Arxiu Sonor 1996
Arxiu Sonor 1996
Programa

Arxiu Sonor 1996

En aquest espai pots accedir a una selecció de programes emesos a Tarragona Ràdio durant l’any 1996. Els continguts inclouen informatius, entrevistes i seccions de l’època que permeten conèixer de primera mà l’actualitat i la programació d’aquell moment.

·45 episodis
RSS

episodis

1-12 de 45
  • 0'

    Sessió de Benvinguda i Agraïments Inicials

    Resum de la Sessió L'esdeveniment ha començat amb una breu obertura d'agraïment per part dels organitzadors. S'ha posat èmfasi en la importància de la participació activa i la col·laboració entre els assistents. Punts Clau Reconeixement als participants per la seva assistència. Establiment d'un to cordial i professional per a la resta de l'acte. Confirmació del quòrum necessari per iniciar les activitats. "Gràcies per la vostra presència en el dia d'avui."

  • 16'

    Producció pròpia i tancament de temporada a la Sala El Magatzem

    El paper de la Sala El Magatzem a la cultura de Tarragona En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, Teresa Valls i Sergi Xirinacs parlen sobre el moment actual de la sala El Magatzem, un espai cultural situat al carrer Fortuny. Tot i les dificultats de portar públic a Tarragona, la sala s'ha consolidat com un espai de referència per a propostes alternatives i de petit format. La producció pròpia com a eix central Per als responsables de la sala, la producció pròpia és l'essència del projecte. Durant aquesta temporada han realitzat sis espectacles propis, destacant que: Produir permet adaptar l'obra a l'espai i a l'equip humà disponible. No es volen limitar a ser una simple "sala de programació". La "companyia" realment funciona com una pedrera o escola en constant aprenentatge. Cantabile S.A.: L'espectacle de tancament Aquest dissabte a les 10 de la nit s'estrena (o es recupera amb canvis) Cantabile S.A., una obra dirigida per Isabel Soriano que combina: Àries barroques cantades per 11 intèrprets. Una posada en escena que treu les peces del seu context original. Un fort component de teatralitat i humor, allunyant-se del format de coral clàssica. Balanç de la temporada i reptes Sergi Xirinacs fa un balanç positiu però realista: "Obrir un teatre sense ni un dur és difícil, però hem demostrat que es poden fer coses sense molts diners." Destaquen l'èxit d'espectacles externs de gran qualitat, com el de Lluís Soler. Admeten que el públic a vegades es guia massa pels noms famosos de la televisió. La voluntat futura és que la sala sigui la casa de molts altres grups locals de Tarragona.

  • 27'

    Presa de possessió de Margarida López a Tarragona

    Acte Oficial i Relleu Institucional El podcast recull la retransmissió en directe de l'acte protocol·lari de la presa de possessió de Margarida López Moreno com a nova governadora civil de Tarragona. L'acte, celebrat el juny de 1996, marca una fita històrica per dos motius: • És la primera dona a ocupar aquest càrrec a la demarcació. • Es preveu que sigui l'última governadora civil, ja que la figura institucional evolucionarà cap a la de subdelegat del govern. Perfil de la Nova Governadora Abans de l'inici del protocol, es detalla la trajectòria de Margarida López: • Llicenciada en dret i amb un perfil tècnic com a interventora municipal (amb experiència a Reus i Cambrils). • Destaca per la seva manca d'afiliació política o sindical, responent al perfil professional acordat entre el Partit Popular i Convergència i Unió. Discursos i Declaracions d'Intencions Acomiadament de Ramon Sánchez L'anterior governador, el socialista Ramon Sánchez, s'acomiada després de vuit anys de gestió. El seu discurs subratlla: "No era una qüestió de baralles competencials, sinó de responsabilitats compartides vers el ciutadà." Sánchez posa èmfasi en la professionalitat i fidelitat institucional dels funcionaris i de les forces de seguretat més enllà dels canvis de govern polític. Línies d'actuació de Margarida López La nova governadora defineix els seus eixos prioritaris: Seguretat Ciutadana i Nuclear: Especial focus en el Pla PENTA a causa de les centrals nuclears del territori. Administració Única: Facilitar la transició cap al nou model administratiu de l'Estat. Relacions Institucionals: Mantenir una col·laboració estreta amb el govern autonòmic i local per optimitzar recursos. Intervenció de Júlia García-Valdecasas La delegada del govern a Catalunya tanca l'acte refermant el suport a les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat en ple procés de desplegament de la policia autonòmica i la reforma de l'administració perifèrica.

  • 31'

    Homenatge a Josep Maria Terrassa i Maginet Pelacanyes

    Homenatge a una Llegenda de la Ràdio Aquest episodi especial de Tarragona Ràdio ret homenatge a Josep Maria Terrassa, pioner de la radiodifusió a Tarragona i creador de l'emblemàtic personatge Maginet Pelacanyes. El programa repassa la seva trajectòria professional, la seva tasca benèfica i el seu llegat cultural a la ciutat. Maginet Pelacanyes: Un Fenomen de Solidaritat El personatge de Maginet, un nen de set anys innocent i entremaliat, va néixer l'any 1934 als estudis de Ràdio Tarragona. Interpretat per la veu de Terrassa, va aconseguir fites històriques: • Va figurar al Llibre Guinness dels Rècords per la seva longevitat (50 anys en antena). • Va ser el vehicle per recaptar milions de pessetes per a institucions benèfiques sota el lema: "Demanar sense molestar, perdonar sense ofendre." • La seva popularitat va donar lloc a la publicació de discos i cassets amb cançons populars com Siete por siete. Història de Ràdio Tarragona En una entrevista recuperada, Terrassa recorda els inicis de l'emissora EAJ-33 el 20 d'agost de 1933. Explica les dificultats tècniques de l'època: • L'estudi estava situat a una cúpula de la Rambla Nova. • L'emissora funcionava amb bateries que s'havien de carregar constantment. • Els primers oïdors utilitzaven aparells de galena amb antenes fetes amb els fils de les somiers. Passions: Família, Ràdio i Teatre L'episodi també destaca la faceta de Terrassa com a actor teatral, recordant la seva intervenció en la reinauguració del Teatre Metropol l'any 1995. Al llarg de la seva vida, va rebre nombroses distincions, com el Premi Ondas (1955) i la Creu de Sant Jordi (1990). Visió del Futur Radiofònic Tot i l'avenç de la televisió, Terrassa defensava la ràdio com el mitjà més ràpid i eficaç per a la informació, destacant-ne la seva capacitat d'adaptació i la proximitat amb l'oïdor.

  • 0'

    Càrrega del 4 de 9 a Tarragona: Tònica i Emoció

    Crònica de la Diada Castellera El text descriu un moment de màxima tensió i precisió durant la construcció d'un 4 de 9 a la ciutat de Tarragona. La narració se centra en els instants crítics de la part superior del castell, concretament quan el pom de dalt s'està acabant de formar. Fases Finals de la Construcció Els Gossos i l'Acotxador: El relat comença amb els gossos ja situats. L'atenció es desplaça ràpidament cap a l'acotxador, que necessita guanyar una mica de velocitat per col·locar els peus correctament. L'Enxaneta i l'Aleta: Un cop l'acotxador està fixat, es produeix el pas decisiu de l'enxaneta. El narrador destaca la importància de carregar el castell amb seguretat. El Desenllaç: Malauradament, malgrat haver assolit l'objectiu principal, l'estructura no resisteix la baixada. "L'ha carregat, ha carregat el 4 d'avui... llàstima, ha caigut però l'han carregat." Valoració del Resultat Aquesta fita confirma que a Tarragona hi ha quatre colles amb la capacitat tècnica i el potencial humà per afrontar aquest tipus de construccions de gamma superior, refermant la ciutat com un referent del món casteller.

  • 1'

    Càrrega i caiguda del 3 de 9 de la Colla Jove

    Crònica de la diada castellera L'execució del 3 de 9 amb folre per part de la Colla Jove ha viscut moments de gran intensitat i tensió a la plaça. Durant la fase de pujada, l'estructura s'ha mantingut prou parada, amb un treball constant de la rengla per evitar que el castell s'obrís. Desenvolupament de la carregada Ascens del pom de dalt: L'acotxador ha arribat a la seva posició amb pas ferm mentre l'enxaneta pujava superant l'alçada de dosos. Estabilitat momentània: Malgrat una petita batxecada inicial, el castell s'ha estabilitzat, permetent que el pom de dalt es col·loqués correctament. L'aleta: S'ha assolit l'objectiu de carregar el castell entre els aplaudiments del públic. El desenllaç de la caiguda Malauradament, la celebració ha estat breu. En el moment en què l'enxaneta començava a baixar, l'estructura ha perdut la verticalitat de forma crítica. "Hi ha una caiguda molt dolenta... ha sigut una veritable llàstima." El castell no ha resistit el descens quan ha saltat el quart de la rengla de l'esquerra, provocant que tota la construcció s'enfonsés després d'haver salvat fins a dos moments crítics anteriorment.

  • 1'

    El Nàstic de Tarragona aconsegueix l'ascens a Segona A

    Crònica d'un ascens històric El Gimnàstic de Tarragona ha certificat el seu retorn a la Segona Divisió A després d'un final de partit vibrant al camp del València B (Paterna). L'equip grana ha segellat l'objectiu de la temporada amb un empat a tres gols que assegura matemàticament l'ascens. El gol decisiu d'Àngel Vélez 'Mosca' L'acció clau ha arribat al minut 18 de la segona part, arran del primer córner favorable als tarragonins: Execució del córner: Una centrada precisa cap a la frontal de l'àrea. Assistència de Menci: Un remat de cap de Menci ha servit per deixar la pilota morta a l'àrea petita. La definició de Mosca: Àngel Vélez Rojo, conegut com a Mosca, ha aprofitat un error de marcatge de la defensa valencianista per marcar el gol del 2 a 3. "I només podia ser un home qui marqués el tercer gol... ha estat Àngel Vélez Rojo, ha estat Mosca." Celebració i èxit col·lectiu El xiulet final ha desfermat l'eufòria entre els jugadors i la afició deplasada: Comunió amb la banqueta: Mosca ha celebrat el gol de forma emotiva amb Rafa Bono. Marea Grana: Els seguidors de la Penya Oribe i la Fúria Grana, que han viatjat en tres autocars, han envaït el camp per abraçar els seus herois. Assoliment del somni: Es culmina el projecte iniciat a l'inici de la campanya, situant de nou el Nàstic en el futbol professional (Segona Divisió A).

  • 1'

    Vilafranca descarrega el dos de nou amb folre i manilles

    Anàlisi de la gesta dels Castellers de Vilafranca Els Castellers de Vilafranca han executat un impecable dos de nou amb folre i manilles, una de les estructures més complexes del món casteller. El castell s'ha mostrat estable des de l'inici, amb un treball excepcional de les bases. Punts clau de l'execució Estabilitat de la base: Les manilles i el folre han hagut de treballar intensament per mantenir l'estructura mentre pujaven els sisens. Finura en la canalla: L'entrada dels dosos, el cotxador i l'enxaneta s'ha realitzat amb molta tranquil·litat i precisió. Moment crític: Un cop carregat, el castell s'ha mantingut "clavat", permetent un descens segur i fluid. Valoració de la fita L'execució ha estat qualificada de perfecta i immillorable, consolidant la posició de la colla en la competició. "Un dels millors dos de nou amb folre i manilles que hem vist mai." Amb aquesta descàrrega, la colla vilafranquina pràcticament s'assegura la victòria en el concurs, demostrant una superioritat tècnica aclaparadora.

  • 0'

    Els Verds de Vilafranca guanyen el 16è Concurs de Castells

    Èxit dels Castellers de Vilafranca a Tarragona La setzena edició del Concurs de Castells de Tarragona ha conclòs amb una victòria clara per a la colla coneguda com els Verds de Vilafranca. L'esdeveniment, celebrat a la històrica plaça de bous, ha vibrat amb l'emoció pròpia de les grans jornades castelleres. Punts clau de la jornada: Domini absolut: La gent de la camisa verda s'ha imposat com a virtual guanyadora gràcies a la seva execució tècnica. Escenari emblemàtic: La Plaça de Toros de Tarragona ha estat el centre de l'activitat, presentant un ambient festiu i multitudinari. Fita històrica: Es tracta de la setzena edició d'aquest prestigiós concurs. "Són pràcticament els guanyadors d'aquesta setzena edició del concurs." L'anàlisi de la jornada destaca no només el resultat, sinó la gran capacitat de convocatòria i la passió dels aficionats que han omplert el recinte per presenciar les construccions humanes més complexes.

  • 1'

    Intent de 5 de 9 amb folre de la Colla Vella

    Crònica de l'intent de la Colla Vella Aquest segment descriu un moment crític en el Concurs de Castells, on la Colla Vella dels Xiquets de Valls intenta carregar un dels castells més complexos de la jornada: el 5 de 9 amb folre. Aquesta estructura, coneguda popularment com la Supercatedral, és de les més exigents tècnicament. Detalls del muntatge Durant el vídeo es poden observar les fases claus del muntatge del tronc: Els quins es col·loquen primer, tant a la part del 3 com a la del 2. L'arribada dels sisens marca l'inici d'una tensió creixent en l'estructura. Es produeix la col·locació de les dues parelles de dosos de forma gairebé simultània. Tensió i desenllaç El castell mostra signes evidents de patiment des del principi. El cap de colla demana constantment tranquil·litat i treball per intentar mantenir l'estabilitat del folre. "El castell que comença a patir demana tranquil·litat i a poc a poc demana el Juanacho." Malauradament, malgrat els esforços per mantenir el control mentre pujava la canalla i els acotxadors estaven a punt de col·locar-se, el castell no ha pogut resistir la pressió i s'ha acabat trencant abans de ser carregat.

  • 33'

    Testimonis de la tragèdia del càmping Las Nieves a Biescas

    Resum de l’episodi Aquest programa especial de Tarragona Ràdio reuneix supervivents i autoritats per analitzar la catàstrofe del càmping Las Nieves a Biescas, succeïda l'agost de 1996. A través de relats colpidors, els convidats narren com una sobtada tromba d'aigua va arrasar les instal·lacions, provocant una de les pitjors tragèdies naturals de l'Estat. Els Testimonis Directes • Lluís Parra Martínez: Veí de Tarragona que es trobava al càmping amb la seva dona i el seu fill Samuel. Descriu el moment crític en què l'aigua negra i el fang van envair la tenda, obligant-lo a agafar-se a un arbre durant més de 20 minuts per no ser arrossegat. • Lucía López: Resident a Constantí, relata la desesperació de perdre de vista el seu fill Jonathan durant hores. Ella i el seu marit també van sobreviure aferrats a la vegetació mentre veien com l'aigua s'enduia vehicles i altres campistes. Impacte i Resposta Institucional • Agustí Mallol: Regidor de l'Ajuntament de Tarragona, explica la seva visita oficial a Biescas i la situació crítica dels ferits de la família Ramírez, la més colpejada de la ciutat amb quatre víctimes mortals. • Es destaca la solidaritat dels veïns de la zona i l'actuació dels equips d'emergència (Creu Roja, Guàrdia Civil i voluntaris). Reflexions sobre la Catàstrofe "Ves que l'home és poca cosa davant la naturalesa... no pots fer res." Els afectats coincideixen en la sensació d'impotència i el trauma psicològic que deixa el record de veure persones arrossegades pel corrent sense poder ajudar-les. Malgrat haver perdut totes les pertinences materials (cotxes, roba i diners), prioritzen haver salvat la vida. Convocatòria de Dol Es fa una crida a la ciutadania de Tarragona per assistir al funeral a la Catedral en memòria dels membres de la família Ramírez i la resta de víctimes, reafirmant el suport de la ciutat als damnificats.

  • 1h 32min

    Visita dels Reis Joan Carles I i Sofia a Tarragona (1996)

    Crònica de la Visita Reial a Tarragona L'emissió especial de Tarragona Ràdio d'aquest 18 de juny de 1996 cobreix la segona jornada oficial dels Reis d'Espanya a la ciutat, la primera en 20 anys des de 1976. La jornada destaca per la combinació d'actes institucionals i el contacte amb la cultura popular tarragonina. Actes Institucionals i Patrimoni Arqueològic El focus principal de la tarda s'ha centrat en la recuperació del patrimoni romà de la ciutat. Els punts clau han estat: • La visita a la Capçalera del Circ i les voltes romanes. • L'acte solemne al Pretori, on la Reina Sofia ha lliurat la Medalla d'Europa Nostra a l'alcalde Joan Miquel Nadal. • El reconeixement internacional a la rehabilitació arqueològica realitzada per l'ajuntament i la Generalitat. Discursos i Reivindicacions En el decurs de l'acte al Museu d'Història, s'han produït declaracions significatives: "Tarragona ha de ser reconeguda com a Patrimoni de la Humanitat." L'alcalde Joan Miquel Nadal ha aprofitat la presència del Rei per demanar el suport de la Corona en la candidatura davant la UNESCO. Per la seva banda, el Rei Joan Carles I ha lloat l'esforç multidisciplinari d'arquitectes i arqueòlegs. Cultura Popular: Els Castells Un dels moments més emotius s'ha viscut a la Plaça del Rei, on les quatre colles de la ciutat han ofert una exhibició conjunta: • Xiquets de Tarragona: 3 de 7. • Colla Jove Xiquets de Tarragona: 2 de 6. • Xiquets del Serrallo: 4 de 6 amb agulla. • Castellers de Sant Pere i Sant Pau: 3 de 6. Els monarques han mostrat gran interès per les explicacions sobre la tècnica castellera i han trencat el protocol per saludar la ciutadania. Incidències i Curiositats • Retards informals: S'ha especulat que l'inici del recorregut s'ha retardat perquè el Rei volia seguir el partit de l'Eurocopa entre Espanya i Romania. • Seguretat: La Policia Nacional ha retirat una bandera estelada que hi havia a la plaça per evitar incidents nacionalistes.