Tarragona 2010: Projecte de futur i nou horitzó intel·lectual
El ponent saluda el Sr. Avelló i el Sr. Àries, agraeix a la Càmera de Comerç i al Col·legi de Periodistes l’espai i introdueix l’objectiu de la conferència.
Anuncia la voluntat d’un canvi de propòsits per a Tarragona fins al 2010, més enllà de les qüestions habituals d’infraestructures.
Repàs de les grans obres realitzades (carreteres, façana marítima, infraestructures) i defensa de la industrialització futura garantida.
Defensa la situació financera de l’Ajuntament com a deute inversor, contraposa endeutament útil versus especulatiu i destaca les grans inversions previstes.
Subratlla l’estabilitat municipal, els pactes amb tots els partits, rebutja la demagògia i la judicialització de la política local.
Aborda temes com el finançament, l’idioma, les parelles de fet i la pluralitat social, reclamant participació més enllà dels partits.
Descriu les apostes per consolidar la cultura popular, optar a Patrimoni de la Humanitat i potenciar el turisme cultural de qualitat.
Proposa l’esport d’oci com a eix central, promoció dels esports nàutics i desenvolupament del nou port esportiu.
Presenta el Palau de Congressos com a motor de turisme de negoci i congrés municipalista per atraure inversors i esdeveniments.
Analitza l’augment de moviment comercial, l’obertura de nous negocis i el pas d’un centre únic a diverses àrees d’influència.
Reclama marcar objectius addicionals de cultura, benestar i transformació, i convida a imaginar la Tarragona del 2010.
Comenta la crisis borsària, crítica l’especulació, reflexiona sobre la globalització i la competitivitat amb l’Àsia.
Evoca la Guerra de la Independència, reflexiona sobre la memòria col·lectiva i tanca amb un agraïment als assistents.
Un nou horitzó per a Tarragona
L'alcalde de Tarragona planteja una conferència que marca un punt d'inflexió intel·lectual, passant de la gestió de les grans infraestructures a una visió més centrada en la persona, la cultura i el benestar. Tot i que la indústria química i les obres civils han estat la base fins ara, el futur de la ciutat s'ha de construir sobre la seva excepcionalitat cultural.
Gestió Econòmica i Consens Polític
- El deute municipal es defensa com una inversió en patrimoni i obres, no com una despesa buida.
- Es destaca la capacitat de pacte i consens amb diferents forces polítiques per tirar endavant el projecte de ciutat.
- Crítica a l'oposició que practica la demagògia o que intenta judicialitzar la vida pública.
Prioritats Estratègiques fins al 2010
Cultura i Patrimoni com a motor
L'objectiu principal és la candidatura de Tarragona com a Patrimoni de la Humanitat. Es busca:
- Potenciar el turisme cultural de qualitat, que busca contingut més enllà del sol i la platja.
- Crear un model de gestió únic per al conjunt monumental.
- Complementar l'oferta amb el Palau de Congressos i el turisme de negocis.
Capitalitat Comercial
Tarragona s'ha consolidat com la capital comercial del sud de Catalunya.
- L'èxit del Parc Central es presenta com una aposta guanyadora malgrat les crítiques inicials.
- Desenvolupament de noves àrees com les Gavarres per ampliar l'àrea d'influència.
Reflexions sobre el context global
L'alcalde clou amb una anàlisi sobre la globalització econòmica, posant en dubte l'especulació borsària i la competitivitat basada en baixos salaris del sud-est asiàtic, defensant un model local sòlid i amb valors.
"Tarragona és actualment un carro que tira molt bé; el govern municipal només ha de vigilar que ningú posi pals a les rodes."

