Arxiu Sonor 1999
Arxiu Sonor 1999
Programa

Arxiu Sonor 1999

En aquest espai pots accedir a una selecció de programes emesos a Tarragona Ràdio durant l’any 1999. Els continguts inclouen informatius, entrevistes i seccions de l’època que permeten conèixer de primera mà l’actualitat i la programació d’aquell moment. Aquest arxiu sonor és una eina útil per a investigadors, estudiants i persones interessades en la història recent de la ciutat i en l’evolució de la ràdio local.

·29 episodis
RSS

episodis

1-12 de 29
  • 1'

    Fita històrica: El 3 de 9 amb folre dels Xiquets de Tarragona

    Crònica d'un castell històric L'emoció es desborda a la plaça en presenciar un moment que quedarà gravat en la memòria de la colla. Els Xiquets de Tarragona han aconseguit completar una de les seves estructures més ambicioses, demostrant una gran capacitat de resistència i tècnica castellera. La coronació del castell El procés de carregar el castell ha estat d'una precisió absoluta: - L'acotxador s'ha col·locat amb seguretat sobre les espatlles dels dosos. - Amb tres passes decidides, l'enxaneta ha coronat l'estructura. - S'ha assolit el 3 de 9 amb folre, moment en què la plaça ha esclatat en confirmació de l'èxit. Una descarregada al límit Si carregar-lo ha estat difícil, el moment de descarregar ha posat a prova la fortalesa de tota la pinya i el tronc: - Els quarts han treballat in extremis per mantenir l'estabilitat mentre baixaven els dosos i els sisens. - Malgrat el patiment i el treball forçat a les parts altes, l'estructura ha aguantat fins al final. El significat de la victòria Aquest és el primer cop en la història que la colla descarrega el 3 de 9 amb folre. Representava una assignatura pendent, una espina clavada que finalment s'han pogut treure. "Ho hem aconseguit." Aquesta ha estat la frase de Jordi Andreu, visiblement emocionat i amb llàgrimes als ulls, reflectint el sentiment de tota una ciutat davant d'aquesta proesa.

  • 12'

    Hiperèxit històric dels Xiquets de Tarragona a Santa Tecla

    Fita històrica per als Xiquets de Tarragona La diada de Santa Tecla de 1999 quedarà marcada en la memòria de la colla com el dia en què van signar la seva millor actuació fins a la data. El grup ha viscut moments d'una intensitat emocional enorme, culminant objectius que s'havien perseguit durant tota la temporada. Les claus de la jornada El 5 de 8 descarregat: Tot i ser un castell que ha requerit un treball titànic i molta confiança per part dels segons, la colla l'ha aconseguit descarregar per cinquena vegada en la seva història (la tercera de l'any). La gesta del 3 de 9 amb folre: Aquest ha estat el moment culminant. Després de diversos intents en temporades passades, els Xiquets han aconseguit descarregar-lo per primera vegada en la seva història, provocant l'eufòria i llàgrimes de felicitat entre els castellers i el cap de colla, Jordi Andreu. El paper de la canalla: Malgrat haver de fer canvis d'última hora i utilitzar un acotxador sense experiència prèvia en castells de nou, els més petits han demostrat una serenor exemplificadora a la part alta de l'estructura. "És una sensació molt gran. Per ser el primer 3 de 9, els firmo tots així. Hem demostrat que el 5 de 8 és el nostre castell i que tenim un 'Dream Team' de canalla." Valoració del Cap de Colla En l'entrevista final, Jordi Andreu destaca que han complert els dos principals objectius de l'any. Tot i que no hi ha hagut un tercer gran castell degut al cansament i a persones tocades, l'actuació es considera la millor de la història de la ciutat de Tarragona fins aquell moment.

  • 15'

    Èxit històric dels Xiquets de Tarragona: Primer 5 de 8 descarregat

    Crònica d'una diada històrica a Sant Magí La diada castellera de Sant Magí de 1999 ha quedat marcada per la capacitat de superació dels Xiquets de Tarragona. Després d'un inici complicat amb el 3 de 9 amb folre, la colla ha aconseguit una fita inèdita en la seva trajectòria professional. L'intent fallit de 3 de 9 amb folre L'actuació ha començat amb l'intent de la estructura de nou pisos. Tot i que el folre s'havia col·locat i els sisens ja eren a lloc, la canalla ha mostrat manca de confiança i ha negat la pujada en dues ocasions. Finalment, el castell ha acabat cedint per una rebrincada i un error en el folre, convertint-se en un intent caigut. La fita històrica: El 5 de 8 Davant l'adversitat, la colla ha decidit apostar pel 5 de 8, un castell que mai havien aconseguit descarregar anteriorment. Després de realitzar canvis estratègics en la canalla (dosos i acotxadors), l'estructura s'ha mostrat: Molt parada i clavada en tot moment. Executada amb gran precisió pels terços i quarts. Descarregada per primera vegada en la història de la colla entre crits d'eufòria. "A la tercera va la vençuda... hem hagut de buscar la manera d'intentar reconduir la diada. Si volem fer castells grans, hem de lluitar." Tancament amb el Pilar de 6 Per finalitzar la jornada a la Plaça de les Cols, la colla ha atacat el pilar de 6. Tot i el cansament i un treball límit per part del segon i el terç, el pilar s'ha pogut carregar, posant el fermall d'or a una jornada de celebració per a la colla matalassera.

  • 1h 3min

    Copa del Rei de Voleibol: Final de Consolació

    Retransmissió del Partit pel Tercer i Quart Lloc L'episodi cobreix la retransmissió en directe del partit de vòlei entre el Sant Pere i Sant Pau i l'Aguas Huelva, disputat al pavelló de Segur de Calafell dins la fase final de la Copa del Rei. La narració se centra en la lluita per la medalla de bronze després que ambdós conjunts perdessin les seves respectives semifinals el dia anterior. Dinàmica del Joc i Estratègia • El tècnic del conjunt tarragoní, Vladimir Bogueschi, aposta per donar minuts als jugadors més joves i menys habituals com a premi al seu treball. • Es destaca el debut d'Enric Bescós en la posició de lliure, una de les grans novetats tàctiques de la jornada. • El partit transcorre amb una gran igualtat, tot i que el Sant Pere i Sant Pau aconsegueix dominar els moments clau del primer i tercer set. Reflexions sobre la Competició El programa inclou diverses entrevistes i comentaris de personalitats com José Ángel González i periodistes locals, on es discuteixen diversos punts: "Aquest partit no s'hauria de jugar en cap campionat; cap dels dos equips hi està realment interessat." • La crítica generalitzada a la celebració de la final de consolació, considerant que té poc valor competitiu i suposa un desgast psicològic extra per als jugadors. • La diferència de pressupostos entre els equips capdavanters de la lliga i el mèrit de la pedrera tarragonina. • L'anàlisi dels errors arbitrals que han marcat el desenvolupament del segon set a favor de l'equip andalús. Resultats Parcials i Evolució • Primer Set: Victòria per al Sant Pere i Sant Pau (28-25). • Segon Set: Guanyat per l'Aguas Huelva (22-25) després d'una polèmica decisió arbitral. • Tercer Set: Domini clar dels tarragonins amb un marcador de 25-16, destacant l'actuació de Gustavo Saucedo en el servei.

  • 38'

    Cessament de José Luis Romero i el futur del Nàstic

    Canvi a la Banqueta Grana L'episodi se centra en el cessament de José Luis Romero com a entrenador del Gimnàstic de Tarragona i el seu retorn exclusiu a la secretaria tècnica. La decisió s'ha pres després d'una ratxa negativa de resultats, culminant en la derrota contra el Figueres. Motius de la Decisió • La manca de resultats a casa (quatre mesos sense guanyar) ha estat el factor detonant. • S'ha buscat un revulsiu d'última hora per afrontar les darreres quatre jornades de lliga. • La pressió i el desencant de l'afició han influït indirectament, tot i que la directiva ha mantingut el suport a Romero fins al darrer moment. El Perfil del Nou Entrenador • La Junta Directiva busca algú que actuï més com a psicòleg que com a tècnic pur per aixecar la moral del vestidor. • Pepito Ramos apareix com el principal candidat per la seva proximitat i coneixement de la plantilla actual. Reflexions de José Luis Romero En una conversa sincera, Romero admet que la corda sempre es trenca pel costat més feble i reflexiona sobre la dificultat de gestionar la pressió a Tarragona: "El futbol és així, la llei del futbol diu que la corda es trenca sempre pel post més dèbil, que en aquest cas és l'entrenador." Romero també critica certs sectors dels mitjans de comunicació i defensa la seva gestió basada en l'educació i l'honestedat, lluny de l'histerisme que a vegades es demana des del públic.

  • 5'

    El Brot Blau: un misteriós conte de Roser i Borra

    Resum del conte: El Brot Blau El prestigiós espai El Gripau Blau ens presenta una història de Roser i Borra que explora la relació entre la vida urbana i la fascinació per la natura en un entorn limitat. La nostàlgia de la terra L'omnipresència del ciment a la ciutat no impedeix que el protagonista, un autodefinit com a pixapins però amb un sentiment profundament de poble, mantingui un petit oasi al seu terrat. Tot i el seu sou migrat, cultiva amb cura unes dues dotzenes de torratxes on conviuen tota mena d'espècies, des de geranis fins a herbes silvestres. "Assistir a tot el procés complet de la vida de les plantes és un plaer lent, però apassionant." L'aparició del prodigi Després d'unes dures glaçades que van acabar amb les seves plantes, el narrador decideix replantar llavors comprades en una petita botiga tradicional amb aroma de terra i blat. Entre la germinació habitual, apareix un brot insignificant que inicialment sembla una planta qualsevol. No obstant això, amb l'arribada de l'estiu, es produeix la transformació: El brot desenvolupa unes fulles d'una estranya transparència blavosa. Presenta una solcada de nervis verds i una textura quasi etèria. Les arrels comencen a descalçar-se de la terra per si soles, per molt que el protagonista intenti colgar-les de nou. El final extraordinari Aquest brot blau, que adopta una aparença similar a una papallona amb arrels aèries, culmina el seu procés el 19 de juliol. En un acte inexplicable, la planta s'allibera completament de la terra i, amb un vol indecís, fuig del balcó, deixant el narrador com a testimoni d'un fet que només s'atreveix a explicar per escrit.

  • 4'

    El Mirall: records de l'oncle de Sabadell

    El Mirall: Record i continuïtat familiar El conte narra la relació entre un nebot de Terrassa i el seu oncle Pere de Sabadell, un home vitalista i rialler que marcà la seva infància amb visites plenes de jocs i complicitat. A través d'un exercici de memòria, el narrador ens transporta a les vacances d'estiu a casa dels oncles, un escenari de felicitat senzilla i de contrastos lúdics entre les dues ciutats vallesanes. Les vivències a Sabadell Durant la infantesa del protagonista, anar a Sabadell era sinònim de ser tractat "a cos de rei": * Els suquets i pastissos de la tia Lola. * Tasques quotidianes com regar l'hort o rentar el mític Seat 600. * Excursions a pescar al riu Ripoll o anar a veure el futbol a la Creu Alta. La pèrdua i el mirall La història dóna un gir melancòlic quan l'oncle pateix un accident de trànsit que el porta a l'hospital i, finalment, a la mort. Anys després de les aquelles estades infantils, el narrador —ja adult— es retroba amb la seva tia i el seu cosí petit de set anys. "Potser érem a l'altra banda d'un mirall misteriós, el perquè del qual se'ns escapa." En un moment d'intensa emoció, el protagonista sent que el temps es repeteix. En veure el seu cosí, es reconeix a si mateix i decideix adoptar el rol de l'oncle, repetint els mateixos gestos de complicitat per mantenir viva la flama de l'alegria i els records familiars.

  • 2'

    La Lluna en un Cova: Poesia de Celi Arriba

    La Fascinació per la Lluna L'episodi presenta una narració poètica on el protagonista queda captivat per la lluna espantina que es reflecteix a la mar. La bellesa de l'astre desperta un desig de possessió: el narrador vol tenir la lluna a la seva cambra, tant de dia com de nit, per gaudir de la seva llum de manera permanent. L'Intent de Pescar l'Impossible Es descriu un procés ple d'innocència i fantasia per intentar atrapar l'astre mitjançant estris quotidians i mariners: L'ús d'un celebret per intentar pescar-la directament de l'aigua. El llançament d'una xarxa per evitar que s'escapi. La frustració davant la naturalesa escapadissa de la lluna, que es mostra juganera i trapella. La Resposta de la Lluna En un gir narratiu, la lluna pren veu pròpia per rebutjar el captiveri. Prefereix la seva llibertat per sobre de qualsevol cura o neteja que se li ofereixi. La seva missió és: Passejar-se sobre les ones i les ciutats. Observar les persones d'arreu del món. Inspirar els poetes i rebre les cançons que li dediquen. "No, que sóc prou vella i em vull passejar per damunt les ones." El Despertar i la Lliçó Amb l'arribada del dia, l'intent de pesca finalitza sense èxit. S'arriba a la conclusió que hi ha coses que no es poden posseir, acceptant amb resignació la fortuna del pescador que torna a la riba amb les mans buides d'un pèl de lluna i d'un peix de mar.

  • 4'

    L'encontre amb Alícia i el Conill Blanc

    Trobada màgica a la biblioteca El relat comença quan un narrador adult intenta agafar un exemplar d'Alícia de la lleixa d'una biblioteca aparentment deserta. Tot d'una, és interromput per un Conill Blanc nerviós que qüestiona la seva intenció de llegir el llibre, argumentant que es tracta d'una obra que pertany als personatges i no a un adult. El canvi de mida En el moment en què el protagonista comença a llegir, experimenta una transformació física sorprenent al costat de l'Alícia: El personatge adult es va encongint a mesura que avança en la lectura. L'Alícia explica que a ella li passa el contrari: es fa gran quan llegeix la seva pròpia història. L'alçada del lector s'estabilitza quan arriba a la mateixa mida que la nena. La subversió de la realitat L'Alícia proposa un joc al lector basat en la creació literària. La conversa final posa de manifest una paradoxa sobre l'autoria i el somni: "Sempre que puc, jugo a escriure una novel·la molt divertida. Es diu Lewis Carroll." Aquesta inversió on el personatge escriu sobre l'autor (Lewis Carroll) i la intervenció dels animals de la biblioteca porten el narrador a plantejar-se si tot plegat és una experiència real o un somni del qual hauria de despertar.

  • 25'

    Conte de Nadal: La Redempció de l'Avar Ebenezer Scrooge

    La Transformació d'Ebenezer Scrooge L'episodi narra el clàssic relat de Charles Dickens sobre Ebenezer Scrooge, l'home més ric i garrepa de Londres, qui sent un profund menyspreu per l'esperit nadalenc. La història comença mostrant la seva avarícia extrema i el desdeny cap al seu empleat, Bob Cratchit, i el seu propi nebot. La Visita de Jacob Marley La nit de la vigília de Nadal, Scrooge rep la visita de l'espectre del seu antic soci, Jacob Marley, que apareix encadenat com a càstig per la seva vida de maldat. Marley llança un advertiment crucial: "Vinc a advertir-te per a que canviïs la teva vida. La maldat que acolleixes en el teu cor et conduirà a cadenes terribles i desesperació infinita." El Viatge a través del Temps Scrooge és visitat per tres esperits personificats que el porten en un viatge revelador: • L'Esperit del Nadal Passat: Li mostra la seva joventut, el seu antic mentor i la pèrdua de la seva promesa, Isabel, a causa de la seva ambició. • L'Esperit del Nadal Present: El porta a veure la pobresa però feliç celebració de la família Cratchit, on descobreix la malaltia del petit Tiny Tim. • L'Esperit del Nadal Futur: Una figura ombrívola que li ensenya la seva pròpia mort solitària i el destí tràgic del fill de Cratchit si ell no canvia. Conclusió i Redempció Després de despertar i adonar-se que encara és el dia de Nadal, Scrooge experimenta una transformació total. Es converteix en un home generós, ajuda la família de Cratchit, esdevé el seu soci i decideix viure amb l'esperit del Nadal al cor durant tot l'any.

  • 4'

    L'edifici que calia trencar de Gianni Rodari

    L'enginyosa solució de Busto Arsizio Aquesta història de Gianni Rodari ens situa a la vila de Busto Arsizio, on els pares i les autoritats estan desesperats perquè els nens ho destrossen tot: vidres, plats, gots i mobles. El batlle inicialment proposa posar multes, però els pares s'hi oposen perquè acabarien pagant-les ells mateixos. El projecte de l'enginyer Gamberoni L'enginyer Gamberoni, un home savi i amb experiència amb nets, proposa una solució insòlita basada en l'estalvi i la psicologia infantil: Calcular el cost total de totes les destrosses anuals. Amb la meitat d'aquest pressupost, construir un edifici específic perquè els nens el puguin esbocinar lliurement. L'objectiu era que la canalla es pogués desfogar de manera controlada. L'edifici de les trencadisses L'ajuntament edifica un palau de 7 pisos i 99 habitacions, totalment moblat i ple d'objectes fràgils. El dia de la inauguració, s'entrega un martell a cada infant i se'ls permet l'entrada. El resultat és un caos monumental: "Semblava l'inici de la Tercera Guerra Mundial." Els nens, des dels més petits fins als més grans, van treballar amb una aplicació absoluta fins a reduir armaris a serradures i vaixelles a pols. Al quart dia, exhausts i coberts de pols, els infants van deixar de trencar coses: s'havien tornat delicats com papallones i ja no sentien la necessitat de destruir res a casa. Un benefici per a tota la societat L'experiment no només va calmar els nens, sinó que va ser un èxit econòmic, generant un gran estalvi per a la ciutat. A més, les restes de l'edifici van servir perquè els adults (notaris, magistrats i consellers) també poguessin desfogar el seu estrès picant parets, evitant així baralles domèstiques. Com a agraïment, Gamberoni va rebre una medalla honorífica.

  • 4'

    Que no existeixen els vampirs? El cas de Lisat Currí

    Resum de l'episodi: L'entrevista amb un vampir modern Aquest episodi del Gripau Blau ens trasllada a una situació quotidiana que es trenca amb una entrevista televisiva sorprenent. Mentre en Toni intenta evitar les feines domèstiques mirant la televisió, apareix un testimoni insòlit que afirma ser un vampir real residents a Catalunya. Els secrets de la vida immortal L'entrevistat, el senyor Lisat Currí, explica que té uns 350 anys i que va emigrar de Romania a Barcelona el segle passat. La seva vida es basa en la discreció: Canvi de domicili: Es trasllada cada 20 anys per evitar que els veïns sospitin de la seva eterna joventut. Treball nocturn: Com que la llum del dia el debilita, treballa com a vigilant nocturn en una fàbrica. Evolució: Menciona que a Suècia el 20% dels vampirs ja s'han adaptat totalment a la llum solar. Una dieta mediterrània i vampírica El senyor Currí desmitifica les mossegades al coll. Explica que els vampirs actuals compren productes en bones condicions i segueixen dietes segons el país: Internacional: A l'Argentina mengen carn crua i a la Xina barregen la sang amb l'arròs. Catalunya: Aquí practiquen una dieta més equilibrada, acompanyant la sang amb verdures i fruita (un vampir gairebé vegetarià). Restriccions: Eviten el vinagre i els cítrics perquè alteren la sang. El gir final La història clou amb un toc d'humor quan en Toni, després de veure el programa, es disposa a col·laborar a casa, però reacciona de manera exagerada davant uns alls que ha portat un veí: "Treu els alls del meu davant, ja ho saps, que hi soc al·lèrgic i em poso malalt." Aquesta reacció deixa a l'aire la pregunta de si el mateix Toni podria tenir més en comú amb els vampirs del que sembla.