonès, el Baix Camp i l'Alt Camp. Caràcter Públic i Seguiment "Aquesta instal·lació ha de ser un servei públic; és una major garantia per a la transparència." Es proposa la creació d'una comissió de seguiment amb representació veïnal per garantir la transparència en la gestió. El sistema tecnològic proposat (BAS) es considera un dels millors per al tractament d'emissions i dioxines. Calendari i Futura Ubicació Tot i que el projecte es troba en fase d'estudi, es preveu un termini de tres anys (fins a finals de 1996) per a la seva posada en marxa, incloent-hi la redacció del projecte i la construcció. La ubicació concreta encara no s'ha determinat, però es confirma que serà dins de la zona de Tarragona per la proximitat als focus emissors de la petroquímica.

  • 29'

    Estratègies Turístiques i Setmana Santa a Tarragona

    Actualitat Turística i Campanya de Setmana Santa L'episodi d'avui a Tarragona Ràdio se centra en l'entrevista a Pere Givert, regidor de Turisme i president del Patronat Municipal de Turisme. Es discuteixen les previsions i preparatius per a la propera Setmana Santa, destacant la col·laboració amb l'agrupació d'associacions locals. Promoció Internacional i a Barcelona • S'ha presentat la Setmana Santa a la fira Fitur amb un enfocament cap a majoristes i agències internacionals. • S'ha editat un opuscle multilingüe (català, castellà, anglès, alemany i italià) per arribar a un públic global. • Es destaca la gran exposició sobre Tarragona a l'edifici d'autopistes a Barcelona (Plaça Gala Placidia), que s'ha prorrogat fins al 31 de març. "A Tarragona se li està posant de moda el turisme urbà, el de cap de setmana i el cultural, que és el que realment aporta riquesa." Nous Canvis i Infraestructures Turisme Urbà i Tecnològic • El regidor emfatitza el concepte de turisme urbà: estades curtes de 3 o 4 dies amb un alt component cultural i gastronòmic. • S'anuncia la instal·lació de quatre pantalles interactives de servei permanent (24 hores) a punts clau com la Rambla Nova, la Plaça de la Font, la Part Alta i l'estació de Renfe. • Millora del servei d'informació a través dels poliedres (punts d'informació mòbils) que s'activaran totalment a partir del 14 d'abril. Col·laboració Público-Privada • Es fa una crida als sectors de la restauració i el comerç per obrir durant els caps de setmana i festius per aprofitar l'afluència de visitants. • L'estratègia futura inclou que Tarragona tingui un estand propi a les fires internacionals amb maquetes i material audiovisual potent per prestigiar la marca de la ciutat.

  • 38'

    Recital Poètic i Musical de Grans Autors Catalans

    Resum de l'Esdeveniment Poètic Aquest episodi presenta un recital literari i musical recollit per l'Arxiu Sonor de Tarragona Ràdio, on es reten homenatge a algunes de les figures més rellevants de la literatura catalana. Durant l'acte, s'entrellacen la lectura de poemes amb interpretacions musicals adaptades, creant un recorregut que va des de l'edat mitjana fins a la contemporaneïtat. Blocs poètics destacats • Miquel Martí i Pol: L'acte s'obre i tanca la seva primera part amb versos d'aquest autor, posant èmfasi en la introspecció i l'esperança heretada. • Vicent Andrés Estellés i Joan Timoneda: Es presenten versions musicades que uneixen la tradició del segle XVI amb la potència de la poesia valenciana moderna. • Màrius Torres i l'esperit de Puig d'Olena: S'explica la relació del poeta amb la seva companya de sanatori, anomenada Mà Alta, a qui va dedicar diverses composicions. Grans noms de la cultura catalana L'espectacle també dedica moments especials a: • Ramon Llull: S'interpreta el Cant de Ramon, una peça del 1299 musicada combinant estils de dansa medieval i cant gregorià, reflectint la seva doble faceta de trobador i místic. • Pere Quart (Joan Oliver): Es realitza un tribut emotiu amb la lectura de les Corrandes d'exili, recordant el dolor de la postguerra i l'enyorança de la terra. "Una pàtria tan petita que la somia un poeta." El recital conclou amb un to màgic i juganer gràcies a l'obra de Joan Barceló, celebrant l'esperit de la llengua i la cultura des de la ciutat de Tarragona.

  • 19'

    Entrevista a Olga Xirinacs: Poesia, Narrativa i Música

    Trajectòria Literària d'Olga Xirinacs Olga Xirinacs repassa la seva evolució des d'una infantesa envoltada de llibres, art i música fins a convertir-se en una figura central de les lletres catalanes. Nascuda en una família culta, l'autora destaca que la seva formació en piano i pintura ha influït directament en la seva manera d'entendre la literatura. **De la Poesia a la Pros Inicis poètics: Tot i escriure des de jove, no va ser fins al 1971 que va sentir la maduresa necessària per publicar. El seu primer llibre va veure la llum el 1977 gràcies a un premi literari. El camí cap a la narrativa: El pas a la prosa va ser simultani i natural, originat en els seus dietaris personals. Considera que el dietari és el pont que connecta la seva poesia amb la ficció. Grans reconeixements: L'autora ha recollit els guardons més prestigiosos de la literatura catalana, com el Josep Pla, el Sant Jordi i el Ramon Llull. Posa un èmfasi especial en el Premi de la Crítica Serra d'Or, pel consens que representa entre els experts. Vibrant de cara al mar: Tarragona i la Inspiració L'escriptora analitza la seva relació amb la ciutat i el territori: * El tarannà tarragoní: Defineix la gent de la ciutat com a tranquil·la i amb un cert estil romà, amants de passejar a la vora del mar. * Indrets clau: El subsol de la Part Alta, la Catedral i els carrerons estrets són fonts constants d'inspiració literària. * Paisatges: Alterna la vida davant del Balcó del Mediterrani amb la serenitat de la muntanya, buscant el contrast entre l'aventura marina i la meditació dels boscos. La Música com a Arquitectura de l'Obra Per a Xirinacs, la literatura no pot separar-se de les altres arts: * > "La literatura ha de tenir un ritme, uns compassos... ha de tenir una arquitectura i uns colors." * Escriu sovint escoltant música de cambra, gènere que va donar títol a una de les seves obres. * Prefereix el Barroc, especialment Bach, tot i que s'ha interessat per la música mínima o autors contemporanis com Guinjoan. Situació Cultural i Llengua L'autora es mostra optimista respecte al nivell cultural a Tarragona, destacant l'augment del domini de la llengua catalana entre els joves i l'efervescència de revistes i concursos. També valora positivament el Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana celebrat a la ciutat.

  • 1h 11min

    L'Alguer: Realitat Lingüística i Cultural

    Introducció a la Realitat de l'Alguer En aquest episodi d'Arxiu Sonor a Tarragona Ràdio, s'explora la singularitat de la ciutat de l'Alguer, situada a l'illa de Sardenya. Es detallen els seus vincles històrics i culturals amb Catalunya, especialment a través de l'agermanament amb la ciutat de Tarragona. Patrimoni i Geografia • La ciutat destaca pel seu patrimoni arquitectònic d'influència gòtica catalana, especialment visible a la catedral i a esglésies com la de Sant Francesc o la de la Misericòrdia. • Geogràficament, és un enclavament catalanoparlant dins d'una illa de parla sarda i un estat italià, amb una població d'uns 40.000 habitants. Característiques del Dialecte Alguerès El professor Pere Navarro ens explica les transformacions fonètiques i morfològiques que fan que l'alguerès sigui un dialecte únic: • Fonètica diferenciada: Hi ha una tendència a substituir la 'd' o la 'l' per la 'r' (ex: Nadal passa a ser Narall). • Influències externes: El lèxic conserva arcaismes però també incorpora castellanismes històrics i italianismes o sardismes moderns. • Morfologia verbal: Manté formes de la primera persona del present com a les Illes Balears (ex: jo mir) i condicional en -iva. Situació Sociolingüística Actual L'estat de la llengua és complex segons les entrevistes a Rafael Caria i mossèn Antoni Nugues: • Fractura generacional: Hi ha una gran diferència entre els majors de 30 anys, que el parlen habitualment, i els joves, que usen l'italià com a llengua principal. • Ensenyament i Mitjans: La llengua no està institucionalitzada a l'escola pública. Existeix l'Escola Pasqual Scanu com a iniciativa privada per ensenyar a llegir i escriure en alguerès. • > "L'Alguerès no és una llengua de prestigi com l'italià, i això fa que els pares no l'hagin transmès directament als fills en molts casos." Vincles amb Tarragona i Experiència del Viatge Un grup d'estudiants de Filologia Catalana comparteix la seva experiència com a "ambaixadors" de la Plaça de la Font: • Van lliurar un present de l'alcalde de Tarragona a l'ajuntament alguerès, tot i les dificultats polítiques locals. • Destaquen la gastronomia típica com el pop a la llara o el polquetdu (porcell) i la forta hospitalitat de la gent del carrer, que se sent germana dels catalans. • La música ocupa un lloc central, mencionant-se cançons com Caterina o L'Ugal com a símbols de la resistència cultural.

  • 5'

    Programació i festes de la colla Xiquets del Serrallo

    Detalls de l'emissió El programa Arxiu Sonor de Tarragona Ràdio, l'emissora municipal de la ciutat de Tarragona, presenta un espai dedicat exclusivament al món dels Castells. Aquest programa s'emet cada dissabte a partir de la una de la tarda, convidant els oients a participar de la cultura castellera local. Celebracions dels Xiquets del Serrallo El contingut principal se centra en els actes organitzats per la colla Xiquets del Serrallo al barri de El Serrallo. Es detalla una agenda completa d'activitats per a la darrera setmana de novembre i principis de desembre: Exposició fotogràfica: S'inaugura el dilluns 25 de novembre a la Casa del Mar i romandrà oberta tota la setmana. Concurs de dibuix: El dijous 28 se celebra un certamen de dibuix nadalenc vinculat a la temàtica dels Castells. Activitats esportives i infantils: El dissabte 30 inclou un partit de futbol sala al matí i un festival infantil al Moll de Costa (Tinglado 1). Actes religiosos i socials: El diumenge 1 de desembre tindrà lloc una missa castellera a l'església de Sant Pere, seguida d'una actuació de la colla i un dinar de germanor. Crida a la participació Sota el lema > "Baixa el Serrallo, puja als castells", s'anima a la ciutadania a participar en la gincama infantil i la xocolatada que es durà a terme al Moll de Pescadors.

  • 36'

    Actes de la Comissió de Govern de l'Ajuntament de Tarragona

    Gestió d'Espais Públics i Transport Urbà L'Ajuntament de Tarragona ha tractat diversos assumptes de gestió municipal, destacant la denegació d'una ocupació prolongada de la Rambla Nova i la voluntat política de millorar les infraestructures ferroviàries i d'accés al mar. Infraestructures i Urbanisme • S'ha rebut de forma negativa la petició d'eliminar la via fèrrea que creua el nucli urbà per part del Govern Central, al·legant falta de finançament. No obstant això, l'alcalde mantindrà negociacions per trobar una solució pactada. • S'ha adjudicat a l'enginyer José Antonio Fernández de Ordóñez el projecte d'una passarel·la d'unió entre el Balcó del Mediterrani i el passeig marítim, amb un pressupost d'uns 12 milions de pessetes per a la redacció. Atenció ciutadana als barris S'ha aprovat una nova estructura d'interlocució amb la ciutadania on s'assignaran regidors específics per a cada barri (com el cas de Sant Pere i Sant Pau). L'objectiu és: • Facilitar la comunicació amb totes les associacions i entitats. • Evitar que els veïns hagin de visitar múltiples regidories per a un mateix problema. • No suplantar la descentralització, sinó actuar com un nexe d'unió. Medi Ambient i Seguretat al Transport • Se sol·licitarà a la Generalitat una cabina de control mediambiental al complex educatiu de la zona de la laboral. • S'ha signat un conveni amb la Creu Roja del Mar per a la protecció ambiental. • Es desmenteixen les acusacions de falta de transparència a l'AMT i s'informa que les deficiències detectades per Inspecció de Treball als vestidors ja s'estan esmenant. Els problemes als nous autobusos es defineixen com a ajustos rutinaris de post-venda. "Tarragona exigeix una solució pactada per a la via fèrrea, no ens podem permetre una contestació tan escèptica per part del Ministeri."

  • 58'

    Bacallà a la llauna: El repàs del pop rock català

    Estrena del programa i context musical L'episodi marca l'inici de Bacallà a la llauna a l'emissora Tarragona Ràdio, un espai dedicat exclusivament al pop rock català. El programa es presenta com una ruta musical basada en una llista de 20 grups confeccionada amb la participació dels oients durant les festes de Nadal. Dinàmica de participació i premis El locutor incentiva la participació ciutadana mitjançant trucades telefòniques per votar els grups preferits. Entre els al·licients destaca el sorteig diari de l'àlbum Primera mostra de músics tarragonins, un recull de quatre discos que promociona el talent local de la ciutat. Repàs de la llista de grups El cor de l'episodi és el repàs detallat dels grups que ocupen les posicions inferiors i mitjanes de la llista de popularitat: • Hernández i Fernández: Ocupen la posició número 20 amb el tema Tòquio. • Tancats per Defunció: Se situen al lloc 19 amb la cançó Com vols que t'ho digui. • Utòpics: Des d'Igualada, aporten el tema Tenir records al número 18. • Els Pirats: Grup tarragoní (inclòs a la mostra local) que ocupa el número 17 amb Una ratlla més. • Ocultos: Representants de Mallorca amb el seu conegut Pa amb oli nacional al número 16. • Els Mítols: Banda de Tarragona que es posiciona al número 14 amb T'equívoques, noi. • La Madame: Arriben des de Sabadell a la tretzena posició. • Sui Generis: Grup de Girona que destaca pel seu so diferencial. • Bars i La Gran Aventura: Tanquen el repàs de la jornada amb un estil marcadament rocker. "Pensa que si avui tens sort, t'emportes aquest disc: la primera mostra de músics tarragonins." Interacció amb l'audiència Es recullen diverses trucades en directe on els oients de Tarragona expressen les seves preferències, destacant el suport a les bandes locals i la il·lusió per obtenir el material discogràfic del sorteig.