Arxiu Sonor 1997
Arxiu Sonor 1997
Programa

Arxiu Sonor 1997

En aquest espai pots accedir a una selecció de programes emesos a Tarragona Ràdio durant l’any 1997. Els continguts inclouen informatius, entrevistes i seccions de l’època que permeten conèixer de primera mà l’actualitat i la programació d’aquell moment.

·55 episodis
RSS

episodis

1-12 de 54
  • 9'

    Comiat i balanç de l'arcabisbe Ramon Torrella

    Balanç del pontificat de l'Arcabisbe Ramon Torrella En aquesta conversa de comiat, el doctor Ramon Torrella reflexiona sobre el seu temps al capdavant de l'arxidiòcesi de Tarragona i detalla els seus plans de futur després de presentar la seva renúncia. L'arcabisbe destaca que la transició serà gradual, mantenint-se com a administrador apostòlic durant dos mesos fins a la presa de possessió del seu successor. Els pilars de la seva tasca pastoral Durant els seus anys de servei, Torrella ha posat un èmfasi especial en la renovació de les estructures de l'Església local: Formació del clergat: La implementació d'un sistema de formació permanent per als capellans. Impuls a la catequesi: Una millor organització i formació per als catequistes de tota la diòcesi. Seminari interdiocesà: La col·laboració amb altres diòcesis per formar els seminaristes a Barcelona, evitant l'aïllament i fomentant una visió més àmplia. El Concili Provincial Tarraconense Un dels llegats més importants del seu mandat ha estat la convocatòria del Concili Provincial, una fita que va requerir un gran esforç personal i físic. Com a conseqüència d'aquesta càrrega de treball, l'arcabisbe va patir un problema de salut (un atac isquèmic o "ombra de feridura"), fet que finalment el va portar a decidir la seva jubilació. El perfil del successor L'arcabisbe parla positivament del seu relleu, el doctor Martínez Sistach, de qui destaca: La seva maduresa (60 anys), l'edat ideal per treballar amb plenitud. La seva sòlida preparació en teologia i dret canònic. L'experiència prèvia a la diòcesi de Tortosa. Futur personal Torrella té plans clars per a la seva etapa de retir: "Jo buscaré una residència d'avis i aniré a viure en una residència d'avis. I faré vida tranquil·la." Abans del seu trasllat definitiu a Barcelona, preveu quedar-se prop d'un any més a Tarragona per acompanyar la transició sense exercir jurisdicció.

  • 6'

    Entrevista a Martínez Sistach com a nou arquebisbe de Tarragona

    El relleu a l’Arxidiòcesi de Tarragona El doctor Martínez Sistach expressa la seva profunda gratitud i satisfacció pel seu nomenament com a nou arquebisbe de Tarragona, una seu que defineix com a històrica, antiga i primada. Tot i la satisfacció per la confiança dipositada pel sant pare, el nou arquebisbe confessa sentir un cert respecte i «por» davant la magnitud del repte que suposa succeir figures tan rellevants com el doctor Ramon Torrella. Valoració del llegat del doctor Torrella Martínez Sistach destaca la tasca «constant, fidel i generosa» realitzada pel seu predecessor durant els darrers tretze anys. Subratlla diversos punts clau de la trajectòria de Torrella: La seva vintena d'anys a Roma, que li van atorgar una visió universal de l'Església. El seu compromís amb l'ecumenisme i la unitat dels cristians. La seva capacitat per compaginar l'estimació per Tarragona i Catalunya amb una perspectiva global. Visió de futur i servei L'arquebisbe electe planteja la seva arribada amb una actitud de servei absolut a la comunitat. Destaca la importància de Tarragona no només històricament, sinó pel seu pes actual (com el seu port estratègic). "Jo prendré possessió de l'arxidiòcesi, sí, però l'arxidiòcesi pren possessió de la meva vida, de la meva persona." Víncles amb la ciutat Tot i ser de Barcelona, Martínez Sistach manté una estreta relació amb Tarragona a través de: La participació en esdeveniments clau com la restauració de la Catedral (la Seu) o el Concili Provincial Tarragonense. El seu treball en la pastoral de joventut. Les visites freqüents als hospitals de la ciutat per acompanyar sacerdots i laics malalts, refermant el seu compromís amb el benestar dels membres de l'església.

  • 4'

    Entrevista a Mercedes de Pablo, nova directora de Port Aventura

    Nova etapa a Port Aventura Amb l'inici de la temporada de 1997, Mercedes de Pablo assumeix la direcció general de Port Aventura amb l'objectiu de consolidar l'èxit assolit en els dos primers anys de vida del parc temàtic. El repte principal és mantenir l'alt nivell de satisfacció dels clients i superar el llistó d'excel·lència establert anteriorment. Principals novetats de la temporada 1997 El parc aposta fortament per la renovació de la seva oferta amb diverses incorporacions : Noves atraccions: L'estrena de dues muntanyes russes, destacant especialment la muntanya russa de fusta, enfocada al públic juvenil i familiar. Infraestructures: Obertura d'un nou restaurant i dues botigues a la zona de les noves atraccions. Serveis: Es manté l'horari nocturn fins a les 24:00 hores durant l'estiu amb entrades de preu especial per a la nit. Estratègia de creixement i mercats target Després de tancar el 1996 amb gairebé 3 milions de visitants, la nova directiva es marca les següents línies estratègiques: Internacionalització: Incrementar la presència de visitants estrangers mitjançant campanyes específiques a Europa. Expansió nacional: Captar més públic procedent de fora de Catalunya, aprofitant que el coneixement de la marca Port Aventura està creixent a tot l'Estat. Fidelització: Incentivar que els clients actuals repeteixin l'experiència gràcies a les noves inversions. "El coneixement és cada cop més alt i des de més lluny la gent vol venir a Port Aventura." L'obertura està prevista per al 17 de març, coincidint amb l'avantsala de la Setmana Santa, amb totes les novetats plenament operatives.

  • 28'

    Entrevista a Margarita López, governadora civil de Tarragona

    Balanç de Gestió i Futur de la Institució Després de vuit mesos al càrrec, la governadora civil de Tarragona, Margarita López, fa un balanç positiu de la seva gestió. Destaca la transició cap a la nova LOFAGE (Llei Orgànica de Funcionament de l'Administració General de l'Estat), que transformarà la figura del governador civil en la de subdelegat del govern a partir d'abril. Eixos Principals de Treball • Estrangeria: Tarragona és la 12a província en volum d'estrangers, requerint una gran gestió documental i coordinació amb consells comarcals. • Seguretat i Protecció Civil: S'ha posat èmfasi en el PENTA (Pla d'Energia Nuclear de Tarragona), formant nous càrrecs municipals en protocols d'actuació. • Seguretat Rural: Reunions mensuals amb el sindicat Unió de Pagesos per reactivar plans de seguretat al camp. Projectes d'Infraestructures per al 1997 Es detallen inversions clau per a la millora de la mobilitat i la costa a la demarcació: • Platja del Miracle: Tràmits avançats de licitació internacional per escurçar terminis, malgrat la complexitat administrativa. • Variants viàries: Es preveu l'inici d'obres a la variant d'Altafulla i Torredembarra, així com la millora de la desembocadura del Francolí. • Carretera N-240: Resposta a les crítiques sobre l'estat del tram Tarragona-Valls i l'adjudicació d'estudis d'alternatives fins a Montblanc. • N-340: Projecte per duplicar la via entre l'Hospitalet de l'Infant i Tarragona per descongestionar municipis com Cambrils a l'estiu. Actualitat Immediata "Podem plorar una mica entre tots, però no tenim competències per intercedir en les decisions de Trasmediterránea." Pel que fa a la cancel·lació de la línia marítima cap a Palma, López expressa la seva tristesa però subratlla que és una decisió empresarial. Finalment, s'informa d'un terratrèmol de baixa intensitat registrat a l'Espluga de Francolí sense danys materials.

  • 1'

    Èxit Casteller: Pilar de Set amb Folre a Tarragona

    Crònica d'una Diada Històrica L'esdeveniment casteller ha viscut moments de màxima tensió i eufòria amb l'execució del Pilar de Set amb Folre. Les colles han demostrat un domini tècnic excepcional en una plaça expectant i sota un silenci sepulcral moments abans de l'èxit. Actuacions Destacades La Colla Jove: Ha aconseguit completar el pilar amb una execució que ha requerit un treball intens dels terços. Malgrat la dificultat, han mantingut el control per descarregar-lo amb seguretat. Xiquets de Tarragona: Seguint l'estela de l'èxit, els xiquets també han plantat cara a l'estructura. Amb un esforç col·lectiu titànic, han aconseguit carregar i, posteriorment, descarregar el pilar davant l'emoció dels assistents. Detalls Tècnics i Emocionals L'anàlisi de la jornada subratlla la importància del treball a la soca i el folre: 1. El paper dels terços: S'ha destacat la seva capacitat per aguantar el pes i moure's amb precisió. 2. La sortida del sisè i l'enxaneta: Moments crítics on la tranquil·litat de la pinya ha estat clau. "És impressionant, és fantàstic... estic a punt de plorar." L'emoció final reflecteix la magnitud de la fita assolida en honor a la festivitat de Santa Tecla, consolidant aquesta diada com una de les més memorables per a les quatre colles participants.

  • 45'

    Festa de la Mercè 1997: Històrica baixada de pilars

    Crònica d'una Diada Històrica a Tarragona El 24 de setembre de 1997 ha quedat marcat en la història castellera de la ciutat de Tarragona. Per primera vegada, les quatre colles de la ciutat han aconseguit completar el recorregut dels pilars caminants des de la plaça de les Cols fins al balcó de l'Ajuntament. Les Quatre Colles Protagonistes • Xiquets de Tarragona: Com a colla degana, han obert el recorregut amb una seguretat aclaparadora. El seu pilar s'ha mostrat serè i molt ferm, amb un ritme constant que ha servit de model per a la resta de la diada. • Colla Jove Xiquets de Tarragona: Malgrat presentar un pilar amb moltes novetats, incloent-hi un segon que s'estrenava en aquesta posició, han imprès un ritme realment ràpid i enèrgic al seu descens. • Xiquets del Serrallo: Han repetit la gesta de l'any anterior amb una execució molt sòlida. Tot i un petit moment de falta de coordinació en el gir final davant l'Ajuntament, l'enxaneta ha pogut ser recollida amb èxit des del balcó. • Castellers de Sant Pere i Sant Pau: Han protagonitzat el moment més èpic de la jornada. Després de patir molt al carrer Major i haver de fer un canvi de baix, han redreçat el rumb a la plaça de la Font per completar el ple històric. Valoració Institucional L'alcalde de la ciutat, Joan Miquel Nadal, ha destacat la preparació tècnica de les colles: "Les quatre colles han demostrat una potència enorme; els pilars estaven molt treballats i han arribat amb una seguretat que no havia vist mai." Organització del Recorregut El trajecte ha seguit l'itinerari tradicional, amb punts crítics de gran dificultat tècnica per als castellers: Les escales de la Catedral: On s'inicia el descens. Carrer Major: Tram de resistència. Baixada de la Misericòrdia: Punt de gran desnivell. Plaça de la Font: L'entrada triomfal fins a la façana municipal.

  • 8'

    La gesta històrica del Pilar de Set a Santa Tecla 1997

    Una jornada històrica a la plaça de la Font La diada de Santa Tecla de 1997 ha quedat gravada en la memòria castellera de Tarragona. En una plaça de la Font recentment remodelada i sota un silenci sepulcral, s'ha viscut una exhibició d'elit amb la consecució del Pilar de Set amb folre per part de les dues principals colles de la ciutat. L'èxit inèdit de la Colla Jove La Colla Jove dels Xiquets de Tarragona ha aconseguit una fita històrica en descarregar, per primera vegada en la seva trajectòria, el Pilar de Set amb folre. Després de diversos intents fallits en anys anteriors, la colla ha mostrat una autoritat aclaparadora: L'estructura del pilar s'ha mantingut estable malgrat el treball intens del terç. L'enxaneta, d'una mida molt petita, ha facilitat l'ascens ràpid i l'execució de la motxilla. La descarregada ha estat neta, deslligant l'eufòria continguda a la plaça. El duel de titans amb els Xiquets de Tarragona No han estat els únics protagonistes; els Xiquets de Tarragona també han plantat cara al mateix espadat. Tot i que ja l'havien descarregat dotze dies abans, han tornat a demostrar la seva vàlua: Han carregat i descarregat el pilar amb gran emoció i patiment. La celebració s'ha vist alterada per moments de tensió i polèmica entre membres de les dues colles, generant crits creuats a la plaça. "Avui torneu a obrir el llibre d'or i les pàgines d'or de la història castellera." Valoració de la millor diada de la història L'episodi conclou amb una reflexió sobre l'orgull tarragoní. Tot i els incidents puntuals i la sort dispar d'altres colles com els Castellers de Sant Pere i Sant Pau, el 1997 es tanca amb la millor diada conjunta de la història de Santa Tecla fins al moment, consolidant Tarragona com un referent del món casteller.

  • 1h 1min

    Ple extraordinari i rebuig al terrorisme a Tarragona

    Homenatge institucional i mobilització ciutadana El 14 de juliol de 1997, la ciutat de Tarragona es va aturar per expressar el seu rebuig total a l'assassinat del regidor d'Hermua, Miguel Ángel Blanco, a mans de la banda terrorista ETA. El programa recull la solemnitat dels actes institucionals i el sentiment de ràbia i dolor de la societat civil tarragonina. Crònica del Ple Extraordinari L'Ajuntament de Tarragona va celebrar una sessió urgent presidida per l'alcalde Joan Miquel Nadal. Durant l'acte, es va aprovar per unanimitat un manifest conjunt de totes les forces polítiques (CiU, PSC, PP, IC i Grup Mixt). Els punts clau de la declaració inclouen: • Solidaritat absoluta amb la família de la víctima i el poble basc. • Condemna enèrgica de l'atemptat com un atac als drets humans elementals. • Menyspreu directe cap a ETA i aquells que, amb el seu silenci, en són còmplices (referència a Herri Batasuna). • Crida a la unitat democràtica com a punt d'inflexió per acabar amb la violència. Reacció de la Societat Civil El programa destaca la gran afluència de ciutadans al Palau Municipal, on s'ha habilitat un llibre de signatures de condol que serà enviat a l'Ajuntament d'Hermua. Les entrevistes a peu de carrer mostren un sentiment compartit: "Volem que sàpiguen que no estan sols i que tot l'Estat està amb ells per viure en democràcia i llibertat." Unitat política i institucional Diversos líders locals han ofert les seves valoracions, subratllant que la resposta ciutadana ha superat qualsevol previsió política: • Francesc Ricomà (PP): Destaca que el problema del terrorisme no és només basc, sinó un problema de la dignitat humana. • Josep Anton Burgessé (Alcalde accidental): Fa una crida a la participació massiva en la manifestació unitària sota el lema "Per la pau i la llibertat, no a la violència". • Representants veïnals: Expressen el cansament de la societat davant la barbàrie terrorista a les portes de l'any 2000.

  • 0'

    Convocatòria Institucional de Manifestació

    Manifestació Conjunta a Catalunya S'ha anunciat una manifestació institucional de gran rellevància que comptarà amb el suport de les principals administracions públiques del país. L'acte està programat per a les vuit del vespre, marcant un punt d'unió entre les diferents esferes del govern local i nacional. Organització i Participants La convocatòria destaca per la seva unitat d'acció, ja que està impulsada conjuntament per: La Diputació. L'Ajuntament. La Generalitat de Catalunya. Aquesta col·laboració institucional subratlla la importància de l'esdeveniment i la voluntat de les autoritats de presentar un front comú davant els ciutadans. Detalls de l'Esdeveniment Segons el comunicat, la marxa tindrà lloc seguint aquests punts clau: Hora d'inici: Les vuit (20:00h). Abast: Convocatòria de caràcter oficial i transversal. "...de les vuit manifestació convocada conjuntament per la Diputació, Ajuntament i Generalitat..." L'objectiu és recordar i reafirmar el compromís de les institucions en aquesta jornada reivindicativa.

  • 16'

    Josep Maria Soleil i el relleu a la Setmana Santa

    Balanç de set anys de presidència El doctor Josep Maria Soleil Poblet finalitza el seu mandat de set anys al capdavant de l'Agrupació d'Associacions de la Setmana Santa de Tarragona. En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, Soleil reflexiona sobre l'evolució de la festa i la necessitat de renovació institucional. Assoliments i creixement Durant aquest període, la Setmana Santa ha viscut un creixement significatiu: * Participació massiva: El nombre d'integrants a la Processó del Sant Enterrament s'ha doblat des dels anys 90, arribant a uns 5.500 confrades. * Noves entitats: S'ha creat una nova confraria i s'han incorporat tres nous passos. * Dinamisme intern: Gairebé totes les germandats han millorat les seves activitats i publicacions pròpies. Reptes pendents i futur Tot i l'èxit, Soleil reconeix que queden objectius per assolir, que recauran en el seu successor: * El projecte d'un Museu de la Setmana Santa que aglutini el patrimoni de totes les entitats. * La publicació d'un llibre institucional de referència sobre la celebració. * Mantenir l'equilibri entre la faceta religiosa, la cultural i l'atractiu turístic sense desvirtuar l'essència tradicional. El valor del consens Soleil destaca que la candidatura presentada per al relleu és de consens, un factor que considera vital per mantenir la unitat entre gremis i cofredies. "Les coses que es fan amb el cor es fan d'aquesta manera i van creixent; aquesta és la línia que s'ha de seguir."

  • 13'

    Estat actual i futur del Port Esportiu de Tarragona

    El futur del Port Esportiu de Tarragona En aquesta entrevista a Tarragona Ràdio, es presenta a Pau Pérez com el nou gerent de Nàutic Tarragona Societat Anònima. L'objectiu principal de la seva gestió és consolidar el port com la primera zona d'esbarjo de la ciutat, integrant activitats lúdiques, esportives i turístiques. Estat de les obres i fases de construcció El projecte es divideix en tres etapes clau que avancen a un ritme superior al previst: * Primera Fase: Completament acabada i en funcionament. * Segona Fase: Prevista per finalitzar en els propers 15-20 dies. * Tercera Fase: Les obres començaran a finals d'estiu, amb l'objectiu de lliurar els locals entre desembre i gener de l'any vinent. Comercialització: Locals i Amarradors La dinamització econòmica del port presenta dues vessants clarament diferenciades: * Establiments comercials: Es preveu una trentena de locals. L'oferta és variada, centrada en l'hostaleria (restaurants, pizzeries i bars), però també inclou botigues nàutiques i tallers. * Amarradors: S'han venut gairebé tots els de mida petita i mitjana. Els amarradors de grans dimensions representen el repte comercial més gran, tot i que les perspectives per als propers tres anys són molt positives. El Port com a centre de dinamització Pau Pérez destaca que el tret diferencial del port és la seva ubicació a la ciutat de Tarragona, fet que li permet oferir una combinació cultural i lúdica única respecte a altres ports de la Costa Daurada. "El que volem és que el port sigui la primera zona d'esbarjo de Tarragona amb totes les activitats lúdiques, esportives i turístiques possibles." Finalment, s'espera que aquest estiu el port ja funcioni a ple rendiment amb tots els serveis bàsics (benzinera, capitania, varador) operatius, consolidant-se com un punt de trobada tant de dia com de nit.

  • 6'

    Cessió de la Casa Canals a l'Ajuntament de Tarragona

    Resum de la cessió i el futur de la Casa Canals L'entrevista amb Josep Maldonado detalla l'acord entre la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Tarragona per a la cessió de la Casa Canals, un edifici emblemàtic que finalment no acollirà la delegació del Govern. Naturalesa de l'acord: Es tracta d'una cessió d'ús i gaudi a llarg termini. Tot i que la Generalitat manté la titularitat, l'Ajuntament en gestionarà l'espai per retornar-lo a la ciutadania. Final de la polèmica: Maldonado explica que les disputes prèvies no eren per l'ús de l'edifici, sinó per un projecte arquitectònic de remodelació que no va ser ben entès per part dels ciutadans. Amb aquesta cessió, l'ajuntament té llibertat per definir el seu propi projecte. Estat de l'edifici: Actualment, la part noble es troba en perfecte estat i protegida, mentre que altres zones romanen amb obres aturades. La nova delegació del Govern a Tarragona Davant la impossibilitat d'ubicar la delegació a la Casa Canals, el conseller Pomés està treballant en una alternativa imminent. "La delegació del Govern ha de ser una delegació cèntrica, per als ciutadans, i ha de ser un edifici únic per no molestar els veïns." Els requisits per a la nova seu inclouen: 1. Centalitat: Ben situada per facilitar l'accés a l'últim ciutadà. 2. Edifici exclusiu: Evitar compartir espais amb habitatges particulars per millorar la logística de manifestacions i l'ús d'ascensors. 3. Dignitat laboral: Espais amplis i amb llum per als funcionaris i una recepció institucional adequada per a autoritats internacionals.