El nas que fuig: un conte de Gianni Rodari
Presentació del conte 'El nas que fuig' de l'autor Gianni Rodari.
Un home de l'Aveno es desperta i veu al mirall que el seu nas ha marxat.
L'home intenta atrapar el nas al moll mentre la gent se'n riu.
El nas navega pel llac sobre un mocador i l'amo es tanca a casa per vergonya.
Un pescador troba el nas i la minyona el compra per un preu molt elevat.
El nas explica que ha fugit perquè l'amo li feia mal amb les ungles llargues.
L'estranya desaparició d'un nas
La història comença quan un senyor de l'Aveno es desperta un matí per afaitar-se i descobreix amb horror que el seu nas ha desaparegut, deixant la seva cara completament llisa. Lluny de ser un accident mèdic, es tracta d'una fugida voluntària: el senyor veu des del balcó com el seu propi nas camina decidit cap a l'embarcador per agafar un vaporet.
La persecució i el naufragi
El protagonista intenta perseguir el fugitiu, cobrint-se la cara amb un mocador per amagar la seva manca de nas davant les rialles dels vianants. Malgrat els seus esforços:
- El nas perd el vaixell però decideix navegar pel llac sobre un mocador, com si fos una petita embarcació.
- El senyor es resigna a tancar-se a casa seva, avergonyit, mentre espera una solució.
- Dies més tard, un pescador troba el nas a les seves xarxes després que el mocador-vaixell naugregués.
El rescat i la lliçó final
La minyona de la casa localitza el nas al mercat, exposat entre peixos. Per recuperar-lo, l'amo ha d'ajuntar una fortuna, obligant la minyona a vendre fins i tot les seves joies. Un cop a casa, es revela el motiu de la fugida:
"Escolta, no et fiquis mai més els dits al nas! O almenys, talla't les ungles!"
Aquesta cita final subratlla la moralitat humorística del conte: el nas s'havia escapat per la manca d'higiene i la poca cura de l'amo amb les pròpies mans.

