Arxiu Sonor 1999
En aquest espai pots accedir a una selecció de programes emesos a Tarragona Ràdio durant l’any 1999. Els continguts inclouen informatius, entrevistes i seccions de l’època que permeten conèixer de primera mà l’actualitat i la programació d’aquell moment. Aquest arxiu sonor és una eina útil per a investigadors, estudiants i persones interessades en la història recent de la ciutat i en l’evolució de la ràdio local.
Subscriu-te
El Mirall: records de l'oncle de Sabadell
Presentació del conte 'El Mirall' i de les bromes típiques entre l'oncle de Sabadell i la família de Terrassa durant els dinars.
Descripció de la vitalitat de l'oncle, les rimes populars sobre Sabadell i Terrassa, i el desig del nen d'anar a passar uns dies amb ell.
Evocació de la vida a casa dels oncles: el menjar de la tia Lola, l'hort, la pesca al Ripoll i el futbol a la Creu Alta.
El pas dels anys, el naixement del cosí i l'arribada del tràgic accident que acaba amb la vida de l'oncle a l'hospital.
El narrador es retroba amb el seu cosí petit i sent que la història es repeteix, assumint ell el paper protector i alegre que feia el seu oncle.
El Mirall: Record i continuïtat familiar
El conte narra la relació entre un nebot de Terrassa i el seu oncle Pere de Sabadell, un home vitalista i rialler que marcà la seva infància amb visites plenes de jocs i complicitat. A través d'un exercici de memòria, el narrador ens transporta a les vacances d'estiu a casa dels oncles, un escenari de felicitat senzilla i de contrastos lúdics entre les dues ciutats vallesanes.
Les vivències a Sabadell
Durant la infantesa del protagonista, anar a Sabadell era sinònim de ser tractat "a cos de rei":
- Els suquets i pastissos de la tia Lola.
- Tasques quotidianes com regar l'hort o rentar el mític Seat 600.
- Excursions a pescar al riu Ripoll o anar a veure el futbol a la Creu Alta.
La pèrdua i el mirall
La història dóna un gir melancòlic quan l'oncle pateix un accident de trànsit que el porta a l'hospital i, finalment, a la mort. Anys després de les aquelles estades infantils, el narrador —ja adult— es retroba amb la seva tia i el seu cosí petit de set anys.
"Potser érem a l'altra banda d'un mirall misteriós, el perquè del qual se'ns escapa."
En un moment d'intensa emoció, el protagonista sent que el temps es repeteix. En veure el seu cosí, es reconeix a si mateix i decideix adoptar el rol de l'oncle, repetint els mateixos gestos de complicitat per mantenir viva la flama de l'alegria i els records familiars.