La Processó del Sant Enterrament de Tarragona i Jujol
Es presenten la sepulcre i la carrossa de 1942 dissenyades per Josep Maria Jujol i la història de com Ramon Givert va salvar la imatge del Crist l’any 1936.
Relat d’un home que felicita Jujol per l’urna de 1942, sense saber que també era autor de la destruïda el 1936.
Desfilada de la branca femenina de la Congregació de la Puríssima Sang: vestits blancs i blaus, orígens (1840), xifra de sòcies i congregants, i presentació de la soca amb imatge de la Soledat (1963).
Descripció de les vestimentes negres de les senyores, la fluxe fluida del recorregut pels carrers alts de Tarragona i la participació de les aspirants.
Evolució de la prohibició de les dones fins a l’autorització com a deixuplinants al segle XVII, la pràctica del flagell i la creença que una gota de sang atrauria el matrimoni, i la seva supressió al segle XVIII però persistència en altres regions.
Moment en què apareix de nou la imatge escultòrica de la Soledat i es tanca el comentari de la retransmissió.
Història i Anècdotes de la Processó de Tarragona
El text recull diversos aspectes històrics, artístics i anecdòtics vinculats a la processó de Setmana Santa a la ciutat de Tarragona, destacant el paper de l'arquitecte Josep Maria Jujol i l'evolució de la participació femenina.
L'Arquitectura de Jujol i la Guerra Civil
- Josep Maria Jujol va ser l'autor de la sepulcre i la carrossa, obres que van ser refetes l'any 1942.
- Existeix una anècdota curiosa sobre l'urna actual: en veure-la passar el 1942, un ciutadà va comentar a Jujol (sense saber qui era) que els rojos havien fet alguna cosa bona en destruir l'urna anterior, que considerava lletja. Jujol, amb ironia, va haver d'escoltar com criticaven la seva pròpia obra anterior, ja que ell era l'autor tant de la peça destruïda el 1936 com de la nova.
- Es destaca la salvació del Crist adjacent gràcies a un congregant anomenat Ramon Givert, que el va amagar a casa seva durant la guerra.
La Congregació de la Soledat i la Participació Femenina
- La branca femenina de la Congregació de la Puríssima Sang, fundada el 1840, compta actualment amb unes 1.300 sòcies.
- Les aspirants vesteixen amb els colors de la Mare de Déu, túnica blava i vesta blanca, mentre que les senyores porten el vestuari negre amb la característica cucurulla.
- La imatge actual de la Soledat és una obra de l'artista Viladomat que desfila des de l'any 1963.
Evolució de les Costums i la Superstició
L'autor explica que fins al segle XVII les dones només podien participar com a deixuplinants (penitents que es flagel·laven). Aquesta pràctica es va suprimir al segle XVIII degut a una curiosa superstició:
"Es deia que si a una noia li queia amb el seu vestit una gota de sang de deixuplinant aquell mateix any es casaria."
Aquestes pràctiques es van acabar prohibint no només per la superstició, sinó també per l'elevat cost de les factures mèdiques que la Congregació havia d'assumir per curar les ferides dels penitents.

